Foto

Un nou Portal de transparència en ordre públic estarà disponible properament al web del departament d'Interior

query_builder   24 març 2021 18:20

event_note Nota de premsa

Un nou Portal de transparència en ordre públic estarà disponible properament al web del departament d'Interior

Foto
  • En les pròximes setmanes es posarà en funcionament l'Oficina d’Atenció al Ciutadà del carrer Aragó, que ha de donar servei al centre de Barcelona
  • Barcelona és la regió policial que registra un major descens dels fets delictius durant el 2020 amb una reducció del 41% respecte de l'any anterior

  • Aquest matí s'ha celebrat la Junta Local de Seguretat de Barcelona presidida pel conseller d'Interior i l'alcaldessa, amb la participació dels diferents cossos policials i representants de la Judicatura i de la Fiscalia

  • Els furts han disminuït un 57%, els robatoris amb força un 31% i els robatoris amb violència i/o intimidació a la via pública un 32,6%

  • L'activació del Pla d'Acció TREMALL el passat mes de juny contra lladres multireincidents que actuen a la ciutat ha comportat 1.677 detencions en aquest àmbit, de les quals s'haurien dictat 291 ingressos a presó

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha anunciat aquest matí la creació d'un Portal de transparència en l'ordre públic, de lliure accés a la ciutadania, on s'informarà de diferents aspectes vinculats a la gestió de l'ordre públic a Catalunya.

Aquest portal, vinculat al web del Departament d'interior, disposarà d'informació vinculada a les diferents convocatòries en l'exercici dels drets de reunió i manifestació, identificant aquestes des de la comunicació del convocant fins a la seva realització.

D'altra banda s'informarà de la gestió feta pel cos de Mossos d'Esquadra, recollint informació referent als dispositius policials realitzats, actuacions d'ordre públic si escau, o altres circumstàncies.

El portal presentarà una explotació estadística que permeti conèixer al ciutadà dades referents a l'exercici d'aquest dret amb caràcter global i local.

Mostrarà també un mapa interactiu on el ciutadà pugui consultar previsions de manifestacions i les seves eventuals afectacions.

Per últim, el portal recollirà la normativa i legislació de caràcter general, i també publicarà la normativa interna de la Direcció General de la Policia i del Cos de Mossos d'Esquadra en aquesta matèria. Cal destacar que aquest portal no recollirà dades de caràcter personal. El portal estarà enllestit en el termini d'un mes.

El conseller ha fet aquest anunci aquest migdia després de la Junta Local de Seguretat de Barcelona, ciutat en la qual van tenir lloc el 36% de les manifestacions totals que van tenir lloc a Catalunya el 2020. Durant l'any 2020 a Catalunya es va tenir constància de la realització d'un total de 9.102 manifestacions i concentracions. D'aquest total de mobilitzacions, a la ciutat de Barcelona es van dur a terme un total de 3.289 la qual cosa representa un 36% del global.

També en el marc de l'ordre públic, en la Junta Local, s'ha fet un repàs de les darreres mobilitzacions convocades a la ciutat de Barcelona i la seva afectació en l'àmbit de la seguretat i la convivència. Des del passat 16 de febrer, s'han convocat 12 mobilitzacions que es van saldar amb un balanç de 93 detencions, 300 contenidors cremats, 128 establiments saquejats i 58 persones ferides, de les quals 40 van ser efectius policials. La investigació en relació amb els aldarulls i actes vandàlics realitzats en el marc de les protestes continua oberta.

Col·laboració

També s'ha explicat que els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana treballen cap a un nou model de seguretat a la ciutat de Barcelona amb l'impuls de nous projectes de coordinació i col·laboració en àmbits com la violència de gènere, la recollida de denúncies, la instrucció d'atestats amb la incorporació de la Guàrdia Urbana a l'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats de Barcelona i la investigació.

Es tracta de trobar espais comuns on els dos cossos policials puguin treballar conjuntament sota els principis de corresponsabilitat i lleialtat institucional amb l'objectiu de potenciar els nivells de seguretat de les persones que viuen a la ciutat.

