{"name":"2024/03/01/16/49/d7863e6e-dc4d-4747-b875-0b9e62d04d8a.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":114760}

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha presentat aquesta tarda en la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya el Pressupost 2024 del Departament, que preveu una despesa de 1.291 milions d’euros. Aquesta xifra implica un augment de 80 M€ de fons propis de la Generalitat respecte del 2023. L’objectiu d’aquests comptes és triple: fer front a la sequera, acompanyar el sector primari i continuar avançant en la transformació verda de la societat catalana.

“Aquest és un pressupost que vol oferir oportunitats arreu i per a tothom. Però sobretot, aquestes actuacions i aquest pressupost, va de salut, de garantir l’aigua i la seva qualitat, de descarbonitzar i descontaminar les nostres vides, d’oferir oportunitats per a tots i arreu del territori, va de que cap pagès ni ramader hagi de tancar per culpa de la sequera, va de fer les coses de forma conjunta. En definitiva, va de futur!”, ha exposat el conseller Mascort.

Al costat de la pagesia

En aquest sentit, el conseller ha argumentat que el sector agroalimentari és “vital per a la vida del nostre país”. I, en aquest sentit, ha desgranat l’aposta del Departament tant per l’agricultura com la ramaderia i la indústria agroalimentària amb una inversió de 572 milions d’euros. “Aquest pressupost ofereix una mirada estratègica, per tal de donar oportunitats a tots, i arreu, a mitjà i llarg termini, però tractant totes aquelles demandes immediates del sector”, ha destacat.

Un dels eixos principals de les actuacions seran les inversions en regadius, a les quals es destinaran 72 milions per “impulsar nous projectes de regadiu vitals i que són reivindicacions històriques”. Algunes de les actuacions en aquest àmbit seran en el marc del Segarra-Garrigues (30 M€), la recuperació del Canal Xerta-Sénia (6 M€) i les modernitzacions de diferents sistemes de regadiu, com per exemple Pinyana (700.000 €) o la Conca de Tremp (1 M€). També s’ha previst 4 milions en plantes fotovoltaiques per al bombament solar, amb l’objectiu de ser més eficients i sostenibles.

El conseller ha recordat que el Govern ha estat la primera administració a posar-se al costat del sector primari a l’hora de fer front a la sequera, i que ja ha compromès 168 milions d’euros en ajuts al sector agroalimentari per pal·liar-ne els efectes. En aquest sentit, en el pressupost del 2024 hi estan repercutits més de 94 milions d’euros corresponents a aquestes mesures.

I, en tercer terme, la Secretaria d’Agenda Rural gestionarà un total de 415 milions per continuar liderant la vertebració i la cohesió del país. “El full de ruta per al desenvolupament d’una part del país que, encara que estigui habitat per poca gent, contribueix de manera decisiva a la seva cohesió territorial”, ha exposat el conseller. Entre les xifres, destaquen els 260 milions de la PAC, els 7,5 milions que es dedicaran a la reconversió i reestructuració de la vinya: “Un esforç important per un sector clau”. I els 17 milions en mesures per implementar el Pla de relleu generacional del sector pesquer.

El conseller ha destacat també els projectes troncals per a les empreses agroalimentàries, com ara el projecte IMPULS.COOP amb un pressupost d’1,5 M€, que neix amb l’objectiu de transformar el cooperativisme agroalimentari català. També s’ha referit a la nova convocatòria dels ajuts PEAC, amb un pressupost d'1,5 M€ (12 M€ plurianuals).

Mascort ha anunciat, finalment, també la campanya “més gran per promocionar els productes d’alimentació catalans, la compra local i el suport a la pagesia i la ramaderia del nostre país” amb 1 milió de pressupost. “I un dels projectes que ens fa més il·lusió: el 2025 Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia, que conjuntament amb l’Agència Catalana de Turisme on dedicarem ja aquest any més de 2 milions d’euros”, ha explicat.

Lluita contra la sequera

El conseller ha explicat que el conjunt del Pressupost de la Generalitat contempla 1.045 milions d’euros en partides relacionades amb l’aigua i la sequera, per tal de “posar el país al dia en el tractament de l’aigua i no haver de dependre únicament de l’aigua que cau del cel”. Un dels objectius és disposar del parc d’infraestructures necessari per generar 405 hm³ més d’aigua per poder abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, i així “estalviar aquest recurs dels embassaments per a altres usos i zones territorials”.

