El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei sobre serveis funeraris. El text, que s’exposarà a consulta pública aquesta mateixa setmana a través del web http://participa.gencat.cat/, vol revisar la normativa actual i ser un revulsiu de manera que afavoreixi una situació de competència efectiva en el mercat dels serveis funeraris, que eviti situacions de monopoli, facilitant l’entrada al mercat de nous operadors que incrementin l’oferta i rebaixin els preus, tot garantint la qualitat dels serveis.

 

“Hi havia molta insistència per part del món municipal, perquè s’havia començat a reduir la competència i els costos eren molt exagerats. A Barcelona, per exemple, els preus dels serveis funeraris són els més alts de l’Estat”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull,  en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Per aquest motiu, l’Avantprojecte de llei es proposa treballar en una triple direcció: afavorir la competència efectiva entre les empreses que ofereixen aquests serveis, obrint l’entrada al mercat de nous operadors; vetllar pel benestar dels usuaris, tot assegurant que puguin disposar d’un major grau d’informació sobre l’oferta de serveis funeraris; i reforçar la seguretat jurídica amb un marc normatiu més clar i harmonitzat.

 

 

El text aprovat avui, en el qual han treballat conjuntament els departaments de la Presidència, de Governació, de Salut, i de la Vicepresidència, i d’Economia i Hisenda, conclou que, d’acord amb diversos estudis realitzats per diferents organismes i entitats (l’ACCO, l’OCU, el Síndic de Greuges o la CNMC), el sector dels serveis funeraris a Catalunya  es caracteritza per un grau reduït de competència i transparència; una manca de llibertat d’elecció per part dels consumidors; i l’existència de preus excessivament alts i que de mitjana poden arribar a superar els 6.000 euros a Barcelona, la qual cosa la situa com la ciutat amb els serveis funeraris més cars.

 

Segons els mateixos estudis, el problema de la manca de competència deriva, en part, del marc normatiu vigent que data de finals dels anys 90 (Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris; Decret 209/1999, de 27 de juliol) i el conjunt d’ordenances municipals que no s’han adaptat als canvis legals introduïts en el marc de la liberalització dels serveis funeraris. 

 

Una segona problemàtica rau en el fet que la mateixa legislació ha situat la figura del tanatori com un factor estratègic per competir en el mercat, ja que vincula la prestació d’aquest servei amb la resta de serveis funeraris, la qual cosa genera situacions de monopoli en l’àmbit local. Així, l’empresa que no disposi d’un tanatori té poques, o nul·les, oportunitats d’accedir i mantenir-se en el mercat. També les ordenances municipals estableixen molts requisits en forma de barreres d’entrada per a potencials competidors com, per exemple, comptar amb un nombre mínim de vehicles autoritzats i de fèretres, un personal determinat o una experiència mínima en el sector, entre d’altres. Actualment a Catalunya hi ha 294 tanatoris: 144 de privats i 150 de públics, dels quals 101 han delegat la seva gestió mitjançant concessió a una empresa privada.

 

Finalment, els estudis també destaquen que els usuaris disposen de poca informació respecte al funcionament del sector. En primer lloc, per falta d’experiència. I, en segon lloc, per les condicions personals, emotives i psicològiques en què es troben a l’hora de prendre la decisió sobre la contractació dels serveis. Per aquest motiu, moltes vegades acostumen a sol·licitar el conjunt de serveis a una mateixa empresa, que normalment està establerta en un àmbit geogràfic de proximitat. També, que el fet que gran part de les defuncions es produeixen en hospitals o geriàtrics, fa que aquests centres es converteixin en punts principals d’accés a la demanda dels serveis funeraris. Segons la memòria aprovada avui, algunes empreses funeràries podrien aprofitar aquesta circumstància per dur a terme conductes irregulars per captar clients que afectarien a l’àmbit de la competència. Com també ho és l’existència de paquets de productes i serveis que ofereixen amb “caràcter obligatori” algunes d’aquestes empreses, de manera que redueix el ventall d’ofertes i  d’informació que reben els consumidors.  S’estima que la posada en marxa de la futura llei podria suposar una reducció del 30% del cost mitjà dels enterraments a Catalunya.

