• L’Executiu ha aprovat un decret llei i una oferta d’ocupació pública que entra en vigor avui mateix i que crea 1.000 noves places en l’àmbit de la seguretat i les emergències
• Artadi sobre la reunió entre els governs català i espanyol: “Emplacem Pedro Sánchez a practicar el diàleg i no només a anunciar-lo”
• El Govern també aprova la més gran oferta pública d’ocupació amb 15.000 places per enfortir l’estabilitat laboral en el si de la Generalitat

El Govern ha donat llum verda a un decret llei que autoritza la creació de 750 places del cos de Mossos d’Esquadra i 250 places del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya aquest 2018, una iniciativa que serà “d’aplicació immediata” per començar a pal·liar el dèficit estructural en les plantilles dels dos cossos, segons ha destacat el conseller d’Interior, Miquel Buch, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Aquest dèficit, ha explicat Buch, fa que sigui inajornable la creació de noves places i l’aprovació immediata d’una oferta parcial d’ocupació pública per a una prestació adequada dels serveis públics de seguretat i emergències. La situació actual és fruit de les polítiques de contenció de la despesa que va haver d’aplicar l’Administració de la Generalitat en exercicis pressupostaris anteriors atenent la conjuntura econòmica i les directrius marcades pel Govern de l’Estat espanyol.

 

Buch ha explicat que el Govern ha hagut de recórrer a un mecanisme extraordinari previst a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per poder tirar endavant aquest increment, davant la manca de resposta per part del Govern espanyol a les peticions que en aquest sentit es van fer a la Junta de Seguretat: "Totes les conselleries hem fet un esforç per anar recuperant les places de jubilacions i acumular-les en els cossos de seguretat i emergència, que els mancava realment". 

 

El conseller ha recordat que la situació dels Mossos i dels Bombers “no és la desitjada”, no únicament pel que fa a la dotació de plantilla sinó també en relació amb els recursos materials d’aquests dos cossos.

 

“Farem una aposta molt ferma per recuperar la manca d’equipaments i d’infraestructures que requereixen per fer la seva feina i ajustats a la seva alta professionalitat”, ha assegurat.

 

En relació amb les protestes laborals de diversos sindicats del cos de Mossos d’Esquadra, el responsable d’Interior ha detallat que de les 15 demandes de millora que aquests col·lectius van presentar al Departament al setembre, 12 ja estan resolts o en vies de solució, i dels tres restants alguns no són competència de la Generalitat, com ara la petició de jubilació als 59 anys, o d’altres, com les peticions d’augment salarial, han de passar per la Comissió de Retribucions de la Generalitat.

 

“Ens queda feina per fer, però la notícia de l’esforç que ha fet el Govern  incrementant places és un pas molt important. Sabem que la situació no és la desitjada i anem a reposar-lo al més aviat possible”.

 

Pel que fa a la policia catalana, el Departament d’Interior incideix en la necessitat de procedir amb urgència a l’ampliació de la plantilla del cos de Mossos d’Esquadra, per tal de reforçar el cos fins a assolir el nombre d’efectius marcat en la Junta de Seguretat de Catalunya l’any 2006, Segons aquest acord, era necessari que el cos tingués 18.267 agents. Fa set anys que no s’ha graduat cap nova promoció a l’Escola de Policia de Catalunya. Aquesta convocatòria també permetrà estabilitzar l’ocupació temporal de places de l’escala de suport del cos policial.

 

Pel que fa als Bombers de la Generalitat, les places permetran cobrir les mancances estructurals que arrossega el cos. Aquestes mancances estan recollides en el Pla estratègic 2017-2022 i estan agreujades per l’envelliment del cos. Degut a la crisi econòmica, es va patir un període de vuit anys durant el qual no es va realitzar cap convocatòria. Mentre que l’any 2010 el cos comptava amb 2.610 agents, avui en té 2.356.

 

 

L’aprovació d’aquesta oferta parcial d’ocupació pública es pot realitzar d’acord amb la possibilitat que estableix la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018. En funció d’aquesta Llei es poden acumular les taxes de reposició d’efectius corresponents a altres sectors o col·lectius a les taxes del cos de Mossos d’Esquadra i del cos de Bombers, com a sectors que s’han de cobrir amb caràcter prioritari d’acord amb la classificació que fa l’article 19, apartat sis, de l’esmentada Llei.

