• Entre d’altres, s’habilitarà un nou carril addicional a l’AP7 nord, entre Sant Celoni i Parets del Vallès i es  limitarà la circulació de camions per la dreta en trams de l’AP7 i a una velocitat màxima de 80km/h els divendres o dies previs a un festiu
• El conseller Elena denuncia “l’incompliment sistemàtic del Govern espanyol amb les infraestructures del país” i reclama complir amb Rodalies “com l’única alternativa clara al cotxe”
• El Govern aprova la memòria preliminar de l’avantprojecte de la llei de drets cultural
• La portaveu celebra la investigació oberta per la justícia Andorrana en relació a l’Operació Catalunya: “una vegada més, la justícia l’hem de buscar fora de l’estat Espanyol” 

El Govern ha adoptat un conjunt de mesures per una millor gestió del trànsit i la velocitat amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat i les retencions a les carreteres catalanes. En roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha explicat que tot i haver-hi un 22% menys d’accidents amb víctimes mortals o ferits greus al conjunt de la xarxa viària i que les retencions al pont de la segona Pasqua van ser un 47% més baixes que el 2019, les dades indiquen que el problema se situa a l’AP7 i la C33 que han incrementat prop del 40% el trànsit total. Elena ha afegit, a més, que “l’AP7 concentra el 20% de les víctimes mortals de tota la xarxa viària catalana amb 14 víctimes mortals fins ara”.

Mesures de gestió del trànsit

Davant aquesta situació s’han adoptat un conjunt de mesures, entre les quals destaca l’habilitació de l’AP7 amb carrils addicionals durant les operacions de cap de setmana. En concret, 40km de carril addicional sud a l’AP7, “més quilòmetres que mai abans”, ha assegurat el conseller. També s’ha implantat un carril addicional a la C32 nord, de Llavaneres fins a Montgat.

A més a més, es dotarà l’AP7 d’un carril addicional nou i segur entre Parets i Sant Celoni, i per això cal que el ministeri dugui a terme l’anclatge que requereix aquest carril addicional. “Reclamem celeritat en aquesta qüestió per tenir-ho habilitat pel pont de Sant Joan”.

Per evitar els col·lapses produïts pels accidents, Elena ha anunciat que en les setmanes vinents entrarà en funcionament un sistema de grues en diferents punts estratègics de l’AP7 per retirar vehicles accidents amb celeritat.

Altres mesures adoptades són l’entrada en vigor de les restriccions de circulació de camions per Sant Joan, durant tots els caps de setmana de juliol, i dates d’especial intensitat de la mobilitat. Així mateix,  s’establirà una limitació de la circulació de camions per la dreta i a 80km/h en el tram d’AP7 de dos carrils al sud del país, i al tram central de l’AP7 els dies d’especial confluència de trànsit.

Per controlar la velocitat, el departament d’Interior licitarà aquest 2022 la instal·lació del sistema de velocitat variable ala C58 i la iniciació dels projectes per instal·lar sistemes de velocitat variable a l’AP7 centre (entre Santa Perpètua i el Papiol), a l’AP7 Nord (entre Sant Celoni i la Roca del Vallès), i a la C33 (entre Parets i el Nus de la Trinitat).

Alhora, Elena ha insistit en la proposta feta pel Govern de reduir a 110km/h la velocitat a l’AP7 i a 100km/h en trams on hi ha acumulació d’accidents a la part central de l’AP7/B30. “És una mesura necessària per reduir l’accidentalitat; cal recordar que el 55% dels accidents a l’AP7 es produeixen per encalç”, ha advertit.

Elena reclama un “compromís clar” del Govern espanyol

Pel titular d’Interior, “hi ha un problema estructural a l’AP7 que no es resol només amb una millor gestió del trànsit”. En aquest sentit, ha demanat un “compromís clar” del govern espanyol davant “l’incompliment sistemàtic amb les infraestructures d’aquest país” i ha reclamat que compleixin amb Rodalies “com a única alternativa clara al cotxe”. “Ens hem trobat dècades de deixadesa”, ha denunciat Elena, que ha recordat el 36% d’execució en les inversions pressupostades pel Govern espanyol.

