El Govern ha aprovat el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, que impulsarà una estratègia compartida entre el sistema d’universitats i recerca i l’àmbit de l’economia productiva, amb l’objectiu de construir la Catalunya del futur, gràcies a l’establiment d’uns pilars sòlids que permetin crear una societat més basada en el coneixement. El Pacte ha de permetre fer de la innovació l’eix vertebrador en el disseny de les futures polítiques del Govern per tal que el percentatge d’activitat econòmica basada en coneixement se situï en valors comparables als de països capdavanters.

 

El Pacte, impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement, neix amb una vocació transversal i de consens i, per aquesta raó, integra la interacció de tots els agents implicats en la generació, transmissió i aplicació del coneixement: des del sistema d’educació superior, passant pel de recerca i innovació, així com el teixit social i empresarial. En aquest sentit, el Pacte, liderat pel Departament d’Empresa i Coneixement, compta amb la participació dels departaments d’Educació; Salut; Agricultura; Economia i Hisenda; Polítiques Digitals i Administració Pública; i Treball.

 

D’acord amb aquesta vocació transversal i de consens, el nou Pacte també incorpora el component regional i comptarà amb representants de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis, així com de les demarcacions territorials corresponents a les vegueries. Així, el Pacte també impulsa la descentralització i la corresponsabilitat dels territoris en les polítiques d’innovació a desenvolupar.  L’objectiu és que, després d’un primers mesos de treball, la implementació del Pacte es faci efectiva durant el període 2020-2021.

 

El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement ha de permetre avançar cap a un país més basat en el coneixement que doni resposta als reptes econòmics, tant en competitivitat com en ocupació, però també als reptes socials ja que el coneixement defineix la qualitat de vida d’una societat.

 

“Volem una societat on el coneixement i la innovació siguin la base de creixement i del teixit productiu, i això afecta tots els àmbits”, ha afirmat la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Per aconseguir-ho cal que Catalunya faci un salt endavant en els indicadors d’innovació. Actualment, se situa en el grup de regions “moderadament innovadores” amb un índex del 88,5% de la mitjana europea , segons l’informe del Regional Innovation Scoreboard corresponent a l’any 2017, que elabora la Comissió Europea.

 

 

 

El recentment creat Observatori de la Universitat, la Recerca i la Innovació tindrà com a principal missió elaborar un informe anual de l’estat de la societat del coneixement per disposar d’una diagnosi acurada del país i establir, d’acord amb els paràmetres internacionals, les futures polítiques que s’aniran desenvolupant en funció de les necessitats i dels recursos disponibles.

 

A banda d’establir unes bases sòlides per al futur de Catalunya, el pacte també donarà resposta a reptes a curt i mitjà termini com ara l’equitat en l’accés a l’educació superior, el finançament de les universitats, el proveïment d’un marc legal propi per al nostre sistema de recerca a través de la llei de la ciència, i un nou marc legal que acceleri i faciliti el desenvolupament de la innovació i l’emprenedoria perquè les empreses emergents puguin competir a escala internacional, a través de la llei d’empreses emergents, tecnologia i disrupció.

 

El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement s’estructura al voltant de set eixos, en base als quals es dissenyaran, s’acordaran i s’executaran les accions per promoure una societat basada en el coneixement. Els set eixos són:

 

1.     La missió i la visió del sistema de coneixement: Analitzar i dimensionar la missió dels principals agents del sistema de coneixement,  les universitats i els centres de recerca, per donar-los l’impuls necessari per garantir una Catalunya basada en el coneixement.

 

2.     Els recursos humans: Analitzar i proposar un model de personal propi, tant a les universitats com als centres de recerca.

 

3.     Els recursos econòmics: Establir les mesures necessàries per avançar en un model propi de suport als estudiants més desfavorits, per configurar un model de finançament sostenible i estable per a les universitats públiques, i per establir els recursos econòmics per als centres de recerca, així com per afavorir la participació de xarxes empresarials en la definició i aplicació d’estratègies, especialment en l’àmbit del desenvolupament regional.