 

Aquesta norma, que en el seu article 19 regula l’oferta d’ocupació pública, permet una taxa de reposició d’efectius per a determinats sectors del 100%, entre els quals inclou el personal dels serveis de prevenció i extinció d’incendis (article 19.u.3.G). Així mateix, l’apartat 1.5 de l’article 19 permet una taxa de reposició d’efectius del 115% en relació amb els cossos de policia autonòmica.

 

La citada llei estableix que “la taxa de reposició d’un o diversos sectors o col·lectius prioritaris es podrà acumular en altres sectors o col·lectius prioritaris. A aquests efectes es consideren prioritaris, per a totes les administracions públiques, els sectors i col·lectius enumerats a l’article 19, apartats u.3 i u.5. Igualment, la taxa de reposició dels sectors no prioritaris es pot acumular en els sectors prioritaris”.

 

En aquest sentit, la creació de 750 places del cos de Mossos d’Esquadra i 250 places del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya s’ajusta a les taxes de reposició esmentades, té la cobertura pressupostària necessària i esdevé una necessitat imperiosa a la qual cal donar compliment de manera inajornable abans de la finalització de l’any 2018.

 

 

Preguntada per la reunió d’aquesta tarda entre el Govern català i el Govern espanyol al Palau de Pedralbes, la portaveu Artadi ha reclamat un mecanisme estable de diàleg que permeti avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya: “Veurem si per part del govern de Sánchez estan en aquest camí o si son bones paraules que després no es concreten en fets”.

 

“Hem de veure com d’una manera endreçada però contínua transitem en e camí del diàleg, perquè si no podem fer una reunió i d’aquí a sis mesos una altra sense que hagi passat res. Això no és practicar el diàleg. Emplacem Pedro Sánchez a practicar el diàleg i no només a anunciar-lo”, ha afegit.

 

Artadi també ha expressat la “sorpresa” del Govern davant les dificultats per tancar el format definitiu de la trobada d’aquesta tarda: “Hem intentar ser el màxims de flexibles ens sorprèn que costi tant i que calgui pactar tant el format”.

 

La consellera ha atribuït aquests problemes a les diferents sensibilitats presents al PSOE pel que fa a Catalunya: “Ara mateix hi ha persones al PSOE que aposten per un 155 indefinit a l’estil Casado, i altres que van més en la direcció d’apel·lar a una solució política. Són dues maneres d’afrontar la situació i les dificultats poden reflectir aquestes contradiccions”, ha considerat.

 

Previsiblement, a la trobada hi participaran els dos presidents i, per part de la Generalitat, el vicepresident Aragonès i la consellera Artadi, i per part de la Moncloa la vicepresidenta Calvo i la ministra Batet. La portaveu també ha detallat que per part del Govern espanyol s’ha demanat que Torra i Sánchez puguin mantenir una trobada específica.  

 

Pel que fa a les protestes convocades en contra de la celebració del Consell de Ministres demà a Barcelona, Artadi ha mostrat la “confiança absoluta” en què seran “pacífiques”. Per la seva banda, el conseller Buch ha assegurat que els Mossos d’Esquadra “garantiran tots els drets, el de manifestació i el de reunió, així com la seguretat de les persones i dels bens públics, confio plenament en el cos dels Mossos d’Esquadra, que farà la seva feina amb tota la professionalitat”.

Durant la roda de premsa, la portaveu Artadi ha condemnat, en nom del Govern, l’homicidi d’una dona a Manresa, presumptament víctima de la violència masclista, i també ha enviat el condol i suport de l’Executiu per l’assassinat també per violència masclista de la mestra Laura Luelmo, a Huelva, “un cas que ha commocionat la societat”.

“Aquests casos són una manifestació, la més tràgica, de la violència masclista que pateixen totes les dones, que patim totes les dones. És per això que per part del Govern ens comprometem i seguim treballant amb tots els sectors de la societat per aturar la violència que patim les dones pel fet de ser dones. I per tant, ens comprometem a seguir treballant per eradicar-la, millorar els mecanismes de prevenció, sensibilització, detecció, atenció i recuperació de les dones supervivents de violència masclista i també en l’efecte que té sobre els seus fills. I per tant, intentar propiciar aquest canvi que cal en la nostra societat”.

