Portaveu Budó

Budó: "Una llei d'amnistia i reconèixer el dret a l'autodeterminació seria una veritable commemoració d'un Estat que es vol plenament democràtic"

query_builder   23 febrer 2021 15:44

thumb_up Acords del Govern

Budó: "Una llei d'amnistia i reconèixer el dret a l'autodeterminació seria una veritable commemoració d'un Estat que es vol plenament democràtic"

portaveu Budó
  • La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha recordat, avui que fa 40 anys del 23-F, que hi ha un “problema estructural” d’un “conflicte polític” entre Catalunya i Espanya que “s’ha de solucionar des de la via política”

 

  • A la reunió setmanal, el Consell Executiu ha donat llum verda a un nou Decret llei de mesures urgents de caràcter tributari i financer per pal·liar els efectes de la pandèmia

 

  • També ha augmentat en 500 milions el pressupost prorrogat de la Generalitat per a l’any 2021 per fer front a les necessitats urgents de despesa dels departaments com a conseqüència de la Covid-19

 

  • A més, transferirà 8 milions al Consell Català de l’Esport per atendre una doble convocatòria d’ajuts extraordinaris a entitats gestores d’instal·lacions esportives i a entitats organitzadores de competicions esportives oficials afectades per les mesures per afrontar la pandèmia

 

  • L’Executiu també ha aprovat seguir endavant amb el recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles del Decret de creació de l'Ingrés Mínim Vital, que vulneren competències de la Generalitat

 

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat, avui que fa 40 anys de l’intent del cop d’Estat del 23-F, que “al llarg de tots aquests anys hem vist com els diferents poders de l’Estat, i els dos principals partits espanyols, han conservat aquesta pulsió contra l’autonomia de Catalunya i contra el dret de les catalanes i els catalans a decidir per si mateixos”. Ha fet aquesta valoració durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu, on ha afegit que no hi ha “motius per celebrar ni commemorar res” i allò que seria una “veritable commemoració d’un Estat que es vol plenament democràtic” seria “reconèixer el dret a l’autodeterminació, aprovar una llei d’amnistia” i reconèixer que hi ha un “conflicte polític” entre Catalunya i l’Estat espanyol, que s’ha de solucionar “des de la via política”.  

 

En aquest sentit, ha dit que “les forces polítiques que donen suport al Govern de la Generalitat no participen avui en cap dels actes previstos” no pel “paper del rei emèrit que en aquell moment dugués a terme o per la participació de certes autoritats en els actes” d’avui sinó perquè “es tracta d’un problema estructural”.

 

Budó ha recordat que “l’esperit involucionista que animava els colpistes” el 23 de febrer de 1981, “no va desaparèixer i ha emergit molts cops des d’aquell moment”. Un intent de cop d’Estat que “no va prosperar i el seu fracàs va consolidar definitivament la transició a l’estat espanyol i la fi del seu aïllament internacional”, ha valorat la portaveu.

 

En resposta a preguntes dels periodistes, la consellera ha fet referència a la votació que fa aquest dimarts la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu sobre l’aixecament de la immunitat parlamentària de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Ha lamentat que el PSOE, “el principal partit que governa l’Estat, demana una nova etapa de diàleg, però aquesta tarda s’alinea amb VOX, PP i C’s” i ha recordat que “hi ha sentències a Bèlgica i Alemanya que han decidit no extradir-los”.

 

Mesures urgents per fer front a la pandèmia

 

Durant la reunió d’aquest matí, el Consell Executiu ha donat llum verda a un nou Decret llei de mesures urgents de caràcter tributari i financer, que complementen a d’altres adoptades durant els darrers mesos amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la pandèmia provocada per la Covid-19. D’una banda, en l’àmbit tributari, la norma aprovada avui posposa el termini de presentació i ingrés d’autoliquidacions del tribut que grava les màquines recreatives i d’atzar corresponent al primer trimestre del 2021. D’aquesta manera, s’ajorna el calendari d’autoliquidació d’aquest impost que passa de l’1 al 20 de març, al període comprès entre l’1 i el 20 de juny, és a dir, coincidint amb la presentació i ingrés d’autoliquidació corresponent al segon trimestre. “El Govern ha pres aquesta decisió davant la greu situació en la qual es troba el sector on s’instal·len aquest tipus de màquines, principalment bars, bingos, casinos i salons de joc, que ha vist afectada la seva activitat econòmica per les restriccions adoptades per frenar la pandèmia provocada per la Covid-19, amb tancaments totals dels establiments del sector del joc, o parcials en el cas de la restauració”, ha explicat Budó.

 

D’altra banda, pel que fa a les mesures financeres, en primer lloc, es modifica el text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya pel que fa al termini de presentació davant la Intervenció General dels comptes anuals aprovats per part de les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut. D’acord amb el text aprovat avui, es fixa el 31 de març com a data màxima per a la presentació dels estats comptables i la memòria dels comptes anuals corresponents a l’exercici anterior, i el 30 de juny per fer arribar els comptes anuals ja auditats. D’aquesta manera s’unifica el calendari i es fa coincidir amb el de la resta d’entitats del sector públic. En segon lloc, la norma aprovada avui modifica la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2020 per agilitar i simplificar el tràmit d’incorporar romanents de tresoreria procedents especialment dels fons Covid de l’exercici anterior, als comptes del 2021. L’objectiu es per poder destinar-los a despeses que s’han de finançar, principalment, amb recursos procedents d’aquests fons. En aquest sentit es substitueix el tràmit d’autorització prèvia de la incorporació del romanents per una comunicació a la Intervenció General.