 

4.     El sistema de recerca: Identificar tots els agents del sistema i diferenciar els seus rols per tal d’establir els objectius i adoptar les mesures que consolidin un sistema d’impacte mundial.

 

5.     El sistema de transferència, d’innovació i d’emprenedoria: Identificar tots els agents actius i el paper que desenvolupen i establir els objectius globals, així com els mecanismes d’interacció i seguiment.

 

6.     Les infraestructures de suport a la recerca: Generar una xarxa d’infraestructures amb una política estratègica.

 

7.     La interacció amb el territori i les ciutats: Corresponsabilitzar les regions de Catalunya en el desenvolupament de les polítiques d’innovació gràcies a la connexió entre educació superior, recerca i teixit industrial.

 

El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement s’estructurarà en un plenari, presidit pel president del Govern, i que estarà integrat per una àmplia representació del Govern, del sistema d’educació superior, del sistema de recerca i innovació, del teixit social i empresarial (partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats, organitzacions culturals, etcètera) i de l’àmbit territorial. El Plenari es reunirà almenys cada sis mesos i tindrà com a funció principal elaborar la proposta final del Pacte i tramitar-la al Departament competent per tal que l’elevi a l’aprovació del Govern, que l’haurà de remetre posteriorment al Parlament.

 

El Pacte també comptarà amb una Taula Permanent presidida per la consellera d’Empresa i Coneixement i que estarà integrada per una representació més reduïda de tots els agents implicats en el Pacte. Aquesta taula es reunirà cada dos mesos i tindrà com a funció principal erigir-se en l’instrument de direcció i coordinació i, per tant organitzarà i vetllarà l’acció dels Grups de Treball.

 

Tant el Plenari com la Taula Permanent comptaran amb el suport d’un Consell Consultiu de fins a 40 persones de l’àmbit acadèmic, científic, empresarial, social i cultural, entre d’altres, que no siguin membres del Plenari.

 

L’estructura es completarà amb la creació de set grups de treball que desenvoluparan els set eixos del Pacte. Els grups de treballs seran els encarregats de l’elaborar una proposta de mesures concretes corresponents a cada àmbit i que s’integraran en el document final del Pacte.

 

El document final del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement definirà el punt de partida, l’estratègia, les actuacions, el calendari d’execució, els recursos tant de caràcter públic com privat, així com els indicadors per fer una avaluació correcta dels objectius finals fixats.

 

Després de l’aprovació avui de l’Acord de Govern que crea al Pacte, el pròxim mes de febrer està previst que es constitueixi el Plenari, la Taula Permanent, el Consell Consultiu i els set grups de treball. Fins al mes de juny se celebraran les diferents reunions que permetran l’elaboració de propostes que s’incorporaran en un document definitiu, que es preveu enllestir el pròxim mes de setembre.

 

Després d’aquests nous primers mesos de treball, la implementació del Pacte es preveu que es realitzi durant el període 2020-2021.

El Consell Executiu ha aprovat el nou Pla de la Finestreta Única Empresarial (FUE) 2019-2021 on, mantenint  les pimes, autònoms i emprenedors al centre de les polítiques públiques, s’impulsarà un servei públic digital, transparent i simple per a les gestions i la tramitació. Iniciat el 2011, el Pla per a la Implantació de la FUE es va pensar per reduir les càrregues administratives a les empreses, homogeneïtzar els requisits per legalitzar una activitat econòmica  i oferir un portal únic de relació entre administració i empreses, professionals i intermediaris (canalempresa.gencat.cat).

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha subratllat la necessitat de seguir “innovant” en la relació entre els sectors econòmics i l’administració “preservant l’interès general” i “facilitant les tramitacions burocràtiques als emprenedors i empreses”.