 

 

Per posar solució a tota aquesta problemàtica, el Govern considera que la millor opció és articular una nova llei que derogui la Llei 2/1997, revisar el règim sancionador i fixar un termini per a l’adaptació de les ordenances municipals a la nova legislació.

 

La memòria preliminar també contempla la possibilitat d’impulsar altres mesures no normatives, però sí complementàries com ara la creació de nous tanatoris de titularitat pública; o promoure campanyes de difusió d’informació sobre l’oferta de serveis funeraris a través dels ens locals, entre d’altres.

 

 

La memòria preliminar que ha aprovat avui el Consell Executiu, amb material de suport, serà exposada a consulta pública aquesta mateixa setmana a través del portal de la transparència http://participa.gencat.cat/, creat per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern.  D’aquesta manera, i fins el 30 de setembre, la Generalitat recollirà les aportacions i suggeriments de particulars, associacions, institucions, operadors i empreses del sector.

 

Aquesta és la primera vegada que s’exposa en aquest portal la memòria preliminar d’un avantprojecte de llei. Sí que s’han recollit, però, altres iniciatives o processos participatius com el dels treballs per desenvolupar l'economia col·laborativa a Catalunya o per recollir aportacions sobre la iniciativa de la Reforma Horària, entre d’altres.

 

La reunió del Govern ha servit també per “analitzar i compartir els diversos itineraris per disposar de les urnes”. El mecanisme que finalment adopti “col·legiadament” el Govern, segons ha explicat el portaveu Turull, estarà “òbviament dins el marc de la legislació vigent” i es farà públic un cop estigui “completat” per esquivar un ’“assetjament” de l’Estat espanyol que “va a més”.

 

“Hem entrat en una fase que qualsevol paper nou que mou el Govern, l’Estat s’ha inventat un nou tipus delictiu que és ‘en porten alguna de cap’”, ha denunciat Turull. En aquest sentit, el portaveu ha justificat així la prudència amb què el Govern informarà de les qüestions relatives al referèndum: “Què hem de fer quan tenim un Estat que en comptes de ser un Estat de dret tira pel dret? Està en risc la democràcia. On queda el dret a la llibertat d’expressió, el dret de reunió i  la llibertat ideològica?”, s’ha preguntat Turull, en referència a actuacions com l’entrada de la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya o la querella contra la consellera Borràs.

 

“En aquest estat d’assetjament que vivim, hem decidit que l’administració de la informació la gestionarem nosaltres en el moment que creiem que és millor al servei de l’objectiu, que és que l’1 d’octubre es votarà. Igual que l’Estat espanyol no explica res i fa, nosaltres ho explicarem quan tinguem els itineraris complets”. “No volem afegir més dificultats a l’1 d’octubre, perquè ja sabem com les gasten”, ha afegit.

 

El portaveu Turull també ha informat que en els propers dies es convocarà la primera reunió de l’organisme de coordinació del referèndum, amb l’objectiu de “compartir informació, analitzar l’estat de la  situació i veure com van avançant les coses”.

 

A la reunió hi assistiran el president Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras; el secretari del Govern, Víctor Cullell; el secretari general de  Vicepresidència, Josep Maria Jové i,  en aquesta ocasió, també hi seran convidats el mateix conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, i el de Justícia, Carles Mundó. La informació que s’analitzi en aquesta trobada es compartirà posteriorment amb el conjunt del Govern. 

 

Pel que fa a les crítiques al nou director general de la Policia, Pere Soler, pels seus posicionaments ideològics, el portaveu Turull ha assegurat que té “tota la confiança de tot el Govern”. 

