1. La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, reivindica el paper de l'Executiu català, que «no deixa passar més el temps i posa en marxa solucions reals que ajudin a facilitar la vida de la gent, evitar el despoblament i vertebrar el país»
  2. El Govern també aprova crear un grup d’experts independents per combatre la violència sexual contra infants i adolescents
  3. L’Energètica inicia la seva activitat de generació d’energia d’origen renovable arreu del territori amb l’entrada en l’accionariat de dos parcs eòlics
La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu (Jordi Bedmar)
La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu (Jordi Bedmar)
{"name":"2023/07/04/15/22/252801e0-6d62-4a9a-9b39-b01d11c329be.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":79575}

El Govern ha iniciat avui un pla per portar caixers automàtics i serveis financers als municipis que actualment no disposen d’oficina bancària. En concret, avui dia hi ha 503 municipis —dels 947 que existeixen a Catalunya— que no tenen cap sucursal. L’objectiu del Govern és crear una xarxa d’oficines mòbils itinerants per tal que aquests municipis disposin d’accés a aquests serveis dues vegades al mes, és a dir, cada quinze dies. Així ho ha explicat la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

Mas Guix ha qualificat la iniciativa de «pla ambiciós» amb el qual el Govern portarà serveis financers «al 53% dels pobles i ciutats de Catalunya que ara mateix no en tenen». Segons ha explicat la màxima responsable de les finances de l’Executiu, «lexclusió financera té conseqüències diverses i directes sobre el benestar dels ciutadans», amb una afectació especial en aquelles persones que, a causa del seu lloc de residència, de la seva edat, per falta d’habilitats digitals o per qüestió de recursos econòmics, «han vist empitjorar la qualitat de l’accés als serveis bancaris».

A banda de permetre treure diners d’un caixer automàtic, el pla inclou també la prestació de serveis financers, de manera que l’experiència sigui homologable a la visita a una sucursal bancària tradicional. Amb aquesta iniciativa es pretén que el 100% de la ciutadania, d’arreu de la geografia catalana, tingui garantit l’accés als serveis financers que es poden trobar en una oficina bancària. «Una de les màximes prioritats d’aquest Govern és treballar per l’equilibri territorial», ha recordat.

Finalment, Mas Guix ha denunciat la «manca d’iniciativa i la inacció del Govern espanyol» per fer front al problema de l’exclusió financera. En aquest sentit, ha reivindicat el paper de la Generalitat perquè, malgrat no tenir competències en la regulació del sector financer, «no deixa passar més el temps i posa en marxa solucions reals que ajudin a facilitar la vida de la gent, evitar el despoblament i vertebrar el país».

Per tal de desplegar el pla presentat avui, el Govern iniciarà aquesta setmana una consulta preliminar de mercat com a pas previ a la licitació del servei. En tractar-se d’una proposta innovadora, la consulta preliminar permet a l’administració mantenir un diàleg tècnic i escoltar les propostes que puguin plantejar els interessats en participar en el futur concurs. La consulta es realitzarà durant els mesos de juliol i agost. Posteriorment, un cop es processi la informació rebuda, la voluntat és publicar la licitació a partir del mes de setembre. 

La consolidació del sector financer i l’avenç de les noves tecnologies ha provocat que Catalunya tingui avui dia 2.194 oficines bancàries, un 73% menys que el 2008, d’acord amb el Registre d’oficines d’entitats supervisades pel Banc d’Espanya. Aquesta reducció ha estat més accentuada a Catalunya que a la mitjana de l’Estat i de la zona euro, on la rebaixa ha estat del 58% i del 41%, respectivament.

Grup d’experts independents per combatre la violència sexual contra infants i adolescents

La violència sexual exercida contra els infants i els adolescents produeix un impacte immediat i a llarg termini, que pot afectar de manera permanent el seu benestar en tots els àmbits de la vida. Per prevenir i reparar de forma integral aquest tipus d’agressions, el Govern crearà un grup de treball format per persones expertes independents que les analitzi i elabori propostes per erradicar-les. L’Executiu impulsa aquesta mesura després que en els darrers mesos s’hagin rebut diverses denúncies de conductes sexuals violentes contra infants i adolescents, presumptament perpetrades, entre d’altres, per persones menors d’edat, algunes de les quals inimputables.

