Una mostra fotogràfica del Museu d'Història de Catalunya repassa el pas de monestir a monument del conjunt de Santes Creus

query_builder   7 novembre 2008 00:00

event_note Nota de premsa

Una mostra fotogràfica del Museu d'Història de Catalunya repassa el pas de monestir a monument del conjunt de Santes Creus

L'exposició, amb imatges de la col·lecció de la família Sandoval, es pot veure del 9 de novembre de 2008 al 29 de març de 2009 al Monestir de Santes Creus
L’exposició fotogràfica mostra l’evolució del Reial Monestir de Santes Creus, del 1821 fins l’any 1921 en que fou declarat monument nacional. Les imatges són testimoni privilegiat de les diverses transformacions que el monestir va patir arrel de la desamortització dels béns de l’església, d’un valor inqüestionable com a fidel document dels canvis que van envoltar l’abadia.
 
El Museu d’Història de Catalunya presenta al Reial Monestir de Santes Creus una mostra fotogràfica que testimonia l’evolució entre 1821 i 1921 del conjunt que va passar de monestir cistercenc propietat de l’església a ser d’ús privat i, finalment, declarat monument nacional. El pas de l’ús religiós a l’ús civil de Santes Creus ha permès retratar el conjunt monumental amb circumstàncies molt diverses. A l’exposició es recull la història de la desamortització del 1820, la subhasta dels bens de l’església que acaben en mans privades, l’abandó de la comunitat cistercenca que encara hi romania l’any 1835, les dues dècades en que s’hi instal·laren nuclis de població, els actes vandàlics que va patir i el moment en què fou erigit com a monument nacional i que en va permetre la seva preservació. Així doncs, les instantànies permeten veure escenes familiars, costumistes i quotidianes en localitzacions religioses i veure l’estat del monestir en les diferents circumstàncies amb què es va trobar.
 
La família Sandoval, hereva de Justí Benet, un dels propietaris de les terres desamortitzades del monestir, compta amb una col·lecció fotogràfica sobre Santes Creus d’una entitat històrica i artística de primer ordre. L’exposició presenta una selecció d’aquestes imatges amb la voluntat de traslladar al visitant, a través de la mirada de diversos fotògrafs amateurs vinculats a la família Benet, al canviant Santes Creus de final del segle XIX i principis dels segle XX.
  
 
Inauguració de l’exposició
 
A l’acte d’inauguració de l’exposició Santes Creus. De monestir a monument 1821-1921 al Reial Monestir de Santes Creus es farà diumenge 9 de novembre a la una del migdia hi participaran el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; el vice-president i diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; l’alcalde d’Aiguamúrcia, Josep Jesús Escoda; el vicepresident del Centre d’Estudis del Gaià, Daniel Rañé; i un membre de la família Sandoval. L’exposició consta de més de 80 imatges d’una gran qualitat des del punt de vista històric perquè mostra l’evolució en els usos del monestir i és testimoni viu de la vida quotidiana i del canvi d’usos i costums que es van produir al voltant del conjunt monumental.   
 
 
Context històric
 
L’any 1821 es produeix la primera subhasta pública dels béns immobles del monestir com a conseqüència de la desamortització declarada pel govern l’any anterior.
La vella abadia cistercenca va esdevenir un nou nucli de poblament adscrit al nou municipi d’Aiguamúrcia, on residien una part dels parcers dels nous propietaris de les terres. Va ser també en aquest període que es van fixar, encara que de manera precària i intermitent, les primeres polítiques conservacionistes sota la direcció de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona.
El juliol de 1835 la comunitat cistercenca, empesa per la por davant els avalots que se succeïen en contra els ordes conventuals arreu del país, va abandonar l’abadia. Entre els anys 40-60 del segle xix el monestir es va transformar en un petit nucli de poblament, format per una vintena de famílies de pagesos, parcers dels nous propietaris, que es traslladaren a viure des de masos i pobles de la contornada a les cases del primer clos de clausura. L’any 1843 l’església monàstica va substituir la capella de Santa Llúcia en el servei parroquial, i el 1857 l’Estat va fer donació del Palau de l’abat a l’Ajuntament, on tradicionalment havien tingut lloc les reunions del comú i on s’instal·là també un hostal i l’escola.
La presència continuada de la parròquia i l’Ajuntament a Santes Creus i la relativa rapidesa a obtenir drets d’ús van esdevenir, certament, un obstacle per al pillatge sistemàtic, que tot i així també va existir.
 
Des del 1844 i fins el 1931 la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Tarragona va assumir la responsabilitat de la conservació del monestir, tot i que la manca de recursos i els dissortats actes vandàlics dels anys setanta del segle xix, l’impediren establir una continuada política de preservació. A partir de 1876 l’activisme de l’excursionisme catalanista, conscient de l’alt valor ideològic del monestir com a panteó reial, esdevingué essencial en l’impuls de la seva salvaguarda i els centres excursionistes de Reus i de Barcelona no cessaren en la denúncia del greu perill de degradació i pèrdua de les estances monàstiques. Tanmateix, no fou fins el 1921 quan, sota l’impuls de la Diputació de Tarragona, es va assolir la declaració de Monument Nacional i es va iniciar una veritable política de preservació del monestir que encara no ha cessat.
 
  
Vida quotidiana
 
A finals del segle xix els descendents dels nous propietaris obriren casa d’estiueig a Santes Creus. “La colònia”, terme amb que ells mateixos s’anomenaven, arribava el mes de maig, abans de la sega, i tornava a Barcelona el mes de setembre, després de la verema. L’estiu esdevenia, sobretot, temps de rebuda de visites d’amics i familiars, d’excursions a la contornada, de seguiment de les festes locals i de jocs exòtics a ulls dels veïns. Foren ells els que introduïren la fotografia amateur a Santes Creus i fou a través de la seva mirada que immortalitzaren les hores de lleure.
 
Any rere any les visites d’estiu d’amics i familiars foren immortalitzades en l’incomparable marc del monestir. El claustre major i el Palau reial van ser, pel seu valor patrimonial, els escenaris predilectes dels innumerables retrats de grup.
 
Entre vergonyes i dubtes, tots posaren pacientment, somrient i, sobretot, ben quiets, per no malmetre les imatges. A diferència de les fredes i rígides instantànies capturades per fotògrafs professionals, els retrats dels fotògrafs amateurs de la família Benet transmeten una atmosfera de calidesa i divertiment davant el fet mateix del retrat. Els retratats, amb un posat relaxat i desenfadat s’apropien de forma natural dels espais que els emmarquen.
 
 
Guia de visita dels voltants de Santes Creus
 
Coincidint amb aquesta exposició i dins de la col·lecció de guies Al voltant de..., el Museu d’Història de Catalunya ha editat una nova guia per visitar el conjunt monumental del Reial Monestir de Santes Creus i els seus voltants que permet aprofundir en la història d’aquest emblemàtic edifici històric cistercenc i poder-lo visitar d’una manera més informada. La guia que es pot adquirir al monestir pel preu d’un euro està també disponible al web del museu: www.mhcat.cat

Més informació:    Web del Museu d’Història de Catalunya: www.mhcat.cat.
                                  Premsa i comunicació del MHC: Jordi Miras Llopart.
                                  Tel. 93 225 47 00
                                                 Mail: mhc.premsa@gencat.cat
 

13:00|.Reial Monestir de Santes Creus. Pl. Jaume el Just, s/n |Aiguamúrcia (L' Alt Camp)

Una mostra fotogràfica del Museu d’Història de Catalunya repassa el pas de monestir a monument del conjunt de Santes Creus