• En el marc d’aquesta reunió, s’han aprovat sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments i s’ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes

• El Govern rep amb sorpresa les cartes del Govern central i demana al PSOE que no es torni a equivocar amb l’aplicació del 155

• L'Executiu també aprova atorgar el Premi Justícia 2018 a l’exconseller de Justícia, Carles Mundó i distingir 14 persones, col·lectius i entitats per la seva contribució a la millora de la justícia a Catalunya

En la reunió setmanal d’avui, el Consell Executiu ha tractat específicament la transversalitat de les polítiques culturals del Govern. En el marc d’aquesta reunió, ha aprovat sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments del Govern. Durant el Consell Executiu, també s’ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes en aquest àmbit.

 

Els acords aprovats avui són l’impuls del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya; el pla d’actuacions per a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de Catalunya; polítiques per potenciar el vincle cultural dels catalans a l’exterior amb Catalunya; mesures per completar la digitalització en la gestió de documents i dades públiques; promou l’ensenyament de les arts escèniques, la música i les arts visuals a les escoles i els instituts; l’impuls de l’ús del domini .cat i la presència del català en el món digital

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha assegurat que el Govern vol que es visibilitzi més que mai el caràcter transversal de la cultura en l’Executiu:”L’hem de veure com  un dret social, com a part de l’estat del benestar, i donar-li el paper transformador que té a la nostra societat”, ha afirmat.

 

La consellera de Cultura, Laura Borràs, també ha volgut destacar el fet que el Consell Executiu d’avui s’hagi dedicat “a la centralitat de la cultura”  i a poder mostrar com aquest “és un Govern  que aposta per la cultura, que treballa per la cultura perquè suposa no només invertir en el present sinó també en el futur, un Govern que situa la cultura en un punt central de les polítiques del país”.

 

Per al Govern la cultura és transversal i, juntament amb els principis d’igualtat i de sostenibilitat, centra bona part de la seva acció, atès que considera que la cultura afecta totes les altres polítiques. Actualment té en marxa 208 actuacions transversals dels diferents departaments en l’àmbit de la cultura. Donada la seva naturalesa transversal, l’acció de Govern es pot dividir en sis àmbits íntimament relacionats amb la cultura: cohesió social, empresa, societat digital, internacionalització, educació i territori. Tots aquests àmbits estan interrelacionats i són el reflex d’una realitat social rica i complexa com és la catalana.

 

La cultura és un agent molt potent per a la inclusió social, ja que crea vincles entre les persones, que fa que es reconeguin i s’identifiquin com a societat. Entre les accions transversals del Govern hi ha projectes per acostar la cultura a aquells que no hi poden arribar, a col·lectius amb risc d’exclusió: biblioteques a les presons, música i espectacles per gent que pateix malalties mentals, o programes d’accessibilitat perquè tothom pugui exercir el seu dret a gaudir de la cultura. Com a dades il·lustratives de les polítiques realitzades pel Govern en aquest àmbit, hi ha el programa Voluntariat per la Llengua, gràcies al qual s’han creat 125.000 parelles lingüístiques en els darrers 15 anys; el programa Apropa Cultura, que des de la seva posada en funcionament ha permès accedir a espectacles a 217.000 persones en risc d’exclusió social, i la campanya Escena 25, amb què cada any es vol afavorir l’accés de mig milió de joves a espectacles.

 

El Govern treballa per garantir que Catalunya tingui una forta indústria cultural pròpia però amb una ambició global. Ho fa conscient que l’economia creativa i del coneixement ha esdevingut un dels principals motors dels països més desenvolupats del món, i que està considerada un dels filons d’ocupació sostenible i de qualitat per a un futur immediat. Així, per exemple, ha destinat 2,8 milions d’euros a l’Any del Turisme Cultural (2018-2019); ha fet una aposta ferma i decidida pel Clúster Audiovisual; impulsa programes de préstecs per a sectors d’empreses culturals; porta a terme una estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, i promou el català en àmbits professionals i empresarials.