El Govern ha aprovat una oferta d’ocupació pública de 15.018 places que té com a objectiu incrementar l’estabilitat de l’ocupació a l’Administració de la Generalitat. L’oferta inclou 10.010 places de funcionaris de cossos docents (mestres i professors) i 5.008 places més de personal d’administració i tècnic funcionari i laboral.

 

En total són 30.000 places. A les 15.000 d’avui, cal sumar-hi les 9.307 ofertes per l’Institut Català de la Salut i 5.000 places més de mestres i professors que s’aprovaran en els propers mesos.

 

Mai abans el Govern havia convocat una oferta tan àmplia, a causa de les restriccions imposades per l’Estat en matèria de contractació en el sector públic. Des del 2011, el govern espanyol limitava l’oferta d’ocupació pública i la incorporació de nou personal. No va ser fins al 2017, que la Llei de pressupostos generals de l’Estat va obrir la possibilitat de disposar d'una taxa addicional per a les administracions públiques, a fi d’estabilitzar l'ocupació temporal per a aquelles places ocupades de forma temporal i ininterrompuda almenys en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2016.

 

Aquesta possibilitat es va concretar a Catalunya el 16 de juny del 2017 a través d’un acord entre el Govern i els sindicats majoritaris en el marc de la Mesa General de Negociació de la Funció Pública.

 

L’oferta pública s’emmarca en el procés d’estabilització i consolidació de l’ocupació a l’Administració de la Generalitat amb l’objectiu de reduir per sota del 8% la taxa de temporalitat, avui situada en un 36%. D’aquesta manera, doncs, aquestes places no comporten un increment de la plantilla, sinó que es tracta de places ja existents que han estat ocupades de forma temporal i sense interrupció almenys des del 2013.

 

Les convocatòries dels processos de selecció es faran successivament a partir del 2019 i en el termini màxim de tres anys. El sistema de selecció serà el de concurs obert. Es valorarà, en la proporció que determini cada convocatòria, els serveis prestats en llocs d’igual o similar categoria i el nivell de les competències digitals, acreditades mitjançant el certificat ACTIC o equivalent.

El Govern ha aprovat l’acord per posar en funcionament la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals que, tal i com estableix la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, és l’òrgan de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema de Formació Professional a Catalunya. Les principals funcions que té assignades són:

 

·       Determinar els objectius prioritaris i els criteris de planificació estratègica i desenvolupament del sistema de formació i qualificació professionals

·       Establir els criteris generals per al desplegament dels centres de formació professional integrada, la formació en alternança i dual.

·       Aprovar el programa de gestió anual de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.

 

 

La Comissió Rectora, que estarà adscrita al Departament de la Presidència, estarà presidida pel president de la Generalitat o la persona en qui delegui (està previst fer aquesta delegació al conseller d’Educació). Estarà integrada pels membres següents:

 

- En representació de la Generalitat, en formaran part un representant de cadascun dels següents departaments: Presidència; Educació; Treball, Afers Socials i Família; i Empresa i Coneixement. També en formarà part el president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.

 

- En representació de les organitzacions empresarials que han obtingut la condició legal de més representatives a Catalunya, tres membres que aquestes proposin.

 

- En representació de les organitzacions sindicals que han obtingut la condició legal de més representatives a Catalunya, tres membres que aquestes proposin.

 

 

L’estratègia de dades obertes de la Generalitat de Catalunya aprovada avui pel Govern té l’objectiu de gestionar i donar visibilitat de forma integral a totes les dades de la Generalitat i el seu sector públic amb la voluntat de seguir en la línia de la transparència i la reutilització social de la informació pública.

 

La finalitat principal de l’estratègia és dotar la ciutadania de les eines necessàries per tal que s’impliqui directament en la gestió pública, així com potenciar el valor social per mitjà de l’ús de dades obertes per part de diferents col·lectius de la societat.

