El Govern ha acordat distingir l’exconseller de Justícia, Josep Maria Vallès i Casadevall (2003-2006), amb el Premi Justícia 2023, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha subratllat el paper cabdal de Vallès en la planificació integral i l’impuls en la construcció d’equipaments judicials i penitenciaris, aportant una substantiva modernització de les infraestructures d’administració de justícia i l’execució penal del país.

Com a titular de Justícia, Vallès va impulsar la redacció del Llibre verd de l’Administració de justícia, un recull de reptes i reflexions que han guiat l’obra de govern fins avui dia en l’àmbit de la justícia. Aquest document suposa la introducció d’una mirada estratègica en la definició de les polítiques públiques del Departament, així com mètodes de seguiment i avaluació d’aquestes.

La contribució de Josep Maria Vallès també abasta l’àmbit de la justícia juvenil, les bases del desplegament de l’oficina judicial, l’avenç en la codificació del dret civil català i l’enfortiment de les polítiques de rehabilitació que, encara avui, estableixen la base de les principals línies d’actuació de la conselleria. També va tenir un paper important en la nova regulació i ordenació dels col·lectius professionals i les fundacions.

El premi Justícia 2023 serà lliurat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, dijous 16 de novembre. En aquest acte també es lliuraran diverses distincions a professionals de l’àmbit jurídic, entre les quals hi ha set medalles d’honor i sis mencions honorífiques.

L’aportació decisiva de l’exconseller Vallès

Josep Maria Vallès i Casadevall és catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va impulsar els estudis de ciència política al país i fou el primer degà de la facultat de ciències polítiques i sociologia (1985-1990). Fou rector entre 1990 i 1994 a la mateixa universitat. Va ser diputat del Parlament de Catalunya entre 1999 i 2003, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006, durant el mandat del president Pasqual Maragall. Fou el primer director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (1979-1980) i president de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (IVALUA) (2008-2013).

Com a màxim representant del Departament de Justícia, Josep Maria Vallès va establir les bases per a la creació dels cinc grans nous centres penitenciaris de Catalunya: Brians 2 (2007), Lledoners (2008), el Centre Penitenciari de Joves (2008), Puig de les Basses (2014) i Mas d’Enric (2016). El procés de construcció d’equipaments s’acompanyà amb un innovador marc de diàleg i negociació amb el món local, en col·laboració amb la Direcció General de Participació Ciutadana.

Durant el seu mandat, es va impulsar la planificació per a la construcció i renovació de vint-i-sis nous edificis judicials arreu de Catalunya, amb l’objectiu d’encarar un futur amb uns equipaments judicials adequats i moderns, i introduir criteris d’homogeneïtat en la prestació del servei al ciutadà.

La seva aposta per impulsar el Llibre verd de la justícia va suposar una radiografia de la situació de l’Administració de justícia al país, per establir les prioritats en aquesta matèria. El text recull 102 recomanacions destinades a la millora del sistema en qüestions referents a finançament, personal, infraestructura i digitalització, per tal de poder avançar en l’efectivitat, el rendiment i la qualitat de l’Administració de justícia a Catalunya. El treball fou fruit d’una col·laboració amb professionals i agents socials, econòmics i ciutadans.

Vallès va ser pioner a animar i promocionar recerques acadèmiques des d’un àmbit multidisciplinari de les ciències socials i jurídiques sobre el sistema i l’administració de justícia.

Medalles d’honor per serveis excepcionals a la justícia

El Govern distingeix tretze persones, col·lectius i entitats per la contribució a la millora de la justícia a Catalunya.

José María Fernández Seijo. Jutge especialista en dret civil i mercantil. És magistrat del Jutjat núm.11 de Barcelona, on assumeix principalment procediments d’insolvència, de propietat intel·lectual i industrial, de dret societari i de la competència. Membre de Juezas y jueces por la Democracia, destaca especialment pel compromís en la problemàtica dels desnonaments i les clàusules abusives de les hipoteques.