En el marc del Pla de la FUE 2019-2021, es plantegen fites com la modificació de la Llei 16/2015 per simplificar encara més els règim d’intervenció administrativa i la introducció d’un nou servei d’informació i gestió de finançament i una major agilització de la tramitació dels projectes considerats estratègics per l’economia catalana. Així mateix, el nou pla FUE farà possible la gestió de dades que comporta una transformació profunda dels processos administratius amb l’objectiu que l’empresari pugui legalitzar la seva activitat  aportant les dades una única vegada a través de Canal Empresa.

 

Segons s’indica en el mateix pla, per assolir aquests objectius són necessaris canvis tant a nivell de cultura interna en l’organització administrativa, com a nivell tecnològic, i del marc normatiu vigent. El Pla FUE 2019-2021 s’estructura en els següents reptes d’actuació:

 

a)    Garantir l’estandardització dels règims d’intervenció i dels procediments a les diferents administracions públiques. Per aconseguir-ho cal disposar d’un marc jurídic que reguli la relació de les empreses amb l’administració amb una visió digital en origen. Amb aquest Pla es proposa anar més enllà en dos vessants:

 

A nivell jurídic, on les activitats amb impacte es beneficiïn de l’estandardització de la Llei de simplificació i on es prevegi jurídicament un espai privat de les empreses i professionals que permeti aplicar el principi de donar les dades només una vegada; i a nivell organitzatiu, consolidant les estructures i mecanismes de coordinació i col·laboració ja implantats entre els diferents actors.

 

b)    Aconseguir que l’empresari doni les seves dades només un cop. Les administracions passaran de treballar amb formularis a treballar amb dades que podran compartir entre elles. Les administracions podran oferir proactivament la informació de què disposen, de manera que les empreses puguin corregir-la i només els calgui facilitar les seves dades una única vegada. Això implicarà treballar per tal de desenvolupar actuacions que permetin estandarditzar la informació a compartir i al mateix temps aconseguir que els sistemes d’informació siguin interoperables i integrin dades procedents d’altres sistemes.

 

c)     Transparència. Els titulars d’una activitat econòmica han de poder conèixer de forma fàcil i en multidispositiu quins són els procediments administratius que han realitzat i conèixer l’estat de situació de cadascun d’ells i de l’activitat en la seva globalitat. Per tal de fer-ho possible l’anterior Pla va crear la carpeta o espai de l’empresa, on es recullen les transaccions que aquesta ha fet amb la Generalitat. Amb el nou Pla cal avançar per tal d’incorporar noves funcionalitats que permetin tenir una visió 360º de la situació d’una activitat econòmica en relació amb totes les administracions públiques catalanes.

 

d)    Transformar els tràmits en serveis públics proactius; més serveis i menys burocràcia. Els reptes claus en aquest sentit seran la reducció de càrregues administratives i la simplicitat per la legalització d’una activitat econòmica. El nou pla anirà més enllà oferint a les empreses altres serveis bàsics, com les vies de finançament o d’assessorament. S’emfasitzarà l’atenció als projectes que són considerats estratègics pel seu impacte en la societat, l’ocupació o l’economia amb actuacions per facilitar la seva implantació a Catalunya. A més, el nou Pla té present el rol dels intermediaris en el món de la legalització d’una activitat econòmica com a encarregats de facilitar la informació necessària a l’Administració, atès que són ells i no els titulars els qui acostumen a realitzar les obligacions que imposa la legalització de l’activitat. En aquest sentit, es milloraran els circuits d’autorització i els permisos d’accés a les dades dins de l’espai privat de l’empresa.

 

e)    Millores internes. El Pla 2019-2021 proposa també millores internes clau per fer efectiva la transformació del model de relació entre empresa i administració. Caldrà dedicar recursos per a fer possible el correcte funcionament de les solucions tecnològiques i evolucionar-les en la línia adequada, revisar els processos interns per fer-los més àgils i eficients així com formar adequadament els empleats públics.

