{"name":"2024/02/27/15/18/85aa9302-f4ae-4947-9363-7fdc5a3aaa95.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":76517}

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 encaren la recta final després de l’acord al qual ha arribat el Govern amb el PSC i s’aprovaran demà en una reunió extraordinària del Consell Executiu. Uns comptes que, amb una inversió de prop de 44.000 milions d’euros, són “els més alts i els més socials que s’han fet mai” i que permetran “posar fi definitivament a les retallades que s’arrosseguen des de fa gairebé 15 anys, seguir enfortint l’estat del benestar i continuar posant Catalunya al dia i on es mereixen els ciutadans del nostre país”, segons ha destacat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

Un cop aprovats, els pressupostos iniciaran la seva tramitació al Parlament on, gràcies al pacte amb els socialistes catalans, ja tenen els vots de 66 diputats i diputades. En aquest sentit, Plaja ha explicat que el Govern “intensificarà els contactes” per “segellar la majoria necessària” per aprovar-los, i no descarta poder aconseguir “el suport de més de tres grups parlamentaris”, tenint en compte les bones xifres dels comptes.

“Ara el país necessita aprovar i desplegar aquests pressupostos sense perdre ni un minut per no demorar més les inversions necessàries de tots els departaments”, ha manifestat.

Més inversió en salut i educació i 1.000 milions per fer front a la sequera

Els pressupostos per al 2024 inclouen 2.400 milions d’euros més respecte als de l’any passat. Educació és l’àmbit que més creix, amb un increment de 682 milions d’euros, un 10% més que el 2023, mentre que la partida prevista per a Salut augmentarà en un 6,3%.

Aquests comptes són també els que han de permetre reforçar el país davant una crisi climàtica sense precedents, que avui pateix gran part de Catalunya en forma de sequera. Per això s’invertiran fins a 1.000 milions d’euros en la lluita contra el dèficit hídric i l’abastiment d’aigua.

“Som el Govern que hem aconseguit posar més metges, més mestres i més Mossos que mai al sistema. Hem reduït les llistes d’espera, les ràtios de mestre per alumne, hem fet gratuït l’I2 i hem ajudat els pares amb vals escolar per fer front a les conseqüències de la inflació. Avui, els ciutadans ja perceben els canvis i les transformacions que estem impulsant”, ha assegurat la portaveu. 

De fet, avui el Govern ha aprovat ampliar la plantilla del Departament d’Educació amb 61 dotacions de professionals d’atenció educativa. 39 corresponen a integradors socials per atendre els centres de major complexitat; 21 són professionals de tècnic especialista d’educació infantil, i una plaça és d’educador d’educació especial per atendre les necessitats de l’escola inclusiva. L’ampliació representa una inversió d’1.245.680 euros per al període entre març i desembre de 2024.

Impuls a la implementació responsable de la intel·ligència artificial en els serveis públics

En els últims anys, la intel·ligència artificial ha tingut una presència disruptiva i exponencial en els diferents sectors productius i, per extensió, en la prestació dels serveis públics. Per aquest motiu, el Govern ha donat llum verda a la Comissió d’Intel·ligència Artificial, que vetllarà pel compliment normatiu, la protecció de dades personals i l’ús ètic dels sistemes d’IA.

Aquest organisme també es configura com el fòrum de debat on compartir coneixement i experiències d’implementació en aquest àmbit i establir els mecanismes de cooperació i coordinació entre els principals actors implicats en el desplegament de serveis d’IA. En aquest sentit, s’ha establert la participació de tots els departaments de la Generalitat i altres ens implicats en el desenvolupament tecnològic dels sistemes d’IA, com ara el Centre de Telecomunicació i Tecnologies de la Informació, el Consorci Administració Oberta de Catalunya o l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

També avui, el Govern ha impulsat la creació del Registre de sistemes d’intel·ligència artificial de l’Administració de la Generalitat. Es tracta d’un instrument essencial de garantia en la supervisió prèvia a la posada en funcionament i ús dels sistemes d’intel·ligència artificial i té per objectiu integrar la informació tècnica i funcional relativa als sistemes d’ús d’intel·ligència artificial i altres algorismes que empri l’Administració de la Generalitat en els seus serveis públics. Així mateix, el Registre garantirà la transparència algorítmica dels sistemes emprats per a la prestació dels serveis públics en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.

A més, es posa a disposició d’altres administracions públiques catalanes que en vulguin fer ús del Registre, d’acord amb el model d'administració digital de país que es fonamenta en la interoperabilitat i la reutilització dels serveis digitals. 

Adaptació de la llei de comerç per adaptar-la a les noves pràctiques del sector

Finalment, el Govern ha aprovat avui els nous redactats de la Llei de Comerç, Serveis i Fires i del Decret llei d’Ordenació d’Equipaments Comercials, que tenen en compte els canvis experimentats pel sector, principalment pel comerç en línia, amb l’objectiu final de protegir i impulsar el model comercial del país. Canvis com l’aparició de les botigues fosques, conegudes fins ara com a darkstore, que han proliferat en els darrers temps sense disposar de cap regulació específica, i que es mouen en el llindar entre el concepte d’establiment comercial i de magatzem.

Per aquest motiu, era necessari actualitzar la llei existent per adaptar el contingut a l’entorn en què s’han d’aplicar, resoldre les situacions ineficients i poc sostenibles detectades amb l’aplicació pràctica de la normativa vigent i corregir els dubtes interpretatius que l’experiència adquirida ha posat de manifest. També servirà per atorgar major seguretat jurídica al conjunt d’empreses del sector comercial i a les diferents administracions territorials.

En relació amb les botigues fosques, aquests centres hauran de disposar d’una zona d’espera per als vehicles que fan les entregues de comandes. També hauran d’habilitar una zona d’estada per a les persones repartidores a l'interior. No podran repartir comandes al destinatari final entre les 11 de la nit i les 7 del matí, tret d’alimentació i gran consum.

La norma també obliga els operadors de comerç en línia a oferir punts de recollida i devolució propis o aliens en un radi màxim de 500 metres respecte al domicili privat o l’adreça que faciliti el client (amb l’excepció de productes d’alimentació i gran consum).

Els diferents ajuntaments tindran marge per ajustar els detalls a la realitat dels seus respectius municipis. Així, en el cas de les botigues fosques, els consistoris podran determinar amb concreció la superfície que han de tenir les zones d’espera o estada (la llei només estableix un criteri de mínims), o poden reduir la franja horària de prohibició de repartiment. Pel que fa als punts de recollida i devolució, els governs municipals han de definir-ne els paràmetres de la seva localització, ja que el 500 metres són un màxim que es poden reduir.

Entre les altres novetats que introdueix el nou redactat de la llei, també destaca més precisió i flexibilitat en qüestions molt concretes vinculades a les activitats promocionals, els productes excedents (com els que es comercialitzen en outlets), els horaris i els festius.