• Aquesta norma facilitarà al Govern donar resposta de forma urgent a les necessitats d’escolarització actuals i permetrà al Departament d’Educació la creació d’un nou centre educatiu sense haver d’instal·lar mòduls prefabricats o construir un nou edifici
• El Govern “celebra” l’augment de la participació en les eleccions europees i municipals de diumenge 
• El Govern aprova l’acord entre Interior i els representants sindicals sobre les condicions laborals dels Bombers de la Generalitat

El Govern ha aprovat avui un decret llei que regula el procediment d’integració de centres educatius d’altres titularitats a la xarxa de centres públics de la Generalitat, com és el cas de centres de titularitat d’ens local o privada. Es durà a terme només en els casos en què hi hagi necessitats d’escolarització, a sol·licitud del centre, i existeixi el mutu acord entre aquest i el Departament d’Educació. A través del decret llei, el Govern vol donar resposta urgent a les necessitats d’escolarització actuals.

 

“El decret arriba en un moment d’increment molt important de la demanda d’escolarització en centres públics, i de necessitat d’oferir un nombre suficient de places públiques per al proper curs”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Aquesta regulació, prevista a la Llei d’educació de Catalunya (LEC), permetrà al Departament d’Educació assumir centres eductius que actualment són de titularitat municipal, com per exemple algunes de les escoles d’educació especial. Així mateix, es podria utilitzar per integrar algunes escoles privades a la xarxa pública. Concretament, la LEC ho preveu en l’article 45, que regula la incorporació de centres i llocs escolars a la prestació del Servei d’Educació de Catalunya i inclou la possibilitat d’integrar centres a la xarxa de titularitat de la Generalitat per mitjà de llei del Parlament.

 

 

Pel que fa al personal docent que treballi en el centre, s’integrarà en el nou centre d’acord amb la normativa laboral del dret de successió d’empresa. Així, els que tinguin contracte laboral indefinit passaran a treballar com a personal laboral fins que la plaça s’extingeixi. A més, a causa del redimensionament de la plantilla del centre de nova creació, serà necessària la incorporació de nou professorat, ja sigui personal funcionari de carrera o bé personal docent interí, que tindrà el vincle de funcionari interí i formarà part de la borsa de treball del Departament.

 

Pel que fa als alumnes que cursin estudis en el centre que s’integrarà a la xarxa pública de la Generalitat, tindran plaça reservada, tot i que seran les famílies les que escolliran si continuar o no l’escolarització dels alumnes en el nou centre. En aquest sentit, les famílies hauran de tenir en compte el nou projecte educatiu que s’oferirà en el centre de nova creació.

 

 

La norma aprovada avui pel Govern permetrà al Departament d’Educació la creació d’un nou centre educatiu sense haver d’instal·lar aules prefabricades o bé construir nous edificis, amb les dificultats que comporta el fet de trobar sòl públic i la limitació de recursos econòmics. A més, es donarà compliment a diverses iniciatives parlamentàries que insten el Govern a activar els processos d’integració a la xarxa pública de centres de titularitat d’ens locals. I d’aquesta manera, s’enfortirà de manera immediata el sistema educatiu.

 

 

Durant la reunió, el Govern ha valorat el desenvolupament de les eleccions municipals i al Parlament Europeu. Segons ha explicat la portaveu, l’Executiu  “celebra” l’increment de la participació  en unes eleccions, les europees, que tradicionalment han registrat un baix índex de vots.

 

Budó també ha remarcat que els resultats dels comicis dibuixen un mapa d’un país governat per les forces sobiranistes: “Aquestes eleccions refermen el que ja fa molt de temps diu el país a través de les urnes, que el sobiranisme té el suport majoritari, i ara  a les municipals i a les europees està més clar que mai. El sobiranisme és el sentit majoritari del país i és el que representa aquest Govern”, ha manifestat

 

Finalment, la portaveu ha anunciat que la setmana que ve, 4 de juny, el president de la Generalitat, Quim Torra, compareixerà per fer la valoració del primer any de Govern.