 

En aquest sentit, el Govern ha acordat subscriure els principis de la Carta Internacional de Dades Obertes promoguda per la xarxa internacional Open Data Charter, sorgida a través de la col·laboració de més de 70 governs i organitzacions de tot el món, i que té l’objectiu d’integrar la cultura i la pràctica d’obertura de dades als governs. Aquesta carta estableix que les dades han de ser obertes per defecte, actualitzades i exhaustives, accessibles i utilitzables, comparables i interoperables, que millorin la governança i la participació ciutadana i que promoguin el desenvolupament inclusiu i la innovació.

 

Amb la voluntat de donar la màxima difusió a les dades de les administracions públiques catalanes, la Generalitat també promourà la integració del seu catàleg de dades obertes al Portal europeu de dades (www.europeandataportal.eu), que dona accés a les dades obertes d’institucions o entitats del conjunt de la Unió Europea.

 

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha pres diversos acords per garantir el finançament inicial de la nova ATL pública, l’empresa adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat que a partir de l’1 de gener de 2019 gestionarà la xarxa en alta del sistema Ter-Llobregat, que dona servei a més de 140 municipis i 5 milions de persones en l’àmbit de la Regió Metropolitana de  Barcelona.

 

El Govern ha aprovat avui tres acords que donen així forma al nou ens, seguint amb allò establert en el Decret Llei 4/2018, de 17 de juliol, pel qual s'assumeix la gestió directa del servei d'abastament d'aigua a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat.

 

 

El primer dels tres acords de Govern ha servit per fixar l’adscripció dels passius assumits per la Generalitat de Catalunya l’any 2012, xifrats en prop de 387 milions d’euros. La nova ATL assumeix aquest passiu, que haurà de retornar en  els terminis acordats, atès que alhora se li adscriuen uns actius per prestar el servei d’abastament en alta i que aquest servei es finança amb càrrec a una tarifa.

 

 

Els altres dos acords de Govern fixen les condicions i el finançament per liquidar el contracte de l’actual concessionària, d’una banda, i garantir les activitats de la nova ATL des dels seus inicis.

 

En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) transferirà a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per fer front a les obligacions de naturalesa econòmica que es derivin de la liquidació del contracte, atès que va ser la Generalitat, a través de l’òrgan de contractació (titular del Departament de Territori i Sostenibilitat), qui va licitar el contracte de concessió de la gestió del servei de proveïment d’aigua. Aquesta transferència haurà de ser retornada per la nova ATL a l’ACA en un període de 36 mesos.

 

Pel que respecta als recursos necessaris per a garantir les despeses operatives inicials i el correcte funcionament durant els primers mesos del servei d’abastament de la nova ATL,  l’ACA transferirà una xifra propera als 38 milions d’euros a la nova ATL pública, que seran retornats en un termini màxim de 36 mesos.

El Govern ha acordat l’aprovació del Projecte de decret de modificació del Decret 161/2015, de 14 de juliol, de modificació de la concessió administrativa per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista C-16 de Montserrat, Sant Cugat del Vallès – Terrassa – Manresa. L’acord suposa prorrogar fins a l’1 de setembre de 2019 la bonificació del 45% en el peatge de la C-16 en el tram Sant Cugat del Vallès – Terrassa – Manresa,  de dilluns a divendres no festius, per a totes les persones usuàries, incloses les que paguin amb targeta o en metàl·lic. Aquesta mesura dona resposta a la petició social per ampliar el període d’adaptació al pagament telemàtic i facilitar que més persones resultin beneficiades de les bonificacions, ja que el termini per poder gaudir de descomptes pagant en metàl·lic o amb targeta, s’acabava a finals d’aquest 2018 i a partir d’aleshores els usuaris només es podien beneficiar dels descomptes si pagaven amb sistema telemàtic o amb l’aplicació gratuïta Satelise.

 

Amb la pròrroga aprovada no serà fins a l’1 de setembre de 2019, aquesta que bonificació seguirà vigent únicament si es fa el pagament del peatge mitjançant sistema telemàtic (tipus teletac) o l’aplicació gratuïta Satelise.

 

El nou sistema de descomptes de la C-16 aprovat pel Decret 161/2015, que per a determinats moviments locals permet bonificacions de fins al 100%, incloïa que es podrien continuar beneficiant de la bonificació comercial del 45% de dilluns a divendres feiners per a tot tipus de vehicles les persones que utilitzessin un sistema de pagament dinàmic o l’aplicació gratuïta de mòbil Satelise.