Núria Clèries i Nerín. Jutgessa implicada en la millora de l’Administració de justícia des de l’inici de la seva carrera l’any 1985. Actualment, és jutgessa de Menors a Barcelona, destinada al Jutjat núm. 5. Va ser una de les impulsores de l’associació professional de jutgesses i jutges Àgora Judicial, de caràcter progressista. Del 2018 al 2021, va ser directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Montserrat Comas d’Argemir Cendra.Magistrada i exvocal del Consell General del Poder Judicial. Des de 2001 és presidenta de la Secció Desena de l’Audiència Provincial de Barcelona. El 2017 va presidir el cas Palau. És membre i portaveu a Catalunya de l'associació de jutges Juezas y jueces por la Democracia. Se la distingeix especialment per l’adaptació del sistema de justícia a la perspectiva de gènere.

María José Osuna Cerezo. És la primera dona a assumir el càrrec de fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Tarragona, municipi on ha desenvolupat tota la carrera professional des de fa 35 anys, amb diversos càrrecs a la Fiscalia. Destaca el compromís amb la protecció de menors i adolescents víctimes de maltractaments i abusos sexuals. A més, ha estat un dels artífexs de l’expansió del projecte de la unitat integrada d’atenció a infants i adolescents víctimes de violències sexuals Barnahus.

Ángel Quemada Cuatrecasas. Procurador dels tribunals des de l’any 1992, va ser degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona i president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, càrrecs dels quals va cessar el juny de 2023. Destaca especialment per la implementació de les millores en matèria de modernització estructural dels col·legis i la introducció de mitjans telemàtics per millorar les relacions entre operadors jurídics i administracions públiques.

Pilar Heras i Trias, a títol pòstum. Destacada pedagoga, doctora en Ciències de l’Educació i professora a la Universitat de Barcelona (UB). En els anys de joventut va destacar per la seva implicació en la vida associativa, cultural i política. La medalla d’honor reconeix la clara aposta d’Heras per les mesures penals alternatives (MPA). El 2016 va ser nomenada directora general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil del Departament de Justícia, Drets i Memòria.

Jordi Medallo Muñiz. Metge forense. Ha estat vinculat i compromès amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) des dels inicis de la seva trajectòria professional, l’any 2002. N’ha estat director durant onze anys (2006-2017) i subdirector de la Divisió de Barcelona (2002-2006). Se li concedeix la medalla d’honor per una trajectòria exemplar de més de 33 anys com a metge forense a Catalunya i com a professor associat de Medicina Legal a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB).

Mencions honorífiques en matèria de justícia

El Govern també entregarà mencions honorífiques a dues persones i a quatre col·lectius, entitats i institucions per la destacada aportació al sistema de justícia català.

El president Aragonès i la consellera Ubasart entregaran una menció honorífica a Luís Herrera García, gestor processal i administratiu destinat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm.1 de Gavà, actualment jubilat, per la seva àmplia trajectòria en funcions de tutoria dels innumerables funcionaris que han passat pel Jutjat, i a Carlos Martorell Fabregat, també jubilat, per la seva tasca en el sistema de justícia. Va ser responsable del Servei Comú Processal General del partit judicial de Tortosa i acumula 40 anys de trajectòria en diversos càrrecs.

Les altres mencions honorífiques són per a la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), per la tasca i suport judicial en la interpretació del llenguatge de signes en les actuacions judicials; al Servei Comú Processal d’Execució (SCPE)del partit judicial de Mollet del Vallès, per ser un referent en l’adaptació al model d’oficina judicial; a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC)del Servei Comú Processal General (SCPG) del partit judicial de la Bisbal d’Empordà, per la implantació del nou model d’oficina judicial al partit judicial així com la participació de l’oficina en tota mena de plans pilot; i a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers, amb motiu del centenari de la fundació, per la tasca en la defensa dels drets humans i la contribució a la promoció de la justícia social al territori.