• El nou gravamen afectarà els pisos propietat d’entitats financeres que portin almenys dos anys buits i estiguin situats en els 70 municipis amb demanda acreditada d’habitatge

 

• El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha assegurat que l’impost no té una voluntat recaptatòria sinó que busca “estimular un parc d’habitatges que ara tenim injustificadament immobilitzat”

 

• El Govern denunciarà davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, convençut que “és lesiu per a la preservació del Delta” i que “contradiu” la normativa europea, segons ha explicat el conseller Vila

 

• El Govern recorrerà davant el TC la llei de l'Estat que reforma l'Administració local, la LOMCE, la llei d’unitat de mercat i la llei d’avaluació ambiental

 

• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, considera aquestes lleis “una reforma encoberta de la Constitució” i “un gran acte de cinisme per part d’aquelles que s’omplen la boca defensant-la”

 

• Homs considera les xifres d’atur del febrer una “vitamina contra els tòpics” dels qui asseguren que el procés sobiranista perjudica l'economia i la sortida de la crisi

El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per crear un impost sobre els pisos buits. Aquesta iniciativa té per finalitat estimular les entitats financeres propietàries d’una important bossa de pisos perquè els posin en lloguer, una mesura “àmpliament reivindicada per la societat i pel món local”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Sant Vila, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Es calcula que l’impost afectarà com a mínim 15.000 pisos en mans d’entitats financeres en els 70 municipis amb una major demanda d’habitatge i s’estima que tributarà una mitjana anual d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit, uns 13 milions d’euros anuals que es destinaran a polítiques d’habitatge consensuades amb el món local..

 

La quota de l’impost s’establirà segons la superfície construïda dels habitatges buits: Fins a 10.000 m² d’habitatges buits, l’impost oscil·larà entre 3 i 6 euros/m^2; fins a 10.000 m² i 50.000 m² d’habitatges buits, entre 7 i 10 euros/m²  i a partir dels 50.000 m² d’habitatges buits, entre 11 i 20 euros/m².

 

Vila ha assegurat que l’impost no té una voluntat recaptatòria sinó que busca “estimular un parc d’habitatges que ara tenim injustificadament immobilitzat”. Així, l’avantprojecte preveu un conjunt de bonificacions, que van del 10% al 75% de la quota en funció de quants pisos vagi posant en lloguer el titular, bé directament o bé cedint-los a borses de mediació per al lloguer social a les administracions o a les entitats socials.

 

L’Avantprojecte de llei preveu aplicar l’impost en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. El conseller Vila ha volgut fer notar que quedaran “exempts” del tribut les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector de la xarxa d’inclusió social. Es preveu que l’avantprojecte de Llei comenci el seu tràmit parlamentari a principis d’estiu perquè l’impost es pugui començar a aplicar al llarg de 2015.

 

L’impuls a l’establiment d’aquest impost es desprèn de la Llei del dret a l’habitatge, que preveu un seguit de mesures perquè els habitatges desocupats injustificadament, en àmbits d’acreditada demanda, s’incorporin al mercat per mitjà, si escau, de la intervenció de les administracions. D’altra banda, la regulació d’aquest impost complementarà les diverses mesures que s’inclouran en el Pla per al dret a l’habitatge, la tramitació del qual és a punt de finalitzar.

 

A banda d’aquesta activitat normativa, el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), ha impulsat diverses mesures per incentivar la sortida de pisos buits al mercat de lloguer a preus assequibles. Així, l’any passat va signar un conveni amb CatalunyaCaixa per a la cessió de 400 pisos destinats al seu programa de mediació per al lloguer social. Recentment s’ha assolit un acord similar amb Bankia, per 230 pisos més, i properament se signarà la cessió de 600 habitatges per part de la Sareb.

 

El Govern denunciarà davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Consell de Ministres divendres passat, convençut que “és lesiu per a la preservació del Delta i per la lluita contra la seva salinització”  i que “contradiu” la normativa europea, segons ha explicat el conseller Vila. El Pla  estableix un cabal ecològic mínim de 3.200 hectòmetres cúbics per segon, una xifra molt allunyada dels 7.000 que recomanen tant la Generalitat com el sector acadèmic per garantir la conservació del Delta.

 

L’Executiu pren aquesta decisió després d’avaluar l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En la denúncia, el Govern al·legarà defectes en el procediment d’elaboració del Pla ja que, segons ha recordat el conseller de Territori i Sostenibilitat, qualsevol definició dels cabals ecològics s’hauria d’haver fet en el marc del Pla Integral de Protecció del Delta, que requereix l'acord preceptiu del Ministeri i de la Generalitat de Catalunya, i aquest acord preceptiu no s'ha dut a terme. “No hi ha hagut cap reunió oficial ni cap demanda de diàleg per part del govern espanyol”, ha lamentat Vila.