 

f)      Comunicació amb les empreses. És necessari que la comunicació empresa-Administració sigui bidireccional i s’habilitin canals d’escolta activa. El nou Pla preveu continuar fent difusió dels serveis actualment disponibles entre l’empresariat i aconseguir el compromís del sector empresarial per facilitar la consolidació dels serveis que ofereix la FUE. Els anteriors plans van fer possible la implantació i consolidació d’un nou model de relació entre l’Administració i les empreses on es dipositava la confiança en l’empresariat i es reduïen les barreres administratives per tal de facilitar l’activitat econòmica.

 

Gràcies a l’aplicació dels dos plans anteriors s’ha creat un marc jurídic —Llei 16/2015, de simplificació administrativa, i la signatura d’un conveni marc entre la Generalitat de Catalunya, l’AOC, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’ACM i l’FMC— que ha permès implicar a totes les administracions catalanes en el projecte d’implantació de la FUE. Actualment, el projecte té adherits 916 ajuntaments, que representen el 97% del total i que aglutinen el 77% de la població total, i 12 en curs. Entre els pendents es troba Barcelona, d’especial complexitat, ja que amb 1,6 milions d’habitants és l’ajuntament més gran tant en població com en activitat econòmica del territori català.

Pel que fa al catàleg de tràmits de la FUE, s’ha passat de 145 l’any 2011 a 539 l’any 2017. Així mateix, actualment el 55% dels tràmits estan disponibles en format electrònic, i el 45% presencial. En  relació al nivell de servei de la FUE, el 89% dels tràmits es poden iniciar a través de la Finestreta Única Empresarial, i el 32%, a més, es poden finalitzar a través de la mateixa instància.

 

D’altra banda, durant l’aplicació dels dos plans anteriors hi ha hagut un increment del nombre d’expedients gestionats des de la xarxa d’oficines de gestió empresarial, que ha passat de 47.000 expedients l’any 2011 a més de 240.000 durant el 2017. L’increment en aquest període representa un 400%.

 

Els diferents plans de la FUE han posat a disposició de les administracions públiques els instruments necessaris per tal de dur a terme aquest canvi de relació. Es tracta de Canal Empresa, el portal electrònic únic per a les empreses, la Cerca guiada de Tràmits, el Tramitador d’expedients interdepartamental (TEI) i el Repositori administratiu de dades d’activitats econòmiques (RADAE).

El Govern ha aprovat la Memòria Preliminar de la Llei que permetrà recuperar  normatives suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional. Aquesta  futura llei, de la qual avui se n’ha aprovat la memòria preliminar, establirà alternatives legals per recuperar i donar efectivitat a lleis o disposicions que van ser anul·lades o que es troben suspeses pel TC.

Hi haurà un primer bloc de mesures que contemplarà quatre normes aprovades pel Parlament: la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes; la Llei del canvi climàtic; la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis; i la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social. Actualment aquestes normes estan suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional com a conseqüència dels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel president del govern de l’Estat.

 

“Es tracta de recuperar determinats preceptes que contemplaven uns instruments que considerem imprescindibles i que afecten el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes” segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

En les properes setmanes s’iniciarà la tramitació d’altres lleis impugnades, suspeses o anul·lades. D’aquesta manera, l’Executiu també dona compliment als apartats 4 i 5 de la Moció 5/XII del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 2018, que instava el Govern a fer efectiu el contingut dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional. “L’objectiu és que aquestes lleis funcionin i això és el que estem fent”, ha assegurat Artadi.

 

La nul·litat de diversos articles de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes ha impedit que l’assetjament sexual a la feina sigui qualificat com a discriminació directa per raó de sexe; que els plans d’igualtat en les empreses hagin d’incloure actuacions de racionalització d’horaris que facilitin la conciliació amb la vida personal i familiar dels treballadors; que sigui obligatòria l’existència d’una o un responsable sindical d’igualtat de dones i homes en els centres de treball, així com la representació paritària de dones i homes en els òrgans de negociació col·lectiva i la incorporació de la perspectiva de gènere en els expedients de regulació d'ocupació.

