Jornada 'Nous reptes i noves responsabilitats davant les violències' al Palau Robert

L'abordatge institucional i la responsabilitat en la cobertura de les violències masclistes, eix central de la jornada prèvia al 25N

query_builder   24 novembre 2021 16:31

event_note Nota de premsa

L'abordatge institucional i la responsabilitat en la cobertura de les violències masclistes, eix central de la jornada prèvia al 25N

  • La consellera Verge ha inaugurat l'acte ‘Nous reptes i noves responsabilitats davant les violències’, que ha tingut lloc al Palau Robert i ha reunit professionals de l’àmbit educatiu, sanitari, periodístic i de la seguretat ciutadana.
  • El deure de les institucions en l’abordatge de diferents tipologies de violències masclistes, des de la violència obstètrica a la digital, s’ha tractat a la primera taula.
  • La segona taula ha reflexionat sobre el compromís que tenen els mitjans de comunicació en la cobertura de les violències masclistes.
Jornada 'Nous reptes i noves responsabilitats davant les violències

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha inaugurat la jornada ‘Nous reptes i noves responsabilitats davant les violències’ que ha tingut com a objectiu visibilitzar els diferents tipus de violències i  posar sobre la taula la responsabilitat d’administracions, ens públics i mitjans de comunicació a l’hora de combatre-les i erradicar-les. La jornada s’emmarca en els actes organitzats per la conselleria d’Igualtat i Feminismes al voltant del 25N, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. 

En el seu discurs inaugural, Verge ha posat el focus en la resposta integral que cal donar com a societat a aquestes violències, des dels poder públics als privats, amb especial èmfasis en els homes. “La responsabilitat d’erradicar les violències masclistes ha de ser assumida com un deure per tots els sectors i agents de la nostra societat, tant públics com privats. No és responsabilitat de les dones cuidar-se, sinó de qui ha de vetllar per garantir els seus drets”, ha afirmat la consellera. “La nostra aposta és també per la prevenció contínua i per a tothom, amb un focus especial en els homes i els nois, perquè la prevenció no pot estar enfocada en qui pateix la violència, sinó en qui l’exerceix”


Quina responsabilitat tenen les institucions en l’abordatge de les violències masclistes?

La primera taula rodona, amb el títol ‘Els vostres drets, les nostres responsabilitats’, ha abordat diferents tipologies de violències masclistes vinculades a la responsabilitat que tenen en el seu abordatge les institucions, i les eines per fer-hi front i erradicar-les. Ha comptat amb la participació de Rut Ribas, Directora General d’Alumnat del Departament d’Educació; Montserrat Escudé, inspectora de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana de la PG-ME del Departament d’Interior; Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i Laia Rosich, Directora General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes.

Carreras ha parlat sobre la violència obstètrica que exerceix el personal facultatiu sobre el cos de les dones, que impedeix que puguin decidir lliurement sobre la seva salut sexual i reproductiva. “És violència obstètrica tant fer una cesària de més com de menys. No es tracta de no fer, és fer el que cal, de manera consentida: el límit entre violació i exploració ginecològica és el consentiment. Estem exposant la dona a una situació terrible, estirada, amb les cames obertes... Cal repensar tota l’assistència”, ha compartit la cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Les violències digitals les ha introduït Escudé, que ha contextualitzat la guia per fer front a les violències masclistes que es va presentar ahir, elaborada pel col·lectiu DonesTech en col·laboració amb Mossos d’Esquadra. Escudé ha compartit algunes recomanacions de la guia, com que “no hem de fer que la doni bloquegi l’agressor ni canviï de mòbil. Amb això estic legitimant aquelles accions i desempoderant les dones. No podem fer això perquè al final expulsarem les dones dels espais digitals. No les podem desempoderar: això pot causar molts danys psicològics”. La inspectora ha recalcat que és important denunciar quan hi ha agressions i assetjaments, per tal que es pugui actuar des del cos policial. 

