query_builder 12 abril 2024 16:16
event_note Nota de premsa
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha continuat el cicle de visites territorials a projectes finançats amb fons europeus, batejat amb el nom d’“Europa sobre el terreny”, a la vegueria de Lleida. Des de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (FiraTàrrega), ha recordat que el Govern ha recuperat la interlocució al més alt nivell amb les institucions europees: “Tenim clar que volem ser un soci fiable a la Unió Europea i que hi volem incidir”.
Aquesta mateixa setmana, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha estat al Parlament Europeu per avançar en la reducció de la burocràcia i aconseguir uns preus més justos per a la pagesia catalana. “Continuem amb la convicció que som Europa i que, des de cada racó de Catalunya, també fem Europa cada dia. Volem tenir aquesta veu activa i forta a les institucions europees”, ha asseverat Serret.
La consellera també s’ha referit als fons europeus, l’objecte específic de les visites que està fent arreu de Catalunya, i ha explicat que el Govern ha traslladat a la Comissió Europea la necessitat de descentralitzar el disseny i implementació d’aquests recursos perquè els governs més propers a la ciutadania hi tinguin un rol més central: “En el cas dels fons Next Generation, ho vam fer amb més de 30 governs de gairebé 15 països diferents de la Unió Europea. Vam deixar clar que volem que la veu de les administracions més properes a la ciutadania es tingui en compte a l'hora d'orientar els fons europeus”.
Amb el cicle “Europa sobre el terreny”, "volem posar en valor tots els projectes que reben fons europeus i com els fons acompanyen transformacions al nostre territori”, ha recordat la consellera. En aquest sentit, ha lamentat que s’hagin deixat perdre gairebé 155 milions d’euros per a la vegueria de Lleida arran del bloqueig dels pressupostos de la Generalitat per al 2024. “Els pressupostos de la Generalitat, que malauradament s'han bloquejat, havien d'acompanyar infraestructures de transport, com l'estació d'autobusos de Tàrrega o la de Lleida; i havien de servir per millorar les infraestructures ferroviàries, el sistema de regadius i el de salut”, ha assegurat la consellera.
Els fons europeus a Lleida
La consellera ha començat la jornada visitant FiraTàrrega per conèixer els projectes que aquest ens de dinamització de la creació escènica catalana i de l’intercanvi artístic professional ha pogut impulsat amb finançament europeu. Un és el de “(Un)common spaces”, integrat per entitats de 13 països, que fomenta creacions artístiques i explora noves formes de participació dels públics en les arts de carrer. L’altre projecte en què participa s’anomena “Speak out”, està liderat per la FEDEC (European Federation of Professional Circus Schools) i té com a objectiu la prevenció de tota mena de discriminacions i violències de gènere en el sector del circ i les arts de carrer.
Després, Serret, acompanyada del director general d’Afers de la Unió Europea, Gerard Vives, s’ha desplaçat a la Delegació del Govern a Lleida per participar en l’acte “Oportunitats dels fons europeus”, en què ha subratllat la importància de participar en les eleccions europees per protegir els valors fundacionals de la Unió Europea, reforçar les propostes de progrés i combatre l'auge de l'extrema dreta.
També han intervingut a l’acte la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, i el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, que han donat pas a una taula rodona entre el cap d’Unitat de Serveis Empresarials de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Domènech Vila; el membre d’Alcarràs Bioproductors SAT Miquel Serra; i l’assessora en Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida, Teresa Botargues, que han explicat la seva experiència a l’hora d’obtenir i gestionar fons europeus.
Les comarques de la vegueria de Lleida han obtingut 18,9 milions d’euros provinents de fons europeus competitius o de gestió directa per part de la Comissió Europea en els darrers vuit anys, i quasi 229,6 milions d’euros dels fons Next Generation des de la pandèmia.