 

Quant a la societat digital, des del Govern es dona suport a empreses creatives que aposten per la cultura, les arts, el disseny o el lleure. Ho fa mitjançant préstecs per a emprenedors digitals, amb incubadores empresarials, formació universitària i professional d’alt nivell i amb fires i mercats professionals. El Pla de cultura digital recull aquestes ambicions i marca la línia d’impuls en els propers anys.

 

Pel que fa la internacionalització, el Govern és conscient que la presència dels artistes catalans i les seves obres a l’estranger són una de les accions de promoció de Catalunya i la seva singularitat més eficaces. Per això, una de les seves prioritats és el suport a la internacionalització d’empreses i creadors. Ho fa mitjançant, per exemple, els lectorats de llengua catalana a universitats a l’exterior; els ajuts a projectes d’internacionalització d’empreses i d’accés a fons UE, o treballant per garantir la presència del sector cultural català a fires i esdeveniments internacionals com a cultura convidada, com a la Fira del Llibre de Buenos Aires o l’Smithsonian Folklife Festival.

 

En l’àmbit de l’educació, cultura i escoles treballen braç a braç, com mostren la gran quantitat de projectes i iniciatives impulsats pel Govern i per molts agents socials en aquest àmbit. Partint de la idea que hi ha una correlació directa entre el nivell d’estudis de la població i la importància que atribueixen a la cultura i que cal actuar des de la infància per començar a construir ciutadans amb esperit crític, el Govern promou el Pla de Lectura, que inclou la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”; aposta per l’educació activa als museus i equipaments culturals; promou la formació del professorat i l’ús pedagògic del patrimoni mitjançant activitats i tallers; impulsa el programa Argonautes, que ha facilitat a 6.000 escolars de famílies en risc d’exclusió l’accés a la cultura, així com la formació d’adults en llengua catalana.

 

En referència al territori, atès que el Govern assumeix que la cultura és un element clau en les polítiques de regeneració de barris i ciutats, promou, entre altres mesures l’aplicació de l’1% cultural en programes de millora del patrimoni cultural i dels nuclis antics; el Programa.cat, que porta espectacles de teatre i música a tot el territori amb l’Administració local; la protecció del patrimoni i la recuperació de la memòria històrica, i la millora de l'eficiència energètica dels equipaments culturals.

 

 

 

Durant la roda de premsa, la portaveu Artadi ha expressat la “sorpresa” del Govern davant les tres cartes que l’Executiu espanyol ha enviat al vicepresident Aragonès i als consellers Buch i Calvet i ha assegurat que respondran “amb normalitat” que els Mossos “sempre actuen amb criteris tècnics per garantir els drets i mantenir l’ordre públic per sobre de tot”.

 

El Govern donarà resposta així a l’advertiment del Govern central que ordenarà la intervenció de les forces de seguretat de l’Estat si, al seu parer, els Mossos no exerceixen la seva funció de garantir l’ordre de públic, després dels episodis de protesta del cap de setmana passat a les autopistes catalanes.

 

La portaveu ha rebatut aquestes consideracions del Govern espanyol assegurant que tant dissabte com diumenge es va garantir el dret a la mobilitat, evitant els enfrontaments i prioritzant la mediació i el criteri de proporcionalitat, en contacte permanent amb les concessionàries.

 

Artadi ha qualificat de “deslleialtat institucional” que aquest advertiment s’hagi fet per carta, quan existeixen altres mecanismes de coordinació, com ara la Comissió de Seguiment de la Junta de Seguretat. També ha recordat que durant la Setmana Santa de l’any passat es van produir talls de carreteres més intensos i perllongats i ningú va acusar de deixadesa de funcions l’anterior ministre d’Interior, José Ignacio Zoido, ni se’l va amenaçar amb l’aplicació del 155 quan els taxistes van paralitzar les ciutats de Madrid i Barcelona.