El Govern ha aprovat el Programa d’activitats del Pla de seguretat viària per al 2019, el qual va rebre l’informe favorable de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària el passat 15 d’abril. Aquest Programa conté les accions que administracions, institucions i entitats que integren la Comissió s’han compromès a dur a terme per treballar per a la millora de la seguretat viària a Catalunya.

 

El Programa d’activitats concreta les accions previstes per a aquest any en relació amb el Pla de seguretat viària 2017-2019, aprovat el juny de 2017, el qual estableix l’objectiu general de reduir un 45% el nombre de víctimes mortals l’any 2019 respecte de l’any 2010.

 

Les activitats d’aquest Programa s’engloben dins de sis objectius estratègics del Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020:

 

1.     Protegir els usuaris de la mobilitat i controlar eficaçment de les conductes de risc

2.     Impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes) i crear entorns de mobilitat transversals

3.     Involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura

4.     Disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de resultats

5.     Facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital

6.     Impulsar la Recerca + desenvolupament + innovació en la seguretat viària

 

Del programa d’enguany, que és un esforç col·lectiu del Servei Català de Trànsit, els altres departaments de la Generalitat, així com de l’Administració local i  les entitats i associacions implicades en la seguretat viària, en destaquen aquestes accions:

 

·       Fer proves d'alcoholèmia aleatòries i l’anàlisi posterior

·       Dur a terme una prova pilot al carril bus-VAO de la C-58 per analitzar la segregació de motocicletes als accessos de les grans ciutats

·       Senyalitzar els revolts perillosos com a mesura de prevenció d’accidents de motoristes

·       Continuar implementant formació avançada per a motoristes (cursos pràctics de la formació 3.0)  així com accions complementàries

·       Analitzar les dades sobre la sinistralitat de la gent gran i estudiar-ne les causes

·       Proposar millores en el procés de renovació del permís de conduir

·       Sensibilitzar els professionals i dissenyar materials per a la seguretat en la mobilitat de les persones grans

·       Fer cursos de seguretat viària a l’entorn laboral adreçats a treballadors de l’Administració

·       Fer formació de formadors de mobilitat segura en línia per al professorat de primària i secundària

·       Instal·lar noves estacions de preses de dades (ETD), majoritàriament fora de l'àmbit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

·       Estudiar els trams de més concentració d’accidents de la xarxa viària catalana per a la posterior instal·lació de radars de tram

·       Participar en la iniciativa del Catalunya Living-Lab per a la promoció del desenvolupament i la implantació del vehicle autònom a Catalunya

·       Elaborar nous plans locals de seguretat viària i fer-ne el seguiment i l’avaluació

·       Mantenir i millorar el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT)

·       Realitzar campanyes de sensibilització sobre el perill de les distraccions en la conducció i també sobre una convivència segura entre conductors i ciclistes

 

 

El Govern ha aprovat l’acord que van signar el passat divendres el Departament d’Interior i els representants de les organitzacions sindicals representatives de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic sobre les condicions laborals dels funcionaris del Cos de Bombers de la Generalitat. L’Executiu dona compliment, així, al compromís del Departament d’Interior amb les organitzacions sindicals, per tal que l’Acord pactat entri en vigor el dia 1 de juny.

 

Aquesta acció és una mostra més del compromís de l’Executiu per revertir la precària situació del Cos de Bombers i se suma a altres mesures implementades, com la compra de 90 camions pesants per un import de 40 milions d’euros i els 9,3 milions d’euros invertits en la millora en parcs de bombers i materials per als efectius.

 

“Estem convençuts que aquestes accions ens ajudaran a donar una millor resposta operativa a la campanya forestal d’enguany”, ha assegurat la portaveu Budó.

 

Aquest Acord, que s’ha assolit gairebé deu anys després de negociació col·lectiva, amb una intensificació dels treballs entre ambdues parts a partir del juny de l’any passat, va ser ratificat pel 70% de la plantilla dels parcs de bombers.