El conseller Sàmper ha posat Barcelona com "exemple d'aquest model de treball de col·laboració i coordinació policial, col·laboració que també l'hem viscut en els darrers mesos a Catalunya". El conseller ha anunciat que "un exemple d'aquesta col·laboració policial, l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) del carrer Aragó que vam anunciar fa un temps, estarà acabada en 15 dies aproximadament i avui hem posat a disposició de la GUB la seva utilització conjunta per a la recollida de denúncies". L'OAC, la creació de la qual va ser anunciada el mes de juliol en l'anterior Junta Local, té com a objectiu donar servei al centre de la ciutat un cop va deixar d'estar operativa l'OAC existent a Plaça Catalunya.

Dades policials

Barcelona ha tancat l'any 2020 amb un descens del 41% dels fets delictius respecte de l'any anterior. És la regió policial que experimenta un major decrement en les infraccions penals, seguida de les regions policials metropolitanes. Durant l'any passat la reducció a nivell de Catalunya es va situar en un 26,7%. Aquest descens delinqüencial a la capital catalana va acompanyat d'una baixada del 23% de les detencions i un 17% dels investigats.

La situació generada per la pandèmia i les restriccions establertes en quant a mobilitat de les persones i confinament domiciliari en primer lloc i nocturn més tard han influït directament en la radiografia de les dades delinqüencials del 2020. Les estrictes mesures de seguretat establertes per l'impacte de la COVID-19 han suposat que enguany el nombre de turistes que visiten la ciutat s'hagi reduït dràsticament i que hagi augmentat el nombre de víctimes que viuen a la ciutat.

Durant l'any passat es van denunciar 133.383 fets delictius, (93.002 fets menys que en el període anterior), el que suposa una mitjana mensual d'11.115 fets delictius respecte als 18.865 registrats l'any anterior. Els delictes contra el patrimoni i els delictes contra les persones són els que experimenten una baixada més notable d'un 44,1% i un 8,4% respectivament, mentre que els delictes contra l'ordre públic i els delictes contra la salut pública pugen un 15,7% i un 45,5% respectivament. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van realitzar 17.292 detencions i 39.148 investigats.

Les dades delinqüencials corresponents al 2020 s'han presentat avui en el marc de la celebració de la Junta Local de Seguretat de Barcelona, presidida pel conseller d'Interior Miquel Sàmper i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i amb la participació de la resta de cossos policials i representants de la Judicatura i de la Fiscalia, entre altres actors que tenen competències en l'àmbit de la seguretat a Barcelona.

Durant la trobada s'han analitzat els principals indicadors de seguretat en l'actual situació de pandèmia i les prioritats en matèria de prevenció i seguretat, destacant els necessaris mecanismes de coordinació en les intervencions policials, programes o accions per tal de potenciar i millorar la seguretat de les persones que viuen a la ciutat.

Baixen els furts, els robatoris violents i els robatoris amb força

Els delictes contra el patrimoni, que ocupen un 88% de tots els fets que es produeixen a la ciutat, han experimentat un descens del 44,1% respecte de l'any anterior, situant-se en 116.846 fets denunciats. Les principals infraccions que figuren en aquest àmbit amb afectació directa sobre la ciutadania són els furts, que l'any passat van suposar el 41% del total dels fets delictius, els robatoris violents a la via pública, amb un 4,5% i els robatoris amb força que representen un 12% de la incidència delinqüencial a nivell de ciutat.

Els furts han experimentat un dels descensos més notables situant-se en un 57,5% per sota respecte l'any anterior, (de 54.829 a 129.164) amb una mitjana diària de 150 fets denunciats. Els descensos més importants es produeixen al centre de la ciutat, principalment als districtes de Ciutat Vella, Eixample i Sants- Montjuic. La caiguda més destacada es va començar a registrar el passat mes de març, però el nivell més baix es va registrar el mes d'abril amb 800 furts denunciats. Les mesures de seguretat establertes en el marc de la pandèmia que recomanen la distància social i l'ús de la mascareta per evitar el contagi de la malaltia han comportat que el furt se situï a uns nivells molt allunyats dels habituals.

