Consellera Budó

Budó: "La nova Llei catalana contra la violència masclista continua sent capdavantera en la garantia dels drets de les dones"

query_builder   3 febrer 2021 14:14

event_note Nota de premsa

Budó: "La nova Llei catalana contra la violència masclista continua sent capdavantera en la garantia dels drets de les dones"

  • La consellera de la Presidència ha presidit avui la sessió informativa sobre la Llei 17/ 2020, de 22 de desembre, que modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista
  • Budó ha destacat que la inclusió de noves formes de violència masclista a la Llei, com ara la digital o la que es produeix en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública, li ha permès denunciar als Mossos d’Esquadra l’assetjament sexual que ha patit recentment a les xarxes socials
Consellera BUdó

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha presidit avui la sessió informativa sobre la Llei 17/ 2020, de 22 de desembre, que modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. El seminari, que s’ha celebrat telemàticament, tenia com a principals objectius explicar les principals novetats plantejades per aquesta modificació legislativa i fer una primera aproximació a les principals afectacions als serveis d’informació i atenció a les dones, així com a les obligacions que se’n deriven per a les administracions públiques en diversos àmbits.

La nova Llei amplia la tipologia de violències masclistes i també incrementa el grau de compromís de les administracions públiques. Per aquest motiu, Budó ha destacat que, amb l’actualització normativa, la legislació catalana “continua sent capdavantera en la regulació i la garantia dels drets de les dones que es troben o s’han trobat afectades per les violències masclistes”.

Algunes de les novetats de la Llei que s’han tractat al seminari web són la incorporació de les dones, nenes i adolescents transgènere en l’àmbit d’aplicació de la Llei o la inclusió de nous conceptes “essencials”, com la diligència deguda dels poders públics, la victimització secundària i la interseccionalitat o intersecció d’opressions.

L’actualització legislativa recull també noves formes i àmbits de les violències masclistes com la violència digital; la violència obstètrica i contra els drets sexuals i reproductius; la violència de segon ordre, que s'exerceix contra els qui acompanyen les dones víctimes; la violència vicària, que utilitza els fills i filles amb la finalitat de causar dany a la mare; la violència en l'àmbit educatiu o la violència en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública.

Violència masclista a les xarxes socials

Durant la seva intervenció, la consellera Budó ha revelat que recentment i de forma reiterada ha estat víctima de violència masclista a les xarxes socials per part d’un assetjador que li enviava missatges amenaçadors i de contingut sexual. En aquest sentit, ha celebrat que gràcies a la nova Llei, que tipifica aquesta nova forma de violència masclista, ha pogut denunciar els atacs als Mossos d’Esquadra, que es procedeixi a la detenció de l’agressor i se’l pugui jutjar. “Ara, la Llei ens dona les eines per denunciar i combatre aquestes actituds que no es poden permetre en una societat moderna i igualitària”, ha subratllat Budó, motiu pel qual ha encoratjat totes les dones que pateixen violència masclista a denunciar les agressions.

La consellera també ha volgut agrair a totes les diputades del Parlament que “van saber treballar cercant el consens i la majoria” per tirar endavant la modificació de la llei, amb especial atenció a la feina d’impuls de la diputada Susana Segovia, ja que aquest consens confereix “força i transversalitat” a la Llei de cara a la societat.

Novetats de la Llei

Per la seva banda la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, ha destacat que, a part de les noves formes i àmbits incorporats, “cal subratllar les noves definicions de conceptes  (la diligència deguda i el consentiment sexual, entre d’altres); la nova redacció en altres definicions ja preexistents i les principals obligacions que se’n deriven per a les administracions públiques en els àmbits dels serveis d’informació i atenció a les dones, l’àmbit educatiu, de la salut, de les forces i cossos de seguretat, de l’ensenyament universitari, dels partits polítics, de la recerca, així com pel que fa a la formació de professionals, de l’atenció a menors, del Pressupost de la Generalitat, i de la seva responsabilitat envers la violència institucional”.

La presidenta de l’ICD ha intervingut per denunciar que ella mateixa com advocada especialitzada en violència masclista va partir violència masclista de segon ordre “que és la que patim les persones que estem al costat de les víctimes de violències masclistes i que ara queda recollida per llei”.  

Martínez ha subratllat l’elevat interès que ha aixecat la sessió informativa, on “hi ha més de 900 persones inscrites” i ha avançat que des de l’ICD es farà una bateria d’actuacions per divulgar i formar en els nous continguts.

La tècnica jurista de l’ICD, Maria Àngels Gensana, ha detallat tots els canvis i ha sistematitzat les modificacions i ha destacat que “son subjecte de la Llei 2020 totes les dones que es trobin en situacions de violències masclistes, així com els seus fills i filles dependents, que visquin o treballin a Catalunya; les referències a les dones inclouen les nenes i les adolescents i és una novetat que s'inclouen les dones, nenes i adolescents transgènere”.

 Aquesta jurista especialitzada ha situat una part de les novetat de la següent manera:

Noves definicions:

Diligència deguda: l’obligació dels poders públics de prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar els actes de violència masclista i protegir les víctimes.