 

Finalment, la disposició addicional modifica l’annex 1 de la Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020 amb l’objectiu d’introduir el mòdul de vetllador en els pagaments dels concerts educatius que s’abonen als centres concertats, que fins ara es gestionaven a través d’una convocatòria pública de subvencions. “Aquest canvi en la gestió -ha concretat la portaveu- aportarà més agilitat i eficàcia administrativa i una millora en les finances dels centres concertats, en tant que no hauran d’avançar tants recursos econòmics”. Per tant, amb aquesta modificació que té efectes per al curs 2020-21, el finançament d’aquests professionals es podrà gestionar dins del concert educatiu en els pagaments mensuals als centres concertats. La modificació estableix el mòdul de vetllador en 405 euros per hora i curs escolar.

 

Per cobrir les necessitats urgents de despesa dels departaments com a conseqüència de la Covid-19, el Govern també ha aprovat avui augmentar en 500 milions d’euros el pressupost prorrogat de la Generalitat per a l’any 2021. És un nou increment dels comptes públics es realitza a càrrec del Fons extraordinari per a la Covid-19 previst en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, dotat amb un import equivalent a l’1,1% del PIB estatal. L’import definitiu que correspondrà a cada territori s’assignarà d’acord amb els criteris de distribució i lliurament que estableixi el Ministeri d’Hisenda, previ informe del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

 

Els recursos generats en el pressupost prorrogat s’aniran transferint als diferents departaments en funció de les seves necessitats. A finals del mes de gener, el Govern de la Generalitat ja va incrementar el pressupost prorrogat en 1.800 milions d’euros  mitjançant una generació del crèdit a càrrec del dèficit autoritzat (taxa de referència) per al 2021, que el Ministeri d’Hisenda també ha situat en l’1,1% del PIB. 

 

En el terreny esportiu, el Govern transferirà 8 milions  d’euros al Consell Català de l’Esport (CCE) per atendre dues convocatòries públiques d’ajuts extraordinaris a entitats gestores d’instal·lacions esportives i a entitats organitzadores de competicions esportives oficials d’àmbit català, a nivell federat i escolar, afectades per les mesures adoptades per fer front a la pandèmia de la Covid-19. Es tracta d’una mesura per continuar ajudant el sector esportiu a minimitzar l’impacte econòmic que les mesures per frenar la pandèmia tenen en la seva activitat. És una partida que se suma a una d’anterior de 15 milions per dotar el CCE dels fons necessaris per impulsar aquesta doble línia d’ajuts per a entitats afectades per la Covid-19 durant el 2021.

 

Altres acords

 

En la reunió d’aquest matí, en l’àmbit de la salut, el Govern ha aprovat destinar 32 milions d’euros a un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona per desenvolupar serveis de salut pública a la ciutat de Barcelona, durant el període 2021-2024. Des de l’ any 2005, la Generalitat de Catalunya contribueix al finançament dels serveis que l’Agència de Salut Pública de Barcelona presta, d’una banda, en matèria de salut pública i, d’altra banda, en matèria de drogodependències que es deriven del Pla Nacional de Drogues, els quals es sustenten anualment en convenis específics.

 

L’Executiu també ha aprovat assignar 13 milions a la convocatòria 2021 d’ajuts per fomentar de la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries. En aquest sentit, des del Govern es reforça el ferm compromís en la continuïtat i la competitivitat de les cooperatives agràries, i més en condicions d’excepcional dificultat de l’economia arran de la pandèmia. Els fons aprovats avui permetran posar a disposició del món cooperatiu agrari 7 milions d’euros per a enguany, en una posta clara de continuïtat que s’està realitzant des de l’any 2017 i que dona un marc estable fins l’any 2023 per poder realitzar tots els projectes de millora de la competitivitat que calguin al sector agroalimentari.

 

Al Consell Executiu d’avui també s’han pres acords en l’àmbit lingüístic i cultural. D’una banda, invertirà 1,1 milió d’euros per transformar tecnològicament la plataforma d’aprenentatge en línia de català Parla.cat i fer que sigui operativa en dispositius mòbils, telèfons i tauletes, a més de ser-ho, com ara, en ordinadors personals. D’altra banda, el Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba, als termes municipals de Camòs i Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany. Es tracta d’un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta llarga ocupació el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya.

 

En un altre ordre de coses, el Govern ha aprovat la sol·licitud d’adhesió de la Generalitat al compartiment Fons de liquiditat autonòmic del Fons de finançament a les comunitats autònomes per al 2021, gestionat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. L’adopció d’aquest acord és el darrer tràmit per formalitzar l’adhesió al fons, d’acord amb el que disposa el Reial decret llei 17/2014, de 26 de desembre, de mesures de sostenibilitat financera de les comunitats autònomes i entitats locals i altres de caràcter econòmic. A més, l’Executiu ha acordat seguir endavant amb el recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles del Reial Decret llei 20/2020, de 29 de maig, de creació de l'ingrés mínim vital, “després que el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, dictaminés que diferents articles del Reial decret de l’Ingrés Mínim Vital vulneren competències de la Generalitat”, ha precisat Budó. També ha subratllat que la presentació d’aquest recurs d’inconstitucionalitat “no tindrà cap impacte negatiu en la ciutadania perquè no fa aturar la gestió ni la tramitació de la prestació”.

 

Per últim, el Govern ha renovat Delfí Robinat Català com a president del Consell Social de la Universitat de Lleida, un càrrec que ostenta des de 2016.

2  

Imatges

Reunió del Consell Executiu

Reunió del Consell Executiu 308

La portaveu Budó durant la roda de premsa

La portaveu Budó durant la roda de premsa 190

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern

Acords de Govern
PDF | 159