.

Justícia publica un guia per a pares amb fills que han patit violència sexual

La guia I ara, com t'ajudo? vol orientar els familiars sobre com actuar en aquests casos

query_builder   21 maig 2021 14:41

event_note Nota de premsa

Justícia publica un guia per a pares amb fills que han patit violència sexual

La guia I ara, com t'ajudo? vol orientar els familiars sobre com actuar en aquests casos

Cada any, l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal atén més de 700 menors víctimes de violència sexual

.

I ara, com t’ajudo? és un recull de criteris basats en l’experiència de dos psicòlegs forenses al llarg de la seva feina de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona i Girona, EATP, del Departament de Justícia, Montserrat Bravo i José Ramón Juárez. El manual està plantejat com una sèrie d’idees o pautes per ajudar els pares i les famílies perquè sàpiguen com actuar amb els fills víctimes de violència sexual fent-los costat i sense espantar-los o avergonyir-los.

Els psicòlegs forenses de l’Equip d’Assessorament Penal són les persones que atenen els menors i són amb ells mentre declaren al jutjat. Treballen perquè els menors puguin prestar el seu testimoni en les millors condicions possibles i amb totes les garanties que estableix la llei. Però necessiten la col·laboració de la família perquè el dia que declaren els menors ho facin parlant lliurement, sense contaminacions, amb les seves pròpies paraules i a la seva manera.

Per aquest motiu, el document facilita unes eines per respectar els sentiments del menor en primer lloc i que els pares puguin gestionar les emocions de manera adequada. I, sobretot, pretén evitar i reduir els possibles sentiments de culpa i de vergonya que puguin sentir els menors i també els pares.

Cap mare o pare està preparat per abordar una situació amb fills víctimes de violència sexual

Precisament, diu la guia que no hi ha un manual sobre com ser la millor mare o el millor pare. I també hi ha situacions com aquestes, de violència sexual, per a les quals ningú no està preparat.

Els menors desconeixen que poden ser víctimes de violència sexual, i a la majoria ni els han parlat mai d’educació sexual, ni els han dit com han d’actuar en aquestes situacions. A tot això, s’hi ha d’afegir que prop d’un 85 % dels casos de violència sexual té lloc dins de l’entorn familiar. I la primera vegada que un menor explica la seva vivència ho fa al seu entorn de confiança més pròxim.

I jo, com t’ajudo?

La guia s’estructura en preguntes introductòries, recomanacions davant de la revelació i primeres pautes. Dona un seguit de recomanacions del que cal fer, com ara escoltar sense completar les frases ni omplir-ne els silencis perquè es pot distorsionar el record que en té el menor, o bé anomenar l’agressió i les parts del cos amb les seves mateixes paraules, sense corregir-les ni canviar-les. I, del que no cal fer, com per exemple, suposar com se sent el menor, negar o qüestionar si ha pogut ser violència sexual o minimitzar el seu patiment. I, sobretot, no fer preguntes per no alterar els records, només escoltar-los i fer-los companyia.

L’escrit recorda que l’actitud i la manera de reaccionar dels pares i familiars davant d’una revelació d’aquest tipus no ha de causar un efecte negatiu en el menor que li faci sentir culpa, por o dubtes. Es tracta d’evitar que es faci enrere en la revelació, i decideixi de no explicar-ho més o, fins i tot, que ho negui en un futur. La manera com es pretén obtenir informació sobre què li ha passat el pot condicionar i perjudicar.

Finalment, la guia estableix unes rutines per aportar estabilitat als infants, com ara respectar els seus horaris de son i àpats, fer exercici, animar-los a sortir, a recuperar les amistats, a buscar temps i fer activitats que els agradin, a posar música alegre, a evitar veure pel·lícules violentes i a demanar ajuda a especialistes, entre d’altres.

I jo, com m’ajudo?

El document també dona pautes als pares i la família per saber com han d’actuar. Entre d’altres, aconsella serenitat i autoconfiança i reduir els sentiments de culpa com ara assumir que el fill o filla no vulguin parlar amb ells de moment, estar disponibles perquè expliquin el que vulguin, quan vulguin, tractar el tema amb paciència perquè no s’alterin, no transmetre pors i, entre d’altres, entendre que els símptomes que manifesten formen part d’un procés.

Ho haig de denunciar?

Sempre s’ha de denunciar. Els contactes o interaccions entre una persona major d’edat i un nen o nena menor de 16 anys són delicte. Es pot fer a la policia, a la Fiscalia, als jutjats de guàrdia o a un centre de salut. També es pot trucar a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte, al Servei d’informació i orientació telemàtica a la víctima del delicte de Catalunya (telèfon gratuït: 900 12 18 84 o al correu electrònic infovictimesdelicte.justicia@gencat.cat) En cas que l’agressor sigui un altre menor, s’han d’adreçar a la Fiscalia o trucar al telèfon de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), a Infància Respon (telèfon: 116 111).

Equips d’assessorament tècnic penal (EATP)

Són equips del Departament de Justícia formats per psicòlegs i treballadors socials, especialitzats en l’àmbit judicial, victimològic i forense. Actualment hi ha 5 equips, repartits per Catalunya, i a principis de juny està previst la creació de l’Equip de Barcelona Comarques.

Donen resposta a les peticions dels jutjats d’instrucció, dels jutjats especialitzats de violència sobre la dona, dels jutjats penals i de les audiències provincials així com de la Fiscalia. Intervenen sempre a petició del jutge o magistrat o del Ministeri Fiscal i proporcionen als òrgans judicials elements d’anàlisi i valoració de la situació de les persones involucrades en un procediment judicial per tal que els ajudin en la presa de decisions.

A partir dels seus programes d’intervenció, poden abordar demandes relacionades amb encausats o penats, víctimes o testimonis d’un procediment judicial, en qualsevol fase processal. Els informes pericials que elaboren, però, no són vinculants. També són els equips encarregats de fer les exploracions judicials als menors o víctimes especialment vulnerables, per tal que es donin les condicions perquè la declaració esdevingui una prova preconstituïda i així la víctima no hagi de tornar a declarar en el moment del judici oral. 

A Catalunya, l’EATAP està format per 37 professionals: 25 psicòlegs i 12 treballadors socials. D’aquí a poc temps, s’ampliarà amb 7 professionals més: 5 psicòlegs forenses i 2 treballadors socials.

Més de 1.500 exploracions i assessoraments de l’EATP cada any

El 2020, a Catalunya es van fer 700 exploracions i assessoraments tècnics amb víctimes menors d’edat contra la llibertat sexual i 1.500 en total, entre els quals estan inclosos també els maltractament i les agressions.

4  

Imatges

Imatges de la Guia

Imatges de la Guia 5649

Imatges de la Guia 2

Imatges de la Guia 2 4322

La coautora de la Guia a una sala de menors

La coautora de la Guia a una sala de menors

Una sala de menors de la Ciutat de la Justícia

Una sala de menors de la Ciutat de la Justícia 5821