Consentiment sexual: la voluntat expressa de la dona que avala i dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals.

Interseccionalitat o intersecció d’opressions: la concurrència de la violència masclista amb altres eixos de discriminació com l’origen, color de la pell, fenotip, ètnica, religió, situació administrativa, edat, classe social, entre d’altres.

Nous continguts a les violències següents:

 Violència psicològica: violència contra l’entorn afectiu de la dona (fills, filles i altres familiars), la violència ambiental (sobre béns i propietats de la dona) o violència sobre els animals amb els quals la dona té un vincle d’afecte.

Violència sexual: conductes d’accés corporal, mutilació genital o risc de patir-ne, matrimonis forçats, tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual, imposició de qualsevol pràctica sexual, entre d’altres.


Noves formes de violència:

Violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius: impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades.

Violència digital: actes de violència masclista comesos, instigats o agreujats amb les TIC, xarxes, etc.

Violència de segon ordre: violència contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista.

Violència vicària: violència contra els fills i filles amb la finalitat de produir dany psicològic a la mare.


Nous àmbits:

Violència en l’àmbit digital: es produeix a les xarxes de comunicació digitals.

Violència en l’àmbit institucional: accions i omissions de les autoritats, personal públic i agents de qualsevol organisme que retardin, obstaculitzin o impedeixin l’accés a les polítiques públiques o als drets de la llei. S’inclou la utilització de la SAP.

Violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones: es produeix en espais de vida pública i política. Esdevé violència institucional  si ocorre en les institucions polítiques o administracions públiques i és tolerada i no sancionada.

Violència en l’àmbit educatiu: la que es produeix en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa.

Dret a la protecció efectiva: Forces i cossos de seguretat

Avaluació del risc:

  • L’avaluació del risc en seu policial (Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra) ha d’ésser individualitzada i adaptada al tipus de violència, i ha d’incloure el risc patit pels fills i filles de la dona.
  • Obligació de crear un instrument d’avaluació de riscos per a ésser utilitzat pels metges i metgesses forenses i per les unitats de valoració forense integral.

Assistència lletrada:

  • Obligació de la Policia de la Generalitat de requerir al col·legi d’advocacia l’assistència lletrada des del moment inicial de la denúncia.


La  jurista i experta en serveis d’atenció a les dones de Dones amb Empenta, Natividad Veraguas, ha destacat els articles de la llei centrant-se en les afectacions als serveis d’atenció i ha expressat que “cal solucionar l’atenció a adolescents i l’atenció dels fills i filles de les dones en situació de violències masclistes que no han efectuat denuncia”. I ha destacat del nou articulat la inclusió de “la concurrència dels diferents eixos de discriminació en la violència masclista. Cal tenir en compte la intersecció d’opressions i també cal tenir-los en compte com a principis intervenció pública. Sabíem que existien però no estaven enlloc i ara la llei els incorpora”.  Veraguas ha reclamat que aquestes modificacions pel que fa als serveis “no siguin només una declaració d’intencions i s’estengui el seu efecte com una taca d’oli”. “Caldrà ser eficients en la seva incorporació”, ha manifestat.

Finalment, la responsable del Pla director de Formació en Equitat de Gènere de la Generalitat de Catalunya i cap d’Àrea d’activitats de l’ICD, Joana Martínez, ha subratllat que la Llei “estableix la no repetició i pràctiques socials que perpetuen la violència masclista, i que totes les administracions han d impartir de manera obligatòria formació en gènere i sobre les violències masclistes”. A més, ha afegit, “tots els col·lectius professionals i el personal dels Departaments afectats per aquesta Llei l’han de conèixer i caldrà fer formació de manera prescriptiva”. 

Martínez ha destacat les actuacions de formació previstes en el Pla director de Formació en Equitat de Gènere 2021-2024, l’eina de treball per aquesta formació en col·laboració amb els Departaments i Organismes. La Llei estableix la capacitació i formació de professionals com una política pública de primer grau per incorporar coneixement, aportar habilitats i canviar actituds, i formació sobre Transversalitat en les polítiques públiques per acomplir la igualtat de gènere i prevenir la violència Institucional i totes les violències masclistes.

També ha exposat la importància que dona el nou text legal “al foment dels instruments de sensibilització, prevenció i col·laboració en la formació dels professionals, i dels futurs professionals, de la comunicació, de la informació i de la publicitat, sobre els principis rectors d’aquesta llei, les bones pràctiques i els codis deontològics per a contribuir a erradicar la violència masclista”.

La  LLEI 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista està en vigor des del passat dia 13 de gener.

Accés al contingut íntegre del webinar:

https://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/normativa/llei-17-2020-de-22-de-desembre-de-modificacio-de-la-llei-5-2008/#

1  

Imatges

Foto de la consellera Budó

Foto de la consellera Budó 250

1  

Fitxers adjunts

Infografia novetats Llei

Infografia novetats Llei
PDF | 136