L'Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l'acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Cultura, ha iniciat el procés de licitació d'obres per restaurar el castell de Montsoriu d'Arbúcies, a la Selva, i la canònica de Sant Pere d'Àger, a la Noguera.
Castell de Montsoriu

Aquestes intervencions s'inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres disposen d'un pressupost de 480.807 euros.

 

Els interessats a executar l'actuació d'Arbúcies i d'Àger tenen de termini fins a l'11 de gener per presentar les seves ofertes. L'obertura de pliques tindrà lloc el dia 18 de gener.

 

Arbúcies - Rehabilitació del castell de Montsoriu (3a fase)

 

Pressupost de licitació - 180.301 euros

Termini d'execució - 12 mesos

 

El conjunt edificat del castell està situat al cim del puig de Montsoriu, en un àmbit on conflueixen els límits dels termes municipals d'Arbúcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu, dins els terrenys del Parc Natural del Montseny. L'obra està declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN).

 

L'actuació té per objecte la tercera fase de les obres de rehabilitació i consolidació del castell de Montsoriu. En aquesta fase es planteja recuperar les sales de la banda oest del recinte sobirà i les muralles. També es preveu millorar les condicions de seguretat de l'escala existent, que es mantindrà en el seu lloc, al pati, com a testimoni històric.

 

L'estructura i la distribució que coneixem actualment està conformada pel recinte sobirà, situat a la part més alta del castell; a ponent, es troba la torre de l'Homenatge, d'estructura circular, les restes d'una antiga capella amb absis circular d'arc de ferradura, que va ser anul·lada en construir la muralla, i la torre lateral, que protegia l'accés principal de la zona nord. Aquestes edificacions s'articulen a l'entorn d'un pati central allargassat.

 

La intervenció de l'Incasòl preveu la reconstrucció de les peces de la porta d'accés al recinte. A la primera planta, s'adequarà el pas a la sala gòtica. A la segona planta, es recuperaran els elements de pedra que manquen a l'escala, es regularitzarà el terreny, es reforçaran i consolidaran els murs, es recuperarà l'antiga llar de foc del mur sud de la sala gran, també es proposa recuperar les obertures i completar així les pedres que manquen al portal i finestral, es vol consolidar l'arc del portal d'accés al recinte sobirà i restaurar el sostre. A la tercera planta, el projecte de l'Incasòl preveu consolidar l'escala existent al pati amb rajola ceràmica, instal·lar-hi una nova barana metàl·lica, acabar la terrassa actual, restituir els merlets defensius de coronament de la muralla, restituir els sostres i impermeabilitzar la superfície plana exterior per evitar humitats.

 

L'obra es basa en un projecte de l'arquitecta Eulàlia Marquès i els promotors són el Patronat del castell de Montsoriu, el Consell Comarcal de la Selva, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Institut Català del Sòl, dins del programa de l'1% Cultural. El Consell Comarcal de la Selva i l'Incasòl finançaran l'actuació a parts iguals.

 

La primera notícia del castell de Montsoriu, pròpiament dit, es produeix el 1053, quan se l'esmenta en la donació d'un alou. No obstant això, sembla que parts fonamentals del castell ja devien estar construïdes a finals del segle X o principis del segle XI, almenys la torre de l'Homenatge i un cos annex que, juntament amb la capella original, ocupaven la part més alta del turó, i en aquell moment ja tenia masos agregats.

 

Després va passar a ser la seu dels vescomtes de Girona. No va ser fins als segles XII i XIV quan es va consolidar definitivament un segon recinte tancat, que va adquirir el caràcter de palau, i va passar a ser residència permanent dels vescomtes de Cabrera. A partir de mitjan segle XV, quan es produeixen les guerres dels remences i els vescomtes traslladen la seva residència habitual a Blanes, el castell va iniciar una lenta davallada, amb una progressiva decadència que es va prolongar fins al moment actual.

 

Àger - Restauració de la canònica de Sant Pere (2a fase)

 

Pressupost de licitació - 300.506 euros

Termini d'execució - 9 mesos

 

La canònica de Sant Pere d'Àger està situada damunt d'un turó que domina el municipi, dins del recinte de muralles que conté les restes de l'antic castell, l'abadia, el claustre i l'església. El conjunt monumental està catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN).

 

L'actuació se centra en la segona fase de restauració de la canònica de Sant Pere, una petita part del claustre i l'entorn de la torre del castell.

 

Actualment, l'edifici està descobert a la zona de la nau central i la nau lateral nord. També està descoberta la galilea de la romànica o zona del cor de la darrera configuració de l'església. Això suposa que les restes hagin quedat exposades a la pluja i el gel, cosa que ha provocat el deteriorament progressiu dels elements del monument, que ha estat tractat històricament com una ruïna.

 

La intervenció de l'Incasòl preveu protegir tant l'església de la canònica com la galilea amb una nova coberta, realitzada amb estructura de fusta amb un acabat de teula ceràmica. Es restituirà la cripta i es recuperaran els nivells de l'església, reintegrant els elements existents i completant-los amb elements estilitzats dels originals. També es construirà un nou paviment de fusta sobreposat a les estructures actuals i es farà un accés provisional a la plataforma del palau vescomtal.

 

L'obra es basa en un projecte de l'arquitecte Melitó Camprubí i els promotors són l'Ajuntament d'Àger, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge i l'Institut Català del Sòl, dins del programa de l'1% Cultural. L'Ajuntament i l'Incasòl finançaran l'actuació al 50%.

 

La canònica de Sant Pere és del segle XI i va viure una etapa d'esplendor fins al segle XVI. Corresponen a aquesta època les construccions del castell, l'església, les dependències abacials, el claustre romànic i el claustre gòtic. L'etapa de decadència se situa entre el segle XVI i el segle XIX. Durant aquest període, en què es produeix una llarga transformació que conclou amb la fi del món feudal, es documenten diferents setges al municipi d'Àger, alguns dels quals van ser molt destructius per al conjunt religiós, civil i militar. Després de la Guerra dels Set Anys, el conjunt va ser fortificat novament per les tropes carlines i convertit en caserna. Un cop els militars van deixar Àger, el recinte va ser totalment abandonat i les seves pedres van ser reutilitzades per a les construccions del poble.

 

 

Barcelona, 17 de desembre de 2007