El Govern ha acordat concedir la Medalla al treball president Macià 2023 a 19 persones i la Placa al treball President Macià a 5 entitats. Aquests guardons reconeixen les persones que dins del món del treball hagin destacat per les seves qualitats, mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals. Així mateix, també premienles empreses o organitzacions que hagin destacat en alguna d’aquestes categories: foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat; responsabilitat social i corporativa; igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar i corresponsabilitat entre dones i homes dels treballs de mercat i domèstic i de cura de persones.

Les medalles i plaques al treball president Macià es van crear l’any 1938 i són obertes a qualsevol persona o entitat.

Medalles al treball President Macià

L’Executiu ha acordat atorgar les medalles al treball president Macià 2023 a les persones següents:  

Ana Maria Asamà Esteve.Graduada Social al Col·legi de Graduats Socials de Tarragona fins a la seva jubilació. Presidenta de l’Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Tarragona (2012-2020); presidenta del Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya (2015-2017); vocal del Consejo General de Graduados Sociales de España (2012-2020); i conciliadora i Mediadora del Tribunal Laboral de Conciliacions, Mediacions i Arbitratge de Catalunya des de la seva creació l’any 1992 fins a l’actualitat.

Rosa Maria Beltri Drago. L'any 1971, amb només 16 anys, va obrir a Amposta les portes del Frankfurt Querol, un restaurant de menjar ràpid. A finals dels anys 90 va inaugurar un segon establiment de restauració, dedicat als plats combinats. Va ser pioner a la ciutat en el tipus de menjar que oferia als seus clients en aquell moment, sempre amb producte de proximitat i de proveïdors del mateix municipi. També va esdevenir un punt de trobada intergeneracional. El Frankfurt Querol va servir el seu últim sopar el 14 de març de 2020, quan la pandèmia de la Covid-19 els va forçar a abaixar la persiana de manera definitiva.

Amèlia Clara Quintana. Educadora social habilitada i col·legiada. La seva trajectòria laboral va arrencar el 1980 com a educadora de carrer i després com a monitora. El 1991 va crear la cooperativa d'iniciativa social Femarec, que s'iniciava amb el disseny de cursos de formació ocupacional específics i més tard, el 1993, amb el Centre Especial de Treball (CET). Avui, el CET ofereix ocupació digna i estable a prop de 150 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental sever que també són sòcies de la cooperativa, i ofereix serveis de qualitat a més de 2.000 empreses clients. Va ser la presidenta i directora general de Femarec i presidenta de la Fundació Femarec; vicepresidenta de Dincat i la seva representant a Cocarmi i Cermi i als diferents espais de participació del sector i de l’Administració pública.

Ramona Criado Cerro. Va estudiar mestratge industrial de delineant, i pertany a la primera promoció de dones que van poder estudiar a Extremadura, on va néixer. Als 19 anys es trasllada a Lleida, i comença a treballar en una empresa de sucs a Balaguer, la SAFYC, on viu els primers conflictes laborals: una feina sense horaris, ni diferenciació entre hores ordinàries i extraordinàries. L’any 1973 va començar a treballar a la fàbrica de cervesa San Miguel de Lleida, on es va jubilar. Va ser una de les primeres dones del Comitè d’empresa de San Miguel, Entre els anys 80 i 90, va ocupar diferents responsabilitats, a la Federació Agroalimentària de CCOO a les Terres de Lleida mentre era la presidenta del Comitè d’Empresa de San Miguel.

Mª Luisa Fernández Fernández. Va desenvolupar la seva carrera professional al Banco Central SA, posteriorment convertit en Banco de Santander l’any 1972, on va combinar la seva tasca professional amb la sindical. Afiliada a la UGT des de l’any 1976, va organitzar la Secció Sindical del Banco Central a Catalunya on va ser escollida delegada sindical. Va ser la presidenta d'AMIC (Associació d'ajuda mútua a la immigració a Catalunya), organisme adscrit a la UGT de Catalunya. L'any 2002, va ser escollida secretària d'administració d’aquest sindicat fins al 2006. L’any 2008 va passar a formar part de la Comissió de control econòmic confederal de la UGT, queactualment presideix.

Francisca Guerrero Torralbo. Va començar a treballar al Taller Àuria l’any 1977, quan s’iniciava el treball per a persones amb discapacitat, on va signar el seu primer contracte l’any 1984 i, des d’aleshores, hi treballa com a manipuladora. Ha passat per gairebé totes les seccions i treballat amb materials de tots els sectors productius. Malgrat totes les dificultats pel fet de ser dona i persona amb unes capacitats diverses, mai ha deixat de lluitar per un treball i una vida dignes. Sempre ha estat molt conscient de les seves capacitats i necessitats de suport.