“Si algú s’esperava que el conseller Forn nomenés un director de la policia simpatitzant del PP o de Ciutadans, lamentem defraudar-lo. És absolutament lògic que el director de la policia comparteixi el projecte polític del Govern que hi ha”, ha afirmat.

“Qualsevol crítica que hagi fet l’Estat ens la prenem com un elogi. Ja veiem quin és el model de la policia de l’Estat espanyol”, ha dit Turull, en referència a les denúncies sobre l’ús de les “clavegueres de l’Estat” per frenar l’independentisme. “La vicepresidenta del Govern espanyol el que hauria de fer quan parla de la policia catalana és confondre’s amb el paisatge. Lliçons sobre com s’ha de gestionar la policia no és que no n’admetem ni una, és que no ens hi volem assemblar gens”, ha reblat.  

 

 

El Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de patrimoni, que pretén configurar una regulació integral dels béns immobles i drets que són propietat de la Generalitat i del seu sector públic empresarial.

 

L’objectiu és doble: primer, configurar un nou model de gestió integrat del patrimoni de la Generalitat amb paràmetres de rendibilitat, i sota els principis de racionalització i optimització, per aconseguir una gestió més eficient dels seus edificis administratius. I, en segon lloc, donar major seguretat jurídica a tots els operadors amb un únic text que posi ordre a l’actual dispersió normativa i que eviti haver de recórrer a la legislació estatal per manca d’una regulació pròpia catalana.

 

En la reunió d’avui, el Govern, a proposta del Departament d’Ensenyament, ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de composició del Consell Escolar de Catalunya (CEC), que té l’objectiu d’adequar la seva composició a la realitat de la comunitat educativa del país, amb la incorporació d’entitats i institucions no representades en l’actual normativa reguladora.  

 

En aquest sentit, en aquesta memòria preliminar es considera que la composició del CEC s’hauria de fonamentar en criteris de flexibilitat, obertura i actualització, de manera que enumerés els sectors que l’han d’integrar, amb una àmplia representació qualitativa de la comunitat educativa i dels àmbits socials relacionats amb els nivells educatius no universitaris, però sense detallar el nombre de membres de cada sector, que es concretaria en un decret de desplegament posterior d’acord amb unes pautes de proporcionalitat i de representativitat. Aquesta fórmula permetria renovacions i recomposicions més adaptables a cada moment i circumstància.  

 

La memòria també preveu que s’hauria d’establir que el Govern nomenés els membres del Consell, com dicta l’article 171.6 de la LEC, i que el mandat fos de quatre anys i només renovable una vegada. Es podria ampliar així la mobilitat dels membres dels diversos sectors representats.  

 

També en l’àmbit de l’educació, el Govern ha acordat avui autoritzar el Departament d’Ensenyament a modificar les anualitats aprovades pel Govern el 19 d’abril de 2016 per a la contractació del servei de monitors per donar suport a alumnes amb necessitats educatives especials associades a l’autonomia i a la regulació de la conducta, escolaritzats en centres educatius dependents del Departament, per als cursos 2016-2017 i 2017-2018. Concretament, al 2016 es van preveure 23.830.040 euros, import que s’ha incrementat fins a 25.183.018 euros. Això ha permès un increment de les hores setmanals de 24.563 que es realitzaven al setembre de 2016 a 27.119 al juny de 2017 i 27.418 el mes de setembre de 2017.

 

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat el protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya amb l’objectiu d’atendre qualsevol maltractament mitjançant una intervenció coordinada i eficaç dels departaments de la Generalitat i en la mesura del possible de la resta d’administracions abordant tant la detecció com l’atenció i la recuperació. 

Els departaments directament implicats en aquesta coordinació són els competents en els àmbits social, de salut, educatiu, de lleure, de participació i esport, policial i judicial, d’execució penal i de polítiques de dones. 