 

Així mateix, la portaveu del Govern ha demanat una “reflexió” al PSOE  i que “no es torni a equivocar“ utilitzant l’article 155 per solucionar problemes que són polítics. “Apel·lem al PSOE que retorni a la via del diàleg i que no es deixi emportar pels discursos del PP de Pablo Casado, que demana l’aplicació del 155 tant si Pedro  Sánchez parla amb els independentistes a Madrid com si hi ha vaga de metges a Catalunya”, h

 

En relació amb la polèmica generada per les declaracions del president Torra sobre el procés d’independència a Eslovènia, Artadi ha refermat que l’expressió del president  és de “compromís amb la democràcia, la llibertat, la via cívica i pacífica”. “Som on sempre hem estat, amb una apel·lació constant al diàleg i a la negociació. El moviment independentista català aposta per la democràcia, pel pacifisme i  el civisme, i en això hi ha un consens absolut dins del Govern, amb les formacions que es donen suport, amb altres partits, amb les entitats. Seguim transitant pel camí de la democràcia, el diàleg i el civisme”, ha assegurat.

 

En aquest sentit, Artadi ha reivindicat una “via catalana” caracteritzada pel diàleg i la democràcia: “Cada nació ha tingut un procés diferent  per al reconeixement del seu procés d’autodeterminació, i tot i que pugui haver-hi elements amb els quals ens puguem sentir identificats no hi ha cap situació que sigui la mateixa. Nosaltres transitem la nostra via, que podem anomenar la via catalana”.

En aquest sentit, Artadi ha lamentat que el Govern espanyol encara no ha donat una resposta sobre la possible reunió entre els presidents Torra i Sánchez: “ No tenim encara la resposta que ens agradaria, que és seure en una taula i arribar a acords, no l’amenaça i la repressió, però seguim en el camí del diàleg”, ha manifestat.   

 

Sobre la possibilitat que el Consell de Ministres del proper 21 de desembre finalment no se celebri a Barcelona, la portaveu Artadi ha recordat que la competència per a prendre aquesta decisió correspon al Govern espanyol, i ha assegurat que el Govern “té l’obligació de garantir tots els drets, el de manifestació i protesta i també el dret que es produeixin reunions tant si són del Consell de Ministres com d’altres organismes en territori català. El compromís que tenim és garantir els drets de tothom”.

 

No obstant això, Artadi ha lamentat que el Govern encara no ha rebut ca comunicació oficial sobre la celebració d’aquest Consell de Ministres ni sobre el lloc en el qual es produirà, motiu pel qual encara no ha pogut començar a treballar en cap dispositiu de seguretat.

 

El Govern ha aprovat impulsar l’elaboració del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya amb l’objectiu de redactar un document que permeti conèixer l’estat actual dels arxius a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini, analitzar els reptes de futur, així com fixar els objectius en l’horitzó dels arxius 2030.

 

El pla ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions del Govern a l’àmbit dels arxius i les propostes de desplegament i modificació de l’actual marc normatiu, i s’ha d’elaborar mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents, tant en el sector públic com en el privat. Així mateix, s’ha de comptar amb l’assessorament d’experts per encertar en la diagnosi i amb estudis comparatius amb altres models de sistemes arxivístics.

 

El Departament de Cultura serà l’encarregat d’elaborar el Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya, en coordinació amb el Departament de la Presidència i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, i de garantir un procés participatiu obert als altres departaments de l’Administració de la Generalitat, així com a les altres administracions públiques de Catalunya, als professionals, a les institucions, a les associacions i a les empreses de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents, i a la ciutadania en general.

 

El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya s’elaborarà a partir de cinc eixos:

 

·       El Sistema d’Arxius de Catalunya: revisar el Sistema d’Arxius de Catalunya. Realitats, limitacions, propostes de millora i canvis.

·       Governança i funcionament dels arxius: revisar la gestió dels centres d’arxiu en el context normatiu actual: equips, recursos, treball en xarxa. Realitats, reptes i propostes de futur.

·       Gestió dels documents, de la informació i de la transparència: la gestió documental i els arxius en la preservació dels drets dels ciutadans en una societat oberta i democràtica.

