1. El Consell Executiu ha aprovat un decret que facilita la posada en marxa d’empreses i projectes estratègics, que beneficiarà més de 560.000 empreses i 360.000 autònoms
2. També ha donat llum verda a un decret llei que permetrà que els vehicles de transport amb conductor (VTC) puguin seguir fent trajectes urbans després del 30 de setembre, sempre que respectin les restriccions i els requisits vigents
3. Ha celebrat “com una primera victòria” que el TSJC “doni la raó a la Generalitat i reconegui la impossibilitat d’executar la sentència coneguda com la del 25%”

En les properes hores, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentarà una querella contra l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, i l’empresa NSO Group, propietària i comercialitzadora del programa Pegasus, pel cas d’espionatge polític conegut com a Catalangate. Ho ha anunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, on ha explicat que l’informe fet públic per Citizen Lab “corrobora que el president va ser atacat almenys en quatre ocasions sense que es pugui assegurar que no hi hagi hagut més atacs”.

Es tracta d’unes infeccions que atempten contra els drets individuals del president però, alhora, tenen una projecció que s’estén als drets vinculats a l’exercici de les seves responsabilitats polítiques i representatives, singularment en el seu cas pel càrrec que ocupa. Plaja ha subratllat que “resulta obvi des d’una perspectiva de responsabilitat penal de la persona jurídica, que NSO ha de disposar de sistemes de comprovació de la legalitat de l’ús de les seves eines tecnològiques”. En aquest sentit, creu que “o bé no en disposa, o bé no són prou efectives com per donar lloc a situacions d’espionatge polític massiu per actors governamentals o no governamentals”.

La portaveu ha reclamat explicacions al CNI per “descobrir qui disposa del programari Pegasus, qui és la persona responsable d’utilitzar-lo o contra qui s’ha fet servir”. “És una diligència útil i necessària”, ha reblat. La més important prové de la revelació de què la Directora del CNI va explicar que l’agència d’intel·ligència havia espiat diversos líders polítics independentistes, incloent el president Aragonès. D’altra banda, Plaja ha argumentat que és “evident que les característiques dels objectius espiats així com el moment en què ho van ser, demostren una clara motivació d’índole política”.

Ha subratllat que “més enllà de la necessària investigació que haurà de determinar l’abast dels fets, les seves implicacions, els danys causats i la identificació de tots els partícips, resulta evident que constitueixen una infracció penal mereixedora d’investigació”.

“Els fets són clarament actes d’espionatge, consumats o intentats, d’intercepció de comunicacions, intrusió il·legal en dispositius informàtics i adquisició i producció de precursors de l’espionatge”. En aquest sentit, ha explicat que la investigació ha de poder garantir que de forma urgent s’aborda el tema per descobrir els fets en la seva integritat, preservar proves que puguin desaparèixer, esbrinar la identitat dels autors, descobrir l’abast de la informació sostreta a la seixantena de víctimes, conduir una investigació dels fets àgil que eviti la prescripció dels il·lícits, evitar la impunitat dels fets i assegurar el rescabalament dels danys i perjudici causats a les víctimes.

Accelerar la posada en marxa d’empreses

A la reunió setmanal, el Govern ha aprovat el Decret de Reglament de la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica, que accelera la posada en marxa empreses i projectes estratègics. Aquest desplegament reglamentari, tal com ha assenyalat a la roda de premsa el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent,té a més una importància especial pel fet que “amb els projectes estratègics ens dotem d’un instrument imprescindible per reindustrialitzar Catalunya i per transformar el model productiu del país en clau verda i innovadora”. El titular d’Empresa i Treball ha subratllat que “la indústria és sinònim d’ocupació de qualitat i d’equitat territorial” i que, amb aquest decret, “garantim que Catalunya estarà preparada per acollir amb el màxim de rapidesa projectes tractors i estratègics pel futur del país.”

El conseller ha destacat que aquest desplegament “simplifica i redueix els temps dels tràmits de presentació de documentació davant les diferents administracions, i això significa reduir gestions, temps i despeses de tramitació.” “El decret beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms del nostre país, amb un estalvi total de 44 milions d’euros anuals” ha reblat Torrent. La mesura entrarà en vigor de manera efectiva d’aquí a 20 dies.

Decret Llei per regular les VTC

El Consell Executiu també ha donat llum verda al Decret Llei de mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor (VTC), que permetrà que puguin seguir prestant serveis urbans a Catalunya a partir del 30 de setembre. És la data en què decau el Real Decreto Ley 13/2018 del govern espanyol, que regula la mobilitat d’aquests vehicles a les ciutats.A partir d’aquest dia, la competència passa a mans de les comunitats autònomes. Amb el nou decret, aquests vehicles podran seguir circulant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que es considera urbana, “sempre que respectin les restriccions i els requisits vigents”, ha dit la portaveu, que ha puntualitzat que “en cas de no fer-ho, s’enfronten a multes de fins a 6.000 euros”.

El Decret Llei tindrà una vigència de dos anys prorrogable a dos més, fins a poder disposar d’una nova llei. Ara, un cop el Decret està aprovat pel Govern, el Parlament té un mes per a convalidar-lo. El text manté els 15 minuts de pre-contractació del servei i inclou nous requisits, com ara l’autorització de VTC d’almenys un any; i només s’admetran nous vehicles amb els distintius 0 i ECO

Pronunciament sobre el nou marc legal educatiu

A la reunió del Govern també s’ha tractat el pronunciament sobre el nou marc legal en l’àmbit educatiu, sobre el qual la portaveu ha celebrat que el TSJC “doni la raó a la Generalitat i reconegui la impossibilitat d’executar la sentència coneguda com la del 25%”. Plaja ha explicat que el TSJC eleva una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional i, en aquest sentit, ha recordat que “hi ha dos dictàmens del Consell de Garanties adoptats per unanimitat que asseguren que tant la llei com el decret llei no són inconstitucionals”.

La portaveu ha destacat que en l’àmbit educatiu “només haurien de prevaldre criteris educatius” i que el Govern va dir que “faria tot el possible per impedir que els tribunals decidissin com calia educar als infants sense cap base pedagògica, i així s’ha fet.”. “Encara queda camí, però el Govern celebra aquest pronunciament com una primera victòria”, ha reblat.

En matèria d’educació, el Consell Executiu ha aprovat ampliar la plantilla de professionals dels centres educatius en 2.441, fet que permetrà atendre les necessitats de funcionament del nou curs escolar 2022-2023. Les incorporacions inclouen el cos de mestres, de professorat de secundària, batxillerat i formació professional, tècnics d’educació infantil, educadors d’educació especial, integradors socials i personal administratiu. Suposaran reforçar l’atenció a les etapes més primerenques i permetrà una reducció de la ràtio als grups de l’infantil 3. L’increment de dotacions també respon a la centralitat de la formació professional com un dels principals eixos del Departament d'Educació, i facilitarà fomentar, promocionar i adaptar l’FP pública amb noves places.