Davant d’aquesta situació, i amb la voluntat de dotar de seguretat jurídica i fer front a un eventual buit legal en aspectes com quan s’ha d’ingressar l’impost, el Govern ha decidit tornar a aprovar aquest text que, com l’anterior, regula i complementa tots aquells aspectes de caràcter més tècnic o procedimental de la Llei 5/2017, del 28 de març de creació del tribut. Per exemple, el decret llei estableix, de la mateixa manera que ho feia el reglament, que el termini per presentar l’autoliquidació es fixa del dia 1 al 20 del mes següent a la finalització del període de liquidació, que és trimestral.

 

Durant la roda de premsa, la consellera Budó ha fet una “crida” a la participació a la Diada Nacional de Catalunya des de la “llibertat, el respecte i el civisme com sempre hem fet”. També ha explicat que als actes de la Diada “no s’exclou ningú” i ha recordat que l’escenografia de l’acte principal, que se celebrarà demà dimecres a la Plaça Sant Jaume, “és una maleta, que simbolitzar l’allunyament, no una estelada” i que el contingut és commemorar el centenari de La Canadenca, el centenari del naixement de Joan Brossa, el 80è aniversari de l’exili i la Guerra Civil, així com homenatjar Neus Català.

 

Sobre la possibilitat que el president de la Generalitat, Quim Torra, no comparegui el 25 i 26 d’aquest mes davant del Tribunal Superior de Justícia, Budó ha explicat que “decideixi el que decideixi tindrà el Govern al seu costat”. En aquests moments “no contemplem l’escenari de la inhabilitació del president, va exercir el dret de la llibertat d’expressió”, ha afegit Budó.

 

 

En la reunió d’aquest matí, el Consell Executiu també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de protecció de l’ambient atmosfèric, que permetrà donar resposta a la necessitat actual “d’establir i regular els instruments i el procediment per a una actuació efectiva de les administracions públiques de Catalunya en el camp de la prevenció, la vigilància, el control i la correcció de la contaminació atmosfèrica”, ha explicat Budó. La futura llei de protecció de l’ambient atmosfèrica, que substituirà l’actual norma, neix amb l’objectiu d’adequar el marc normatiu propi en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric a la realitat jurídica, social i tècnica actual per garantir la seguretat jurídica, així com ser més eficient en la gestió de la política de protecció de l’ambient atmosfèric, i reduir la contaminació atmosfèrica, sonora i odorífera a Catalunya.

 

Per tant, es vol adaptar la normativa específica que aborda aquesta problemàtica a les directrius de la normativa comunitària, i considerar els canvis socials produïts en els últims anys, que han fet que sigui imprescindible abordar aspectes que no s’havien contemplat als anys 80 per millorar la qualitat de l’aire i el soroll. Així mateix, el document haurà de preveure mesures que s’estan adoptant a les àrees metropolitanes europees per millorar la qualitat de l’aire, com les zones de baixes emissions, que no estaven previstes de forma explícita fins ara a la normativa vigent.

 

 

A més, el Govern ha ratificat les mesures de conciliació laboral i familiar per facilitar la mobilitat de les empleades públiques víctimes de violència masclista i ha aprovat la incorporació progressiva al lloc de treball dels empleats i empleades públics després d'una malaltia greu i per ampliar els permisos per atendre fills i filles amb discapacitat.

 

La consellera Budó ha explicat que aquestes mesures “es van acordar en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de 24 de juliol de 2019, i avui el Govern les ha ratificat”.  

 

El Consell Executiu ha acordat declarar el 26 de novembre com el Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya. “Amb aquest gest, es fa un reconeixement a les aportacions a la cultura i a la història del país per part d’aquest poble, present a Catalunya des de fa més de 600 anys”, ha remarcat Budó. A més, “es dona compliment a un dels objectius principals del IV Pla integral del poble gitano (2017-202), la promoció de la cultura gitana com a part de la cultura catalana, i la difusió dels seus valors i de la seva contribució a la història del país”, ha conclòs la consellera.

