La Filmoteca de Catalunya programa, entre el 2 de juliol i el 31 d’agost, el cicle “Tim Burton i la tendresa dels monstres”, una retrospectiva dedicada al director nord-americà Tim Burton, que inclou tota la seva filmografia, pel·lícules d’altres directors que han inspirat les seves pel·lícules, així com films aliens a l’entorn de Burton pròxims al seu univers.

   

“Tim Burton i la Tendresa dels monstres” proposa un joc de miralls que combina la filmografia completa de Tim Burton amb films d’altres directors com Neil Jordan, Henry Selick i Christopher Nolan. La mostra permet detectar les fonts d’inspiració de Burton i els films aliens que dialoguen amb els seus.

 

Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Timothy Burton va néixer a California (Estats Units) l’any 1958. Va debutar l’any 1982 amb Vincent, on va fer servir la tècnica “stop-motion”. Director de pel·lícules com Mars Attacks! a Burton se’l considera molt més que un cineasta, atès que ha creat un univers dotat de personalitat pròpia, present a les seves pel·lícules, i també a les d’altres directors que se situen en la mateixa sintonia. Burton és el model inconfusible de moltes de les seves criatures, patèticament desvalgudes, des del Jack Skellington de The Nightmare Before Christmas, fins al protagonista d’Edward Scissorhands, que viuen en mons gòtics perfectament identificables.

 

El cicle inclou pel·lícules com Batman, Ed Wood, Plan 9 from Outer Space, Mars Attacks! , The Nightmare Before Christmas, James and the Giant Peach, el remake d’El planeta dels simis, Sweeney Todd, i Ombres tenebroses. Els títols, dates i horaris del cicle durant el mes de juliol són els següents:

 

 

 

Del 9 al 16 de juliol, i en col·laboració amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona (UB), la Filmoteca de Catalunya programa el  cicle “Somniar l’edat mitjana”, dedicat al cinema i l’edat mitjana. La mostra inclou cinc títols cinematogràfics que han explorat la cultura medieval. La primera sessió del cicle comptarà amb la participació de destacats medievalistes: Lola Badia, Carles Mancho, Antoni Riera, Victòria Cirlot i d’Annalisa Mirizio.

     

“Somniar l’edat mitjana” il·lustra com el cinema ha ajudat a imaginar l’edat mitjana, i fa palès com el setè art ha contribuit a modelar els nostres somnis des de fa més d’un segle, i com sovint pensem en l’edat mitjana en funció de recreacions cinematogràfiques, com les dels films d’Errol Flynn o d’Olivia de Havilland. El cinema ha proposat diferents models d’edat mitjana: la cinematografia francesa va proposar una de ben diferent a la de Hollywood; els italians la van tractar a partir de la irrisió de les glòries dels conqueridors; els soviètics sovint hi van barrejar el to operístic i l’elegíac; els japonesos posen en qüestió l’eurocentrisme… Hi ha directors que s’han inspirat en les miniatures medievals; altres, en els jocs per a consoles, o en la investigació precisa d’un personatge, etc.

 

El cicle inclou els films: Beowulf (2007), de Robert Zemeckis, inspirat en el poema èpic anglès més antic, escrit entre els segles VIII i XI, rodat amb la tècnica digital de motion capture, en què els intèrprets van posar el seu cos i la seva actuació al servei de la infografia; la pel·lícula El reino de los cielos (2005), en què l’americà Ridley Scott explica l’enfrontament entre Orient i Occident que va sacsejar el món al llarg de 200 anys a partir del tema de les creuades i que compta en el seu repartiment amb Orlando Bloom, Eva Green, Jeremy Irons, Brendan Gleeson i Liam Neeson; El manantial de la doncella (1959) d’Ingmar Bergman, que recupera l’ambient medieval a partir d’elements sobrenaturals i místics; L’armada Brancaleone (1965), de Mario Monicelli, amb Vittorio Gassman i Gian Maria Volonté, que és una farsa d’ambientació medieval molt estilitzada, humorística i amb tots els tòpics de l’edat mitjana, i Vision - Aus dem Leben der Hildergard von Bingen (2009), de la directora Margarethe Von Trotta, una reivindicació de Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa benedictina, teòloga, científica, mística, poeta i compositora i figura destacada del film.

 

Els títols, dies i horaris de les projeccions: