El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura,  ha presentat avui al Consell de Govern l’Informe sobre la Seguretat a Catalunya del 2006, que inclou les dades de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC) , i fa balanç de l’activitat policial, de trànsit i de bombers d’aquest estiu.

 

L’ESPC és un instrument per complementar l’estadística policial amb les opinions i percepcions dels ciutadans en matèria de seguretat i es va fer al llarg del primer trimestre de l’any 2007, entrevistant una mostra aleatòria de 14.279 residents a Catalunya de 16 anys o més, als quals se’ls va preguntar sobre els records que tenien de fets delictius del 2006.

 

Segons l’Informe sobre la Seguretat, el 2006 hi havia a Catalunya 11.771 agents del cos de Mossos d’Esquadra, 10.263 de les policies locals i 6.986 dels altres cossos i forces de seguretat de l’Estat, el que dóna una ràtio de 4,07 agents per cada mil habitants, mentre que l’any 2005 era de 3,92.

 

Aquesta ràtio anirà pujant fins l’any 2015, quan s’arribarà a la xifra total de 18.300 agents dels Mossos d’Esquadra acordats en la Junta de Seguretat de Catalunya del 14 de setembre de 2006 i que s’han fet necessaris pel creixement demogràfic.

 

Pel que fa als bombers de la Generalitat, l’any passat, per primera vegada, el nombre de personal funcionari va superar el de voluntaris, amb 2.456 funcionaris, 2.339 voluntaris i 1.260 personal d’estiu, es a dir, un increment del 10% sobre l’any 2005. Cal sumar els 763 bombers del cos municipal de Barcelona.

 

L’any 2006 es van registrar a Catalunya un total de 422.766 fets penals  (delictes i faltes), que suposen 5,92 fets per cada 100 habitants, mentre que l’any 2003 eren de 5,38. Cal tenir en compte que la tendència dels ciutadans a interposar denúncia en cas de victimització també augmenta any rere any, per la qual cosa aquest indicador s’ha d’interpretar com un increment de la denúncia, i no dels il·lícits.

 

L’informe constata que l’any passat un 45,9% de les víctimes d’algun il·lícit van presentar denúncia, un 2,4% més que el 2005, mentre que l’any 2003 eren un 39,6%. Aquesta tendència ens acosta a la mitjana dels països del nostre entorn, que tenen un nivell de denúncia al voltant del 50% de la victimització declarada en les enquestes.

 

Mentre es manté una estabilitat en el global de fets delictius a Catalunya, els actes considerats “vandàlics” han experimentat una disminució.

 

A Barcelona ciutat els fets vandàlics han experimentat una baixada més important, al voltant del 3%, mentre que han pujat lleugerament, un 0,4%, els fets considerats “delictius”.

 

Les reformes del Codi Penal han suposat que molts fets de l’àmbit de la violència domèstica hagin passat de ser considerats faltes a delictes. Això, sumat a una major conscienciació i rebuig social a aquests comportaments, explica el creixement del nombre de fets coneguts per la policia en l’àmbit de la violència domèstica.

 

 

La victimització global es troba en una fase d’estabilitat relativa, amb una lleugera disminució ja que del 22% de la població el 2005 s’ha passat al 21,7% de l’any 2006. Malgrat l’estabilització, el grau de victimització ha augmentat en els fets contra els vehicles i, molt lleugerament, en els fets contra la seguretat de les persones i contra el domicili, que són els que generen més alarma social.

 

Els habitants de Barcelona ciutat i els del camp de Tarragona són els que presenten nivells de victimització delictiva superiors a la mitjana, com els joves de 16 a 25 anys, que són el col·lectiu més victimitzat. Aproximadament 3 de cada 10 joves asseguren que van ser víctimes d’algun delicte l’any passat, mentre que només una de cada 10 persones de més de 65 anys va ser victimitzada.

 

 

 

Segons els resultats de l’ESPC, els catalans valoren amb un 6,1 sobre 10 el nivell de seguretat al seu lloc de residència, una dècima més que l’any passat, el que representa una estabilització de la nota dels últims cinc anys. Malgrat això, creix lleugerament el nombre de persones que opinen que la seguretat ha empitjorat en general, del 21,8% l’any 2006 al 23,7% el 2007.

