La Filmoteca de Catalunya recorda amb una sessió d’homenatge la figura i l’obra del director català Francesc Rovira Beleta amb motiu del centenari del seu naixement. Dimarts 25 de setembre, a les 20 hores, es farà la projecció d’El expreso de Andalucía, que anirà precedida d’una taula rodona amb la participació dels directors de cinema Carles Benpar i Josep Maria Forn i el fill del cineasta, Quico Rovira Beleta.

 

En aquesta sessió d’homenatge, la Filmoteca programa El expreso de Andalucía, un film del 1956, basat en un fet real —el robatori, un 12 d’abril de 1924, dels diners transportats en un tren durant la dictadura de Primo de Rivera— que ja havia inspirat un film d’Iquino i que, posteriorment, va ser un dels episodis de la sèrie televisiva La huella del crimen. Rovira Beleta va modernitzar-ne la història i va aconseguir un dels títols més reeixits de la sèrie negra espanyola dels anys cinquanta protagonitzat per Mara Berni, Jorge Mistral i Marisa de Leza.

 

Nascut a Barcelona i llicenciat en Dret, va debutar el 1948 amb la pel·lícula Doce hores de vida. Altres films destacats d’aquest cineasta són: Luna de sangre (1952); Hay un camino a la derecha (1953); Once pares de botas (1954); Familia provisional (1958); Los atracadores (1962), La dama del alba (1966); La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua (1969), No encontré rosas para mi madre (1972), La espada negra (1976) i Crónica sentimental en rojo (1986). La filmografia de Rovira Beleta conjuga l’eficàcia professional amb la recerca de temes i estils que poguessin connectar amb el gran públic.

 

El reconeixement internacional li arribà el 1962, quan el film Los Tarantos (1962) va ser nominat a l’Oscar al millor film de parla no anglesa. Inspirada en l’obra teatral d’Alfredo Mañas, la pel·lícula està ambientada en la cultura gitana instal·lada als barris barcelonins del Somorrostro i Montjuïc. Els protagonistes són Antonio Gades, Carmen Amaya, Sara Lezana i Peret, entre altres músics i ballarins reconeguts del flamenc i la rumba com El Chocolate, Antonia “la Singla” o Aurelio Galán “El Estampío”. L’Oscar finalment se’l va endur Federico Fellini amb Vuit i mig, però Rovira Beleta tornaria a ser nominat el 1967 amb El amor brujo.   

 

Francesc Rovira Beleta morí el 1999 i, a títol pòstum, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Per voluntat de la família, els fons documentals que recullen tota una vida dedicada al cinema estan dipositats a la Filmoteca de Catalunya, que en aquests moments treballa en un projecte d’exposició.