Mascort ha detallat que els comptes preveuen 327 milions d’euros per a sanejament —millora i construcció de noves depuradores— i 175 milions més per a inversions locals d’abastament i tractament d’aigua. També ha assenyalat que s’han incorporat actuacions previstes per a exercicis posteriors valorades en 150 milions d’euros, com ara les dues noves plantes potabilitzadores al Besòs o actuacions en els pous de la Muga, l’Onyar, el Ter i el Llobregat. També s’abordaran accions com la reparació de la fuita de Badalona, pressupostada en 41 milions d’euros; l’actualització de l’ETAP del Ter, valorada en 130 milions d’euros, o la construcció de la primera fase de l’ETAP del Llobregat a Abrera per 20 milions d’euros.

Per fer front a situacions d’emergència i atendre les necessitats del món local, el conseller ha posat l’èmfasi en la connexió d’urgència d’una dotzena de municipis al sistema Aigües Ter-Llobregat, xifrada en 15 milions d’euros. Es vol garantir així el proveïment d’aigua potable a la població un cop han esgotat els seus recursos locals. En aquest sentit, ha recordat que s’ha ampliat la línia d’ajuts per a inversions en la xarxa en baixa dels municipis fins als 120 milions.

Avançar en la Transformació Verda

Mascort ha explicat que els Pressupostos permeten aprofundir en la Transformació verda que ha iniciat aquest Govern, amb la finalitat de descarbonitzar la societat catalana i fer front al canvi climàtic. Les partides destinades a la transició energètica sumen 300 milions d’euros, mentre que aquelles relacionades amb el canvi climàtic, la biodiversitat, els ecosistemes forestals i l’economia circular ascendeixen a 256 milions.

En l’àmbit de l’energia, els comptes inclouen 7 milions d’euros per a les xarxes d’oficines comarcals i d’oficines empresarials i col·legials de transició energètica, amb la voluntat d’estendre a tot el territori els projectes i les mesures vinculades amb la descarbonització del model energètic. També recullen un pressupost de 65 milions d’euros per a l’Energètica, dels quals 40 es destinaran a instal·lacions d’energies renovables en cobertes d’edificis públics, i 24,2 milions d’euros en diferents instruments per fomentar tant les noves plantes de biogàs com la seva captació en abocadors.

Pel que fa a la lluita contra els efectes del canvi climàtic, el conseller ha recordat que enguany el Fons Climàtic preveu recaptar uns 55 milions d’euros, però que el departament manté el seu compromís d’augmentar-lo fins a 160 milions amb recursos propis. Aquest fons destinarà 75 milions d’euros a actuacions impulsades pels ens locals en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic i 8 milions més a una línia exclusiva per al sector empresarial. També es destinaran 2 milions d’euros a la creació de la Plataforma de Sistema de Crèdits Climàtics, el mercat català perquè tots els sectors catalans puguin compensar les seves emissions de CO₂.

Per tal de fer front a la pèrdua de biodiversitat i preservar els espais naturals del país, s’han previst 20 milions d’euros per a actuacions d’infraestructura verda o l’increment fins als 6,5 milions de la dotació per als parcs naturals i consorcis, entre altres partides, amb l’objectiu d’acompanyar els espais naturals i protegits dels corresponents recursos i planificació. També s’han destinat 3 milions d’euros a fomentar la biodiversitat en espais agraris.

En matèria de gestió forestal, Mascort ha destacat una ampliació del Pla de prevenció d’incendis forestals de Catalunya, que assolirà els 20 milions d’euros amb actuacions per preparar els boscos catalans per fer front a l’emergència climàtica i combatre els efectes de la sequera, com ara la retirada d’arbres morts, els treballs per millorar la supervivència de les masses forestals o les inversions per generar aigües blaves en finques públiques. També es destinaran 11,72 milions d’euros al pla de dinamització forestal, amb la voluntat d’incrementar la superfície gestionada de manera sostenible, la mobilització de fusta i la indústria.

En matèria d’economia circular, el conseller ha destacat que el pressupost recull la nova filosofia del Govern, que pretén identificar els residus com a recursos per tal de reaprofitar-los. Així, ha indicat que es posa per davant la prevenció en la generació de residus, política a la qual es destinarà 7,5 milions d’euros, i després la recollida selectiva, que rebrà una partida de 10 milions. Finalment, les infraestructures de gestió de residus comptaran amb 40 milions d’euros, entre els quals destaca el centre de tractament del Gironès -15 milions.

Finalment, el conseller ha recordat que la recerca científica és una “prioritat absoluta” per al departament, en la mesura que la generació de coneixement permet construir una base sòlida sobre la qual construir l’actuació del Govern en matèria tant de lluita contra la sequera i el canvi climàtic com de transformació del sector agroalimentari. Per això, ha detallat que el departament destinarà 90 milions d’euros a recerca aquest 2024, un 25% més.