El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha anunciat avui que el Govern català commemorarà cada any el Dia de la Memòria de l’Holocaust, el 27 de gener, una commemoració que no s’havia celebrat fins avui. Saura ha presidit avui el primer homenatge oficial que el Govern català ret a les víctimes del nazisme coincidint amb el Dia l’Holocaust, i l’ha definit com un “homenatge a tots els qui van morir assassinats als camps de la mort nazis, als supervivents i a les seves famílies”.

El conseller ha recordat els 6 milions de jueus, el prop d’1 milió de gitanos, i milers de represaliats per la seva orientació sexual o les seves idees polítiques i ha lamentat que “de vegades ha semblat que l’Holocaust no va tenir res a veure amb els catalans”. En aquest sentit, Saura ha volgut recordar que “10.000 persones de tot el país van patir els camps d’extermini i de concentració” i, a més, no van poder tornar al seu país un cop acabada la guerra perquè la democràcia no havia arribat a l’Estat espanyol. El conseller també ha destacat que la commemoració d’avui és un “compromís amb la prevenció dels crims contra la Humanitat”, perquè “cal posar tots els esforços a evitar que barbaritats com aquelles es tornin a repetir”.

El conseller ha destacat que “la memòria dels camps d’extermini, el coneixement de la història d’Europa i de la nostra és un dret de la ciutadania i la millor eina contra el feixisme, la discriminació, la vulneració dels drets humans...etc”. També ha reiterat la necessitat de transmetre a les generacions més joves els valors de pau, respecte, llibertat, igualtat i democràcia per assegurar la convivència avui i en el futur.

 L’acte d’homenatge ha consistit en una ofrena floral al monument dedicat a les víctimes de l’Holocaust al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, deu pedres, una per cada camp de concentració nazi, iniciativa de l’associació cultural i esportiva Maccabi i la comunitat jueva de Barcelona. El monument, inaugurat l’any 1995, volia commemorar, el cinquantenari de la fi de la Segona Guerra Mundial. L’homenatge d’avui ha comptat amb la presència de representants d’entitats jueves de Catalunya i organitzacions que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país; la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll i el responsable del Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual, Eugeni Villalbí, entre altres. El conseller ha agraït especialment lla presència de la Comunitat Israelita, la Comunitat Jueva ACID, la Fundació Secretariat Gitano, les organitzacions de Testimonis de Jehovà i els representants del col.lectiu gai presents a l’acte.

El 27 de gener és la data en què es commemora l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (Polònia), símbol dels horrors de la persecució i el genocidi de 6 milions de jueus i altres col.lectius a Europa a mans dels nazis. Es calcula que uns 10.000 republicans catalans i espanyols van ser deportats als camps nazis, la majoria a Mauthausen. Milers hi van deixar la vida. El Govern català, a través del Programa per al Memorial Democràtic, va retre el primer homenatge oficial als deportats del nostre país el passat mes d’octubre amb un acte al Palau de la Generalitat. L’any passat també va participar en la commemoració del 60è aniversari de l’alliberament dels camps de Ravensbrück i Mauthausen.

Persecució de jueus i Testimonis de Jehovà

Dels milions de persones que van morir per la repressió del nacionalsocialisme, moltes d’elles van ser identificades amb les seves creences religioses. Especialment brutal va ser la persecució dels membres de la comunitat jueva a Alemanya i els països ocupats per les tropes nazis. Els ideòlegs del Tercer Reich van denominar com a “solució final” l’extermini sistemàtic i programat de tot els jueus d’Europa, que de fet es va portar a terme als camps de concentració fins el seu alliberament per part de les tropes aliades. Els membres de la comunitat jueva eren identificats amb un braçalet que lluïa una creu de David. Van ser desposeïts de totes les seves pertinences i confinats als famosos guetos, com els de Varsòvia o Praga. Els que sobrevivien a les duríssimes condicions de vida eren deportats als camps de concentració. Es calcula que van morir al voltant de sis milions de jueus sota el règim d’Adolf Hitler.

Els Testimonis de Jehovà va ser un altre col·lectiu religiós que va patir amb especial virulència la persecució nazi. El fet de negar-se a agafar armes per principis religiosos, així com a reconéixer la superioritat de les lleis de l’estat nazi per sobre de les de Déu, va provocar que el règim els catalogués com a proscrits i els identificaren amb un braçalet porpre. Dels trenta mil Bibelforscher (com s’anomena als estudiosos de la Bíblia en alemany) que hi havia al país germànic l’any 1933, es calcula que un 97% van patir persecucions, deu mil van ser arrestats i al voltant de 2.800 van ser assassinats. Els Testimonis de Jehovà van donar exemple en tot moment de resistència i perseverància defensant les seves creences, en termes que avui definiríem com a desobediència civil.

Repressió dels homosexuals

Els homosexuals van ser un dels col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme de la mateixa manera que ha estat un dels més oblidats en el record de les víctimes de l’Holocaust. El paràgraf 175 del codi penal alemany de 1871 era el que castigava amb la presó “l’acte sexual antinatural comès entre persones de sexe masculí o entre éssers humans i animals”. Els gais deportats als camps de concentració van ser marcats amb triangle rosa invertit i de mides superiors als altres símbols per tal que els presoners que el portaven fossin clarament reconeguts des de lluny. Per a les lesbianes, incloses dins el grup de dones titllades d’ “antisocials”, el símbol era un triangle negre invertit.

El col·lectiu homosexual va ser víctima d’humiliacions, castracions, experiments i altres barbaritats que pretenien guarir el que els nazis consideraven una malaltia curable. En els camps de concentració, els homosexuals van patir una doble vexació, la dels oficials i la dels altres presos, alhora que, paradoxalment, els gais també van ser explotats sexualment tant pels seus botxins com per els altres presoners.

Una vegada alliberats dels camps de concentració, els homosexuals van ser un dels col·lectius que no van poder recuperar la seva situació anterior perquè, a l’Alemanya nazi, l’homosexualitat va ser perseguida fins el 1969. Durant el procés de Nüremberg no es va arribar a reconèixer la persecució homosexual i no va ser fins l’any 2000 que el govern alemany es va disculpar oficialment al col·lectiu de gais i lesbianes per la persecució i genocidi patit durant el nazisme.

27 de gener de 2006