 

Els ciutadans del Pirineu Occidental són els que més valoren el seu nivell de seguretat, amb un 7,3, seguits dels de Ponent, amb un 6,62, els de les comarques centrals, amb un 6,57, els de Girona, amb un 6,43, i els de les Terres de l’Ebre i de la Regió Metropolitana, tots dos amb un 6,21.

 

Per sota del 6, puntuen els habitants del camp de Tarragona amb un 5,80 i els de Barcelona ciutat, amb un 5,27.

 

La posada en marxa del carnet per punts ha afavorit la disminució de la sinistralitat, amb un descens de les víctimes mortals del 15,7% entre juliol del 2006 i juny del 2007.

 

En aquest mateix període, s’han imposat 76.251 multes (231.889 punts perduts), que ha comportat que 356 conductors hagin perdut tots els punts. D’aquests, només un 6,8% són dones.

 

Cal destacar que la franja d’edat dels conductors més infractors és la que va de 21 a 25 anys.

 

En el darrer any s’han incrementat els controls preventius d’alcoholèmia, així com els trams controlats per cinemòmetres fixos i mòbils, que han permès reduir la velocitat mitjana. Si Catalunya tenia l’any 2005 un índex de 92 morts a la carretera per cada milió d’habitants, el 2006 va ser de 80 morts per cada milió d’habitants, amb un descens de l’11,2 % de la mortalitat durant l’any 2006.

 

 La reducció de la mortalitat ha estat més important a les vies interurbanes      (-12,7%) que a les urbanes (-7,7%).

 

Es manté estable la percepció dels ciutadans pel que fa a l’evolució de la seguretat viària. Gairebé la meitat continuen pensant que s’ha avançat en seguretat a les carreteres, mentre que hi ha un 7,7% que creu que ha empitjorat.

 

Es constata un augment de la sensibilització dels conductors respecte a l’ús del cinturó i les cadiretes infantils.

 

Malgrat que l’any 2006 va ser sec i càlid, els incendis van disminuir, tant en zona forestal, amb un 29,5% menys de focs i un 38% menys d’hectàrees cremades, com en zona urbana, on, malgrat tot, van augmentar els vehicles cremats. 

 

L’any 2006 hi va haver un total de 4.018 salvaments de persones, un 9% més que l’any anterior.

 

El telèfon d’emergències 112 va atendre més de 700.000 trucades que van requerir un servei, 100.000 trucades més que l’any anterior, amb un augment del 16%.

 

El conseller Saura també ha fet balanç al Govern de l’activitat delictiva d’aquest estiu, en el qual han baixat el delictes violents contra les persones tot i que han augmentat, com sol ser habitual en èpoques turístiques, els furts, el robatoris a l’interior de vehicles i les faltes contra el patrimoni.

 

Durant aquest estiu, els Mossos d’Esquadra han destinat 1.216 agents en pràctiques a reforçar la vigilància de les zones turístiques.

 

De l’1 de juny al 30 de setembre s’han denunciat un total de 96.725 fets, faltes i delictes ocorreguts en el territori on els Mossos d’Esquadra tenen competències en matèria de seguretat ciutadana, un 1% més que durant el mateix període de l’any passat. De tots aquests fets, s’han resolt 31.736 casos, un 7,33% més que l’estiu passat.

 

Pel que fa a l’evolució dels delictes més greus, el homicidis han baixat un 43% (de 21 l’estiu passat a 12 aquest estiu), el delictes contra la llibertat sexual han baixat un 15,7%, les estrebades han experimentat un descens d’un 13,7%, les lesions, d’un 5,5%, i les faltes contra les persones han disminuït un 8,3%.

 

També s’han reduït en un 7,5% els robatoris amb força a domicilis, un 3,7% per cent els robatoris amb força a establiments comercials, un 11,4%, els danys i un 6%, els robatoris i furt d’ús de vehicle.

