Papers

La setmana vinent torna a Catalunya un nou lliurament de documentació privada confiscada l'any 1939

query_builder   1 abril 2021 10:15

event_note Nota de premsa

La setmana vinent torna a Catalunya un nou lliurament de documentació privada confiscada l'any 1939

  • Es tracta del setè lliurament dels anomenats ‘Papers de Salamanca’
  • L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’encarregat de la restitució material als titulars legítims
Papers

El Departament de Cultura rebrà la setmana vinent el setè lliurament de la documentació confiscada a Catalunya l’any 1939 per l’exèrcit d’ocupació i els serveis creats a l’efecte i retinguda pel patronat del Centro Documental de la Memòria Histórica.

La consellera Àngels Ponsa ho ha qualificat com “un acte de justícia aconseguit amb l’esforç i la perseverança de moltes persones i entitats. Arriba tard i encara ens falta camí per recórrer, però som més a prop de restituir la història nacional, civil i humana del nostre país”.

Aquest lliurament és exclusivament de documentació privada i es compon de 26 fons documentals (8 d’entitats i associacions, 9 de particulars i empreses, i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions documentals de menor entitat que en total es corresponen a un volum de 25.602 imatges digitals.

Es tracta de documentació de persones físiques i jurídiques, algunes de les quals ja havien rebut transferències anteriors, com ara la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Unió General de Treballadors (UGT), l’Associació d'Amics de la Unió Soviètica de Catalunya (AUS), el Socors Roig Internacional (SRI) de Catalunya, la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Catalunya, la Companyia de Jesús, Antoni Aymat Mareca o el conseller de Sanitat (1931-1932) del Govern de la Generalitat, Josep Jové i Sarroca.

Però també inclou nous receptors com organitzacions professionals o sindicats i cooperatives d’arreu del país: l’Associació de Professionals de Faquins Bastaixos del Peix, la Societat d’Obrers Calderers en Coure de Barcelona, el Sindicat Agrícola de Balaguer, el Sindicat Agrícola de San Carles de la Ràpita (Montsià), el Sindicat Únic Agrícola Cooperatiu de la Portella (Segrià), el Sindicat de Pagesos Unió Agrària de Llardecans (Segrià) , el Comitè local de Reus de l’Aliança Obrera, l’Associació d’Operaris Pintors i el Sindicat d’Obrers Forners de Terrassa, la Cooperativa de Tintorers de Robes Usades de Reus, la Societat de Picapedrers de Tarragona o la Cooperativa Popular Lleidatana.

Pel que fa a entitats socials i polítiques cal ressaltar la documentació recuperada del Centre Israelita “Agudad Ahim” de Barcelona, el Centre Republicà Autonomista del Vendrell, la Joventut Cultural i Recreativa de Rosselló i el Centre Republicà d’Esquerra de Rosselló (Segrià), el Casino Foment Rapitenc i el Centro Republicà de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el Comitè local de Freginals del Centre Republicà Radical (Monstià), les seccions locals de la Unió Patriòtica de Tarragona i Freginals i una bandera de l’Aliança Nacional de la Dona Jove.

Així mateix, també es restitueix documentació d’entitats assistencials i religioses com la Confraria del Cordó i el Convent de Santa Maria de Jesús de Reus o la Casa Asilo de San José (Tarragona); d’empreses com la Compañía General de Minas y Sondeos, la Compañía Termoeléctrica de Fayón, SAM (Sociedad Anónima Mixta) i la delegació a Barcelona de la Distribuidora Ibérica de Publicaciones; i dels seus comitès de control durant la Guerra Civil, com en el cas de la Central Hidroelèctrica de Cledes (Les, Vall d’Aran) o Carner, Colom, i Cia. Lda. d’Igualada.

Finalment, també de famílies com els Amell Pretel i personals, corresponents a 38 homes i dones, entre els quals destaca la documentació d’un dels principals referents històrics de l’anarcosindicalisme, Ángel Pestaña Núñez.

                                                                                                               

L’Arxiu Nacional, encarregat de la restitució

Una vegada rebuda la documentació, el Departament de Cultura, a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya realitzarà els treballs necessaris per a identificar, localitzar i informar als titulars.