«Atemptar contra la llibertat sexual de les persones menors d’edat és una forma de violència envers la infància i també de violència masclista», ha assenyalat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. A més, ha afegit, el fet que aquesta violència l’exerceixin menors inimputables, de menys de 14 anys, és «una qüestió alarmant» per al Govern i per a la ciutadania. Per aquest motiu, ha explicat Plaja, els fets d’aquest tipus «s’aborden de manera transversal» per part dels diferents departaments implicats, per «poder donar el millor acompanyament a les víctimes i a les seves famílies».

El grup de treball tindrà una vigència de tres mesos i estarà adscrit al Departament de Drets Socials. L’integraran fins a 10 persones reconegudes en la protecció a la infància i l’adolescència, el dret, l’educació i les violències sexuals. Algunes de les persones que en formaran part seran Vicky Bernadet, fundadora i presidenta de la Fundació que duu el seu nom, referent en la lluita contra els abusos sexuals infantils; Eduard Vallory, president de CATESCO (antic Centre UNESCO de Catalunya); els catedràtics en Neuroeducació, David Bueno i Anna Forés; l’advocada penalista experta en dret penal i en gènere, en particular en l’abordatge i prevenció de violències masclistes, Carla Vall; la sexòloga Raquel Tulleuda; la portaveu dels Mossos d’Esquadra, Montserrat Escudé, o la cap de l'Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat, Lidia Serratusell.

D’acord amb les recomanacions del grup de treball, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) actualitzarà i reforçarà amb caràcter urgent el programa ‘Educant en la responsabilitat’, en l’àmbit de la prevenció, el seguiment, el control i la rehabilitació de les persones menors de 14 anys, que la llei considera inimputables.

Catalunya va implementar aquest programa d’intervenció socioeducativa l’any 2012 i és un dels pocs territoris de l’Estat espanyol que compta amb una iniciativa per atendre de manera especialitzada les persones menors de 14 anys que presenten conductes delictives. Tot i la revisió que ha anat duent a terme l’equip de professionals de la DGAIA que aplica aquest programa, el Govern considera necessari avaluar-lo i actualitzar-lo, consolidar un projecte tècnic amb un model d’avaluació i intervenció especialitzat per atendre aquests casos. L’any passat van seguir aquest programa 1.024 menors d’edat inimputables, dels quals 103 van fer-ho per fets contra la llibertat sexual.

L’Energètica inicia la seva activitat de generació d’energia d’origen renovable arreu del territori

D’altra banda, el Consell Executiu ha autoritzat Avançsa a cedir a l’Energètica, la nova empresa pública d’energia de la Generalitat, les accions que té en propietat de dos parcs eòlics, concretament del Parc Eòlic Baix Ebre, SA (PEBESA) i a la Societat Eòlica de l’Enderrocada. D’aquesta manera, l’Energètica inicia la seva activitat de generació d’electricitat d’origen renovable arreu del territori, que s’afegeix a la de generació d’electricitat a partir d’instal·lacions fotovoltaiques en les cobertes dels edificis de la Generalitat.

El conjunt de l’acord té com a finalitat continuar dotant l’Energètica d’una cartera d’instal·lacions de generació d’energies renovables, i s’afegeix a la cessió de tots els sistemes fotovoltaics existents, en curs d’execució i dels que s’impulsin a partir d’ara en els immobles de la Generalitat, que el Govern va adoptar el mes de maig. D’aquesta manera, prossegueix el procés d’integració de la gestió de tots els sistemes de producció d’electricitat d’origen renovable que són titularitat de la Generalitat, fet que permetrà incrementar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió i, en general, millorar i facilitar l’execució de les polítiques energètiques i industrials de Catalunya.

2  

Imatges

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu (Jordi Bedmar)

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu (Jordi Bedmar) 79575

Foto de la reunió del Govern (Arnau Carbonell)

Foto de la reunió del Govern (Arnau Carbonell) 164330

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 367068