 

D’altra banda, el conseller ha considerat que el Pla “violenta la normativa bàsica europea” sobre protecció d’espècies i espais naturals. En aquest sentit, Vila ha recordat que el Delta de l’Ebre va ser declarat recentment reserva de la Biosfera, fet que reforça la posició del Govern català. Per al conseller, el pla “neix mort” perquè la pròpia Comissió Europea obligarà el Govern espanyol a revisar-lo a partir de l’any que ve.

 

El Govern ha aprovat presentar quatre recursos d’inconstitucionalitat contra lleis estatals per invasió de competències. Concretament, recorrerà la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la llei espanyola de garantia d’unitat del mercat i la llei d’avaluació ambiental.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha considerat aquestes lleis “una reforma encoberta de la Constitució, sense la transparència necessària” i “un gran acte de cinisme per part d’aquelles que s’omplen la boca defensant-la”. Homs ha demanat al Govern espanyol que sigui “honest” i apliqui el seu programa de transformació “de cara” i no “per la porta del darrere”.

 

“La situació és greu per al nostre autogovern”, ha alertat Homs, ja que les lleis tenen com a objectiu “despullar” el Govern de la “capacitat de decidir” en quatre àmbits competencials “molt importants” per al país: l’Administració, l’educació, el model econòmic i la política mediambiental.

 

Per aquest motiu, tant el Govern com les Diputacions expressaran el seu rebuig a aquest intent de recentralització per part de l’Estat en l’acte de commemoració del centenari de la Mancomunitat, que se celebrarà el proper sis d’abril.

 

El Govern interposarà els recursos després que el Consell de Garanties Estatutàries emetés dictàmens contraris a l’ajustament de diversos punts d’aquestes lleis a la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. “Jurídicament és indiscutible el que està passant”, ha assegurat Homs.

 

 El Govern autoritza la subhasta de 13 edificis per un preu total de sortida de 215 milions d’euros

El Govern ha autoritzat la Direcció General del Patrimoni a convocar la subhasta pública de 13 immobles, mitjançant el procediment de presentació d'ofertes en sobre tancat, per un preu de sortida de 215 milions d’euros. Els tretze edificis, que es vendran en un sol lot, són a Barcelona i actualment acullen dependències administratives de la Generalitat de Catalunya. També ha donat el vistiplau a liquidar anticipadament els censos emfitèutics que graven els immobles, un cop s’hagin venut. L’adjudicatari haurà de formalitzar un contracte d’arrendament per a un període màxim de 5 anys pels edificis 1 a 6 del llistat adjunt, i de fins a 20 anys pels següents.

 

L’operació s’emmarca en el pla de racionalització del patrimoni que el Govern va dissenyar per aconseguir reduir dèficit públic amb l’import íntegre de l’operació i reduir endeutament. “És millor prendre aquesta decisió, encara que pugui ser controvertida, que haver de retallar més”, ha afirmat Homs.

 

“Malauradament, la situació actual, l’ofec econòmic al qual ens sotmet el Govern espanyol i el sistema de finançament heretat ens porten a vendre immobles per no fer retallades en els serveis essencials de l’estat del benestar”, ha explicat.

 

Dels 23 edificis d’oficines que es van posar a la venda a finals del 2011, la Generalitat ja n’ha venut 21, 2 dels quals estan pendents de formalitzar (Via Laietana 69 i Diagonal 523-525), per un total de 331.637.624 euros. Aquestes vendes representen un estalvi de 15 milions anuals d’euros per a l’Administració catalana, en concepte de censos i despeses de manteniment dels immobles (impostos, assegurances, reparacions, etcètera).

 

 Es tracta d’uns ingressos extraordinaris que s’han previst per equilibrar les finances catalanes, la mateixa fórmula que han utilitzat altres empreses i entitats en els darrers anys. Des d’un punt de vista financer, les operacions de venda d’edificis contribueixen a sanejar els comptes públics: mentre la totalitat de l’import ingressat es destina a reduir dèficit, la redempció dels censos contribueix a disminuir endeutament. Aquest tipus d’operacions permeten al Govern alliberar recursos immobilitzats en actius immobiliaris i dedicar-los a polítiques públiques més prioritàries en aquest moment.

 La subhasta pública es convocarà en els propers dies.

 

 

 

 

El conseller Homs també ha valorat les dades d’atur registrat al febrer, que s’ha reduït en 4.200 persones respecte del mes anterior. Es tracta de les millors xifres d’un mes de febrer en els últims deu anys.

 

“Amb tota la prudència i la humilitat podem dir que hi pot haver una certa esperança per la recuperació econòmica”, ha celebrat Homs. “No vull fer cap discurs entusiasta però les dades hi són”.

 

El conseller ha considerat aquestes xifres una “vitamina contra els tòpics” dels qui asseguren que el procés sobiranista perjudica l'economia i la sortida de la crisi ja que, sense l’aportació de Catalunya, l’atur a la resta de l’Estat hauria augmentat. "Resulta que la Catalunya de les quimeres crea ocupació en un sentit diferent a Espanya, i Espanya no", ha assenyalat.