 

Per contra, els robatoris a bancs i caixes han passat de 25 l’estiu passat a 28 aquest estiu. També han augmentat els furts en un 4%, els robatoris a l’interior de vehicles han pujat un 10% -sobre tot per sostreure navegadors GPS- i les faltes contra el patrimoni, un 2,9%.

 

Els robatoris anomenats “silenciosos”, que generen una gran alarma social, han disminuït gairebé un 26% respecte als mesos estivals de l’any 2005 i gairebé un 14% en relació a l’estiu passat.  

 

Pel que fa al trànsit, el balanç de l’estiu en el període comprés entre el 22 de juny i l’11 de setembre s’ha tancat amb quatre víctimes mortals més que l’estiu passat a les carreteres catalanes, i destaca un considerable augment dels accidents de motocicletes.

 

Entre el 22 de juny i l’11 de setembre de 2007, 93 persones han perdut la vida a les carreteres catalanes, quatre més que en el mateix període de l’any passat.

 

Els accidents mortals dels vehicles de quatre rodes han baixat aquest estiu un 11,5% mentre que s’han duplicat els de motocicletes i ciclomotors. 24 dels 93 morts eren motoristes. A més, quatre accidents molt greus van concentrar 15 víctimes mortals.

 

Malgrat un estiu poc favorable, des de principis d’any la sinistralitat s’ha reduït un 5’9% respecte l’any 2006 i un 45’3% en relació al 2000. Un 35% dels accidents han estat per sortides de la via.

 

Pel que fa al balanç de la temporada estival d’incendis forestals, aquesta ha estat satisfactòria ja que entre el 15 de juny i el 15 de setembre els bombers han treballat en l’extinció de 2.244 incendis de vegetació, 310 menys que l’any passat, amb un total de 1.469 hectàrees cremades, el 48’7% menys de superfície que durant el mateix període del 2006.

 

Els dos incendis més grans es van produir a les comarques de Tarragona: 400 hectàrees cremades a la Torre de Fontaubella el passat 6 de setembre i 391 hectàrees a Mont-roig del Camp el 4 de juliol.

 

Els bombers han treballat no només en incendis de vegetació, sinó que han hagut de fer front a altres emergències, com ho són les més de 400 sortides causades per les pluges el mes d’agost o els incendis de naus industrials.

 

 

 

 

El Govern ha aprovat el Projecte de llei de Garantia i Qualitat del Subministrament Elèctric, que té per objectius adoptar les mesures necessàries per garantir el servei davant el creixement de la demanda i les insuficiències que ha mostrat la xarxa, incrementar la protecció de les persones usuàries i consumidores i adaptar la legislació catalana al nou marc jurídic del sector.

 

El Projecte de llei preveu la implementació d’un disseny de la xarxa elèctrica que, en un termini de dos anys, permeti que tots els clients puguin ser alimentats per més d’una subestació. Així, cada client formarà part del mercat principal d’una subestació i també, com a mínim, del mercat secundari d’una altra. Aquesta mesura permetrà que, en condicions de servei normals, un abonat rebi el subministrament d’una subestació determinada però, al mateix temps, en tingui una altra assignada de la qual es podrà alimentar en cas d’incidència.

 

A més de realitzar les actuacions necessàries perquè cada subestació pugui atendre el seu mercat secundari, cada subestació urbana s’haurà d’interconnectar amb les del seu entorn, de tal manera que la potència de reserva de les subestacions connectades iguali o superi la potència de cada subestació. El Projecte de llei determina que les noves subestacions disposin de transformadors de reserva que suposin el 30% de la potència total de la central, i reservaran un espai per a la instal·lació de transformadors mòbils.

 

En el mateix apartat, el text estableix que, si la Generalitat ho determina, les empreses distribuïdores podran ser les titulars dels cables soterrats de 220 kV i de les subestacions que en depenen en municipis amb més de 20.000 clients. També es prohibeix que les línies elèctriques sobrevolin els edificis o les zones obertes de les subestacions.