 

“Aplicarem al sector públic de la Generalitat aquestes mesures, les incentivarem en altres administracions i estem treballant  perquè la contractació pública pugui exercir de tractor de canvis a les empreses privades”, ha explicat Artadi.

 

Pel que fa a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, el TC n’ha suspès l’article 19.4, que prohibeix al Govern la concessió de permisos d'exploració per a l'obtenció de gas i petroli mitjançant la tècnica del fracking. En aquest cas, el Govern està treballant en una nova redacció del precepte suspès que permeti aconseguir el mateix objectiu de la llei.

Sobre la Llei 21/2017, del 20 de setembre, de l’Agència Catalana de Protecció Social encara pesa la suspensió dels articles que conferien a l’Agència de Protecció Social de Catalunya les funcions de gestionar els recursos que en un futur li siguin atribuïts; relacionar-se amb organismes equivalents i altres administracions públiques per a la col·laboració mútua i gestionar les prestacions en què calgui tenir en compte canvis de residència o períodes de carència o d'acreditació transcorreguts en altres contrades, així com recaptar, tant per la via ordinària com executiva, tota mena de contribucions, recursos, quotes o altres quantitats que hagin d'ésser pagades per conceptes relacionats amb la protecció social.

Finalment, la Llei 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis ha estat anul·lada íntegrament, provocant que l’autoconsum de cànnabis per mitjà de les associacions de consumidors es trobi mancat del necessari marc legal.

 

Aquesta Llei va ser fruit d’una iniciativa legislativa popular. Per tant, el compromís del Govern és de treballar conjuntament amb les entitats promotores de la ILP per intentar cercar un redactat que pugui fer guanyar vigència a la llei recentment anul·lada, en la línia d’altres textos legals existents que han passat el filtre del Tribunal Constitucional, com ara la normativa aprovada al País Basc.

 

 

 

Aquest decret, consensuat amb els sectors implicats i que té el vistiplau de la Comissió Europea, pretén augmentar l’aprofitament dels recursos cinegètics, estimulant el seu consum i comercialització, i millorar les condicions de recollida i transport de les peces.

 

L’increment de la densitat de determinades poblacions d’espècies com ara el senglar ha fet augmentar l’activitat cinegètica i la major incorporació de les carns de caça a la cadena alimentària. També ha augmentat la probabilitat de contacte de les espècies silvestres amb animals domèstics, especialment amb aquells que es crien en condicions extensives. La propagació de determinades malalties en els animals silvestres objecte de caça fa necessari intensificar les mesures d’inspecció i control de les peces de caça per garantir la seguretat dels consumidor. Però també per conèixer l’estat sanitari de la fauna salvatge, per les seves implicacions en la salut dels animals domèstics i en l’activitat ramadera.

El Decret estableix el circuit  i les condicions que han de seguir les peces de caça des del lloc de captura fins a l’establiment de manipulació de carn amb plena garantia dels requisits d’higiene i seguretat alimentàries i de sanitat animal. De fet, només es podran comercialitzar les peces de caça silvestre procedents d’activitats cinegètiques autoritzades que s'hagin sotmès a la inspecció d’un veterinari oficial i en establiments de manipulació de caça autoritzats. 

 

Les peces de caça silvestre destinades a la comercialització s’hauran de transportar senceres, des del lloc de captura fins a un punt logístic de recollida de caça silvestre o fins a un l’establiment de manipulació de caça, on hi haurà personal especialitzat.

 

La nova normativa estableix també mesures de prevenció i control de la triquina en relació amb el consum domèstic privat de carn de caça. Les  carns de porc senglar destinades al consum domèstic privat s’han de sotmetre a un control analític previ per tal d’assegurar l’absència de triquines.

 

La possibilitat de comercialitzar carn de caça constitueix una font de riquesa molt important pel desenvolupament econòmic i social de les zones rurals i, per això, el Govern vol posar en valor el recurs cinegètic per treure’n rendiment i contribuir a reactivar l’economia d’aquestes zones.