 

Amb l’aprovació d’aquest Acord, el Govern assumeix el compromís de revertir aquesta situació del Cos de Bombers, tenint en compte la disponibilitat pressupostària actual. La millora de les condicions laborals augmentaran la pròpia seguretat dels bombers i, per extensió, permetran donar una millor resposta operativa dels Bombers de la Generalitat.

 

 

 

 

Els propers 4 anys, fins al 2022, Interior convocarà 1.000 places de bombers de l’escala bàsica. La primera d’aquestes convocatòries, de 250 places, ja està en marxa i s’estan realitzant les proves de selecció.

En aquesta línia, es preveuen tres noves ofertes d’ocupació pública de la Generalitat, de 250 places cadascuna, els anys 2020, 2021 i 2022.

 

 

 

La correcció del dèficit de plantilla actual del Cos de Bombers i la seva adequació es dona també en l’àmbit de les promocions internes de les diverses categories dels Bombers de la Generalitat. L’Acord preveu realitzar convocatòries per als propers quatre anys de:

 

2019: 194 places de bomber de 1ª, 117 places de caporal, 63 places de sergent i 50 places d’oficial i 25 places de sotsinspector

 

2021: 99 places de caporal, 35 places de sergent, 50 d’oficial i 7 d’inspector

 

 

 

L’Acord recull la jornada anual de caràcter obligatori de 1.688 hores per als anys 2019 i 2020, amb especificació de les guàrdies de 24 hores a realitzar. També recull les jornades de formació obligatòria i les hores destinades a revisió mèdica i proves de capacitació física, per als bombers i comandaments. La jornada anual del 2021 es reduirà fins a 1.664 hores i 1.640 l’any 2022.

 

Les guàrdies complementàries de reforç d’estiu seran 2 per bomber que realitza tasques operatives, de caràcter voluntari i seran planificades en horari de 7 a 21 hores amb una retribució en concepte de gratificació extraordinària.

 

Pel que fa a les hores extraordinàries, s’estableix l’adaptació en 2 trams del seu preu, per adequar-la al preu d’hora ordinària. En cas d’activació per cobrir situacions d’M0, M2 i ME, es reconeixeran automàticament 2 hores extraordinàries efectives a comptar des de l’activació del servei. També es crearà una bossa de compensació d’hores extraordinàries.

 

S’ha acordat també un complement de cobertura de mínims de parcs i d’altres unitats operatives, que serà transitori i temporal fins al 31 de desembre de 2020 i compensarà l’activació dels efectius per garantir la cobertura de mínims de les unitats operatives i parcs. Serà un complement de caràcter universal i homogeni per a tots els grups i categories, i condicionat a la prestació efectiva dels serveis planificats ordinaris. El seu import, 1.680€ anuals, es percebrà en 12 mensualitats, sempre que els professionals realitzin totes les jornades ordinàries planificades.

 

L’Acord també recull i regula aspectes com la compensació per assistència a judicis relacionats amb el servei, els desplaçaments entre parcs de bombers i la seva limitació, els permisos i llicències, la carrera professional o l’impuls i el compliment de les obligacions en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals. Així mateix es crea una Comissió de la Segona Activitat, per revisar l’actual situació de funcions, adscripcions, jornada i horaris en aquest àmbit.

 

Igualment, Interior revisarà els imports de cobertura d’assegurança en cas de mort i per invalidesa entre tot el col·lectiu.

 

Finalment, l’Acord crea una comissió paritària de seguiment de la implantació i execució, que es reunirà de forma ordinària un cop l’any, tot preveient les reunions extraordinàries que es considerin.

 

El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Agència Catalana de Comerç, Artesania i Moda (ACCAM). Amb aquest acord, el Consell Executiu dona llum verda a la tramitació d’aquest avantprojecte de llei de caràcter autoorganitzatiu, per tal d’adequar l’actual Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) a la normativa estatal bàsica.

 

En primer lloc, la futura llei vol donar resposta al requeriment legal d’adequar l’actual Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) —ens depenedent del Departament d’Empresa i Coneixement per al desenvolupament de les polítiques de promoció del comerç, els serveis comercials, l’artesania i la moda creat al 2009— a les previsions de la normativa estatal bàsica de règim jurídic (Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic).