 

Pel que fa a la reposició del servei, la nova llei redueix el temps amb què les empreses subministradores hauran de reposar el servei sempre i quan no es tracti d’avaries per causa de força major o causades per tercers, marcant els següents màxims:

 

Zona	Temps màxim per al 90% dels afectats	Temps màxim per al 100% dels afectats
Urbana (>20.000 clients)	2 hores	+ 2 hores
Semi-urbana (2.000-20.000 clients)	4 hores	+ 2 hores
Rural (200-2.000 clients)	6 hores	+ 2 hores

 

Per tal de garantir aquests terminis, la nova llei exigirà a les empreses subministradores que disposin d’equips auxiliars d’emergència, com ara grups electrògens o, en el cas de les empreses amb més d’un milió de clients, una subestació mòbil de 30 MW de potència. De fet, les empreses amb més de 5.000 clients hauran d’elaborar un pla d’actuació que detalli els protocols que seguiran en cas d’incidència.

 

Un altre dels aspectes importants de la llei és l’augment de les tasques de previsió i control de la xarxa. En l’àmbit de la previsió, les empreses hauran de presentar a la Generalitat un Pla General d’Inversions, de caràcter quinquennal, que detallarà les actuacions que la companyia hagi projectat, així com el calendari d’execució i una previsió de despeses i de finançament. El Govern podrà intervenir en aquesta planificació fent-hi esmenes o assenyalant-hi les deficiències que consideri adequades. Aquests plans quinquennals es completaran amb un Pla d’inversions anuals, que s’haurà de presentar abans de cada 15 d’octubre.

 

En matèria de control de les instal·lacions, el Govern establirà un programa d’inspeccions periòdiques d’obligat compliment per part de les subministradores i, a més, inspeccionarà una part dels resultats que presentin les empreses. El Govern també podrà fer totes les proves i investigacions que cregui convenients per garantir el bon estat de manteniment i de servei de la xarxa.

 

El Projecte de llei avança també en la simplificació administrativa per als projectes de noves infraestructures, de manera que no es retardi la construcció de noves instal·lacions necessàries per al subministrament elèctric. Així, per exemple, el Govern podrà declarar d’interès general les infraestructures que es considerin imprescindibles amb caràcter d’urgència i tindrà l’última paraula a l’hora de decidir-ne l’execució.

 

Finalment, també s’actualitzarà el règim sancionador d’acord amb el nou marc jurídic estatal. Així, les infraccions lleus podran rebre sancions de fins a 600.000 euros, les infraccions greus podran rebre sancions de fins a 6 milions d’euros i les molt greus, de fins a 30 milions d’euros. A més, el Govern podrà revocar o suspendre les autoritzacions sobre les quals té competències.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar el gener de 2006 el Pla especial urbanístic per a la connexió de la línia elèctrica de mitja tensió de l’àrea industrial Carretera de la Galera, que afecta als municipis de la Sénia i Ulldecona, al Montsià. Ara, el Govern de la Generalitat ha donat un pas endavant per tal d’executar aquest projecte, en aprovar l’ocupació dels béns afectats per aquesta actuació.

 

L’objectiu és garantir el subministrament elèctric del sector industrial Carretera de la Galera, ubicat al terme municipal de la Sénia, per tal de donar resposta a les noves necessitats energètiques vinculades al desenvolupament econòmic de la zona, d’acord amb les previsions de creixement futur.

 

Així, el Pla especial urbanístic aprovat per la Comissió Territorial de les Terres de l’Ebre defineix el traçat de la nova línia elèctrica de mitja tensió per enllaçar el polígon industrial de Carretera de la Galera amb la subestació elèctrica de Els Valentins, situada al terme municipal d’Ulldecona, atès que es tracta del punt de connexió més pròxim i potent de la xarxa elèctrica actual.

 

Per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta actuació, el traçat de la nova línia elèctrica, acordat amb el màxim consens entre les parts implicades, respectarà els límits de les propietats existents i ocuparà terrenys de sòl no urbanitzable. En aquest sentit, s’instal·laran 53 torres elèctriques, de les quals 47 s’ubicaran en sòl privat i les 6 restants en sòl públic. A més, es col·locaran suports especialment dissenyats per evitar al màxim l’impacte visual de l’actuació, d’acord amb els criteris d’integració paisatgística.

