La DG de Participació Ciutadana (Dept. d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat) i l'Observatori del Paisatge de Catalunya recolliran les opinions dels veïns i veïnes sobre quins indrets cal protegir i com caldria planificar el territori de la Regió Metropolitana.

La Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat i l'Observatori del Paisatge de Catalunya inicien dilluns vinent el procés de participació perquè els veïns de les comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Vallès Oriental i Occidental, Maresme i Alt Penedès) participin en el procés d'elaboració del Catàleg a través de la seva opinió en relació a quins són els valors del paisatge, com els afecta en la seva vida quotidiana, quins són els paisatges més preuats, etc. En la roda de premsa per presentar el procés de participació per a l'elaboració del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, el secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha destacat que l'objectiu del Govern és "introduir processos de participació en totes les seves accions". Boada ha dit que "escoltar les diverses veus de la ciutadania enriqueix, no provoca conflicte i dóna consistència a les accions públiques" i ha afegit que "la participació millora les decisions públiques i genera comunitat".
Per la seva banda, el director de l'Observatori del Paisatge, Joan Nogué, ha destacat que es tracta del "primer instrument d'ordenació territorial referit al paisatge a nivell estatal i un dels primers a nivell europeu". Nogué ha dit que el "concepte de paisatge implica uns valors identitaris simbòlics que fan inevitable la consulta ciutadana" i ha afegit que "no es pot deixar de parlar de mirada ciutadana en parlar de paisatge".
Es tracta d'un document concebut com a eina de suport per al govern a l'hora de planificar el territori i decidir polítiques relacionades amb la conservació de la natura; les infraestructures de transport; la indústria; l'agricultura o el turisme, per posar alguns exemples. Com a novetat en aquest procés participatiu, el director general de Participació Ciutadana, Quim Brugué, ha destacat l'estudi d'opinió que es farà amb l'Institut d'Estudis Metropolitans i que "permetrà tenir una visió de conjunt sobre la valoració que fa el ciutadà del paisatge que l'envolta".
Els catàlegs hauran d'orientar la integració del paisatge en els instruments d'ordenació territorial a Catalunya a diferents escales: els plans territorials parcials, els plans directors territorials i urbanístics i el planejament urbanístic. Els mateixos plans territorials i plans directors determinaran si les directrius del paisatge recollides en el Catàleg són d'aplicació directa, si s'incorporen obligatòriament en el planejament urbanístic o bé si es consideren recomanacions.
Per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, l'Observatori del Paisatge de Catalunya està elaborant els catàlegs de paisatge de les set demarcacions territorials de Catalunya. Els de Terres de Lleida i Camp de Tarragona ja estan elaborats i pendents d'aprovació. La resta, excepte el de les Comarques Centrals, estan en fase d'elaboració. Cal recordar que Catalunya és la primera comunitat autònoma de l'Estat espanyol que engega un instrument d'aquestes característiques.

Instruments de participació

Les característiques poblacionals i especificitats del paisatge -predominantment urbà- de la Regió Metropolitana han fet que s'hagin introduït dues novetats en relació als processos realitzats en altres demarcacions: la realització de tallers participatius i d'un estudi d'opinió a través d'entrevistes a ciutadans i ciutadanes de la Regió Metropolitana de Barcelona.

En conseqüència, el procés comptarà amb els instruments de participació següents:

1. Sessions informatives i tallers participatius oberts a la ciutadania en general

Es realitzaran quatre sessions informatives amb l'objectiu de difondre el procés participatiu entre la ciutadania a títol individual i, alhora, aconseguir participants per a la realització de tallers participatius.

Les sessions informatives es realitzaran en quatre municipis diferents distribuïts al llarg del territori de la Regió Metropolitana de Barcelona (Terrassa, Sitges, Mataró i Barcelona) i tindran un caràcter explicatiu i pedagògic sobre els Catàlegs de paisatge, en general, i sobre el procés d'elaboració i participació del catàleg d'aquesta demarcació, en particular.

Un cop finalitzada la part informativa de les sessions, es convidarà als assistents a prendre part en els tallers participatius subsegüents.