El Govern ha acordat autoritzar els departaments de la Generalitat a realitzar les actuacions oportunes dins les seves competències per garantir als expresidents de la Generalitat l’atenció i el suport que necessitin per assegurar el seu dret a viure dignament durant totes les etapes de la vida i que puguin cobrir les seves necessitats personals i socials bàsiques.

 

L’estatut dels expresidents de la Generalitat queda regulat a la Llei 6/2003, de 22 d’abril, i desplegat al Decret 195/2003 d’1 d’agost, i preveu que un cop hagin cessat, puguin atendre les seves necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides.

L’acord d’avui té per objectiu reforçar i garantir aquest dret a viure dignament en totes les etapes de la vida dels expresidents, que han ostentat la màxima representació institucional de Catalunya servint el país.

 

Durant la roda de premsa, la portaveu Artadi ha precisat que aquesta iniciativa neix per donar resposta a “l’evolució de la malaltia del president Maragall” i per atendre “les necessitats que pugui tenir derivat d’això”.

 

“El president Maragall es troba en un procés de malaltia degenerativa des de fa 13 anys, les circumstàncies que té ara són diferents a quan va deixar la presidència de la Generalitat”, ha afegit Artadi, qui ha assegurat que de la modificació aprovada avui no se’n deriva cap benefici econòmic o material del president Puigdemont, atès que ell ja té accés a la seva oficina de President de la generalitat. “No hi ha cap necessitat addicional que hagi provocat aquesta modificació d’aquest acord de Govern”, ha detallat.

 

La normativa garanteix que, a partir del cessament, els expresidents gaudiran de la consideració, atenció i el suport corresponent a qui ha ocupat aquest càrrec.  Aquesta garantia s’articula, d’una banda, amb uns drets econòmics recollits als articles 2 i 3, i amb la determinació per part del Govern de la Generalitat, a l’article 6, d’uns mitjans personals i materials que s'han de posar a la seva disposició.

 

Tant la Llei com el Decret que la desenvolupa varen ser aprovats l’any 2003. Tot i que en aquell moment, la normativa aprovada només era d’aplicació a un expresident, es va elaborar  amb la intenció de retre un reconeixement a tots els expresidents que ostentessin la màxima representació del país a partir de la restauració democràtica.

El pas del temps fa que les circumstàncies personals dels expresidents canviïn, i també la situació personal i individual de cadascun. Als factors que fins ara havia contemplat la normativa, cal afegir-n’hi a partir d’ara altres com l’edat, la  salut, etc.

 

Aquest decret-llei permet a la Generalitat i a les entitats del sector públic formalitzar operacions d’endeutament mentre no s’aprovin els nous comptes, per poder fer front a les amortitzacions que vencen durant aquest exercici. El volum total d’aquestes operacions no podrà superar el límit autoritzat per la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, incrementat pels imports que es derivin dels programes d’endeutament que s’aprovin en aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària.

 

El decret també autoritza el Govern a prestar avals i garanties. Concretament, l’acord permet avalar les bestretes reemborsables concedides per l’Administració de l’Estat al Parc Científic de Barcelona i al Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, en virtut de les convocatòries dirigides a parcs científics i tecnològics fetes des de l’any 2000, per uns imports màxims de 52.500.000 i 7.500.000 euros, respectivament.

 

Es manté vigent la línia d’avals de 25 milions d’euros, aprovada per la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2015, per facilitar l’externacionalització de les seccions de crèdit d’aquelles cooperatives agràries, inscrites al Registre General de Cooperatives, que voluntàriament ho decideixin.

 

La Generalitat també podrà destinar 50.000.000 euros a avalar les entitats del sector públic afectades per la nova normativa de l’IVA i podrà concedir un aval a Circuits de Catalunya, SL, per garantir l’organització del gran premi de la Fórmula 1 els anys 2019 i 2020, per un import anual màxim de 24.155.104 dòlars americans. També s’autoritza l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) a avalar la concessió de préstecs a estudiants universitaris per finançar la matrícula universitària. L’import màxim d’aquesta operació no pot superar els 6.000.000 euros.

