El Palau de la Generalitat acollirà aquest matí a partir de les 14:00h i fins les 20:30h del vespre la capella ardent de l'escriptor i periodista Paco Candel, mort aquesta matinada als 82 anys d'edat. Està previst que el fèretre de l'escriptor arribi al Palau a les 13:00h i que sigui rebut pel president de la Generalitat José Montilla que transmetrà el condol a la seva família en nom del Govern.

La capella ardent, que s'instal.larà al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, es mantindrà oberta als ciutadans durant tot el d'avui i demà de 9:00h a 10:30h del matí. Els funerals de l'escriptor es faran demà, a les 12:00h del migdia, a la parròquia de la Mare de Déu del Port de la Zona Franca. En nom del Govern hi assistiran el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.

El Govern de la Generalitat lamenta la pèrdua d'un català universal que fou referent en defensa dels drets socials i la integració dels immigrants que van arribar a Catalunya durant bona part del segle XX. Paco Candel va caracteritzar-se per mantenir sempre l'aferrissada defensa de la cohesió social dels catalans, per la seva la voluntat d'integració i de ser un ciutadà català amb totes les conseqüències.

La veu de Candel es va fer sentir al Senat durant les primeres eleccions democràtiques, on va ser senador per l'Entesa dels Catalans, experiència recollida l'any 1979 a Un charnego en el Senado, i a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, on va ser regidor de cultura com a candidat del PSUC durant la primera legislatura municipal. La Generalitat de Catalunya li atorgà, l'any 1983, la Creu de Sant Jordi. També ha rebut els premis Ramon Trias Fargas i Jaume I.

El màxim reconeixement del govern català a l'escriptor va produir-se l'any 2003, en ser-li concedida la Medalla d'Or de la Generalitat en reconeixement a la seva obra literària i al seu afany continuat de propugnar una Catalunya amb identitat pròpia on imperin els valors de la diversitat, la cohesió i la solidaritat com a actius del progrés social i el desenvolupament humà.

Paco Candel va néixer a Casas Altas, localitat del racó d'Ademús, al País Valencià, l'any 1925, però va viure a Barcelona des de ben petit i va créixer a la zona de l'entorn de Montjuïc. La seva extensa obra literària, permet conèixer de prop la realitat social de la nostra història recent. D'entre els seus nombrosos llibres, en podem destacar, en castellà, les novel.les 'Donde la ciudad cambia su nombre' (1957), l'obra que el va fer popular, '¡Dios, la que se armó!' (1964), 'Historia de una parroquia' (1971), 'Diario para los que creen en la gente' (1973), 'Hemos sido traicionados' (1982) o 'Un Ayuntamiento llamado Ellos' (1994); reculls de narracions com 'Échate un pulso', 'Hemingway' (1959); assaigs com 'Ser obrero' no es ninguna ganga (1972), o el llibre-enquesta 'Los que nunca opinan' (1971).

Però dins la cultura difosa en la llengua que és pròpia del nostre país, Candel és sobretot l'autor d'Els altres catalans' (1964), obra clau per entendre la problemàtica de la immigració a Catalunya procedent de la resta de l'Estat durant pràcticament tot el segle xx, des d'un esperit integrador i un gran sentit de la convivència. Aquesta temàtica la va reprendre a 'Encara més sobre els altres catalans' (1973) i 'Els altres catalans vint anys després' (1985). El 1988 va publicar La nova pobresa, radiografia del "quart món" a la Barcelona que es disposava a ser olímpica, i el 1997, el volum de memòries Les meves escoles.