 

 

El Govern ha autoritzat la constitució de la societat limitada unipersonal Aeroports Públics de Catalunya. Amb aquesta nova eina, el Govern gestionarà les infraestructures aeroportuàries que està impulsant i estarà preparat per assumir els aeroports que li siguin traspassats.

 

Aquesta mesura ha estat aprovada davant el nou marc competencial que es presenta. Als aeroports que ja gestiona el Govern, s’hi hauran de sumar els de Lleida-Alguaire –ja en construcció– i el de la Seu d’Urgell (futur aeroport Pirineus-Andorra). D’altra banda, actualment hi ha obert un procés per a la desclassificació dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, que podrien ser traspassats a la Generalitat de Catalunya. També es planteja la participació de la Generalitat en la gestió de l'aeroport de Barcelona.

 

Aquesta situació fa necessària la creació d'una societat que permeti gestionar les infraestructures aeroportuàries –aeroports, aeròdroms i heliports– de Catalunya que siguin responsabilitat de la Generalitat fins que es creï l’organisme públic de gestió que estableixi la futura Llei Aeroportuària, actualment en elaboració.

 

La societat Aeroports Públics de Catalunya tindrà un capital social de 300.000 euros, aportats per la Generalitat, que en serà l’únic soci. Els principals objectius de la societat que ara s’impulsa són crear o ampliar qualsevol d'infraestructura aeroportuàries de titularitat de la societat o de la Generalitat de Catalunya i dirigir, gestionar o administrar infraestructures aeroportuàries, mitjançant l'explotació de les seves instal·lacions, la seva conservació, la prestació de tot tipus de serveis aeroportuaris i activitats complementàries.

 

També són de la seva competència realitzar activitats de foment i comercialització d'aquestes infraestructures, així com del transport aeri i espacial, i desenvolupar activitats formatives relacionades amb el sector del transport aeri i de les seves infraestructures aeroportuàries.

 

D’altra banda també s’encarregarà de realitzar activitats de recerca i desenvolupament en el sector del transport aeri i espacial i de les seves infraestructures aeroportuàries i l'impuls i la participació en les organitzacions gestores de les rutes aèries o altres organitzacions nacionals o internacionals que es creïn en l'àmbit del sector del transport aeri i de les seves infraestructures aeroportuàries.

 

A més, s’encarregarà de la prestació de serveis d'assistència tècnica en relació al transport aeri o al disseny, construcció i gestió de les infraestructures aeroportuàries i de la participació en la gestió d'aeroports d'interès general d'acord amb les previsions legals, així com en les societats que promouen els seus objectius.

 

Els òrgans socials de la societat seran la Junta General i el Consell d’Administració. El Consell d’Administració estarà format per entre 5 i 11 membres, designats per la Junta General, que exerciran el seu càrrec durant un període de 4 anys. El Consell d’Administració designarà d’entre els seus membres un president, un vicepresident i un conseller delegat.

 

El Govern impulsarà la construcció d’un nou centre residencial i de dia per a gent gran i persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona. Aquest centre, que s’edificarà al Districte de Sant Andreu, ajudarà a equiparar Barcelona als paràmetres europeus en quant a places de residència i centre de dia per a gent gran. 

 

En aquest sentit, el Govern construirà aquest centre al passeig de Torras i Bages, als números 129-145 de Barcelona,  en un solar cedit per l’Ajuntament de la ciutat.

 

El Departament d’Acció Social i Ciutadania està elaborant el projecte de construcció i posada en funcionament del centre, que comptarà amb instal·lacions de residència i atenció diürna per a la gent gran, i de residència per a persones amb discapacitat física.

 

El projecte arquitectònic, adjudicat el 26 d’abril passat, i que estarà enllestit el proper mes de gener de 2008, preveu la construcció de 120 places de residència per a la gent gran, 30 places de centre de dia per a la gent gran i 60 places de residència per a persones amb discapacitat física. Les obres està previst que s’efectuïn al llarg de l’any 2008.