Ribas ha parlat del Pla d’escoles lliures de violència, que pretén evidenciar les violències masclistes existents en el sistema educatiu i erradicar-les. “Els nois no identifiquen el que fan com una agressió. La coeducació s'ha d’impregnar en el currículum i en el dia a dia. Cal que tothom tingui coneixement sobre les violències i les pugui reconèixer. Hem de prendre consciència i combatre-les”, ha afirmat Ribas. El pla està enfocat a tot l'alumnat del sistema educatiu, i conté entre les seves accions formació als equips docents i l’atenció a situacions de violència que pateixin alumnes per part d’una unitat especialitzada.

Per la seva banda, Rosich ha ressaltat la violència institucional i la importància d’erradicar-la. “Jo com a administració he de garantir els drets de les dones. Hem d’acordar que segons quines pràctiques no es poden fer i les hem d’assenyalar com a mala praxis”, ha compartit contundent la Directora General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes. L’acord de Govern contra la violència institucional és una eina clau per lluitar contra aquest tipus de violència que generen les institucions, i inclou accions com la formació continuada especialitzada de totes les persones professionals implicades en els circuits d’abordatge de les violències masclistes.


Com han de cobrir les violències masclistes els mitjans de comunicació?

La segona taula, amb el títol 'La responsabilitat en parlar de violències', ha tractat com s’aborden les violències masclistes des dels mitjans de comunicació, amb la participació de les periodistes Laia Soldevila de Crític, Agnès Marqués de Rac1, Anna Punsí i Guillem Sánchez d’El Periódico. Ha iniciat el debat Soldevila afirmant que des dels mitjans de comunicació “parlem dels feminicidis, de la punta de l’iceberg, però no sabem explicar que es tracta d'una violència estructural. No expliquem les altres accions prèvies a la violència extrema, als feminicidis. No ens fem moltes preguntes que ens hauríem de fer, només ens posem a escriure i ja està”.

Marquès ha defensat una actitud d’activisme davant la cobertura de les notícies vinculades a violències masclistes. “Si hi ha un informe forense que diu que són compatibles les lesions amb una violació, no posaré que els acusats són innocents al mateix nivell que la víctima. No faig un judici, però si hi ha elements que em fan entendre que hi ha agressió, faig una acció de militància i activisme de no posar al mateix nivell agressor que víctima", ha compartit l’editora del No ho Sé de Rac1.

“Què expliquem com a periodistes i què traspassa les línies vermelles? No hi ha un periodisme objectiu, esculls una part de la realitat i fas el teu relat amb honestedat”, ha reflexionat Punsí. En la mateixa línia, Martínez ha comentat que “hem de tenir presents els canvis que s'estan produint a l'hora de tractar les informacions sobre violències masclistes, ser sensibles".

Soldevila, del mitjà Crític, ha reflexionat amb la resta de periodistes de la taula sobre que “tenim una responsabilitat molt gran, i cal entendre que el sentit comú és ideològic dins d’un sistema masclista. Cal preguntar-nos a qui beneficia allò que redactem per inèrcia. Fem-nos preguntes. Per què no fiscalitzem les nostres informacions plantejant-nos si realment estem ajudant les víctimes més enllà de l’agressió?".

La jornada ha conclòs amb les paraules de la secretària de Feminismes, Montse Pineda Lorenzo, recordant que “tenim la responsabilitat de garantir el dret de totes les dones d’erradicar les violències masclistes i també el dret a la reparació. Aquest és el nostre compromís diari per canviar la societat”.

4  

Imatges

Participants a la taula 'La responsabilitat en parlar de violències' i la consellera Tània Verge

Participants a la taula 'La responsabilitat en parlar de violències' i la consellera Tània Verge 690

La consellera Verge inaugurant la Jornada 'Nous reptes i noves responsabilitats davant les violències'

La consellera Verge inaugurant la Jornada 'Nous reptes i noves responsabilitats davant les violències' 594

Taula 'La responsabilitat en parlar de violències'

Taula 'La responsabilitat en parlar de violències' 119

Taula ''Els vostres drets, les nostres responsabilitats'

Taula ''Els vostres drets, les nostres responsabilitats' 721