Hi ha hagut dues mencions per als alumnes Àssua Farré Lluvich, de l’Institut Hug Roger III de Sort (Pallars Sobirà), i Montse Ferrando Sancho, de l’Institut Ramon Berenguer IV (Amposta, Montsià).

El premi suposa un reconeixement als treballs acadèmics elaborats per estudiants de batxillerat sobre memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980.

A l’acte hi assisteixen també el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el director general de Memòria Democràtica, Toni Font. La presentació de l’acte va a càrrec del periodista Xavier Serrano.

 

Treballs guardonats

El Premi de Recerca en Memòria Democràtica ha rebut aquesta edició un total de 20 treballs. Els temes han estat la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú, al Montsià, a Osona i al Pallars, els maquis, les fosses comunes, i també temes més específics, com ara l’estudi dels vestigis del sistema defensiu a la frontera pirenaica durant la Segona Guerra Mundial i la indagació sobre la presència d’ideologies de l’extrema dreta.

 

El treball guanyador del VI Premi de Recerca en Memòria Democràtica és “La fortificació de la frontera francoespanyola: dues cares de la mateixa moneda”, de l’estudiant Clara Jordà Pinatella, de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany). La investigació de la Clara Jordà tracta d’un tema molt específic i poc conegut, com és l’estudi de les restes de les dues línies fortificades principals existents a ambdós costats del Pirineu: la construcció de la línia Pirineos i la Sperrlinie Pyranäenfron. A partir de l’estudi d’aquestes construccions de búnquers, l’autora proposa evidenciar el paper de la dictadura franquista com a aliada de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

 

Les dues mencions especials corresponen a “Memòria en pell cremada: la guerra civil al Pallars, un recorregut inefable per les nostres valls”, d’Àssua Farré Lluvich, de l’Institut Hug Roger III de Sort (Pallars Sobirà), i “Memòria d'Agustí Maigí Ferré”, de Montse Ferrando Sancho, de l’Institut Ramon Berenguer IV (Amposta, Montsià). En aquest segon cas, l’autora recull la informació derivada de la recerca que ha fet per explicar la història del seu besavi, l’Agustí Maigí Ferré, compromès políticament i artística amb la ciutat d’Amposta, que es va veure obligat a treballar en l’Organització de Treball Forçat de l’Alemanya nazi durant l’exili que va patir a territori francès.

 

Jurat i premis

Els membres del jurat d’enguany són: Jordi Font, director del Memorial Democràtic; Montserrat Margarit, tècnica de la Direcció General de Memòria Democràtica; Elvira Fernández, catedràtica de Geografia i Història i docent del Departament d’Educació; Gemma Tribó, doctora en Història Contemporània, experta en pedagogia de la memòria democràtica; Joan Miquel Albert, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials, i Gemma Simon, tècnica del servei educatiu del Memorial Democràtic.

L’alumne reconegut amb el primer premi rep un diploma i una dotació econòmica de mil euros. D’altra banda, s’atorguen també dues mencions especials, que obtenen un diploma al reconeixement dotat amb cinc-cents euros.

 

Recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica

El Memorial Democràtic és una institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició a la democràcia. El Memorial Democràtic posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

La institució rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Posa al centre de la seva activitat la dignitat de la persona, els valors democràtics i el respecte pels drets humans per tal de garantir la no repetició de comportaments totalitaris i les violències d’ordre polític.