 

S’ha escollit aquesta data atès que el primer document que testimonia l’arribada dels gitanos i gitanes a territori català data del 26 de novembre de 1415. Alfons V, que en aquell moment era duc de Girona i que més tard va ser rei d’Aragó, va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, fill d’Anthony de Saba «de l’Índia», que anava en pelegrinatge cap a Santiago de Compostela.

 

 

El Govern ha analitzat l’informe sobre la memòria d’activitats del Gabinet  Jurídic de la Generalitat de Catalunya de l’any 2018, “any en què l’autogovern de Catalunya va ser durament colpejat amb l’aplicació de l’article 155 des del 27 d’octubre de 2017 fins l’1 de juny de 2018”, ha recordat la consellera de la Presidència. “Un fet que queda reflectit en l’informe, especialment pel que fa als litigis davant el Tribunal Constitucional”, ha explicat.

 

En aquest àmbit l’exercici 2018 es va caracteritzar per la “paralització de les actuacions fins al mes de juny, raó per la qual es van plantejar menys litigis davant el TC que en anys precedents. A més, l’informe assenyala que a banda dels procediments de conflictivitat competencial, també es van formular diverses accions per qüestionar les mesures adoptades per l’Estat a l’empara de l’art. 155 de la Constitució”, ha assenyalat Budó.  

 

Pel que fa a l’activitat contenciosa, al llarg del 2018 es van notificar 3.878 sentències: d’aquestes, 2.814 van ser favorables a la Generalitat (un 72,56%) i 350 van ser parcialment favorables (un 8,12%).  “En conjunt, doncs, més del 80% de les sentències comunicades van ser parcial o completament favorables a la Generalitat fet que ha tingut un efecte positiu per al Tresor de la Generalitat, tant pel que fa als ingressos directes de les costes vinculades a les sentències favorables com en l’estalvi potencial que han generat els pronunciaments judicials favorables”, ha explicat la consellera.

 

 

El Govern ha analitzat les línies estratègiques d’actuació del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya davant la nova generació de grans incendis forestals. L’Executiu reconeix com a necessitat de primer ordre mantenir la seguretat de la població i les infraestructures, així com garantir la preservació de la biodiversitat i els ecosistemes forestals donat que Catalunya es caracteritza per tenir un territori per damunt del 64% en superfície com a territori forestal (bosc, matolls, garrigues, pastures).

 

Aquest informe “parteix de la constatació que en els darrers 20 anys, la pressió dels incendis ha anat en augment. Si bé s’ha aconseguit reduir la superfície mitjana que crema cada any i estabilitzar el nombre d’incendis, la seva intensitat i la seva velocitat ha anat en augment, sobretot la d’aquells esdeveniments que es classifiquen com a events extrems”, ha apuntat Budó.

 

El Govern també ha aprovat la distribució i el traspàs de les competències, activitats i serveis del Consell Comarcal del Barcelonès i dels organismes, entitats i empreses vinculats o dependents. Es traspassen a les administracions destinatàries les funcions i els serveis, així com els béns, els drets, les obligacions, els mitjans personals i els crèdits pressupostaris corresponents. Amb l’aprovació d’aquest Decret, la Comissió gestora del Consell Comarcal del Barcelonès, passa a configurar-se com a Comissió liquidadora del Consell Comarcal del Barcelonès. Correspon a la Comissió liquidadora fer el seguiment i vetllar pel procés de traspassos i de liquidació del Consell Comarcal del Barcelonès establerts en aquest Decret.

 

Finalment, el Departament de Cultura ha informat el Govern que aquest dijous s’obren tres convocatòries d’ajuts per a equipaments museístics, patrimoni cultural, i equipaments escènics i musicals, que comptaran amb una important aportació de fons provinents de la Unió Europea. Els projectes d’inversió serviran per a millores en aquests equipaments centrades en tres eixos: les TIC i les aplicacions mòbils per conèixer i adaptar-se a les necessitats de públics i participants culturals i millorar l’oferta de serveis; per a inversions en eficiència energètica als edificis; i per a la conservació, protecció i foment del patrimoni cultural.