El Govern ha aprovat el Decret de reestructuració del Departament d’Educació. És una normativa que implica la reorganització d’algunes de les àrees del Departament, amb l’objectiu d’adaptar-les als objectius del Pla de Govern de la XII legislatura, a les demandes actuals en la provisió del servei educatiu i, alhora, a una millor gestió dels recursos interns.

 

És amb aquesta finalitat que el nou decret estableix dues noves direccions generals: Innovació, Recerca i Cultura Digital; i Currículum i Personalització. La reestructuració dona especial rellevància a la transformació educativa, i és per això que es crea la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital.

 

Amb aquesta nova àrea es vol incidir en les polítiques d’innovació pedagògica i transformació educativa, una innovació que ja és present en molts centres educatius i que té per objectiu incrementar les oportunitats dels estudiants per tal que puguin assolir l’èxit educatiu en el marc de les noves competències. La direcció tindrà tres sub-direccions: Transformació Educativa, Innovació i Formació; i Recerca i Cultura Digital.

 

D’altra banda, el Decret determina la nova Direcció General de Currículum i Personalització, que aplega dues direccions generals existents en l’anterior estructura com eren la d’Educació Infantil i Primària, i la d’ESO i Batxillerat. La Direcció General tindrà les competències d’ordenació curricular d’aquestes etapes educatives, per tal de garantir un sistema educatiu inclusiu que faciliti l’èxit educatiu i la personalització dels aprenentatges per a tots els alumnes. Alhora, la nova Direcció avaluarà les estratègies metodològiques, curriculars i organitzatives amb la finalitat de fer-ho possible.

 

Totes aquestes reestructuracions fixades en el Decret no suposen incrementar els alts càrrecs del Departament d’Educació, que es mantenen en la mateixa xifra que amb l’anterior estructura.

 

El Govern ha aprovat el Decret de reestructuració del Departament d’Empresa i Coneixement amb l’objectiu d’aconseguir una major eficiència en el desenvolupament de les polítiques departamentals.

 

Amb aquesta reestructuració es dona més rellevància a les polítiques d’universitats, recerca i innovació i es crea una tercera direcció general en el si de la Secretaria d’Universitats i Recerca que s’encarregarà, entre d’altres competències, de dirigir, impulsar i coordinar el futur Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.

 

Així mateix, la nova Direcció General de Planificació assumirà la planificació, anàlisi i avaluació del sistema d’universitats i recerca, a més de promoure i coordinar les actuacions vinculades a la internacionalització d’aquests àmbits.

 

D’altra banda, el Decret també ajusta les funcions d’algunes unitats de la Direcció General d’Indústria per tal de donar resposta a l’aprovació i implementació del Pacte Nacional per a la Indústria. Així mateix, la Direcció General d’Energies, Mines i Seguretat Industrial passa a anomenar-se Direcció General d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera.

 

Per últim, la reestructuració comporta que les entitats del sector públic s’adscriguin al Departament mitjançant les unitats directives de l’àmbit competencial que els correspongui. Sota el paraigua d’una secretaria sectorial o d’una direcció general, segons cada cas, l’objectiu és millorar la coordinació, així com l’eficàcia en la supervisió de les seves actuacions.

El Consell Executiu ha autoritzat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a concedir subvencions a diferents ens públics per a la construcció i millora de diferents infraestructures de gestió de residus per valor de 43,1 milions d’euros. En concret, les aportacions serviran per finançar les obres de clausura de l’antic abocador del Garraf; millorar la planta de valorització energètica de Campdorà, al Gironès; construir una planta de fracció resta al Bages; optimitzar el rendiment i la capacitat de la planta de compostatge de Can Barba, a Terrassa; i construir tres dics al dipòsit controlat de residus municipals de la Noguera, a Balaguer.

 

 

L’ARC aportarà fins a 24,6 milions en quatre anualitats a l’Ajuntament de Girona per a la millora de l’eficiència de la planta de valorització energètica de residus de Campdorà (Gironès). La inversió s’afegeix a la subvenció directa que l’ARC va atorgar el 2010 per finançar les actuacions prioritàries del projecte. Aquest cop, el finançament es durà a terme mitjançant el fons de Gestió del Cànon i de transferències de la Generalitat.