Així, els lladres han tingut més dificultats a l'hora de cometre aquest fet delictiu, ja que les mesures per garantir la distància social han implicat que les persones siguin molt més conscients a l'hora de mantenir el seu espai personal, sobretot a la via pública i al transport públic.

Els robatoris amb força van disminuir un 31% (15.810 fets, dels quals 1925 a establiments, 3655 a domicilis i 8.447 a interior de vehicle). Igualment els robatoris violents a la via pública van experimentar una baixada del 32,6%, tancant-se l'any 2020 amb un total de 6.119 robatoris violents. Pel que fa a les estrebades, el descens encara és més pronunciat amb un 47% (2.033 fets), i els robatoris violents a establiment comercial baixen un 35,9% (820 fets).

176 multireincidents actius des de la posada en marxa del Tremall

El passat mes de juny es va posar en marxa a Barcelona el Pla d'Acció Tremall per donar resposta al fort increment de robatoris violents registrats a la ciutat durant l'any 2019 protagonitzats per multireincidents. Després de set mesos de funcionament, aquest pla s'ha consolidat com a un sistema de treball eficaç per minimitzar l'impacte delinqüencial que aquests robatoris tenen sobre les persones que viuen a la capital catalana. L'efecte que la pandèmia ha tingut sobre la seguretat a Catalunya i, en particular a Barcelona, ha comportat que creixi el nombre de víctimes de robatoris violents que viuen i treballen a la ciutat.

L'activació del Tremall ha comportat abordar la multireincidència des d'un mateix prisma, augmentar la pressió policial al carrer i reduir l'activitat d'aquestes persones que de manera reiterada actuen a la ciutat. Des del mes de juny fins al desembre del 2020 s'han realitzat més de 7.000 serveis vinculats al Pla Tremall.

Durant aquests set mesos, s'ha detectat activitat delictiva de 176 multireincidents. D'aquests, un total de 153 han estat detinguts per la seva participació en algun fet delictiu, 116 han estat detinguts per robatori amb violència /intimidació i 159 han estat denunciats per una infracció penal lleu o administrativa.

Els 153 multireincidents detinguts han estat arrestats en més d'una ocasió, de fet han protagonitzat 568 detencions i 871 fets delictius. Pel que fa als 159 multireincidents investigats haurien estat denunciats fins a 867 vegades per un total de 1073 infraccions.

En el marc del Pla d'Acció Tremall s'han desactivat 12 ocupacions delinqüencials i es continua treballant sobre 38 ocupacions més d'aquestes característiques. En aquests casos, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana realitzen patrullatge preventiu per tal de garantir la seguretat dels veïns de les zones afectades.

Així mateix, el Tremall preveu la incorporació de la Seguretat Privada que opera a la ciutat en la lluita contra aquest fenomen i que a Barcelona aglutina un total de 4.000 vigilants. La coordinació i la col·laboració és la base sobre la qual se sustenta aquest pla d'acció. Durant els darrers mesos s'han realitzat cinc sessions informatives telemàtiques als membres de les principals organitzacions d'aquest sector.

Pugen els maltractaments i els delictes per atemptats i desobediència als agents de l'autoritat

Els delictes contra les persones baixen un 8,4%. D'altra banda, l'increment del temps de convivència entre persones arran dels confinaments van fer aflorar els maltractaments en l'àmbit de la llar en un 8,5% i situant-se en 1.421 fets denunciats durant el 2020. També les amenaces, relacionades amb problemes de convivència van créixer un 3,1%.

Pel que fa als casos de violència de gènere, creixen un 2,5%, amb un total de 2.389 fets denunciats. La tipologia que puja més en aquest àmbit són els trencaments de condemna, amb un increment del 39,4% i els maltractaments amb l'àmbit de la llar amb un 7,5%. Per donar resposta a l'increment de casos derivats de la violència masclista, la regió policial Metropolitana Barcelona ha ampliat el número d'efectius dels Grups d'Assistència a la Víctima (GAV). Aquesta ampliació és una de les mesures que preveu el Pla de millora d'Atenció a la Víctima per combatre les violències masclistes. Aquest pla també preveu que els GAV es constitueixin com els equips especialistes per atendre les víctimes i les denúncies per violències masclistes.