·       Memòria i patrimoni. Els arxius en la societat digital: el futur dels arxius històrics davant dels canvis tecnològics i legals.

·       La funció cultural dels arxius. Visibilitat i projecció dels arxius catalans: propostes per incrementar la comunicació dels arxius i per enfortir els vincles amb la societat a través del foment de la participació i de les activitats culturals i educatives.

 

 

Entre el gener i l’abril del 2019 començarà el procés participatiu; entre maig i setembre del 2019, s’elaborarà el document base amb taules d’experts i taules sectorials. Entre octubre del 2019 i desembre 2020, s’elaboraran les propostes de documents del Pla, es farà un informe del Ple del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental, i es farà l’elaboració definitiva del document.

 

La societat és cada vegada més conscient de la rellevància dels arxius, com a garants dels seus drets i també com a conservadors d’un patrimoni documental que forma part de la seva història col·lectiva. És per aquest motiu que tant des dels poders públics com des del sector privat la gestió documental esdevé una actuació estratègica i fonamental.

 

El Govern ha aprovat establir un marc de col·laboració entre els departaments de Cultura, d’Empresa i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat per desenvolupar actuacions de millora i de projecció del patrimoni cultural, paisatgístic i natural.

 

Aquesta col·laboració fixa els objectius següents:

 

·       L’impuls d’un desenvolupament equilibrat i sostenible del territori a través de la posada en valor del patrimoni arquitectònic, arqueològic, immaterial i etnològic, així com el paisatge, els espais naturals, la biodiversitat i el patrimoni natural.

 

·       La promoció d’iniciatives de foment que combinin paisatge i patrimoni cultural.

 

·       La interacció dels béns patrimonials amb l'entorn, el territori i el paisatge a través de l’establiment de criteris i recomanacions adequades a la seva tipologia.

 

·       El foment de plans directors i programes de turisme cultural i natural que incloguin propostes transversals i multidisciplinàries per relacionar els espais naturals,  monuments, jaciments arqueològics i paleontològics, centres de dipòsit cultural i tradició, i construir un relat integrador.

 

·       La promoció de nous productes turístics i noves experiències a partir dels elements patrimonials protegits, amb especial atenció als inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial i a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 

 

·       La difusió de l’experiència de les institucions i grups d'interès en l’àmbit del turisme cultural en relació amb les bones pràctiques i el desenvolupament sostenible.

 

·       L’increment de la presència d’informació a les xarxes socials sobre el patrimoni cultural i natural a nivell nacional i internacional.

 

·       L’harmonització de la senyalització dels elements patrimonials protegits, que en completi la seva informació i en faciliti la interpretació.  

 

Per materialitzar aquestes fites, els tres departaments  articularan estratègies per tal que la protecció, el manteniment  i la promoció dels béns culturals, materials i immaterials, paisatgístics i naturals esdevinguin instruments de progrés i factors clau per al desenvolupament d’una economia més competitiva, qualificada i cohesionada. Alhora, es definiran les accions i activitats necessàries per assolir els objectius establerts i fer-ne el seguiment i avaluació, així com per incorporar-les en els plans que desenvolupin els tres departaments.

 

El patrimoni cultural inclou tant la protecció de béns materials (mobles i immobles) com de béns immaterials, ja que, tal com s’ha establert des d’organismes d’àmbit mundial, no resta limitat a monuments i col·leccions d’objectes, sinó que també ho són els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques –juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.

 

El patrimoni natural, cultural i paisatgístic és clau per a la sostenibilitat territorial. Aquest patrimoni constitueix un capital important per al territori, per la qual cosa es considera estratègic l’impuls de polítiques de desenvolupament sostenible basades en un turisme respectuós, de qualitat, no massificat i curós que n’afavoreixi la conservació i l’acreixement i, en conseqüència, aporti beneficis per a les comarques del país.