 

Per la seva part, l’Ajuntament de Girona tramitarà, aprovarà i efectuarà la contractació de les actuacions, i obtindrà els permisos i llicencies urbanístiques, d’obres i ambientals necessàries. També haurà de vetllar perquè la instal·lació admeti la fracció resta i rebuig generat a la comarca del Gironès, a més dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, en la mesura que la planta disposi de capacitat.

 

 

L’ARC destinarà fins a 10,5 milions fins al 2023 al Consorci del Bages per a la construcció d’una planta de tractament de la fracció resta de residus municipals, que farà l’activitat de transferència durant la primera fase d’execució del projecte, i que s’integrarà en el conjunt d’infraestructures del Parc Ambiental de Bufalvent (Bages), i a l’adquisició d’una pala carregadora per a la seva operació. La infraestructura permetrà el màxim aprofitament i tractament correcte dels residus, previ a la disposició final del rebuig en el dipòsit controlat.

 

La planta es finançarà mitjançant el Fons de Gestió del Cànon i de transferències de la Generalitat. Mentre no es construeixi la nova planta del Bages, la fracció resta generada en aquesta comarca es traslladarà al Centre de Tractament de Residus (CTR) Vallès, per fer el tractament previ que exigeix la normativa europea.

 

 

L’Agència subvencionarà la primera fase de la remodelació de la planta de compostatge i biometanització de Can Barba, a Terrassa (Vallès Occidental), gestionada pel Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental. L’Agència destinarà 4,6 milions d’euros a optimitzar el rendiment i la capacitat de la instal·lació, que ha quedat obsoleta després d’uns vint anys de funcionament.

 

Les obres han de servir per millorar el rendiment de la planta, reduint la quantitat de rebuig que genera i augmentant la capacitat i eficiència de tractament de la matèria orgànica, tant en el procés de biometanització com en els de compostatge i maduració. Actualment el procés de pretractament genera un rebuig aproximat del 40% dels residus orgànics que entren a planta i es destina a l’abocador. Com que aquest percentatge està per sobre del que es produeix en plantes de característiques similars, s’ha de remodelar la instal·lació per aconseguir els objectius de maduració i producció d’un compost de qualitat.

 

Les principals actuacions que s’hi duran a terme són la substitució dels equips obsolets; la renovació de la línia de pretractament; la posada a punt de diversos elements de l’obra civil; l’actualització del sistema de control; la millora de l’aprofitament de calor de motors de biogàs pel procés de tractament biològic; i l’execució de sitges amb ventilació forçada per optimitzar el procés de maduració.

 

 

L’ARC atorgarà una subvenció de tres milions euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per finançar la primera de les últimes sis fases dels treballs de clausura definitiva i restauració paisatgística de l’antic dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, conegut popularment com a abocador del Garraf, en l’àrea de Begues (Baix Llobregat). El cost total de l’obra és de 27,7 milions d’euros i s’actuarà sobre una àrea d’uns 449.000 m2, corresponent a la part superior de la vall.

 

Les dues últimes àrees que queden per condicionar es desenvoluparan en sis fases diferents, la primera de les quals és la que subvencionarà l’ARC i que consisteix a segellar els residus per evitar qualsevol risc per al medi ambient i evitar que les aigües pluvials s'infiltrin a les zones ja segellades. El finançament provindrà del retorn del fons dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals.

 

400.000 euros es destinaran a construir tres dics al dipòsit controlat de residus municipals de la Noguera, a Balaguer

 

L’ARC concedirà una subvenció directa al Consell Comarcal de la Noguera per millorar el dipòsit de residus municipals de Balaguer. En concret, s’hi construiran tres dics i es millorarà el vas i la torxa de biogàs.

 

El Govern ha aprovat el Programa anual d’actuació estadística 2019 (PAAE 2019), que inclou les actuacions estadístiques d’interès de la Generalitat que es realitzaran durant aquest any, en el marc del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020. En total, els organismes que produeixen estadística oficial a Catalunya duran a terme 323 actuacions estadístiques.