La impossibilitat de sortir de casa i el fet de compartir espais amb l'agressor durant un període sostingut en el temps, va comportar en molts casos que les víctimes no tinguessin, no només la possibilitat física de poder evitar aquestes situacions, sinó tampoc les eines necessàries per poder fer-ho, ni l'empoderament per prendre la decisió de denunciar. Tot i ser un procés intern de la víctima, aquest ve acompanyat pel suport dels grups i organismes que treballen la problemàtica de la violència de gènere.

13 homicidis i 56 temptatives d'homicidi

Durant l'any passat, es van consumar 13 homicidis (9 homes, 3 dones i 1 nounat), el que representa un descens del 28%, i 56 temptatives d'homicidi, les víctimes de les quals van ser un 82% homes i en sis casos es van produir en l'àmbit de la violència de gènere/domèstica.

Els delictes per atemptat, resistència i desobediència als agents de l'autoritat van experimentar un augment del 26,6% respecte de l'any anterior. Aquest increment està influenciat per la situació actual de pandèmia, ja que moltes de les actuacions policials es van iniciar per situacions en què les persones no portaven mascareta o incomplien el confinament nocturn.

Pel que fa a les denúncies per delictes contra la salut pública, principalment el tràfic de substàncies estupefaents, van experimentar un augment durant aquest primer semestre de l'any, motivat sobretot pel període de confinament quan les actuacions policials relacionades amb aquest tipus delictiu es van incrementar. Segons assenyalen les dades delinqüencials, l'augment va ser del 45,5%. Al districte de Ciutat Vella, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van desmantellar durant l'any passat 80 punts de venda i tràfic de drogues, dels quals 10 eren narcopisos.

D'altra banda, la Guàrdia Urbana de Barcelona treballa per a la prevenció, detecció i atenció de la violència masclista des de diferents àmbits i realitza diàriament intervencions en situacions de violència masclista. Amb l'objectiu de continuar oferint una atenció de màxima qualitat, el passat mes de desembre es va anunciar l'augment de recursos i de la preparació de la Guàrdia Urbana per millorar la prevenció, la detecció i l'atenció a les dones víctimes de violències masclistes, així com optimitzar els recursos existents del sistema. Aquestes accions van en la mateixa línia de presentades en la Mesura de Govern "Sumant aliances: Barcelona, ciutat lliure de violències masclistes" aprovada fa un any i que treballa amb l'objectiu d'incorporar un model integral, sumar aliances, potenciar la formació, coordinació i prevenció sempre amb una mirada no punitivista.
Les accions que es portaran a terme també tenen els objectius següents:

• Millorar la prevenció i detecció de situacions de violència masclista, especialment de gènere, violències sexuals i de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual.
• Incrementar l'eficàcia en la resposta, l'atenció a les víctimes i les actuacions que ajudin a les dones a accedir als diferents serveis d'atenció municipal.
• Millorar la coordinació entre serveis municipals i amb el cos de Mossos d'Esquadra.

Reforç de la vigilància de l'espai públic a Ciutat Vella

El passat mes de juny es va posar fi a l'Estat d'Alarma decretat el 14 de març per fer front a la pandèmia de la COVID -19. Des d'aleshores la ciutadania s'ha adaptat a les mesures marcades pel PROCICAT per tal de contenir la pandèmia.

Des del primer moment la Guàrdia Urbana de Barcelona va reorientar el seu servei a la ciutadania amb l'objectiu de garantir les mesures de restricció, reforçar la tasca assistencial, mantenir el civisme i la seguretat a la ciutat i atendre les demandes de convivència.

Les diferents restriccions han suposat un canvi en les conductes de la societat. Els nous horaris dels comerços i de la restauració han concentrat els horaris d'esbarjo en una franja molt curta de la tarda i ha fet que, davant de la manca d'espais recreatius, de restauració i d'oci, les places i llocs de la via pública s'utilitzin, no només com a punt de trobada social, sinó també d'estada, amb un ús intensiu d'aquests espais on en molts casos no es respecten les mesures marcades per prevenir i fer front a la pandèmia.