 

Com a novetat, el nou protocol inclou la figura del delegat/ada de protecció contra el maltractament a infants i adolescents en els serveis on es desenvolupin activitats organitzades amb infants i adolescents, a excepció dels centres educatius, on aquesta figura ja està desenvolupada pel director/a de cada escola o institut. Haurà de ser una persona amb formació específica sobre els maltractaments i tindrà com a funció ser el professional referent del servei o centre amb qui s’ha de contactar davant de qualsevol indici de maltractament, assessorar la direcció i professionals del servei o centre sobre com intervenir i com informar i fer un seguiment dels casos detectats.

 

Ampliats els casos en què els treballadors públics podran rebre una prestació econòmica d’incapacitat temporal  

 

El Govern també ha acordat ampliar els supòsits excepcionals en què els treballadors públics percebran des del primer dia el total de la retribució en cas d’incapacitat temporal. A partir d’ara s’inclouen els següents nous supòsits pels quals els treballadors públics podran percebre una compensació econòmica per incapacitat temporal:

 

 

El Govern ha aprovat el reglament que regula i dona pas a la creació de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, tal com preveu la Llei de 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El text aprovat  avui incorpora els canvis que el Parlament va proposar durant la tramitació per reforçar la independència de l'òrgan. Aquest reglament garanteix la independència de la Comissió, en defineix les funcions i l’estructura, així com els mitjans necessaris perquè pugui exercir les seves responsabilitats. 

 

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública és l’òrgan encarregat de vetllar pel compliment i les garanties del dret de les persones a l’accés a la informació pública. Es tracta d’un òrgan adscrit al Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència que gaudeix de plena independència orgànica i funcional. 

 

El Govern ha estat informat avui de la consulta pública que durà a terme el Departament de Territori i Sostenibilitat com a pas previ a l’elaboració del decret que ha de regular la Taula Social del Transport Públic. 

 

La  composició de la Taula preveu la representació de  les entitats sindicals, socials, mediambientals i de consumidors i usuaris que actuen en l’àmbit del transport públic per tal que puguin participar en l’adopció de les mesures que afecten al sistema de transport públic i cercar el màxim consens en la presa de decisions. 

 

El Govern ha aprovat l’import per al cofinançament dels 102 contractes programa en matèria de polítiques d’igualtat amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants i Consells Comarcals. Aquest import s’ha incrementat en un 5,17% i garanteix el finançament, per part de l’Institut Català de les Dones (ICD), adscrit al Departament de la Presidència, de 12.143.000 euros als ens locals fins l’any 2020.

 

En concret, aquest increment es deu a l’entrada en funcionament de dos nous Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD): el de Vilassar de Mar, població que ha superat els 20.000 habitants i el del nou Consell Comarcal del Moianès. L’any 2016, els 102 SIAD de Catalunya van realitzar 88.922 atencions sol·licitades per un total de 26.235 dones.

 

Per altra banda, el Govern també ha aprovat, fins a l’any 2021, la contractació per part de l’ICD del servei 900900120 per a l’atenció a les dones en situació de violència masclista. Aquest servei suposa una inversió anual de 160.000 €. El telèfon 900900120 ha atès el primer semestre d’enguany un total de 5.133 trucades (856 mensuals).  

El Govern ha aprovat el Decret de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, que preveu assumir l’Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, fins ara adscrita al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Aquestes noves funcions s’afegeixen a l’estructura de la Secretaria General del Departament de la Vicepresidència. Així, la Secretaria General assumirà a partir d’ara l’Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars.  

 

Aquesta divisió funcional comptarà amb les mateixes atribucions que mantenia al Departament de Governació. D’aquesta forma, l’Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars coordina, programa, supervisa i executa les activitats administratives necessàries per dur a terme els processos electorals i consultes populars.  

 

El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda incorpora els recursos humans i materials vinculats amb les funcions procedents del Departament de Governació. Es preveu l’entrada en vigor d’aquest Decret l’endemà de la seva publicació al DOGC. 

 

Finalment, el Govern ha nomenat Pere Soler i Campins com a director general de la Policia del Departament d’Interior i Jusèp Maria Boya i Busquet, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.