 

El Pla de Govern 2018-2021 preveu un projecte transversal per a la promoció del turisme cultural i per a la protecció i el foment de l’ús sostenible del patrimoni cultural que es troba als espais naturals protegits, a través d’un programa de govern, amb visió eminentment territorial, que inclogui tant el patrimoni cultural (material i immaterial), com el patrimoni natural, així com altres elements tradicionals, com ara la cuina i els productes propis, o els paisatges dels diferents àmbits territorials del país. Per aconseguir-ho, els departaments de Cultura, de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement volen reforçar les accions que ja porten a terme i impulsar-ne de noves de forma coordinada.

 

El Govern ha acordat establir un marc de col·laboració entre el Departament de Cultura i el d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per al suport i la promoció de les accions culturals i lingüístiques de les comunitats catalanes a l’exterior (CEE). Amb aquesta col·laboració, es volen impulsar i potenciar actuacions que permetin als catalans a l’exterior i a les seves entitats mantenir un vincle que els faciliti l’accés a la cultura i a la llengua catalanes i que possibiliti que aquest col·lectiu sigui destinatari de les polítiques culturals públiques.

 

Així, el Govern ha aprovat donar un nou impuls a la promoció de la llengua i la cultura catalanes per mitjà de les nombroses accions formatives i de lleure que realitzen les CCE als seus països i oferir a aquestes comunitats l’accés als materials, recursos i activitats que els puguin facilitar la seva tasca. D’altra banda, es col·laborarà en la formació lingüística impartida a iniciativa de les CCE; es donarà suport a les expressions culturals amb una especial atenció a la cultura popular i tradicional; s’oferirà assessorament i suport en la gestió dels arxius de valor històric i patrimonial, i es contribuirà a la dotació de fons per a les seves biblioteques.

 

Les CCE han esdevingut un instrument cabdal per a la promoció de la cultura catalana als països on són radicades i un eficaç sistema de difusió i ensenyament en el si de les comunitats, amb les seves actuacions formatives i de lleure vinculades a la llengua i a la cultura catalanes. Durant el segle XX, les CEE es van configurar com a llocs d'acolliment i van esdevenir cabdals per al manteniment de la cultura i la llengua catalanes a l'exterior. Els seus membres duien a terme una dinàmica activitat cultural i una important acció de manteniment dels lligams amb la terra d'origen. Avui dia, i sota el fenomen de la globalització, els catalans tenen presència, per mitjà de les comunitats catalanes, a bona part dels països d'arreu del món. Les tecnologies de la informació i la comunicació i les possibilitats de transport han transformat la naturalesa de l'organització dels catalans residents a l'exterior i han convertit aquests punts de trobada en espais de projecció exterior.

 

Amb aquestes mesures, el Govern vol promoure i impulsar les iniciatives de la societat civil que contribueixen a fomentar el coneixement de la realitat de la cultura i de la llengua de Catalunya i a potenciar el prestigi i la influència internacionals del país dins i fora de la Unió Europea i situar el model cultural i lingüístic català com a referent internacional.

 

De fet, amb aquest objectiu el Govern ha posat en marxa en aquesta legislatura el Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional, que té com a objectiu reforçar l'acció exterior del Departament de Cultura i dels seus organismes adscrits impulsant relacions tant bilaterals com multilaterals en xarxes sectorials internacionals. El Programa ha de garantir la presència i participació regular i activa en fòrums i sessions de treball de temàtica cultural impulsats pel Comitè de les Regions, el Consell d'Europa, la Comissió Europea i la UNESCO. També té com a funció detectar agents i inversors culturals internacionals que puguin interessar-se en l'acció del Departament de Cultura i dels seus organismes adscrits i articular projectes de col·laboració i d’intercanvi cultural que permetin difondre els valors i la riquesa patrimonial de Catalunya i dels seus agents creadors.

 

El Govern ha aprovat un paquet de mesures per a l’impuls de la gestió de documents i dades en el marc de l'administració digital de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, d’una banda, impulsarà accions normatives, tècniques i organitzatives en matèria de gestió de documents i dades públiques de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. D’altra banda, intensifica les seves actuacions perquè l’any 2020 els procediments administratius es tramitin íntegrament per mitjans electrònics.