Segons Elena, l’alliberament dels peatges “s’ha fet amb una improvisació total i sense cap planificació”, i ha recordat que van tardar més de tres mesos en retirar una part de les casetes de peatge, mentre que la Generalitat ho va fer en poques setmanes, a més de no resoldre mancances estructurals de fa anys com les connexions de l’AP7 amb la C60, la C58 o la C16. “Ara s’afronta un problema estructural d’una via que ha incrementat el trànsit en un 40% amb una infraestructura que no ha variat per un compromís inexistent del govern espanyol”, ha ressaltat.

El conseller ha llistat algunes de les actuacions clau pendents per resoldre la problemàtica a l’AP7, com ara l’ampliació d’un tercer carril a Tarragona, la connexió de l’AP7 amb l’A7 per derivar part del trànsit a aquesta autovia gratuïta, l’ampliació de la capacitat de l’enllaç de l’AP7 amb l’A2 en sentit nord a Martorell o la finalització de les obres de la NII entre Tordera i Vidreres.

Memòria preliminar de l’avantprojecte de la llei de drets culturals
El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la llei de drets culturals, amb què Catalunya es dotarà d’un marc legal “per garantir que tothom, sigui d’on sigui, vingui d’on vingui i tingui el context territorial, social i econòmic que tingui, pugui accedir a la cultura”, ha manifestat la portaveu del Govern.

Estudis recents posen de manifest la desigualtat a l’accés a la cultura per motius socioeconòmics. Segons l’Enquesta de consum cultural per renda familiar de 2021, només un 9,6% de la població amb rendes més baixes participa en les activitats culturals. Aquestes desigualtats també es produeixen per altres factors com el de gènere, estudis recents indiquen que només el 17,7% dels rols de direcció, producció, guió i altres rols del procés de producció audiovisual estan ocupants per dones. 

La Llei de drets culturals, un dels “projectes principals” del departament de Cultura d’aquesta legislatura per superar aquestes desigualtats, té quatre objectius: reforçar el marc legal per garantir els drets d’accés, creació i participació de tota la ciutadania a la vida cultural, amb especial atenció als col·lectius més desfavorits; protegir els drets de l’artista, la llibertat de creació i els drets d’autor; ordenar el sistema cultural de Catalunya per posar-lo al servei de l’exercici d’aquests drets i finalment, fixar el finançament del sistema cultural per fer possible l’exercici d’aquests drets.  

Conflicte de competències per la llei de consultes
Patrícia Plaja també ha denunciat un nou conflicte de competències amb el Govern de l’estat, en aquest cas en relació amb el decret llei de modificació de la llei de consultes populars no referendàries per promoure consultes supramunicipals. El ministeri d’Interior i el ministeri de Política Territorial han manifestat dubtes sobre les competències de la Generalitat a l’hora de fer determinades consultes de caràcter local i per això s’ha obert un procediment de negociació bilateral entre les dues parts per intentar arribar a un acord. 

El govern català està convençut de la legalitat del decret llei, que és la base per poder convocar les consultes com la dels JJOO d’hivern. La portaveu ha denunciat que el problema no és la legalitat del decret, sinó “els nervis que apareixen a Madrid cada vegada que es parla de consultar alguna cosa als catalans” i ha instat el Govern de l’estat a “deixar de posar problemes a la democràcia, ser valent i accelerar d’una vegada per totes el projecte dels Jocs Olímpics per tal que es prengui una decisió definitiva sobre la candidatura”.

Operació Catalunya
En resposta a una pregunta dels periodistes sobre la recent imputació de Rajoy, Montoro i Fernàndez Diaz, i altres responsables d’Interior amb relació a l’anomenada “operació Catalunya”, Plaja ha denunciat que no hi ha cap justificació jurídica perquè la justícia espanyola no hagi volgut iniciar investigacions davant de la quantitat d’indicis que s’han anat coneixent els darrers anys sobre els “comportaments mafiosos” de les persones involucrades en aquesta operació. “No ho ha fet la fiscalia, ni els jutges, ni a Catalunya ni a Madrid. És la impunitat de determinats càrrecs polítics amb la complicitat de l’Estat Espanyol quan el que s’ha d’investigar va de Catalunya”, s’ha lamentat. Plaja, ha celebrat que la justícia andorrana hagi iniciat aquesta investigació, i ha constatat que “una vegada més, la justícia l’hem de buscar fora de l’estat Espanyol”.