 

En segon lloc, es vol garantir que els recursos de l’Administració s’utilitzen d’una manera encara més eficient, amb una entitat que tingui una estructura orgànica més senzilla, per tal de facilitar la simplificació administrativa i agilitar la presa de decisions, requisits cabdals perquè l’execució de les polítiques de promoció sigui més ràpida i eficient.

 

Així mateix, es vol seguir promocionant el comerç, l’artesania i la moda disposant d’una entitat que serveixi d’instrument per a l’execució de les polítiques en matèria de promoció i impuls dels sectors del comerç, l’artesania i la moda, amb l’objectiu de fomentar la competitivitat i la qualitat d’aquests sectors a escala nacional i internacional.

 

Aquesta iniciativa, de caràcter estrictament autoorganitzatiu, no tindrà cap impacte pressupostari o de plantilla en l’administració de la Generalitat, en general, ni en particular, en l’actual Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM).

 

 

El Govern ha aprovat la nova actualització del Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, d’acord amb la proposta impulsada per la Comissió de Toponímia de Catalunya, que ha revisat  227 formes toponímiques generals, 40 formes toponímiques noves, 169 modificacions i 18 supressions, totes referenciades sobre cartografia a escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Comissió de Toponímia va acordar, el desembre de 2014, de realitzar una revisió general de diversos noms de lloc del Nomenclàtor per proposar-ne la forma oficial o per esmenar algunes referències de localització. Aquest procés de revisió, completat a finals de 2018, ha comptat amb la supervisió preceptiva de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut d’Estudis Aranesi.

 

El Nomenclàtor és l’obra de referència oficial en toponímia en llengua catalana per a l’edició de cartografia, la retolació, les guies de viatge i altres productes informatius. Recull topònims d’àmbit general, que són competència del Govern de la Generalitat, i també els topònims corresponents a nuclis i entitats de població, que són competència dels municipis.

 

La primera edició de l’obra, que recopila actualment més de 52.000 noms de llocs, va ser aprovada per Acord de Govern el 22 de juliol de 2003. El 24 de març de 2009 el Govern va aprovar-ne la segona edició, que representava una actualització general amb la incorporació de 13.000 topònims nous.

 

 

El Govern ha acordat concedir una subvenció a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega per a l’organització de la 39a edició de FiraTàrrega, el principal mercat d’arts escèniques del sud d’Europa, que enguany tindrà lloc entre el 5 i el 8 de setembre. La subvenció, que anirà a càrrec de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, es concedeix per un import màxim de 400.000 euros.

 

Amb una cinquantena d'espectacles, i 250 funcions concentrades en quatre dies, FiraTàrrega és el principal aparador de l’activitat escènica catalana i internacional, amb una programació eclèctica que promociona els artistes emergents i que compta amb una gran afluència de públic. Les xifres de la programació artística de la Fira -30 estrenes, 10 coproduccions, un ampli programa de suport a la creació, prop de 9.000 entrades venudes i més de 30.000 m² d’ocupació escènica i 25 espais repartits per tota la ciutat-, així com l’aposta diferencial per les arts de carrer, visuals i els formats insòlits, fan de Tàrrega el principal epicentre per a les arts escèniques del país, i permeten ubicar el territori al món difonent valors com la creativitat, l’equilibri territorial, la cultura, la modernitat i la professionalitat.

 

El Govern ha acordat avui concedir uns subvenció a l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de Vic per a l’organització del Mercat de Música Viva de Vic, que enguany assoleix la seva 31a edició entre el 18 i el 21 de setembre. La subvenció, que anirà a càrrec de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, es concedeix per un import màxim de 360.000 euros.

 

Amb aquest ajut, l’ICEC reconeix el paper del Mercat de Música Viva de Vic com a esdeveniment de referència per a tots els sectors de la música del país, així com a pol d’atracció de programadors nacionals i internacionals, que cada any viatgen a la capital d’Osona per la qualitat de les propostes artístiques que s’hi programen i per la capacitat del mercat d’impulsar les contractacions professionals.

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Xavier Cuadras Morató com a director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).