 

Amb totes aquestes mesures, el Govern vol afrontar el període de transició a un entorn completament digital en la tramitació dels processos de l’Administració de la Generalitat. Així, ha encarregat al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; al Departament de Cultura i al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública que, tenint present les necessitats derivades de la transparència i l’ús de les dades per cadascun dels departaments i ens de la Generalitat, proposin una política corporativa que els faciliti la identificació i preservació a llarg termini.

 

El Govern també ha acordat que el Departament de Cultura iniciarà els tràmits per modificar la normativa vigent en matèria d’arxius i gestió de documents per tal que estableixi la promoció de l’Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa (ARESTA) com a solució integral de gestió documental i arxiu electrònic de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. Per tal de fer efectiva la implementació d’ARESTA, el Departament de Cultura i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública elaboraran un pla d’impuls dels grups de treball multidisciplinaris. Així mateix, vetllaran perquè els diferents departaments, organismes i òrgans transversals escometin l'estudi de quins sistemes d'informació i gestió corporatius i verticals cal que s'integrin amb ARESTA, i n'estableixin la planificació temporal i el pressupost perquè això sigui possible.  

 

El Govern també ha encarregat al Departament de Cultura i al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública la realització d’un estudi de dimensionament de recursos humans de la gestió documental en els departaments i sector públic de la Generalitat, que serveixi de punt de partida per definir les funcions dels equips de gestió documental i arxiu en el nou context i, si escau, implementar canvis organitzatius. 

 

Finalment, l’Executiu ha encarregat al Departament de Cultura dur a terme les accions següents:

 

·       Implantar, a nivell corporatiu, el programari GEAC (Gestió d’Expedients de l’Arxiu Central), de descripció i gestió d’arxius físics.

 

·       Impulsar la integració GEAC-ARESTA, amb la finalitat que esdevingui un sistema d’informació de la gestió de documents i arxiu.

 

·       Crear una aplicació per a la gestió dels instruments tècnics d’ARESTA i altres instruments del Sistema d’Arxius de Catalunya (esquema de metadades, tipologies documentals, quadres de classificació, taules d’accés i avaluació documental, etc.).

 

·       Establir els requeriments i la solució tecnològica per tractar la continuïtat en la gestió dels documents emmagatzemats en unitats de xarxa. 

 

·       Establir els criteris necessaris per a la gestió d’expedients híbrids.

·       Els departaments d’Educació i de Cultura treballaran plegats amb l’objectiu de formar espectadors, educar en la sensibilitat artística i crear nous públics en les arts en viu

 

El Govern ha acordat establir un marc de col·laboració entre el Departament d’Educació i el Departament de Cultura amb l’objectiu de treballar en la promoció, la difusió i la innovació en l’educació en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals en l’Educació Infantil, Primària i Secundària. 

 

Les mesures que preveu l’acord, que es començaran a aplicar a partir del curs 2019-2020, s’articulen a l’entorn dels eixos següents:

 

·       Incentivar, motivar i potenciar el desenvolupament de les capacitats dels alumnes en relació amb les arts escèniques, la música i les arts visuals.

·       Desenvolupar noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge dins de l’àmbit artístic del currículum.

·       Donar a conèixer programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu.

·       Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés al coneixement de les arts escèniques, la música i les arts visuals, sigui quina sigui la procedència geogràfica dels alumnes.

 

Amb aquesta acció, el Govern pretén oferir experiències participatives de pràctica escènica, musical i d’arts visuals en l’Educació Infantil, Primària i Secundària com a recurs pedagògic per desenvolupar noves estratègies d’aprenentatge del currículum educatiu i de les competències bàsiques. A més, hi ha una voluntat de garantir la igualtat d’oportunitats d’accés al coneixement de l’oferta artística i cultural, sigui quina sigui la procedència geogràfica dels alumnes. En qualsevol cas, l’acord té com finalitat última formar espectadors, educar en la sensibilitat artística i crear nous públics en les arts en viu.