Ferran Huguet Farré. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Màster en Direcció d’Empreses per ESADE. Destaca el seu interès i ferm compromís amb el sector cooperatiu agrari, donant suport al món rural, implicant-se en la millora de les condicions de vida dels pagesos/es, a la modernització i professionalització del sector. Ha estat capdavanter en propostes de millores en la gestió empresarial de les cooperatives, posicionant-les com a model de gestió per la seva eficiència, sostenibilitat i implicació en l’entorn social i econòmic i impulsant la incorporació dels joves agricultors a Europa. Ha contribuït a millorar el sector de la fruita seca des de la presidència Sectorial de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya.

Isabel Martínez Abril. Va desenvolupar la seva carrera professional a l'empresa SEAT on va començar a treballar l’any 1987 com a oficial de primera xapista a la planta de la Zona Franca. Es va afiliar a la UGT de Catalunya i l’any 1994 va ser escollida delegada sindical al taller de pintura de Zona Franca. L’any 2005 va ser escollida secretària d’Acció Sindical pel Secretariat Nacional de Catalunya, on va implementar el Pla de rescat de la indústria, entre d’altres. El 2007 va ser escollida secretària general de la federació del Metall, Construcció i Afins (MCA) amb el gran repte de lluitar contra la crisi de la construcció de 2008 i la lluita contra la sinistralitat. Actualment, és la secretària general de la Federació d’Indústria, Construcció i Afins (FICA) de les comarques gironines.

Valentí Martínez Espinosa. Doctor en Psicologia per la Universitat Abat Oliva. Ha desenvolupat una llarga trajectòria professional a la Fundació Universitària del Bages, on ha assumit diferents càrrecs acadèmics i de gestió. Actualment, és director d’Estratègia Internacional i director acadèmic de la Càtedra de Lideratge en Valors de la Universitat de Vic. Amb anterioritat, havia desenvolupat diferents càrrecs en l’àmbit sanitari, tant de gestió com assistencial. També ha desenvolupat una llarga trajectòria com a docent. Ha format part dels patronats de diferents fundacions (Althaia, Sant Andreu Salut, Universitària Balmes, d’Estudis Superiors en Salut, de l’Institut de Recerca i Innovació en Salut de la Catalunya Central i Joviat)

Eudald Morera Salis. Dirigeix, conjuntament amb la seva família, el GRUP MORERA, grup empresarial garrotxí creat el 1955. L’empresa insígnia del grup és ROYALVERD, companyia de referència internacionalment en el disseny, construcció, manteniment i assessorament tècnic de gespa esportiva en la indústria del futbol. Ha instal·lat la gespa d’esdeveniments esportius com els mundials de futbol del Brasil o Qatar, les finals de Champions League a diferents països, estadis dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro o gran part dels camps de futbol de la divisió d’Espanya. L’any 2020 li van diagnosticar un càncer de pàncrees i va voler impulsar un projecte solidari, el Festival VALLVIVA, una il·lusionant iniciativa per celebrar la vida. L’any 2022 neix la Fundació VALLVIVA que té per objectiu fomentar qualsevol projecte o activitat, encaminada al benestar físic, psíquic i social de les persones, especialment les afectades per malalties oncològiques.

Maria Carme Riu Pascual. Llicenciada en Psicologia i Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Activista, professora d'educació secundària, esportista i nedadora amb discapacitat física. Va ser la primera esportista catalana en guanyar una medalla olímpica en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv de 1968. Posteriorment, va continuar la seva carrera com a professora i activista, destacant com a presidenta de l'Associació Dones No Estàndards i membre de diverses institucions relacionades amb les persones amb discapacitat. Des de fa més de 20 anys treballa per la inserció laboral i l’erradicació de la violència de gènere vers les dones amb discapacitat i per una societat més justa que tracti les dones amb respecte, dignitat, igualtat i sense cap mena de discriminacions.

Vicenç Rocosa Girbau. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Als 15 anys, va començar a treballar al sector del metall. L'any 1974, va començar a treballar a l’empresa Barcelona Electrònics on es va incorporar a la lluita sindical, essent elegit enllaç sindical i participant en el moviment clandestí de CCOO. Durant els anys d'activitat sindical va contribuir a la lluita per les llibertats sindicals i la democràcia al nostre país. Va participar en les negociacions col·lectives sectorials del metall i d'empreses com Seat, Nissan, Braun i Roca, entre altres.

