Des de l'entrada d'Espanya a la UE, el 1986, l'economia catalana ha experimentat transformacions molt profundes: s'ha obert a l'exterior, s'ha tornat més competitiva i flexible i, en termes de renda per càpita, ha convergit amb la mitjana europea fins a situar-se per sobre de països com Bèlgica o Suècia. Aquesta transformació és clarament visible si s'observa l'evolució dels indicadors macroeconòmics dels darrers 20 anys. El 1986, el PIB per càpita de Catalunya representava un 84,7% de la mitjana de la UE-15, percentatge que se situava al 106,4% el 2004; les exportacions a la UE han crescut un 12,2% de mitjana anual durant el període 1988-2005; i la inversió estrangera a Catalunya va augmentar, entre 1986 i 1992 un 62,6% anual. Aquestes són algunes de les dades que recull el monogràfic "Catalunya i les polítiques econòmiques europees" que publica la revista Nota d'Economia editada pel departament d'Economia i Finances.

El procés de convergència econòmica amb Europa que ha registrat Catalunya durant els darrers 20 anys, ha estat continuat i progressiu. Des del 1986, el creixement mitjà anual del PIB català ha estat d'un 3,4%, davant del 2,3% registrat per la UE-15 i la zona euro. Aquest dinamisme econòmic directament vinculat amb la integració de Catalunya al mercat únic europeu ha propiciat que el PIB per càpita de Catalunya respecte a la mitjana de la UE-15 hagi augmentat 22 punts. La convergència amb Europa ha estat, doncs, de més d'un punt anual tot i el fort augment de població registrat, especialment durant els darrers 10 anys (entre 1995 i 2005, la població catalana ha crescut un 1,6% de mitjana anual a Catalunya, davant d'un 0,4% a la UE).

Amb l'entrada a la UE, l'estructura productiva de l'economia catalana s'ha terciaritzat i, a poc a poc, ha emulat la distribució sectorial dels països europeus, la qual cosa ha reduït el risc d'experimentar xocs específics. El sector serveis ha passat de representar un 52,3% del PIB el 1986 a un 65,9% el 2005. Al seu torn, la indústria ha perdut pes, passant de representar un 39,2% a l'inici del període a un 22,7% fa dos anys. No obstant, el pes del sector secundari a Catalunya encara és superior al de la mitjana europea.

5.139 milions d'euros en fons europeus rebuts entre 2000 i 2006

En aquest procés de convergència econòmica amb Europa hi han jugat un paper important els fons europeus rebuts per Catalunya. Els recursos percebuts a través del Fons de Cohesió i els fons estructurals han permès finançar infraestructures i activitats que han contribuït a modernitzar l'economia catalana. Durant el darrer període de programació 2000-2006, Catalunya ha rebut un total de 5.139,8 milions d'euros, una mitjana de 734,3 milions anuals, equivalent al 0,5% del PIB de Catalunya. Es tracta d'una xifra aproximada ja que s'està pendent que es tanquin definitivament alguns programes i projectes.

Els recursos provinents del Fons de Cohesió i del FEDER, els dos fons directament vinculats al finançament d'un aspecte clau per a la competitivitat d'una economia com són les infraestructures, han representat durant aquest període l'11,8% de la inversió pressupostada per l'Estat i per la Generalitat.

L'article "Els fons estructurals i el Fons de Cohesió a Catalunya en el període 2000-2006" que també inclou el monogràfic destaca que l'impacte dels fons europeus no només s'ha de valorar des d'un punt de vista estrictament quantitatiu. En aquest sentit, conclou que el fet que els recursos procedents de la UE no financin el 100% dels projectes obliga la resta d'administracions a mobilitzar recursos addicionals per finançar projectes en sectors clau per garantir la competitivitat i el desenvolupament sostenible de Catalunya. D'aquesta manera, el volum d'inversió finalment executat és sempre superior a l'import inicial dels fons rebuts i es genera, així, un efecte multiplicador que no s'hagués produït sense l'ajut comunitari.

