La iniciativa Regions for EU Recovery (R4EUR), liderada per Catalunya i formada per més de 30 regions de 9 estats membres de la UE, ha presentat a Brussel·les el seu segon "benchmark sudy" sobre la implementació dels plans nacionals de Recuperació i Resiliència i la seva afectació a la política de cohesió després del 2027.

El director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat de la Generalitat de Catalunya,Aleix Cubells, ha presentat les conclusions de l’avaluació sobre el grau d’implementació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) a 15 regions de 8 estats de la UE, elaborada pels membres de R4EUR. Cubells ha tornat a reivindicar el“paper clau”de les regions tant en el disseny dels plans nacionals de recuperació com en la política de cohesió futura.“L’èxit dels fons MRR dependrà, en gran mesura, del fet que les regions puguin esdevenir la seva força impulsora. En cas contrari, la presa de decisions de l’Europa post-COVID s’allunyarà cada vegada més de la ciutadania”, ha advertit.“I creiem que és l’hora, com a ‘Regions for EU Recovery’, de revertir això”, ha conclòs.

El director general ha explicat que l’estudi posa sobre la taula la“doble centralització”dels fons MRR, tant des de la UE com des dels estats membres, que no tenen en compte el paper dels territoris en la seva implementació i que els relega a ser uns simples“observadors”.També ha destacatl’”elevada dificultat”que tenen els potencials beneficiaris per accedir als recursos, especialment els municipis i les pimes, i alerta d’un cert“risc de solapament”entre els MRR i altres fons de la UE.

Finalment, Cubells ha destacat, com a conclusions de l’estudi, que cal“considerar les regions com a actors polítics”i implementar una“governança multinivell en totes les polítiques i instruments de la UE”; prioritzar“projectes transformadors”i determinar-ne les estratègies de finançament;“fomentar la transparència” i “involucrar els governs regionals en la futura política de cohesió”. Segons ha dit, si la Unió Europea tingués en compte aquestes recomanacions,“es podrien alinear les prioritats d’inversió de la UE, amb les dels estats membres i les regions; se n’acceleraria la implementació; es guanyaria eficàcia; i s’optimitzarien els actuals finançaments”.

La presentació de l’estudi ha estat tancada perClara Serra, delegada adjunta del Govern davant la UE, qui ha refermat la voluntat de“seguir avançant perquè el futur que estem escrivint beneficiï els ciutadans i ciutadanes i el projecte europeu”.

Una demanda de territoris d’arreu d’Europa

Després d’una primera enquesta durant l'elaboració dels Plans Nacionals i publicar els resultats el 2020, la iniciativa R4EUR ha presentat els resultats del segon estudi. Aquesta segona enquesta ha comptat amb la participació de 15 regions de 8 estats membres de la UE.

És el cas de Helsinki, a Finlàndia, que a través deJanne Leino, director de la Helsinki EU Office, ha destacat la importància d’una iniciativa que“va ser llençada per tenir una veu més forta a Europa”després de la crisi de la Covid. Un objectiu coordinat amb els del segon estudi que s’ha presentat, amb el qual, ha assegurat,“volem influenciar la revisió a mitjà termini del Mecanisme de Recuperació i Resiliència”.

En aquesta línia s’ha mostratMatthias De Moor,representant diplomàtic del Govern de Flandes, qui ha destacat el“suport actiu de Flandes del fet que la implicació de les regions en el Semestre Europeu, així com en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència".

Sobre la necessitat d’abordar els reptes globals i del paper dels governs més propers a la ciutadania en aquest àmbit s’ha expressatMarkku Markkula, vicepresident del Comitè de les Regions i president de la regió Helsinki-Uusimaa.“Necessitem activitats més accelerades en canvi climàtic, mitigació i adaptació i renovació d’energia. Necessitem fer transformacions profundes i sistèmiques amb la cooperació de la UE”.

També des del Comitè de les Regions,Rob Jonkman, rapporteur de la implementació del MRR, ha apuntat a la importància que les regions tinguin un paper actiu en la presa de decisions a la UE. Concretament, s’ha preguntat“com els estats membres han sigut tan cecs per ignorar les regions en el procés del MRR”,deixant de costat els principis de governança multinivell i subsidiarietat.

Aquesta visió ha estat compartida amb el Comitè Econòmic i Social Europeu. El seu rapporteur en la implementació del MRR,Javier Doz Orrit,ha assegurat que“necessitem que els estats membres publiquen més informació sobre els projectes que estan sent implementats a través del MRR”, apuntant la falta d’informació en aquest àmbit.

Un debat amb la Comissió Europea present

Des de la Comissió Europea, la directora general de la “task force” de Recuperació i Resiliència,Celine Gauer,s’ha mostrat més optimista amb el funcionament del MRR. Així, ha explicat que, tot i que els governs més propers a la ciutadania“haurien d’estar molt més involucrats en el futur, aquestes reformes han sigut la millor contribució a la recuperació, i les regions se’n beneficien".

També des d’aquesta institució,Sari Rautio, membre del grup d’experts d’alt nivell sobre el futur de la Política de Cohesió, ha afirmat a l’acte de presentació de l’estudi que“necessitem la Política de Cohesió per un creixement sostenible d’Europa”. A més, ha destacat la importància que es defineixin de forma clara els objectius, ja que serà “més fàcil anar plegats amb els diferents actors”.

Catalunya, impulsora de la iniciativa

Regions for EU Recovery és una iniciativa creada el 2020, impulsada per Catalunya, que agrupa més de 30 regions de 9 estats membres de la Unió (Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Frància, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya i Eslovàquia).

En la línia de l’acció exterior del govern i de la recuperació del màxim nivell d’interlocució amb els actors europeus, el principal objectiu de la iniciativa és enfortir i impulsar el rol de les regions, com a administracions més properes a la ciutadania, en la presa de decisions a la UE en el context post-Covid19.