Marta Schuhmacher Ansuategui. Doctora en Química, Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental i Catedràtica de Tecnologia Ambiental al Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. Professora Distingida de la URV des del 2015. Experta en temes ambientals i de salut humana associats amb la presència de contaminants emergents al medi ambient. Té una gran experiència en la supervisió i direcció de projectes de recerca nacionals i europeus. Col·labora com a experta a l’Organització Mundial de la Salut, directora del centre TecnATox, reconegut amb el segell TECNIO de transferència per la Generalitat (2005).

Jaume Selva Royo. Als 14 anys va entrar a l’escola d’aprenents de Renfe de Saragossa i als 18 anys va començar a treballar com a oficial de manteniment de màquines de vapor a l’Estació de Móra La Nova. L’any 1982 va ser traslladat a l’Estació d’Altafulla com a factor i va ser escollit secretari general de la Secció Sindical de Renfe de les comarques de Tarragona. Va formar part de l’Executiva de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona, on ha col·laborat en les eleccions sindicals i com a mediador al TLC durant gairebé 30 anys. Com a delegat de Renfe de CCOO, va ser escollit per formar part del Comitè Intercentres en l’àmbit estatal, on va ser un dels negociadors dels convenis col·lectius de l’empresa durant més de 30 anys per millorar les condicions laborals i socials de la plantilla.

Francesc Solé Parellada. Catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'any 1998 va crear el programa Innova a la UPC, programa pioner a Espanya per la seva amplitud i ambició. El propòsit del programa era, i continua sent, donar valor al coneixement creat gràcies a les patents i a la creació d’empreses així com difondre l'esperit emprenedor i d’innovació entre els diferents col·lectius de la Universitat. També va fomentar la creació del Parc Científic i Tecnològic, que es va consolidar amb 16 edificis distribuïts en els diferents campus de la UPC, i més de 100.000 metres quadrats d’activitat de recerca i emprenedoria. Destaca el seu compromís, pioner en la creació, i difusió del coneixement sobre la contribució de la universitat al desenvolupament econòmic i social i la seva participació activa en la seva concreció.

Anna Sorli Gorriz. Ha desenvolupat una extensa i destacada trajectòria en el Grup Sorli, des de la seva incorporació el 1997, fins a la seva actual posició com a administradora única. Ha exercit diversos càrrecs i liderat iniciatives clau per a l'expansió i renovació de l'empresa, diversificant-ne els negocis i implementant polítiques d'igualtat i de violència zero. Ha fundat la Fundació Sorli, dedicada a promoure la igualtat de gènere i a lluitar contra les violències masclistes en el món laboral, i ha col·laborat activament amb altres organitzacions i entitats en aquest àmbit. En col·laboració amb el Departament d’Igualtat i Feminismes va posar en marxa una innovadora iniciativa que persegueix la inserció laboral a llarg termini de dones que han patit o pateixen violències masclistes.

Àngel Velasco Pérez (a títol pòstum). Pastisser de professió, va començar a treballar als 14 anys a la pastisseria Prats Fatjó de Barcelona. L'any 2000, va comprar l'empresa familiar Torrons Vicens, creada el 1775, i la va fer créixer fins al punt de crear una àmplia xarxa de botigues tant a Catalunya com a la resta del món, en països com França, els Estats Units o Dubai. Té més de 40 botigues arreu del món i on hi treballen unes 200 persones.

Josep Lluís Vigatà Campo. Catedràtic de Física i Química. Durant 20 anys, va compaginar les seves classes de Física i Química a la Universitat de Lleida, l’Institut Joan Oró i l’escola Mater Salvatoris de la ciutat, amb el seu vessant empresarial. Va fundar la seva primera empresa l’any 1982, Asistencias y Suministros Mecànicos SA (ASYSUM), especialitzada en la reparació i reconstrucció de components d’automoció, a la que han seguit un total de 18 empreses per Espanya, França, Itàlia i Portugal. Els seus amplis coneixements i la seva emprenedoria, amb visió comuna de donar una nova vida als components de l’automòbil, lligada a la reparació i reconstrucció dels components de motor i mecànica per al seu reaprofitament, han orientat l’empresa cap a la de sostenibilitat, el que avui dia es coneix com a economia circular.