 

Amb tots aquests objectius, el Departament d’Educació i el Departament de Cultura impulsaran tots els treballs necessaris per definir les accions i activitats per assolir els seus  objectius i fer-ne un seguiment i avaluació.

 

Aquesta nova orientació en els ensenyaments artístics se sustenta en la idea que en néixer, els infants disposen de totes les intel·ligències, si bé el més habitual és que només en tinguin tres o quatre de més desenvolupades. En aquest sentit, conèixer i treballar les diverses intel·ligències pot facilitar a les nenes i als nens l’obtenció d’una educació més completa i global, la qual cosa reforçarà les altres competències menys desenvolupades. A més, l’escola és un dels millors entorns per desenvolupar la creativitat de les persones. Per aquest motiu, es vol impulsar la promoció, difusió i innovació de les arts escèniques, la música i les arts visuals en l’Educació Infantil, Primària i Secundària.

 

El Govern ha acordat impulsar l’ús del domini .cat i promoure la presència del català a Internet, així com en les tecnologies digitals avançades. En aquest sentit, l’Executiu, a través del Departament de Polítiques Digitals i del  Departament de Cultura, impulsa una estratègia per promoure l'ús del català en el món digital, tant per fomentar-ne l'oferta (línia d’ajuts per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics), com per estimular-ne el consum en productes i serveis digitals.

 

 

En primer lloc, el Consell Executiu ha acordat impulsar l’adopció preferent del domini .cat en l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de tot el sector públic adscrit. L’acord inclou també la promoció de l’ús del domini per part de la resta d’administracions públiques catalanes. A més, el Govern promourà també  campanyes per incentivar-ne l’ús entre la ciutadania i les empreses.

 

Amb aquesta decisió, el Govern vol impulsar el .cat com a domini de primer nivell d’Internet propi de Catalunya, un domini que identifica no només Catalunya, sinó també a tot el conjunt dels 10 milions de parlants que té la llengua catalana en tots els territoris on es parla. D’aquesta manera, es vol reconèixer la tasca desenvolupada per la Fundació puntCAT i les persones i entitats implicades des del seu naixement. 

 

Aquest desplegament haurà d’anar acompanyat del model de ciberseguretat que garanteixi un nivell de protecció adient.

 

El món digital ha estat sempre un àmbit d'oportunitats per al català i la presència de la llengua en aquest àmbit és molt destacable. Així, el català és la vuitena llengua del món amb més penetració a Internet i 9 dels 10 webs més consultats a Catalunya tenen una versió en català. Google i Youtube tenen versions 100% en català, i també en tenen 7 dels 10 programes de missatgeria líders. Tots els ordinadors Mac i PC i els telèfons mòbils i les tauletes permeten la configuració en català. A la xarxa hi ha actualment 112.912 dominis .cat.

  

La ràpida evolució de les tecnologies suposa un repte que requereix incrementar l'oferta i el consum de productes digitals en català.

 

Així, es vol impulsar la presència del català entre els grans proveïdors de serveis d’assistència per veu. La Generalitat aprofundirà en la seva relació amb els proveïdors d’aquests serveis (Google, Amazon i Apple, entre d’altres) perquè activin els serveis de reconeixement i síntesi de veu per al català.

 

En aquesta mateixa línia, una altra acció clau que el Govern emprendrà serà el suport a iniciatives de codi obert en català que incideixin en tecnologies d’intel·ligència artificial o d’aprenentatge profund (deep learning).

 

També la promoció d’una indústria pròpia d’aplicacions complementàries en català (aplicacions, actions, skills, etc.) que enriqueixin amb capes culturals i lingüístiques aquestes tecnologies.

 

 

Per liderar aquests objectius, es crea un Consell de Direcció interdepartamental encarregat de la promoció de l’ús del domini .cat i de la presència del català a Internet. Adscrit al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, el presidirà la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, i comptarà amb la participació de la directora general de Política Lingüística, el director general de Mitjans de Comunicació, el director general del CESICAT, el director general d’Atenció Ciutadana, dos membres de la comissió delegada de la Fundació puntCAT, i dos membres d’organismes representatius per al foment de la llengua i la cultura catalanes a Internet.