 

Barcelona és una de les ciutats que registra una de les ràtios més baixes en quant a places de residència i centres de dia per a gent gran. El Govern d’Entesa vol resoldre quest dèficit i donar compliment a l’objectiu d’equiparar la capital catalana als paràmetres europeus.

 

 

 

El Govern ha acordat acceptar la cessió gratuïta de dos terrenys municipals per construir una Secció d'Educació Secundària (SES) a Tarragona i un Centre de Tecnificació Esportiva-Institut d'Educació Secundària (IES) a Amposta.

 

En el cas d'Amposta, s'ha acceptat la cessió gratuïta de domini d'una finca de 5.624,70 m² situada en el terme municipal d’aquest municipi, ofert per l'ajuntament, per construir-hi un Centre de Tecnificació Esportiva / IES.

 

A Tarragona, s'ha acordat acceptar la cessió gratuïta de domini d'una finca de 10.059,00 m² situada a l'Avinguda de Sant Salvador del terme municipal de Tarragona, on s’hi construirà una Secció d’Educació Secundària. La SES Sant Salvador tindrà 3 línies d'ESO i 2 de batxillerat.

 

 

 

El Govern també ha aprovat actuacions de millora per un import d'1.513.479 euros en diversos centres educatius. A Barcelona, a l’IES Sant Josep de Calassanç, es destinaran 407.096 euros per fer obres a la sala d'actes i a l’escala exterior, i a l’IES Escola de Treball, 235.203 euros aniran destinats a suprimir barreres arquitectòniques i a construir serveis adaptats.

 

D’altra banda, a l’IES Rafael Casanova, a Sant Boi de Llobregat, es destinaran 226.367 euros per instal·lar-hi dos ascensors i reparar la façana, i a l’IES Angeleta Ferrer, de Sant Cugat del Vallès, es faran obres d'ampliació per un valor de 644.813 euros.

 

El Govern ha iniciat avui els tràmits per via d’urgència destinats a executar la construcció de deu estacions depuradores al Vallès Oriental i la Selva. Aquestes actuacions, que tindran un cost total de 5,9 milions d’euros, consistiran en l’execució de les següents depuradores:

 

 

 

La totalitat d’aquests projectes tractaran un cabal de disseny de 2.182 m3/dia, que correspon a una població equivalent d’11.577 habitants. En aquest sentit, mitjançant la construcció de les deu depuradores i dels més de 9 quilòmetres de xarxa de col·lectors projectats es possibilitarà la recollida i el tractament dels cabals d’aigües residuals de la zona, possibilitant el retorn al medi en les condicions de qualitat necessàries i alhora aconseguint una millora ambiental i sanitària de les lleres públiques afectades.

 

 

Millores al Gironès i al Vallès Occidental

 

El Govern també ha iniciat els tràmits per via d’urgència per al desenvolupament de dos projectes més, concretament als municipis de Sant Martí Vell (Gironès) i Castellar del Vallès (Vallès Occidental). La primera d’aquestes actuacions contempla la derivació de les aigües del torrent de Sant Pere cap a la riera de Sant Martí Vell mitjançant la construcció d’una petita resclosa al llit del torrent. Amb aquesta mesura es pretén millorar la capacitat de desguàs del torrent de Sant Pere al seu pas pel municipi de Bordils, evitant possibles inundacions en època de pluges. Està previst l’inici d’aquestes obres dins el segon semestre de l’any i el projecte contempla una durada de sis mesos.

 

D’altra banda, també està prevista l’adequació de l’estació de bombament i la seva canonada d’impulsió fins a la depuradora de Castellar del Vallès per assimilar el tractament de les aigües residuals generades als nuclis del Balcó de Sant Llorenç, Airesol i Racó de Sant Feliu. Amb aquesta actuació s’aconseguirà una important millora sanitària, tant de l’entorn com de la llera del riu Ripoll. L’inici de les obres està previst dins el segon semestre de l’any i el projecte contempla una durada de 4 mesos.