Les dates de les sessions informatives i dels tallers participatius són les següents:

Terrassa:
Sessió informativa (19 de novembre de 2007- De 19 a 20.30 h. Lloc: Sala Auditori del Parc de Vallparadís)
Taller participatiu (15 de desembre de 2007 - De 9 a 14 h. Lloc: CITM-UPC. C/.Igualtat, 33)

Sitges:
Sessió informativa (20 de novembre de 2007 - De 19 a 20.30 h. Lloc: Palau Maricel. C/. Fonollar, s/n)
Taller participatiu (1 de desembre de 2007 - De 9 a 14 h. Lloc: Edifici Miramar. C/. Davallada, 12)

Mataró:
Sessió informativa (21 de novembre de 2007 - De 19.30 a 21 h. Lloc: Centre Cívic Pla d'en Boet. C/. Juan Sebastián Elcano, 6)
Taller participatiu (1 de desembre de 2007 - De 9 a 14 h. Lloc: Centre Cívic Pla d'en Boet. C/. Juan Sebastián Elcano, 6)

Barcelona:
Sessió informativa (22 de novembre de 2007 - De 19 a 20.30 h. Lloc: Consorci El Far. C/. Escar, 6-8)
Taller participatiu (15 de desembre de 2007 - De 9 a 14 h. Lloc: Consorci El Far. C/. Escar, 6-8)

2. Sessions de debat amb agents del paisatge

Sessions de debat amb una selecció dels principals agents del paisatge: associacions de veïns, entitats ecologistes, sector agrari, representants empresarials, etc. Així, es pretén que a més d'aportar la seva opinió, els agents debatin amb altres participants amb l'objectiu de contrastar les seves posicions i d'enriquir-les a partir de visions diferents.

3. Recollida d'aportacions, a través d'Internet, sobre la percepció del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona

Es realitzarà una enquesta a la ciutadania de la Regió Metropolitana de Barcelona sobre la percepció i vivència del paisatge d'aquesta demarcació a través d'un qüestionari autoadministrat disponible al web de l'Observatori del Paisatge (www.catpaisatge.net).

4. Realització d'un estudi d'opinió, a través d'entrevistes, sobre la percepció del paisatge de la ciutadania de la Regió Metropolitana de Barcelona.

L'objectiu principal d'aquest estudi és conèixer com els ciutadans d'aquesta demarcació perceben i viuen el paisatge que els envolta. Es realitzaran 1.050 entrevistes domiciliàries a partir d'aquest mes de novembre. L'estudi reflectirà les percepcions dels ciutadans respecte del paisatge i detectarà les actituds i posicionaments vers el paisatge (valoració de l'evolució, desitjos i posicionaments sobre el seu futur). El qüestionari inclou la presentació als entrevistats de mapes i fotografies. Aquest estudi el realitzarà l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, un centre de recerca de prestigi i reconeguda experiència en aquesta matèria.

Per animar els veïns a participar, s'han editat 19.000 tríptics informatius; s'ha enviat informació per correu convencional i electrònic a entitats, institucions i administracions locals i s'han contractat espais publicitaris.

Les reflexions, propostes i inquietuds dels participants seran analitzades i lliurades a l'Observatori del Paisatge de Catalunya perquè les prengui en consideració en l'elaboració del Catàleg. El grup d'experts que elabora l'esmentat document està treballant en la identificació i anàlisi dels valors paisatgístics, les dinàmiques i els impactes de tot l'àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com de cada unitat de paisatge. També definirà els objectius de qualitat paisatgística i proposarà mesures i accions per poder assolir-los. El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana es presentarà a finals de 2008.


L'Observatori del Paisatge de Catalunya

L'Observatori del Paisatge és l'ens de col.laboració i suport a la Generalitat de Catalunya, d'assessorament a la resta d' administracions catalanes i de conscienciació de la societat catalana en matèria de paisatge.
Les principals tasques de l'Observatori són estudiar el paisatge i fer-ne un seguiment, elaborar propostes i sensibilitzar la societat catalana sobre la conveniència d'una major protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya en el marc d'un desenvolupament sostenible.

Direcció General de Participació Ciutadana

La Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat treballa per promoure una participació més directa i més continuada de la ciutadania en els assumptes públics. Per això, treballa de forma transversal amb la resta de Departaments de la Generalitat i amb ajuntaments de tot Catalunya per incorporar processos de participació ciutadana en l'elaboració de lleis, la preparació de plans urbanístics, el disseny de les polítiques ambientals, etc. El seu objectiu també és difondre la cultura de la participació i vetllar per la qualitat dels espais i els processos participatius.


ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA

Els catàlegs de paisatge són instruments per protegir, gestionar i ordenar el paisatge de Catalunya i estan concebuts, principalment, com a eines de suport a la planificació territorial. També són útils en altres polítiques públiques que hi estan relacionades com ara: la conservació de la natura, l'agricultura, la indústria, les infraestructures de transport, la cultura o el turisme.

La llei del paisatge de Catalunya els defineix com els documents que determinen els diferents tipus de paisatges de Catalunya, identifiquen els seus valors i l'estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir. Dit d'una altra manera, els catàlegs de paisatge són les eines que ens permeten conèixer com és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i ambientals i, finalment, defineixen quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo.

Àmbit d'aplicació

Els catàlegs de paisatge es conceben normativament com a unes eines útils per a l'ordenació i la gestió del paisatge des de la perspectiva del planejament territorial, definint objectius, criteris i propostes que s'integraran en els Plans territorials Parcials. És per aquest motiu que el seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits d'aplicació dels plans territorials parcials, que coincideix amb les set regions en què s'organitzarà en un futur l'estructura política administrativa de Catalunya.

Els resultats s'apliquen al conjunt del territori català i no només als espais singulars o excepcionals. No exclouen cap part del territori; ben al contrari, analitzen els espais marginals i degradats, els quotidians -com per exemple els paisatges de les àrees comercials o els espais industrials- o els conformats per infraestructures i equipaments (aeroports, grans nusos de comunicació, naus industrials, gasolineres).


Estat de desenvolupament

L'Observatori del Paisatge de Catalunya elabora, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, set catàlegs de paisatge que coincideixen amb les set demarcacions territorials de Catalunya.

Contingut

Els catàlegs de paisatge contenen, entre altres aspectes:

 Els valors en el paisatge.
 Les activitats i els processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració actual del paisatge.
 Els principals recorreguts i llocs des dels quals es percep el paisatge.
 La delimitació dels diversos paisatges i el seu nom.
 La definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada paisatge.
 Una proposta de mesures i d'accions necessàries per assolir els objectius de qualitat paisatgística.

L'experiència de la participació en la resta de Catàlegs de paisatge

Els catàlegs de paisatge donen molta importància als resultats que es poden extreure dels diversos processos de participació ciutadana, ja que els factors més preceptuals, identitaris i intangibles del paisatge no es poden analitzar i detectar únicament mitjançant el treball de tècnics especialitzats en un laboratori o fent treball de camp.

En els catàlegs realitzats fins ara (Camp de Tarragona i Terres de Lleida) i en els que s'estan duent a terme actualment (Alt Pirineu i Aran, Comarques Gironines i Terres de l'Ebre) ja s'han tingut en compte les aportacions que ha fet la ciutadania mitjançant els diversos processos participatius.

En aquests cinc catàlegs s'han dut a terme entrevistes en profunditat als principals agents del paisatge, en total s'han entrevistat a 99 agents del paisatge entre els catàlegs del Camp de Tarragona (24 agents), Terres de Lleida (22 agents), Alt Pirineu i Aran (21 agents) i Comarques Gironines (32 agents).  Aquests agents han representat la opinió de bona part de les entitats, associacions, administracions, etc. que tenen incidència en el paisatge dels respectius àmbits.

En relació a l'enquesta a través del web de l'Observatori del Paisatge, s'han realitzat 2.957 consultes, 285 a l'Alt Pirineu i Aran, 870 a les Comarques Gironines, 387 a Terres de l'Ebre, 537, a Terres de Lleida i 878 al Camp de Tarragona.  En alguns casos aquestes aportacions han servit per modificar els noms de les unitats de paisatge i, sobretot, per identificar elements que representen un valor identitari per a la gent que viu a la unitat tractada. També han estat útils per identificar problemàtiques de caràcter més local, que també tenen incidència en el paisatge i han estat considerats en el catàleg.

Per exemple, en el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona les aportacions via web han donat molta importància als paisatges agrícoles del garrofer i l'avellaner, uns paisatges que, en alguns casos, formen part del rerepaís i sovint són oblidats. Per altra banda, en aquest mateix catàleg la gent ha mostrat la seva preocupació per les dinàmiques urbanístiques del litoral i que van lligades al turisme de sol i platja.

En el Catàleg de Terres de Lleida la gent ha expressat la seva incertesa per l'evolució futura del paisatge de l'espai que regarà el canal Segarra-Garrigues i la pèrdua del patrimoni històric relacionat amb els cultius de secà, cada cop més escassos. També de l'Horta de Pinyana, situada a l'oest de Lleida. Les aportacions també van permetre copsar la importància dels petits turonets, anomenats tossals, que es troben a tota la plana de Lleida i constitueixen un element paisatgístic de primer ordre a la plana lleidatana, i que estan sotmesos a una forta pressió degut a les activitats extractives.

En el Catàleg de l'Alt Pirineu i Aran, les aportacions indiquen la preocupació pel creixement urbanístic d'algunes poblacions i per l'aparició de noves urbanitzacions relacionades amb futures estacions d'esquí. Per altra banda, també es valora positivament el manteniment dels conreus dels fons de vall, tot  i que aquests estan amenaçats per la creixent urbanització d'aquests espais.


Per a més informació, podeu contactar amb el gabinet de comunicació del DIREP: 93 552 61 08 /09
 


1  

Fitxers adjunts

Dossier de premsa Catàleg

Dossier de premsa Catàleg
PDF | 143