La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, s’ha reunit aquest matí amb l’equip de justícia restaurativa de Tarragona i Terres de l’Ebre. A la trobada hi ha assistit la directora general d’execució penal a la comunitat i justícia juvenil, Gisela Torns i la directora dels serveis territorials de Tarragona, Virgínia Martínez, i el director dels serveis territorials de Terres de l’Ebre, Lluís Montull.

L’objectiu de la trobada ha estat conèixer de primera mà els neguits i l’experiència dels treballadors i treballadores. La consellera ha explicat que el programa pilot és una de les prioritats del Departament i els treballadors i els treballadores han agraït el compromís del Departament en l’impuls de la Justícia Restaurativa.

Un programa pilot per fer un salt qualitatiu arreu del país

Un total de tretze professionals especialitzats en justícia restaurativa s’han incorporat als equips que impulsen i acompanyen les víctimes en diferents processos restauratius en totes seus judicials de Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’objectiu del Pla Pilot 2024-2026 de Justícia Restaurativa del Departament en tots els partits judicials del Tarragona i les Terres de l’Ebre, és el de garantir l’accés a un procés restauratiu a les víctimes d’un delicte si ho aquestes ho demanen, tal i com preveu l’Estatut de la Víctima

Amb aquest Pla, únic a l’estat espanyol i a Europa, es vol acompanyar, des d’una màxima proximitat, qualsevol persona víctima d’un delicte que vulgui ser escoltada i reparada, així com també la possibilitat d’afavorir la reparació del dany causat per part del seu victimari. Un cop finalitzi el Pla, que tindrà una durada de dos anys, el Departament estudiarà estendre aquesta fórmula a tots els partits judicials per tal que el dret a la justícia restaurativa sigui una realitat a tot el territori català.

Atenció des de la màxima proximitat

Els tretze professionals, també anomenats facilitadors, són tècnics especialistes de l’àmbit de les ciències socials que s’han sumat als quatre professionals que el Departament de Justícia, Drets i Memòria tenia destinats fins ara en aquest territori. És tracta doncs d’un equip sòlid format per un coordinador, dos administratius, dues facilitadores al partit judicial del Vendrell; vuit als partits judicials de Tarragona i Valls; dos als partits judicials de Reus i Falset i dos als partits judicials de Tortosa, Amposta i Gandesa.

La posada en marxa del Pla Pilot ha suposat entre altres tasques la selecció del nou equip de professionals que han dut a terme una formació especialitzada a la Ciutat de la Justícia però també l’habilitació d’espais de treball, nou mobiliari i maquinari necessari en els diferents edificis judicials del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. També s’ha presentat aquest Pla a tots els diferents operadors judicials que operen al territori: jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, advocats, procuradors, professionals tècnics dels equips de Mesures Penals Alternatives, Oficines d’Atenció a la Víctima i tècnics dels centres penitenciaris

1400 ateses a Tarragona i les Terres de l’Ebre

L’any 2023, prop de 1395 persones van passar per algun dels processos de justícia restaurativa a Tarragona i les Terres de l’Ebre. Així, els equips de justícia restaurativa de Tarragona van atendre un total de 1324 persones: 546 victimaris i 778 víctimes mentre que l’equip de les Terres de l’Ebre en van atendre 71 (38 víctimes i 33 victimaris). i

Pel que fa a Tarragona, un 63% dels casos van acabar en un procés satisfactori i exitós dins del procediment de justícia restaurativa (442 casos de 706 expedients finalitzats). Concretament, a les Terres de l’Ebre aquest índex de satisfacció amb el resultat del procés restaurativa va pujar al 86,5% (32 dels 37 expedients finalitzats van acabar en un procés restauratiu exitós tant per a les persones denunciades com per a les seves víctimes).

Perfil de víctima i victimari

Al camp de Tarragona un 52% de les víctimes ateses l’any passat van ser homes - la gran majoria d’entre 18 i 60 anys. Els victimaris també van ser homes en un 65% d’entre20 i 50 anys.En un 60%, víctima i victimari tenien relació en l’àmbit social, en un 15% en l’àmbit familiar, en un 3% en l’àmbit personal mentre que un 23% no tenia cap mena de relació. La durada d’un procediment de justícia restaurativa en aquest territori és de 57 dies de mitjana.

A les Terres de l’Ebre, un 46% de les víctimes ateses l’any passat van ser homes - la gran majoria d’entre 18 i 60 anys. Els victimaris van ser homes en un 54% d’entre20 i 50 anys. En un 65% víctima i victimari tenien relació en l’àmbit social, en un 3% en l’àmbit familiar i en un 5% en l’àmbit personal, mentre que un 27% no tenia cap mena de relació. En aquest territori la durada mitjana d’un procediment de justícia restaurativa és de 22 dies.

Un dret de tota víctima

L’accés a la justícia restaurativa és un dret bàsic que té qualsevol persona que sigui o se senti víctima d’un delicte, com indica la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, així com les diferents recomanacions i directives europees.

El Programa de justícia restaurativa és un servei que ofereix la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, en què, a través d’un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un facilitador (un professional imparcial), participen de manera voluntària la persona investigada o penada per un delicte i la víctima o la persona perjudicada, amb l’objectiu fonamental d’aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte, des d’una perspectiva justa i equilibrada als interessos d’ambdues parts.

L’objectiu és atendre prioritàriament la protecció de la víctima i dotar-la de protagonisme, i restablir la pau social a través del diàleg entre els afectats.

El canvi de paradigma

Els processos de justícia restaurativa s’activen a petició dels òrgans judicials, o bé de les parts implicades en el conflicte o dels seus advocats. Es pot plantejar en qualsevol moment del procediment penal: en fase d’instrucció, d’enjudiciament i també d’execució, quan la persona compleix una pena de presó o una mesura penal alternativa.

La justícia restaurativa és un procediment que pot ser complementari o alternatiu al procediment judicial tradicional. Aquest tipus de processos no són viables quan poden comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi ha perill de causar nous perjudicis materials o morals.

A banda dels processos restauratius en què s’atenen la víctima i el victimari (com la mediació o les conferències restauratives) també s’utilitza una altra metodologia restaurativa: les entrevistes reparadores a les víctimes. L’objectiu d’aquestes entrevistes és acompanyar la víctima i escoltar-la per conèixer les seves necessitats.

25 anys de justícia restaurativa a Catalunya

La justícia restaurativa ha tingut un llarg recorregut a Catalunya que l’any passat va celebrar els 25 anys de la seva existència. L’any 1998, el Departament de Justícia va iniciar, com a experiència pionera a l’Estat espanyol, el Programa pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal. Els darrers anys s’han anat incorporant les principals novetats legislatives i altres formes de treballar així com també altres processos de justícia restaurativa: trobades conjuntes o indirectes, els cercles, les reunions restauratives, les entrevistes reparadores a les víctimes i les entrevistes responsabilitzadores amb victimaris.