Davant d'aquesta nova realitat, la Guàrdia Urbana de Barcelona va crear el passat mes de novembre un grup d'espais públics al districte de Ciutat Vella format per 16 agents que es dediquen de manera específica, planificada i permanent, a garantir el lleure i el gaudiment de la societat dels espais públics fent sense que aquest gaudi posi en risc la seguretat sanitària.

El seu objectiu és mantenir la convivència i fer respectar les normes d'agrupació, utilització de mascaretes i no consumir begudes ni menjar a la via pública. A la vegada, i de manera transversal, es té especial cura amb el col•lectiu vulnerable que viu al carrer tot oferint-li l'ajut corresponent a cada cas o bé la seva derivació a serveis socials.

Aquest grup treballa de manera planificada. Totes les actuacions es porten a terme després de la consulta de totes les dades disponibles com són els fets delictius, la demanda, l'activitat policial i les informacions contrastades de veïns i veïnes i comerciants. De manera transversal també s'utilitzen altres recursos municipals com són el Servei d'Urgències i Emergències Socials, Serveis Socials, agents cívics, equips de neteja i de Parc i Jardins, entre d'altres, per tal de poder realitzar un dispositiu el més ajustat possible a les necessitats del moment.

Aquesta actuació es coordina amb el cos dels Mossos d'Esquadra, tant en la part de direcció i anàlisi com de la part operativa.

Aquest equip de vigilància d'espais públics de la Guàrdia Urbana disposa de diferents vehicles i també patrulles de paisà per tal de detectar els grups que no estan respectant les mesures.

D'altra banda es planifiquen dispositius conjunts amb els Mossos d'Esquadra en els espais on s'ha detectat una problemàtica més intensificada i on pot haver-hi un conflicte que pot derivar a un problema d'ordre públic.

Des de la creació del grup de vigilància d'espais públics el passat mes de novembre s'han realitzat 302 actes per consum d'estupefaents, 2.157 denúncies per incompliment de mesures de contenció COVID, 1.709 denúncies de les ordenances municipals, 181 intervencions penals contra el patrimoni i la salut pública i 48 detinguts per il·lícits penals. Aquest grup també ha realitzat 2.088 punts de control de pas.

Disminueixen un 38% els sinistres de trànsit

L'any passat la Guàrdia Urbana de Barcelona va intervenir en 5.715 sinistres amb víctimes a la ciutat, el 38,26% menys que l'any passat, una disminució deguda a l'afectació a la mobilitat de vehicles i persones fruit de l'aplicació del Decret d'Alarma fins al 21 de juny i a les diferents restriccions que afecten la mobilitat de persones i vehicles marcades pel PROCICAT.

Respecte del nombre de ferits, la xifra total disminueix un 39%%, i la de víctimes mortals un 36,36% passant de 22 a 14 persones 

 

2019

2020

%

Ferits

11.832

7.205

-39,11%

Ferits lleus

11.630

7.064

-39,26%

Ferits greus

202

141

-30%

Morts

22

14

-36,36%

TOTAL VÍCTIMES SINISTRES DE TRÀNSIT

11.854

7.219

-39,1%

 

La meitat de víctimes mortals en sinistres de trànsit eren motoristes, seguit per quatre vianants, un conductor de bicicleta, un de turisme i un conductor de vehicle de mobilitat personal (VMP). Del total de les 14 víctimes mortals, 12 eren homes i 2 dones.

Pel que fa a la sinistralitat més greu, aquells sinistres de trànsit que han provocat víctimes mortals i ferits greus, l'any passat van ser 155, un 30,8% menys que l'any 2019 i la xifra més baixa dels últims 16 anys.

Lesionats greus


El 2020, es van produir, en total, 141 lesionats greus (més de 24 hores hospitalitzats) en sinistres de trànsit a la ciutat. La xifra indica que els conductors són els usuaris que pateixen les lesions de major gravetat (94). Concretament, els conductors de motocicleta (73) són els ferits greus més nombrosos, seguits pels conductors de VMP (7) igualant el nombre amb els conductors de bicicleta (7) i per davant del conductor de ciclomotor. Pel que fa als vianants, van resultar ferits greus (32), dels quals van ser atropellats per motocicleta (13).