Roser Vila Baró. Amb 16 anys, es va incorporar a la plantilla de la Cooperativa el 1974 com a auxiliar administrativa, i enguany en farà cinquanta que forma part de l’entitat, fita històrica en el món del cooperativisme agrari català i, sobretot, en el món laboral de les dones. Del 1974 al 1993 es dedica professionalment a conèixer tot el funcionament de la cooperativa i a modernitzar tots els sectors i totes les seccions de l’entitat, fins al punt que des del Consell Rector es confia en ella per iniciar, en aquella època, tota la tasca d’informatització de les diferents seccions que conformen la Cooperativa. Actualment n’és la directora general. Ha estat un pilar bàsic la promoció del vessant més social i cooperativa de l’entitat, garantint i fomentant els valors associatius que des de la seva fundació han estat la raó de ser de la cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques

Plaques al treball President Macià

El Govern ha acordat atorgar la Placa al treball President Macià a les entitats següents:

Castell del Remei, en la categoria de Responsabilitat social empresarial. És el celler més antic de Catalunya en l’elaboració i etiquetatge de vins, així com el primer celler català construït segons el model francès bordelès de château. És un celler centenari amb molt interès enològic pels seus prestigiosos vins de referència que s’exporten a més de quaranta països dels cinc continents. La marca s’ha consolidat amb una referència de qualitat a la DO Costers del Segre. A Castell del Remei treballen una gestió ecològica i sostenible de la vinya, minimitzen els tractaments, a més de promoure la investigació i la innovació. Són finques de conreu ecològic amb pràctiques d’agricultura biodinàmica i els vins estan certificats pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

INGROUP en la categoria de Foment de la creació d'empreses i de l'ocupació de qualitat. Agrupació d’empreses líder i innovadora a la indústria de les tecnologies 4.0, especialment tecnologies de realitat virtual, augmentada i mixta i programari per a la fabricació additiva per la indústria de la medicina i l’educació. És una empresa molt jove, creada per exalumnes emprenedors de la Universitat de Lleida, amb visió de futur. La mitjana d’edat del personal està al voltant dels 30 anys. Desenvolupa la seva activitat a Ponent, on crea riquesa i llocs de treball especialitzats en un territori amb poca presència d’empreses tecnològiques. El nombre de treballadors l’any 2019 era de 7 i l’any 2023 supera els 70 professionals a la ciutat de Lleida, amb més de 5.000 clients i presència internacional a 33 països

Projecte dels NOMS- Hispanosida en la categoria de Responsabilitat social empresarial. Conegut com a BCN-CheckPoint, centre de referència en salut sexual per a la comunitat LGBTI, és fruit de més de 30 anys de treball de Projecte dels Noms, l’entitat que el va crear. És el centre de Catalunya que més diagnòstics realitza i on més persones segueixen PrEP, la profilaxi preexposició. És el primer centre comunitari d'Europa per a la detecció de VIH. El seu model d'intervenció comunitària ha estat reconegut per l'Organització Mundial de la Salut i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties. Pioner a Europa en la introducció de la prova ràpida de detecció del VIH en àmbits no hospitalaris, va fer incrementar significativament la seva demanda i avançar així en el diagnòstic precoç. S'hi atenen anualment més de 12.000 persones usuàries.

Gremi de Serrallers de Catalunya, Any 1380 en la categoria de Foment de la creació d'empreses i de l'ocupació de qualitat. El Gremi de Serrallers de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1380, impulsada per la voluntat de defensa dels interessos professionals i econòmics dels seus agremiats i formada per empreses industrials metal·lúrgiques i artesanes, activitat de les quals, majoritàriament, va destinada a la construcció i rehabilitació d’edificis. Col·labora amb la Fundació Privada Trinijove i Fundació la Caixa en la inserció al mercat laboral de joves en risc d’exclusió. Col·labora en el foment de l’ofici acudint a centres de formació i orientació que ho demanen.

Formació i Treball, Fundació Privada en la categoria d’Igualtat d'oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar. Trajectòria de més de 30 anys de treball en la lluita contra l’exclusió social, principalment a través de la inserció sociolaboral dels col·lectius més vulnerables. És l’entitat de referència a l’Estat pel que fa a la formació i inserció de persones en risc d’exclusió social. Des de la seva creació ha atès més de 46.000 persones amb un model d’economia circular que impulsa l’ocupació, la sostenibilitat econòmica i el respecte pel medi ambient. Han portat a terme accions de formació professionalitzadora per a 10.100 persones. Han comptat amb el suport de Càritas, Inditex, Santander, l’Obra Social de la Caixa, Barcelona Activa, o els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Vilaseca, Tarragona, entre d’altres.