El Govern i els sindicats majoritaris dels treballadors penitenciaris han arribat a un acord que suposa una millora del servei i de les condicions laborals dels i les treballadores amb la voluntat de continuar reforçant el model penitenciari català. És el primer acord en gairebé vint anys, l'anterior data de 2006.

L’Acord de condicions laborals es va començar a negociar en el marc del grup de treball de personal penitenciari derivat de la mesa general el passat 25 de gener i s’ha intensificat les últimes setmanes després de la convocatòria d’eleccions i també de la convocatòria de vaga per part dels sindicats. Finalment, les parts han assolit un acord de matinada.

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha remarcat que “no és un acord només per evitar la vaga sinó que és un acord en profunditat que té tres elements significatius: millores laborals, millores en la seguretat i reforç del personal en els serveis penitenciaris”.

Segons la vicepresidenta, es tracta d’un “acord històric, molt majoritari, fruit d’una negociació intensa que actualitza un conveni laboral antic de 2006 on hem introduït nous elements vinculats a la millora de la seguretat personal dels treballadors dels centres penitenciaris”.

Un acord històric després de vint anys

L’Acord entre l’administració i sindicats sobre un nou model organitzatiu i de condicions de treball 2024-2027 per al personal penitenciari al qual s’ha arribat aquesta nit, és un acord històric en el qual conflueixen com a objectius comuns una major eficiència de la prestació del servei públic i un reconeixement a la tasca de les persones treballadores de centres penitenciaris.

El darrer acord de condicions data de l’any 2006 sense que s’hagués actualitzat en tots aquests anys l’organització del treball. Els principals aspectes que recull aquest acord són:

1. Mesures relatives a la implementació d’un nou règim organitzatiu de jornada i horaris, determinant la planificació anual de la jornada així com l’establiment d’un calendari laboral facilitant la cobertura dels serveis dels centres penitenciaris així com la conciliació laboral i familiar.
2. Actualització del gaudi dels permisos i llicències en els mateixos termes que la resta de personal funcionari d’administració i tècnic, especialment respecte de les mesures de conciliació, així com la priorització de les mesures d’igualtat a executar en el Pla d’igualtat de gènere de la Generalitat
3. Adequació retributiva amb un increment d’un 13 % del complement específic.
4. Creació de complements retributius per compensar la prestació de serveis en diumenges i en 14 festius d’especial significació.
5. Actualització de l’import de les hores extraordinàries, igualant-les al mateix import que l’hora ordinària.
6. Compromís de l’administració de formalitzar les convocatòries de selecció i provisió de forma anual per tal d’aconseguir una major estabilitat de la plantilla, tot aplicant els mateixos criteris que els establerts per a la resta de personal funcionari d’administració i tècnic.
7. Regulació de borses de treball específiques per cada àmbit, per agilitar la incorporació de personal per donar cobertura a les vacants i substitucions que es generin en els serveis.
8. Mesures d’estudi i prospectiva del model i recursos necessaris, des de l’anàlisi tècnica a auditories administratives realitzades per l’administració de la Generalitat amb la finalitat de definir la planificació estratègica dels recursos.
9. Impuls al foment de la formació i professionalització del col·lectiu.
10. Compromís per l’elaboració d’un pla actualitzat i integral de la prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’administració penitenciària, amb la creació del lloc de treball de responsable d’activitats preventives integrals en cada centre penitenciari.
11. El text també concreta compromisos de l’administració en matèria de seguretat: procediments de treball, equipaments i sistemes de seguretat.

Falcar un model de referència

Les millores proposades per l’administració en el terreny laboral i de seguretat signifiquen un reforçament significatiu del model penitenciari català, basat en la centralitat de la reinserció i la rehabilitació i el respecte per la dignitat i la seguretat de totes les persones: internes i treballadores.

El model penitenciari català s’ha anat construint en els darrers quaranta anys amb un enorme consens polític i social, i amb uns resultats raonablement bons: a Catalunya, 8 de cada 10 persones que passen per la presó no hi tornen a entrar.

En el marc de les negociacions laborals, el Govern ha defensat les línies mestres del sistema penitenciari català i ha posat sobre la taula propostes i millores per falcar-lo i reforçar-lo.