Treball, Afers Socials i Famílies elabora una nova ordre que regularà la figura de l’assistent personal per a persones amb discapacitat física o sordceguesa. El Departament vol reforçar, flexibilitzar i dignificar aquest servei amb un nou model que superi les mancances de la normativa actual i suposi l’impuls d’aquesta figura professional.

 

Les novetats principals que incorporarà el model català fan referència, d’una banda, a l’apoderament de les persones amb discapacitat i, de l’altra, a la dignificació de les condicions laborals d’aquests professionals.

 

En aquest sentit, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat que “l’assistència personal és una aposta clara per a promoure l’autonomia personal i treballar en totes les alternatives a la institucionalització, perquè creiem fermament que no anem a atendre la situació de dependència, sinó que hem de promocionar les capacitats de les persones d’acord amb el seu projecte de vida”. El conseller ha remarcat que “reforçant aquest servei, amb una mirada professionalitzadora i unes condicions laborals dignes, ampliem els drets i les llibertats de les persones amb discapacitat”.

 

Tot i estar contemplada a la llei de la dependència, només una seixantena dels  beneficiaris del sistema disposen avui d’un assistent personal. “Per a nosaltres, aquesta figura avui infrautilitzada és indispensable per apoderar les persones que necessiten suport i facilitar-los una vida completament autònoma. Per això hem repensat el model que ens permetrà superar les mancances de la llei estatal”, ha reblat el conseller.

 

El Homrani ha explicat que el desplegament de l’assistent personal es farà de forma progressiva, “a partir del 2020 comencem amb les persones amb discapacitat física i sordceguesa, però no ens volem aturar aquí. Per això, en paral·lel, iniciarem un pla pilot d’assistència personal per a persones amb discapacitat intel·lectual. Perquè certament, volem desplegar la figura de l’assistent personal per a totes les persones amb discapacitat”.

El president d’ECOM, Antonio Guillen, ha remarcat que “com a representants de les entitats i les persones amb discapacitat física de Catalunya, celebrem que s’impulsin polítiques que afavoreixen la vida independent de les persones amb discapacitat ja que, tal com estableix la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, aquest és un dret per a totes les persones amb discapacitat i se’ns ha de poder garantir”.

 

 

 

L'Assistència Personal és un servei a la persona amb discapacitat física o sordceguesa que necessita el suport d’algú per realitzar les activitats que faria en absència de limitacions funcionals, que li permet gaudir del màxim nivell d'autonomia en el desenvolupament del seu projecte de vida i li facilita l'exercici de l'autodeterminació.

 

En aquest servei és la persona amb discapacitat qui decideix quan, com i en quines activitats de la seva vida farà ús d'aquest suport. Tot això comporta un servei molt flexible, adaptat a les necessitats canviants i que prioritza la llibertat de decidir, la independència i la capacitat d'improvisació per part de la persona amb discapacitat.

 

L'assistència personal està orientada a cobrir les necessitats personals en qualsevol àmbit de la vida. Les accions que pot cobrir són molt diverses i vindran determinades pel projecte vital de la persona que la rep. En aquest sentit, les accions en què un assistent personal presta suport estan relacionades amb la higiene personal, l'alimentació, les relacions socials, la família, l'educació, la formació, el treball, la participació ciutadana, el lleure o d'altres.

 

 

El Departament ha treballat amb la federació d’entitats ECOM en una regulació pròpia que superi les limitacions que té aquest servei tal com queda recollit en la llei de la dependència. Els avenços se centren tant en la flexibilització i les hores d’atenció, com en les condicions laborals i formatives de l’assistent personal.

 

Un dels aspectes més rellevants de la nova ordre fa referència a la dotació econòmica per aquest servei, que triplicarà els imports actuals. En aquest sentit, si en el marc normatiu vigent una persona amb dependència pot percebre fins a 715 euros mensuals per a contractar un assistent personal, el model català ampliarà aquesta quantitat fins als 2.520 euros al mes, per unes 140 hores d’assistència com a màxim. Si es requereix de menys suport, l’import es reduirà proporcionalment a les hores contractades amb un cost de referència de 18 euros/hora.

 

El finançament públic d’aquest increment serà a càrrec de la Generalitat de Catalunya, atès que el govern espanyol seguirà aportant únicament 190,3 euros per una persona amb dependència de grau III, o 84 euros per a les valorades amb un grau II.

 

Pel que fa a la formació de les persones que vulguin dedicar-se a l’assistència personal, la llei de la dependència no ha desplegat mai una formació específica per aquesta figura i, en canvi, exigeix coneixements que se centren en l’àmbit sanitari. La nova ordre posarà fi a aquesta mancança. En aquest sentit, les persones que vulguin formar-se com a assistents personals hauran de seguir un curs de capacitació de 50 hores en què es treballaran aspectes com els drets de les persones amb discapacitat, la comunicació, les ajudes tècniques i cures bàsiques, les mobilitzacions, etc.

 

Cal destacar que l’assistència personal és molt heterogènia, ja que el perfil de persones que atén i les necessitats que presenten també són diverses. És per això que el criteri d’idoneïtat alhora de contractar el fixarà la persona usuària, que escollirà el professional amb les capacitats, els coneixements o la titulació específics que més convingui d’acord amb el seu projecte de vida.

 

Aquesta ordre es començarà a aplicar a partir de 2020 a les persones amb discapacitat física o sord-ceguesa entre 6 i 64 anys que hagin estat valorades amb un grau III de dependència, i l’any següent amb aquelles que hagin estat valorades amb un grau II.

 

 

El Govern i ECOM van iniciar el 2007 un pla pilot del servei d’assistència personal al qual es van acollir una cinquantena de persones amb discapacitat física.

 

L’avaluació del pla va posar de manifest resultats molt positius, tant pels participants com pels professionals. En aquest sentit, un estudi liderat per ECOM va detectar millores en el benestar emocional, físic i material, en les relacions interpersonals i la inclusió social dels participants. Els usuaris van constatar un increment de la vida independent, de l’autodeterminació, la satisfacció amb si mateix i també una disminució de la càrrega i l’estrès familiar.

 

En aquest sentit, el president d’ECOM ha destacat que l’estudi dut a termen per la federació “demostra que l’assistència personal és el suport que millor garanteix que les persones amb discapacitat física puguin decidir sobre les seves pròpies vides i dur a terme projectes de vida independent, tot participant en la comunitat”. 

 

 

 

En el decurs de la presentació, el conseller també ha anunciat que el Departament posarà en marxa l’any vinent un pla pilot d’assistència personal adreçada a persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, El Homrani ha destacat que “cal estendre i adequar aquesta figura professional per a tot el col·lectiu de persones amb discapacitat, perquè suposa ampliar els seus drets i llibertats”.

 

El pilotatge per a persones amb discapacitat intel·lectual es dissenyarà de la mà de la federació DINCAT, tindrà una durada de 2 anys i es durà a terme en diversos indrets del territori, tant en entorns rurals com urbans, a partir de 2020.