 

Durant el 2019, l’Idescat disposarà per primera vegada de resultats estadístics elaborats a partir dels nous registres estadístics de Població i de Territori de l’Idescat. Els registres estadístics són la base del sistema integrat d’informació estadística (SIIE) creat per la Llei d’estadística de Catalunya 23/1998.  Aquest sistema integrat permet un millor aprofitament dels registres administratius i estadístics per a finalitats estadístiques amb la consegüent reducció de càrrega per a les unitats informants i dels costos. Les primeres estadístiques elaborades a partir d’aquests registres seran l’Estadística dels estudis de població i els Sistemes de georeferenciació.

 

En l’àmbit de les actuacions estadístiques consolidades, destaca la quarta edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població. Els resultats d’aquesta enquesta, que estaran disponibles el mes de juliol, permetran disposar d’una sèrie estadística de 15 anys per a l’anàlisi de l’evolució de la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües.

 

Durant el 2019, l’Idescat elaborarà per primera vegada Projeccions de població municipal que esdevindran una eina molt útil a nivell local per planificar decisions futures. Pel que fa a l’activitat econòmica, es disposarà de nous resultats estadístics procedents, per una banda, del Compte satèl·lit del turisme, que permetrà disposar del càlcul del PIB del sector turístic a Catalunya. I, per l’altra, del Compte de fluxos materials dels quals es poden derivar indicadors sobre la productivitat dels recursos naturals en relació amb el PIB.

 

Enguany també s’obtindran els resultats de l’Enquesta econòmica dels serveis d’atenció domiciliària, que esdevé la primera enquesta que es fa a Catalunya sobre aquest sector i investiga els serveis que es realitzen a la casa d’una persona que es troba en una situació de dependència per diferents motius i de l’Estadística del mercat de treball de les persones amb discapacitat.

 

·       El decret permet garantir el funcionament de l’Administració i la prestació dels serveis públics mentre no s’aprovi el nou pressupost

 

El Govern ha aprovat el decret que estableix els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2017 per al 2019 —atès que els pressupostos del 2018 no van entrar en vigor—, els quals seran vigents des del proper 1 de gener fins a l’aprovació i la publicació dels comptes per al 2019. El decret de pròrroga permet garantir el funcionament de l’Administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no s’aprovi el nou pressupost.

 

Els pressupostos prorrogats compleixen amb els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera fixats per la normativa vigent.

Mentre duri la pròrroga pressupostària, les despeses de capítol 1 (despeses de personal) s’ajusten a les dotacions pressupostades a 31 de desembre del 2018. Pel que fa a la resta de capítols (del 2 al 9), es prorroguen els crèdits inicials del 2017, ajustats a l’estructura orgànica actual.

 

El Consell Executiu ha aprovat la subscripció del contracte programa 2019-2022 entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que preveu transferències per un import total de 83.430.180 euros.

 

L’ICGC és una entitat de dret públic dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat que exerceix les funcions de la Generalitat en matèria de geodèsia, cartografia, geologia i geofísica. El contracte programa és l’instrument de planificació que possibilita l’exercici d’aquestes funcions i que regula els objectius tècnics a assolir en el període, així com les relacions econòmiques entre ambdós ens.

 

D’aquesta manera, l’ICGC es compromet, entre d’altres, a:

 

·       Complir els objectius tècnics establerts en el contracte programa

·       Potenciar la investigació per a l’aplicabilitat de les noves tecnologies en el camp de la cartografia i la geologia

·       Donar suport a la Generalitat i a d’altres entitats públiques en la realització de projectes, estudis o informes cartogràfics o geològics

·       Impulsar l’establiment d’una xarxa d’informació cartogràfica i geològica i millora els processos de consulta i de petició de dades

·      Establir mecanismes per facilitar la difusió i l’accessibilitat a la informació científica i tècnica en matèria cartogràfica i geològica.

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:

Cèsar Puig Casañas, director general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya; Maria del Mar Camacho Martí, directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació; Josep Vallcorba Cot, director general de Currículum i Personalització del Departament d’Educació; Francesc Vilaró Casalinas, secretari general del Departament de Cultura, i Josep Andreu Clariana, director de la nova ATL pública.