1,2 milions de llocs de treball en 10 anys

El dinamisme econòmic derivat dels canvis estructurals que ha registrat el model productiu català des de l'entrada a la UE també s'han traslladat al mercat de treball. Catalunya ha passat de registrar taxes d'atur superiors al 20% el 1986 a situar aquests mateixos indicadors per sota del 8% el 2006. Des del 1995, any en què s'inicia una etapa sostinguda de bonança econòmica, Catalunya ha creat 1,23 milions de llocs de treball, un 5,7% de l'augment de la població ocupada registrat per la UE-15 durant aquest període. Catalunya compleix, així, els objectius de l'Agenda de Lisboa en matèria d'ocupació fixats per al 2010.

El grau d'obertura de l'economia catalana augmenta 25 punts

L'entrada de Catalunya a la UE també ha tingut efectes molt positius sobre el comerç de les empreses catalanes amb l'exterior. Així, el grau d'obertura de l'economia catalana ha augmentat 25 punts durant aquests anys: el pes total de les exportacions i les importacions sobre el PIB ha passat del 40% el 1988 al 65,1% el 2005. Aquest canvi s'explica majoritàriament per l'augment de les exportacions amb la UE-15, que s'han vist afavorides per la supressió dels aranzels i l'accés al mercat únic. Així, el 2005 les exportacions als països de la UE-15 suposaven un 69,4% del total de vendes catalanes a l'estranger.

Les empreses catalanes han convertit la incorporació al mercat únic en una oportunitat per apostar per la qualitat i la innovació i augmentar, així, les seves vendes a l'exterior conscients que ja no gaudeixen de la protecció aranzelària que havien tingut anteriorment i que la política monetària està en mans del BCE, cosa que impedeix utilitzar les devaluacions de la moneda per millorar la competitivitat dels seus productes. Així, si el 1988 Catalunya podia cobrir, amb el valor de les seves exportacions, un 54,8% de les importacions que realitzava, aquest percentatge havia augmentat fins al 71,2% el 2005.

El contingut tecnològic de les exportacions catalanes ha millorat de forma significativa i Catalunya mostra, actualment, un patró comercial cada vegada més especialitzat en les vendes de productes que incorporen tecnologia alta i mitja-alta. Així, aquest segment ha passat de representar un 53,8% del total d'exportacions catalanes a la UE el 1999 a un 55,1% el 2004.

El bon comportament de les vendes de Catalunya a l'exterior s'explica, entre d'altres factors, per la liberalització comercial en el si de la Unió, la internacionalització de l'empresa catalana, l'augment de qualitat dels productes catalans gràcies a la progressiva incorporació de l'R+D+i en els processos productius (la despesa en R+D sobre el PIB ha passat de 0,88% el 1995 a 1,35% el 2005), i la inversió directa a Catalunya d'empreses estrangeres amb filials a d'altres països europeus.

Un 62,6% d'increment anual de la inversió estrangera

Amb la incorporació a la UE, Catalunya va augmentar, especialment en els primer anys, l'atractiu per rebre a la inversió estrangera. Així, va rebre un volum molt important d'inversió estrangera directa entre el 1986 i el 1992, sobretot d'empreses europees del sector industrial. Durant aquest període, la inversió estrangera a Catalunya va créixer un 62,6% anual. Del 1993 al 2006, quan els efectes immediats de la incorporació a la UE ja havien desaparegut i havien emergit en el panorama mundial noves zones d'atracció d'inversió com els països de l'est o els mercats asiàtics, Catalunya continuava atraient capital estranger amb un creixement del 10,3% anual.

Al mateix temps, les empreses catalanes han aprofitat el nou marc de relació amb els països de l'entorn per intensificar el seu procés d'internacionalització. Així, la inversió catalana a l'exterior ha augmentat cada any un 44,7% durant el període 1993-2006 i ha tingut com a destí principal la pròpia UE (aquest territori ha concentrat un 67,7% de la inversió catalana a l'estranger durant els darrers 5 anys). Des del 2001, l'economia catalana és inversora neta a escala internacional: és a dir, els fluxos d'inversió que emet superen ja la inversió estrangera rebuda.