 

 

 

El Govern ha acceptat la cessió gratuïta de la finca “La Serradora” de Senet (Alta Ribargorça) per instal·lar-hi un Centre Complementari d’Informació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

La finca està situada al carrer del Port, número 10, de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Senet, del terme municipal de Vilaller. El terreny té una superfície de 270 metres quadrats i la superfície construïda és de 476 metres quadrats. L’entitat Municipal Descentralitzada de Senet va acordar l’any 2005 cedir gratuïtament la finca a la Generalitat i el desembre del 2006 ho va ratificar l’Ajuntament de Vilaller.

 

Així mateix, el Govern ha autoritzat avui l’adquisició de dues finques rústiques situades al terme municipal de Cabacés (Priorat) amb la finalitat de construir-hi el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra del Montsant i l’aula de natura d’aquest espai protegit. El cost d’adquisició d’aquestes dues finques és de 540.900 euros.

El Govern ha acordat allargar el termini de les excavacions del jaciment arqueològic i paleontològic de l’estació de FGC UPC-Vallparadís, a Terrassa, atesa la importància històrica i cultural d’aquesta troballa. Aquesta última pròrroga, que té com a data màxima el 31 de desembre, tindrà una inversió de 628.280 euros. L’acord ha permès compatibilitzar els treballs arqueològics amb les obres de perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 

La prorroga de la data de les excavacions ha estat possible a través del conveni entre l´Institut Català de Paleontologia, la Fundació Universitat Rovira i Virgili i GISA. Les prospeccions, encarregades a GISA, compten amb la supervisió del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Les últimes intervencions han posat al descobert restes paleontològiques i arqueològiques del pleistocè mitjà i inferior d’interès excepcional que permetran reconstruir la història de la zona durant un llarg període de temps.

 

Aquest jaciment conté la mostra més antiga de l’existència de l’home a Catalunya i s’equipa en importància a jaciments com els d’Atapuerca i Orce.  Es va descobrir el 2003, tot i que les excavacions van començar a l’agost del 2005 paral·lelament als treballs de construcció de la futura estació de FGC a Vallparadís. Durant les primeres excavacions realitzades a la zona s’hi van trobar eines de pedra i ós, a més de fòssils d’hipopòtams, rinoceronts, elefants, hienes, cavalls i altres animals.

 

 

 

 

El Govern sol·licitarà a la Mesa del Parlament que acordi el tràmit pel procediment d'urgència del Projecte de llei de creació de l'Oficina Antifrau de Catalunya, aprovat pel Govern el 14 de juliol del 2007 i que va tenir entrada al Parlament de Catalunya el 30 de juliol de 2007. El Consell de Govern ha pres aquesta decisió tenint en compte el llarg procés d'elaboració d’aquest Projecte de llei i, d'acord amb l'article 96 del Reglament del Parlament de Catalunya.

 

El Projecte de llei de creació de l'Oficina Antifrau de Catalunya té els seus orígens en la Resolució 195/VIIdel Parlament de Catalunya, que estableix el mandat de crear una oficina de lluita contra el frau. A partir d'aquest moment, el Govern va elaborar el projecte de Llei de l'Oficina Antifrau de Catalunya que en la passada legislatura va seguir tot el tràmit parlamentari necessari per la seva aprovació.

 

El juny de 2006 el dictamen de la comissió parlamentaria sobre el Projecte de llei de creació de l'Oficina Antifrau de Catalunya va ser enviat al Consell Consultiu perquè aquest, emetés informe preceptiu sobre la seva adequació a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a la Constitució. El Consell Consultiu va dictaminar que alguns articles del projecte de llei podien ser contraris a l'ordenament jurídic vigent i, per tant, calia revisar el text i, en el seu cas, modificar-lo.

 

La legislatura va finir abans que el projecte de llei pogués acabar la seva tramitació parlamentaria i per tant, d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament de Catalunya, el projecte de llei va decaure.

 

En la present legislatura el Govern ha tornat a iniciar els tràmits d'elaboració del Projecte de llei de creació de l'Oficina Antifrau de Catalunya, i ha introduït totes les recomanacions fetes pel Consell Consultiu. D'aquesta manera, el 24 de juliol de 2007 el Govern va aprovar el Projecte de Llei de creació de l'Oficina Antifrau de Catalunya per ser tramès al Parlament.