D’aquesta manera, es dona continuïtat a la tasca encetada a partir dels sis lliuraments anteriors realitzats pel Ministeri de Cultura entre el 2008 i el 2014: entre 2012 i 2015, la Generalitat va restituir els primers 17 fons documentals a titulars coneguts, que els reclamaven de feia molts anys; durant el 2015, l’Arxiu Nacional va iniciar una campanya per localitzar els titulars dels altres 459 fons i documents que va fer possible restituir-ne 120 més en dos actes públics. Des d’aleshores ha continuat el degoteig de sol·licituds i tramitacions que el centre ha lliurat de manera individual. En definitiva: el Departament de Cultura ha retornat als titulars legítims més del 95% de la documentació lliurada a la Generalitat fins avui, complint l'objectiu de restituir als legítims propietaris els documents requisats per les tropes franquistes.

Aquesta campanya encara és activa amb l’objectiu de restituir-ne la seva totalitat, ja que prop d’un 5% de documentació que no ha estat reclamada ni atribuïda a cap titular. Es pot consultar a: anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/Ajudans-a-localitzar-els-titulars-legitims-dels-Papers-de-Salamanca

 

Una llarga lluita amb la Comissió de la Dignitat

Després de dècades de lluita, el 2002 es va crear la Comissió de la Dignitat que va mobilitzar famílies, entitats de memòria i bona part dels partits, sindicats i entitats espoliades aconseguint que les Corts espanyoles aprovessin la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica.

Com a conseqüència, entre 2006 i 2014, a partir dels treballs d’identificació de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, el Ministeri de Cultura va realitzar sis transferències. El gener de 2006 va arribar la documentació (507 lligalls) confiscada a la Generalitat republicana i els organismes que en depenien i, a partir de 2008, la intervinguda a persones físiques i jurídiques. En aquest segon grup, es tractava d’un total de 476 fons i documents, la reproducció dels quals es corresponia a un milió d’imatges digitals.

Una vegada constatada, però, la impossibilitat d’obtenir la restitució completa dels documents acordats al 2013 a través de la negociació a la Comissió Mixta, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va decidir presentar a l’Audiència Nacional espanyola, el primer d’octubre de 2014, un recurs contenciós-administratiu contra el Ministeri de Cultura per l’incompliment dels acords en relació a la documentació confiscada a Catalunya durant la Guerra Civil, dipositada a Salamanca.

El 9 de febrer de 2015 l’Audiència Nacional va admetre a tràmit el recurs i el 2 de juny de 2016 va dictar sentència, tot estimant la demanda de la Generalitat i establint que, en aplicació estricta de la Llei 21/2005, la documentació identificada i acordada per la Comissió Mixta havia de ser transferida en la seva totalitat. En discrepar de la resolució judicial, el juliol del mateix any el Ministeri d’Educació va presentar un recurs de cassació, que va ser admès a tràmit, contra la sentència estimatòria de l’Audiència Nacional.

El juny de 2019 el Tribunal Suprem va dictar sentència per la qual va desestimar el recurs de cassació presentat per l’Administració General de l’Estat i va imposar-li el pagament de les costes. Des de llavors, tant la Generalitat com la Comissió de la Dignitat han reclamat insistentment i per diferents vies el seu retorn que, finalment, es va acordar per la setmana vinent.

Tant la Generalitat com la Comissió de la Dignitat segueixen treballant per completar la restitució d’aquest greuge que no es veurà reparat fins la tornada de la documentació institucional de la Generalitat retinguda als arxius d'Àvila i de Salamanca, els fons dels ajuntaments i d'ordre públic de justícia de la Generalitat i els de la maçoneria catalana. Documentació pública el retorn de la qual ja va ser reconegut en el restabliment de la Generalitat l’any 1977, tal com reconeix el preàmbul de la Llei de restitució: “el renaixement del dret de les seves institucions a recuperar la seva memòria històrica i la restitució del seu arxiu institucional.”

 

 

3  

Imatges

Portada i primer full del Llibre de socis del Casino Foment Rapitenc (1924)

Portada i primer full del Llibre de socis del Casino Foment Rapitenc (1924) 107

Àlbum de fotos d'activitats de lleure editat pel Socors Roig Internacional (SRI) de Catalunya

Àlbum de fotos d'activitats de lleure editat pel Socors Roig Internacional (SRI) de Catalunya 94

Invitació a un ofici religiós del Centre Israelita "Agudad Ahim" de Barcelona

Invitació a un ofici religiós del Centre Israelita "Agudad Ahim" de Barcelona 194