El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies posa en marxa un paquet de mesures de suport a les treballadores de les cures i la llar, un col·lectiu caracteritzat per la situació d’irregularitat administrativa i l’economia submergida que, com a conseqüència, es veu abocat a la precarietat, la desigualtat i la vulnerabilitat. Per exemple, la incidència de l’assetjament sexual a la feina entre aquestes dones majoritàriament d’origen immigrant és molt elevada.

La mesura més important que impulsa el Departament –a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania- és una línia d’ajuts per valor d’1,4 milions d’euros per fomentar la contractació de treballadores de les cures en situació d’irregularitat. L’import de l’ajut serà l’equivalent a la contribució de la persona ocupadora en impostos i seguretat social, és a dir, 2.685 euros si el contracte és pel salari mínim interprofessional durant un any.

Se’n podran beneficiar les persones o entitats sense ànim de lucre que ofereixin un contracte per treballar en l’àmbit de les cures, a temps complert (ofert per un o més contractadors) i amb remuneració igual o superior al SMI. El pagament de l’ajut es farà en dos cops, a l’inici i al final de la contractació.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que es tracta “d’una mesura pionera a Europa que esperem que sigui un èxit i ens mostri un camí a treballar per a la regularització d’aquestes treballadores. Ja no volem excuses perquè no se les contracti, tinguin papers i puguin fer el seu procés d'arrelament”.

Segons El Homrani, “una de les coses que ens ha mostrat aquesta crisi és que hi ha persones molt invisibles, especialment les que es troben en situació d'irregularitat administrativa. Ho hem dit moltes vegades, toca fer un pas endavant, un procés de regularització. Fins i tot hem fet una proposta concreta a partir de la flexibilització del reglament de la llei d'estrangeria en els processos d'arrelament”.

El Departament també destinarà 200.000 euros al foment de l’autoocupació i el treball cooperatiu per accedir a l’arrelament, és a dir, ajuts a la constitució de cooperatives entre treballadores de les cures que facin contractacions de regularització, així com a aquelles persones que regularitzin la seva situació a través d‘un projecte d’autoocupació.

“Les persones immigrades són, per definició, emprenedores. Moltes d’elles tenen projectes empresarials o d’autoocupació que també contribuiran a la sortida de la crisi. Per això els volem facilitar un ajut per a la redacció i tramitació del seu projecte”, ha explicat el conseller.

També es dedicaran 300.000 euros al suport jurídic i difusió de l’arrelament social com a via de contractació de persones actualment en situació irregular, i 300.000 euros més en ajuts a la formació ocupacional per a treballadores de les cures que els permeti accedir a aquestes ofertes de contractes i la seva regularització.

Ajudes al suport educatiu i la formació d’acollida

Aquests ajuts de suport a la regularització del col·lectiu de treballadores de les cures formen part d’un paquet més ampli de mesures en els àmbits de la igualtat, les migracions i la ciutadania davant la crisi de la covid-19, amb un pressupost total de 4,28 milions d’euros.

La segona de les línies està enfocada al suport educatiu a les famílies d’origen immigrant. El confinament ha posat en evidència més que mai la importància de l’acompanyament de la família en l’educació acadèmica, de manera que cal ajudar les famílies formades en un altre sistema educatiu per garantir la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles.

En aquest sentit, el Departament preveu ajuts a les xarxes de suport social a l’aprenentatge (200.000 euros), ajuts a la formació a famílies immigrants per al suport educatiu (430.000 euros) i un pilot de formació en programació TIC (100.000 euros).

Per últim, el Departament també considera necessari destinar recursos a ampliar l’activitat formativa del servei de primera acollida (coneixements de català, de la societat catalana i del món del treball), que és condició necessària per als processos d’arrelament social que donen lloc a la regularització administrativa, a més de potenciar la formació en línia.

Concretament, es destinaran 1,25 milions d’euros a la prestació del servei de primera acollida en formats presencials i no presencials, i 100.000 euros a la prestació de cursos d’alfabetització en línia.

Flexibilització de les condicions d’arrelament per facilitar la regularització

Com és habitual, la crisi econòmica afecta especialment sectors i feines amb molta presència de població immigrada. Els primers a sortir del mercat laboral són els que tenen contractacions més precàries i els que tenen menys qualificació professional reconeguda.

Però a més, en anterior crisis la població vulnerable havia trobat un cert coixí en l’economia submergida (treball de cures, venda ambulant, cuines de determinats establiments, treballs complementaris a la construcció, obres a cases particulars...), possibilitat que s’ha vist molt reduïda pel decret d’estat d’alarma i la situació de confinament per la covid-19. L’estimació de la població en situació d’irregularitat administrativa a Catalunya se situaria al voltant de les 150.000 persones, ciutadans i ciutadanes amb menys drets i oportunitats, en risc de quedar fora del “radar” de les polítiques públiques i, per tant, en situació de risc i discriminació.

En canvi, la regularització implica igualtat d’oportunitats, seguretat jurídica, drets i deures, creixement de l’economia formal i més cohesió social. Per això, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies reitera la necessitat d’una flexibilització de les condicions d’arrelament social que permeti entrar a la regularitat una gran majoria de les persones en situació irregular que ja viuen al nostre país, així com facilitar el permís de treball quan fan la majoria d’edat als joves migrats sols que han estat al sistema de protecció de la infància. Aquesta flexibilització dels requisits d’arrelament es podria fer amb la modificació d’alguns articles del reglament de la llei d’estrangeria.