El Govern distingeix l’exconseller Carles Mundó amb el Premi Justícia 2018, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia. Aquest reconeixement queda justificat per la rellevància i transcendència dels projectes que va portar a terme durant el seu mandat al capdavant de la Conselleria.

 

Al decret de concessió del Premi en destaca el tancament de la presó Model de Barcelona després de dècades de reivindicacions i 113 anys de funcionament; la compleció del Codi civil de Catalunya amb l’aprovació de la Llei sobre obligacions i contractes; l’aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que va anul·lar 66.000 judicis; l’aprovació de la Llei de voluntats digitals; la posada en marxa del Registre de parelles estables de Catalunya i la del Registre únic de grups d’interès de Catalunya.

 

La cerimònia de lliurament del Premi Justícia tindrà lloc el divendres 11 de gener al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president Quim Torra acompanyat de la consellera de Justícia, Ester Capella. A més de distingir l’advocat i exconseller Carles Mundó, el Govern també lliurarà deu medalles, dues a títol pòstum, i tres mencions honorífiques a persones i entitats relacionades amb la justícia que, en l’exercici de les seves funcions, destaquen marcadament pel seu esforç i dedicació en la realització d’actuacions d’especial rellevància i que han contribuït de manera significativa a la millora de la justícia a Catalunya.  

 

August Gil Matamala. Advocat laboralista, actualment jubilat; Matilde Aragó Gassiot. Magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Rafael Calderón Folchs. Advocat laboralista, actualment jubilat; Carme Guil Román. Magistrada de la Secció Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona; Rosa Torre Lloveras. Advocada. A títol pòstum, per una trajectòria professional que es distingeix per l’aposta i el foment de la mediació com a mecanisme de gestió i resolució de conflictes entre les persones des del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya; Luis del Castillo Aragón. Destacat advocat penalista; Montserrat Raga Marimon. Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona; Jesús María Sánchez García. Advocat i vicepresident de la Comissió Normativa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, d’on també és el secretari; Magda Oranich i Solagran. Advocada i política catalana; Eladi Crehuet Serra. Notari.

 

Les tres mencions honorífiques que entregarà el Govern són per a la Fundació Vicki Bernadet, que treballa per l'atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals infantils, i les periodistes Fátima Llambrich i Núñez, de TV3, i Rossi García Ávila, de l’agència de notícies EFE, per les seves trajectòries professionals distingides pel rigor informatiu en l’àmbit de tribunals.

El Govern ha acordat l’obligatorietat d’aplicar la metodologia Building Information Modelling (BIM) en determinats contractes d’obra pública i d’obres d’edificació promoguts per l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. El BIM és un sistema de treball virtual en 3D on col·laboren de forma contínua els diferents agents que participen en el cicle de vida de les obres: disseny, execució, gestió i manteniment. Es pot emmarcar en l’Estratègia Europa 2020, per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador que garanteixi alhora un ús més eficient dels recursos públics.

 

 

El Consell Executiu ha aprovat el contracte d’associació dels serveis penitenciaris del Departament de Justícia al programa Prepare, destinat als presos condemnats per delictes de radicalització violenta, com l’adoctrinament terrorista. L’objectiu del projecte és l’acompanyament després de l’excarceració, per afavorir la reinserció social i evitar nous delictes. El seguiment dels excarcerats es duu a terme amb la col·laboració dels ajuntaments i dels Mossos d’Esquadra.

 

L’adhesió al Prepare proporciona assessorament per part d’experts internacionals, per valorar cadascun dels casos, i formació sobre radicalització tant per als tècnics dels ajuntaments com de la Generalitat. Aquest és un projecte coordinat per l’European Forum for Urban Security, que compta amb la participació de sis sistemes penitenciaris de tot Europa. El programa Prepare està finançat amb fons europeus.

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Francesca Guardiola Sala, com a delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya als Països Nòrdics, i de Marc Ramentol com a director general de Professionals de la Salut.