El nou model afronta el triple repte de l’envelliment, atendre des de la desinstitucionalització i fer possible l’emancipació dels nostres joves.
L’Estudi que dóna suport al nou model de gestió de places de llarga durada per la gent gran serà vist al Govern del proper dimarts.
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, en el marc d’una vista als pisos amb serveis de la Fundació Sant Andreu Salut de Manresa, han presentat el nou model residencial basat en la creació d’habitatges amb serveis per a persones grans gran que viuen en pisos poc accessibles que voluntàriament els posaran a disposició d’un programa de lloguers garantits que afavoreixi l’emancipació dels joves.
El nou model, que s’inscriu en el marc del desenvolupament del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, promou polítiques d’habitatge per a totes les etapes de la vida, posant tots els recursos alhora i a l’abast de tothom. L’objectiu és obtenir el màxim retorn social i enfortir l’intercanvi generacional d’aquests dos moments vitals
Aquest model es basa en els principis de desinstitucionalització i foment de l’autonomia personal de l’estratègia europea de cures, per això es proposa que es pugui viure l’envelliment acompanyat i des de la pròpia llar.
Es tracta d’un model pensat per donar resposta al repte demogràfic que el país haurà d’afrontar en els propers anys, segons el qual d’avui al 2030 la població de més de 65 anys passarà del 20% al 30%, i es generarà una necessitat de crear 20.000 places més de cures de llarga durada.
Aquest model posa les persones grans al centre i, al mateix temps, està pensat per ser sostenible econòmicament i gestionat en col·laboració amb els ens locals i el tercer sector. L’ens local ha d’aportar el sòl, el Govern la inversió, les persones grans podran optar a un habitatge que s’acomodi millor a les seves necessitats i obtenir un lloguer garantit per finançar-lo, els operadors del sector social en faran la gestió i les persones joves disposar de més mercat de lloguer.
D’altra banda, la gestió dels nous equipaments és una oportunitat per fer la transició d'un model de proveïdors de recursos concrets cap a un model de plataforma de serveis que treballa en tot el contínuum entre el domicili, l’entorn i l’allotjament.
Es tracta d’un programa integral en el que se sumen 3 línies estratègiques ja en curs per part del Departament de Territori, amb el suport de l’Institut Català del Sòl i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, integrant actuacions com els ajuts al lloguer, la promoció de nous habitatges i les polítiques de rehabilitació i mobilització d’habitatges existent.
Pla funcional dels edificis
Segons el projecte, els nous habitatges tindran una habitació per una o dues persones, però entre el 10 i el 15% seran de dues habitacions, cuina, sala d’estar i bany privat. Comptaran amb serveis en zones comunes com ara, espais de restauració oberts a la comunitat i zones per a la promoció de l’activitat física, de la prevenció de la dependència i serveis de rehabilitació. També disposaran de serveis d’atenció directa amb personal propi i extern, en funció de les necessitats. Seran comunitats residencials adaptades i accessibles, amb paviments antilliscants, sense desnivells, ascensors adaptats, sensors i domòtica avançada per tal de millorar el seguiment dels seus usuaris, la seva cura, reduir costos i augmentar l’autonomia.
Pisos per emancipar els joves
El projecte ha de passar del recurs assignat al recurs escollit, ha de basar-se en la decisió i la voluntarietat de les persones grans.
Es prioritzaran aquelles que viuen en pisos no adaptats (només un 21,6% del parc d’habitatge està adaptat) i es posaran a disposició de persones joves, mitjançant un mecanisme de lloguer garantit, amb cobrament assegurat, manteniment de l’immoble assegurat i que permetrà finançar els nous serveis sense que els més grans, ni els seus hereus, perdin la seva propietat.
Per això, es faran contractes en règim de lloguer social a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’agència d’habitatge local o d’entitats locals col·laboradores. Aquesta fórmula possibilita treballar per facilitar l’accés a l’habitatge dels joves i la formació de noves famílies, augmentant la taxa d’emancipació dels joves, la qual actualment només correspon al 19,2% del total de joves al país.
Primera fase
Segons el projecte exposat ara, la primera fase contempla la construcció de 10 promocions en 10 municipis, entre els que més ho necessiten, en funció de la planificació. Aquesta proposta suposarà la creació de 800 nous pisos per a persones grans i la generació d’uns 800 pisos addicionals per a persones joves.
La primera passa serà l’elaboració d’una convocatòria pública dirigida als ens locals, on es tindran en compte les necessitats d’habitatge i la idoneïtat de la parcel·la disponible i de l’habitatge.
5
Imatges
