Roda de premsa del Govern

El Govern aprova el Projecte de llei de la Ciència de Catalunya, el primer de l'Executiu en aquesta legislatura

query_builder   27 juliol 2021 15:51

thumb_up Acords del Govern

El Govern aprova el Projecte de llei de la Ciència de Catalunya, el primer de l'Executiu en aquesta legislatura

  • La consellera Geis destaca que la norma dotarà la política científica catalana “d’un marc jurídic estable i compacte en sintonia amb l’aposta del país per construir una societat del coneixement basada en l’impuls de la recerca i la innovació”
  • El Govern demana al TSJC prorrogar durant set dies més el confinament nocturn en els 162 municipis que estan patint més els efectes de la cinquena onada de la COVID-19
  • La portaveu Plaja reitera la “crida urgent a la responsabilitat ciutadana” davant l’alt risc d’incendi forestal i demana “no normalitzar el turisme incendiari”
Roda de premsa del Govern

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de la Ciència de Catalunya, amb l’objectiu de refermar el país com a pol científic internacional i model singular del sistema de recerca, desenvolupament i innovació. La norma configurarà el marc d’ordenació del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) per consolidar la ciència com a element estructural del país.

El text és una eina estratègica per avançar cap a l’objectiu de prioritzar l’R+D+I com a garantia d’un futur de progrés econòmic i benestar social. En aquest sentit, conté tots els elements perquè el sistema català de coneixement funcioni de manera coordinada, integrada i avaluada, així com de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als reptes globals que permetin afermar  el posicionament de Catalunya com a pol científic internacional.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha destacat “que és una llei plenament consensuada per la comunitat científica i universitària del país”. La consellera també ha recordat que la llei “sorgeix del mandat democràtic del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement” i dotarà la política científica catalana “d’un marc jurídic estable i compacte en sintonia amb l’aposta del país per construir una societat del coneixement basada en l’impuls de la recerca i la innovació”.

La consellera ho ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, en la qual ha comparegut al costat de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

Pròrroga del confinament nocturn a 162 municipis

Plaja ha anunciat que, per tercera setmana consecutiva, el Govern ha acordat prorrogar durant set dies més el confinament nocturn en els municipis que més estan patint els efectes de la cinquena onada de la COVID19. Concretament, a les 162 localitats de més de 5.000 habitants que registren 400 casos o més diagnosticats per cada 100.000 persones durant els darrers set dies, o bé que estan envoltats per municipis amb una alta incidència.

La proposta, que el Govern trametrà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a la seva aprovació, inclou tres municipis menys respecte de la resolució vigent actualment. En surten municipis com Sitges, Roses o Tàrrega, i se n’afegeixen d’altres com Figueres, l’Ametlla del Vallès o Terrassa. 136 d’aquests  pobles o ciutats responen als criteris epidemiològics establerts i 25 són municipis envoltats d’altres localitats amb xifres superiors a 400.   

“És una mesura dura, però efectiva, i els experts i tècnics han aconsellat demanar aquesta pròrroga” perquè “la situació als hospitals està extremadament tensionada. Ens ho demanen els professionals de salut: s’ha de reduir al màxim la interacció social i el confinament nocturn hi ajuda”, ha justificat la portaveu Plaja.

La portaveu del Govern ha recordat que els criteris utilitzats gairebé tripliquen els 125 casos o més per cada 100.000 habitants que marca l’Estat espanyol com a llindar de risc extrem. “Aquesta és una explicació prou gràfica que encara estem molt lluny de poder dir que la situació epidemiològica està controlada”, ha afegit.

Un cop avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la mesura entraria en vigor la matinada de dijous a divendres i s’allargaria, de moment, fins al 6 d’agost.

Crida a la responsabilitat davant l’alt risc d’incendis a Catalunya

D’altra banda, la portaveu Plaja també ha fet referència als incendis  “preocupants” que han afectat Catalunya els darrers dies, l’últim el de la Conca de Barberà i l’Anoia, que ha cremat més de 1.650 hectàrees i que fins ahir no es va poder donar per controlat, després de més de 48 hores de treball sense descans dels bombers i tots els equips d’emergència, i amb una contribució imprescindible dels voluntaris i sectors de la pagesia. Entre el 15 de juny i el 25 de juliol, han cremat a Catalunya 2.640 hectàrees, una xifra 70 vegades superior a la de l’any passat i la quarta més alta dels darrers quinze anys.