 

Pel que fa a les garanties, s’autoritza el Govern a concedir garanties a favor de l’ICF per valor de 78 M € com a màxim, perquè aquesta entitat de crèdit pugui formalitzar convenis amb els diferents departaments, que li permetin atorgar préstecs per finançar projectes culturals; empreses de l’economia social; empreses agràries, agroalimentàries, forestals i del sector de la pesca i l’aqüicultura; i per fomentar el comerç i el desenvolupament del sector industrial.

 

D’altra banda, el text aprovat avui dona resposta, durant la pròrroga pressupostària, a la necessitat urgent de cobrir places vacants ja pressupostades, quan aquesta provisió sigui inajornable i prioritària per al correcte funcionament dels serveis públics. Així, l’article 2 del decret preveu la convocatòria excepcional i per una sola vegada de processos selectius exclusius de promoció interna, que en cap cas poden comportar un increment global de les despeses de personal prorrogades.

 

Finalment, l’article 3 estableix que el tipus de l’impost d’actes jurídics documentats que grava l’adquisició d’habitatges protegits és del 0,1% i que aquesta normativa tributària té efectes des del 16 de novembre del 2018. Després que el Govern de l’Estat decidís que el subjecte passiu de l’impost d’actes jurídics documentats en les escriptures hipotecàries eren les entitats bancàries, el Govern català va suprimir tots els tipus reduïts de l’impost aplicables a les escriptures de préstecs hipotecaris i que l’executiu havia creat per reduir la càrrega fiscal a determinats contribuents i per facilitar l’accés a l’habitatge a determinats col·lectius. Amb aquest nou text, el Govern ha decidit mantenir el tipus reduït de l’impost en l’adquisició dels habitatges protegits que no tenen la consideració d’habitatges de protecció oficial, per continuar afavorint l’adquisició d’aquest tipus d’habitatges.

 

Les diferents conselleries van  adaptant les seves estructures als àmbits de les seves competències. Avui ha estat el torn del Departament de Justícia. El decret de reestructuració aprovat avui té com a principal novetat la transformació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris en la nova Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes. A més dels serveis penitenciaris, també dependrà d’aquesta Secretaria la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, que fins ara depenia directament de la consellera.

 

En conjunt, la nova Secretaria aixopluga tot l’àmbit penitenciari, els centres educatius de justícia juvenil, les mesures penals alternatives a la presó i l’atenció a la víctima.

“Amb aquesta reestructuració, el Govern subratlla la importància de la generació de noves oportunitats i la contribució dels centres penitenciaris i educatius per aconseguir una societat més cohesionada, justa i segura”, ha remarcat Artadi. El canvi no suposa cap increment retributiu ni la incorporació de personal directiu.

 

A Catalunya hi ha 9 centres penitenciaris tancats i 4 centres oberts amb una població penitenciària de 9.284 interns. Més de 4.000 persones, un 63% de la població activa reclusa, treballa a l’interior de la presó gràcies al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que compta amb una xarxa de 70 tallers productius. La taxa de reincidència és del 30%; és a dir, 7 de cada 10 persones que surten de la presó a Catalunya no han tornat a ingressar-hi per haver comès un nou delicte.

El procés electoral s’iniciarà el 18 de gener i s’escolliran 16 representants que es distribuiran a raó de 12 per a l’escala bàsica, 1 per a l’escala intermèdia, 1 per a l’escala executiva, 1 per a l’escala superior i 1 per a l’escala de suport.

 

D’acord amb el que estableix l’article 54 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, modificat per la Llei 2/2008, d’11 d’abril, l’elecció s’ha de fer sobre la base d’1 representant per cada 1.350 funcionaris o fracció, de cadascuna de les escales del cos de Mossos d’Esquadra.

 

Finalment, el Govern ha acordat nomenar Maria Sardà Raventós, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, i Amand Calderó i Montfort, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia.