L'obra apunta que la situació actual de l'economia catalana és un punt de partida sòlid per afrontar amb èxit el futur
Les empreses catalanes presenten un bon nivell de rendibilitat, que els ha d'incentivar a invertir en innovació
L'adequació de les infraestructures a les noves necessitats del territori i de la població és un factor de competitivitat cada cop més rellevant
L'eix de totes les polítiques econòmiques ha de ser la millora de la productivitat
Cal ajustar el grau de formació a la demanda laboral i potenciar les matèries de ciències experimentals i tecnologia en els nivells anteriors a l'ensenyament universitari
El president de
A partir de les col·laboracions d'experts de reconegut prestigi, el llibre fa especial èmfasi en aquells punts forts i febles que caracteritzen aquesta situació i les perspectives de futur. L'obra analitza els principals canvis econòmics i socials que afronta Catalunya, i puntualitza que la situació actual suposa un punt de partida sòlid per encarar-los amb possibilitats d'èxit i convertir-los en oportunitats. Tanmateix, també adverteix que cal actuar sobre uns factors fonamentals i prioritaris, com són la millora del capital humà, la inversió en recerca i innovació, les infraestructures, l'adaptació del patró d'especialització productiva o l'adequació de les polítiques públiques a les noves realitats socials. La participació de tots els agents -empreses, Administració i ciutadania- en aquests àmbits és imprescindible per assolir un nou model econòmic, basat en la competitivitat i la productivitat.
L'escenari actual de l'economia catalana descrit pel llibre s'assenta sobre dues grans transformacions que s'han produït al llarg dels darrers deu anys. Per una banda, la població ha crescut de manera significativa i ha augmentat, en molt poc temps, la presència de població d'origen estranger. A dia d'avui, Catalunya té més de set milions d'habitants, dels quals més d'un 12% són d'origen estranger. Per l'altra, el paisatge també ha canviat: el creixement del sòl edificat i l'augment del cens d'habitatges, resultat d'un fort creixement de la construcció, té clares conseqüències en la necessitat d'infraestructures, el medi ambient o el paisatge, entre d'altres. Aquests dos canvis han anat acompanyats d'un creixement econòmic molt important, que ha estat possible gràcies a la creació de llocs de treball, un fenomen que ha permès, alhora, integrar en el món laboral bona part del flux immigratori i reduir significativament la taxa d'atur (fins al 6,6% l'any 2006). En aquest període s'ha produït, a més, un gran pas endavant pel que fa a la millora del nivell de renda i la prosperitat del país. Així, per exemple, el nivell de renda per càpita ha augmentat fins a situar-se 15 punts per sobre de la mitjana de
Els reptes de futur
Malgrat aquest bons indicadors, el fet que el creixement econòmic registrat a Catalunya hagi estat lleugerament inferior a l'obtingut en d'altres comunitats autònomes ha posat en evidència algunes de les mancances i necessitats de l'economia catalana. Si bé el procés de convergència en renda per càpita ha propiciat que els territoris amb rendes més baixes creixin a un ritme superior, l'existència d'alguns "colls d'ampolla", fruit de la mancança o la poca rendibilitat d'algunes inversions, fonamentalment en infraestructures, ha condicionat el desenvolupament econòmic català amb relació al conjunt de l'Estat. Des de la meitat dels anys seixanta fins a l'any 2000, la dotació catalana d'infraestructures ha crescut 11 punts per sota de mitjana d'Espanya. Augmentar la dotació d'infraestructures, però també millorar-ne la gestió, és fonamental per millorar la competitivitat. En aquest mateix context, el principal repte que sorgeix és aconseguir millores en la productivitat, no tan sols en la capitalització de l'economia sinó també en la seva eficiència. Tot i que els canvis que s'han produït els darrers anys en l'estructura productiva del país estan relacionats amb els petits avenços de la productivitat obtinguts, hi ha elements de fons que poden condicionar la sostenibilitat del creixement en el futur.
En aquests anys, a més, s'ha registrat una pèrdua de pes relatiu del sector industrial en el conjunt de l'economia. Aquest tret és comú en totes les economies avançades, i per això la publicació també analitza com el teixit industrial s'orienta cap als sectors de més valor afegit i contingut tecnològic i, també, si existeixen les característiques bàsiques per atraure inversions i empreses estrangeres amb un major potencial innovador. En aquest sentit, s'apunta que una adequació de l'estructura productiva i comercial i una major diversificació en el destí geogràfic de les nostres vendes són els punts fonamentals on cal actuar per afavorir la internacionalització del teixit empresarial català.
De fet, l'obra reflecteix que l'empresa catalana gaudeix d'uns bons nivells de rendibilitat, que en part són fruit de l'evolució favorable dels preus dels inputs (capital i treball) d'aquests darrers anys. Aquests bons resultats, però, no s'han de traduir en un relaxament en la recerca de les millores de productivitat i de l'eficiència. La millora de l'estructura organitzativa empresarial, l'augment del capital humà dels directius i una millor informació han d'impulsar les decisions d'innovació empresarial. Cal no oblidar que el cost de la innovació té un reflex comptable, però els costos de no innovar (que no es reflecteixen en el compte de resultats de les empreses) poden ser superiors.
En aquest nou context, els autors apunten que les actuacions en matèria de R+D+i, la formació de nivell intermedi o l'ajust entre l'oferta d'estudis superiors i la demanda laboral seran indispensables per afrontar el repte de la competitivitat amb garanties. Així, les millores en la qualitat de l'ocupació, compatibles amb la necessària flexibilitat del mercat de treball; la lluita contra l'abandonament prematur de la formació; la promoció de la transferència de la investigació bàsica cap al sector privat; incentivar la mobilitat dels recursos humans; la millora de la informació tecnològica o sobre mercats i la selecció adequada dels projectes d'innovació empresarials que reben finançament públic han de ser els eixos de la política econòmica. Totes aquestes mesures s'han d'orientar no només a incrementar la dotació de recursos i a augmentar la despesa, sinó també a millorar la qualitat d'aquests recursos i l'eficiència amb la qual s'utilitzen.
L'obra, coordinada i dirigida per José Luis Escrivà i David Taguas, del servei d'estudis del BBVA, i Mª Antònia Monés i