Les condicions climatològiques “no ajuden”: Catalunya parteix d’un any més sec, ja que les quantitats de precipitació acumulades han estat inferiors a les del 2020. Hi ha, per tant, nivells de sequera elevats pràcticament a tot Catalunya, exceptuant la zona dels Pirineus i dels Ports. A més, un 59% dels incendis d’aquesta campanya forestal han estat provocats per negligències humanes o de forma intencionada. Concretament, 10 incendis han estat provocats per burilles; entre ells, per exemple, l’incendi de Llançà de fa tot just 15 dies. De fet, durant la darrera dècada, 12.000 hectàrees s’han perdut al nostre país per culpa de les burilles.

Davant aquestes dades, Plaja ha reiterat la “crida urgent a la responsabilitat ciutadana” perquè el comportament individual és un “factor determinant” a l’hora de prevenir incendis forestals. En aquest sentit, la portaveu ha demanat que es minimitzin les conductes de risc i que s’eviti la circulació a les zones que han estat afectades recentment per incendis: “No normalitzem el turisme incendiari, no fem excursions programades ni anem a les zones recentment cremades per fer fotografies. És perillós i en molts d’aquests llocs els bombers hi segueixen treballant”, ha alertat.


Pla Nacional per la Indústria 2022 – 2025
 

En la reunió d’avui, el Govern també ha acordat posar en marxa el Pla Nacional per la Indústria 2022 – 2025, amb l’objectiu que “la indústria faci un salt endavant significatiu en competitivitat i permeti al sector fer front als grans reptes de la sostenibilitat i la digitalització, que són les grans palanques de transformació i de canvi de l’economia que vindrà”, segons ha explicat la portaveu Plaja. El nou pacte ha de prioritzar projectes amb una “autèntica capacitat transformadora”.

Actualment, la indústria a Catalunya representa prop d’un 20% del PIB i un 18% de l’ocupació, i més del 50% del PIB si es consideren les diferents activitats associades a aquest sector. Juga, per tant, un paper “fonamental” en la configuració del país. Per tot això, el Govern té, entre les seves prioritats i amb el conseller Torrent al capdavant, l’impuls d’aquest nou Pacte nacional per a la indústria de Catalunya. La metodologia proposada inclou la creació d’una Taula que ha d’esdevenir un instrument de participació i de validació de les propostes que elaborin els diferents grups de treball del Pacte Nacional per a la indústria. La primera reunió de la Taula serà el pròxim 10 de setembre. 

Els grups de treball elaboraran  les actuacions de cadascun dels àmbits i traslladaran a la Taula les seves propostes per tal que aquesta faci les valoracions i les aportacions adients, en el marc d’un calendari fixat.

A proposta del conseller d’Empresa i Treball, el pacte ha de començar a treballar amb les temàtiques que fan d’element vertebrador i que s’aniran desenvolupant:

  • Sostenibilitat,
  • Digitalització i internacionalització
  • Capital humà
  • Infraestructures
  • Finançament i dimensió empresarial

Els grups de treball els integraran els agents socials i econòmics i els representants dels departaments de la Generalitat competents en funció de l’àmbit de treball del grup. Sempre que sigui necessari, es podran nodrir d’experts i de professionals dels diferents àmbits per executar les tasques d’elaboració de propostes.

Altres acords del Govern

Finalment, el Govern també ha aprovat, entre altres acords, la creació del Consell de la Catalunya Exterior, l’òrgan de consulta i participació dels catalans i catalanes residents a l’estranger. El consell, que estarà adscrit al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, l’integraran representants de diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat, de les comunitats catalanes a l’exterior i d’entitats i institucions que treballen a l’estranger.

També  ha donat llum verda a l'increment retributiu de fins a un màxim del 0,9 % per a l'any 2021 i la recuperació parcial de l'import de la paga extraordinària de l'any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Aquest augment, amb efectes des de l’1 de gener de 2021, s’aplicarà a la nòmina del mes de setembre i la recuperació de la paga extraordinària, a la de novembre.

 

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar) 200

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar) 144

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 149

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined