La consellera de Treball, Mar Serna, i el Delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, acompanyats de la directora dels Serveis Territorials del Departament de Treball a Lleida, Pilar Nadal, han ofert aquesta tarda una recepció a les dues persones i l'associació guardonades amb les medalles i plaques Francesc Macià de les comarques de Lleida.

Aquest guardó, creat l'any 1938, reconeix la dedicació, la constància i l'esperit d'iniciativa durant la trajectòria laboral.

Els guardonats són Pilar Fort i Camí, Anna Maria Hermoso i Garro, i l'Associació de Pares de Minusvàlids Psíquics (ASPAMIS), totes tres de Lleida.

L'accés als premis és obert a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposat per un dels departaments de la Generalitat, o a instància d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.

En l'edició d'enguany el Govern ha concedit la Medalla President Macià a 16 persones i la Placa a 6 empreses o entitats diferents.

MEDALLES:

Pilar Fort i Camí

Nascuda a Lleida (Segrià) l'any 1925

Pilar, més coneguda com la "Pilarín" de Lleida, ha treballat tota la seva vida com a llevadora. Inicia la seva professió a l'edat d'onze anys prestant els seus primers serveis auxiliars com a llevadora a la Casa de la Maternitat, on va ingressar amb la seva germana l'any 1936.

Cursa els estudis primaris i de batxillerat a l'Institut d'Ensenyament Mitjà de Lleida. Acabat el batxillerat es va traslladar a Barcelona per cursar la diplomatura d'infermeria i els estudis de llevadora a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Treballa en pràctiques a l'Hospital Provincial de Santa Maria de Lleida. L'any 1948 ingressa com a llevadora titular a la Clínica Nostra Senyora del Perpetu Socors de Lleida, on treballa fins al 1990. Ha combinat l'activitat de llevadora amb els serveis a l'Hospital de la Creu Roja i l'Hospital Militar de Lleida.

La seva dedicació ha estat llarga i plena, anant més enllà d'on acaba la tasca sanitària, deixant un gran record tant als companys i companyes de professió com als pacients atesos.

Se li atorga la medalla per la seva dedicació plena a la professió de llevadora, que ha anat més enllà de la tasca sanitària i que l'han fet deixar un gran record tant als companys i companyes de professió com a les persones ateses.

Anna Maria Hermoso i Garro

Nascuda a Villaba (Navarra) l'any 1929
Després d'uns primers mesos a Navarra, la família d'Anna Maria retorna a la ciutat de Lleida, on viu actualment. Estudia peritatge mercantil a la ciutat de Barcelona i comença a treballar a l'Institut Nacional de Colonització, més tard l'Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari, adaptant la institució a les reformes de l'època i a les necessitats canviants del Departament d'Agricultura.

Aviat s'interessa pels assumptes socials i compagina la seva feina amb estudis a l'Escola de Treball Social de la Creu Roja i fa les pràctiques a les Casetes de Lleida, on va posar en marxa la coordinació de les diferents institucions de beneficència que hi treballaven. És nomenada cap d'estudis de l'Escola de Treball Social de la Creu Roja, des d'on impulsa el seu pas cap a l'Escola Universitària de Treball Social de la Creu Roja. La seva voluntat de treballar per la societat i defensar els drets dels treballadors, especialment dels treballadors del Departament d'Agricultura, la porta a treballar per Comissions Obreres.

Anna Maria impulsa, juntament amb un conjunt de persones interessades en la muntanya, el Grup de l'Alt Pirineu, una associació que promou el desenvolupament de la gent de la muntanya a través del coneixement de les seves necessitats, i des de la qual van contribuir a la creació de la primera llei de la muntanya de Catalunya.

Se li atorga la medalla per contribuir des del seu treball a diferents organismes del Ministeri d'Agricultura a la millora del sector agrari i ramader a Lleida, per la defensa dels treballadors/es d'aquest sector i la seva tasca social des de Comissions Obreres i la Creu Roja.

PLACA:

Associació de Pares de Minusvàlids Psíquics - ASPAMIS

Fundada a Lleida (Segrià) l'any 1977

ASPAMIS va ser fundada l'any 1977 per un grup de pares amb l'objectiu d'atendre les necessitats de persones menors i adultes amb disminucions psíquiques severes i profundes. L'any 1980 va ser declarada entitat d'utilitat pública en el Consell de Ministres.

Va iniciar la seva tasca únicament amb el centre Ginesta al municipi lleidatà de Torrefarrera, però, a causa de la demanda de la societat, l'Associació de Pares de Minusvàlids Psíquics va obrir dos centres més: El Pilar, l'any 1979 a Vencilló (Osca), i La Immaculada a Alcoletge (Lleida) l'any 1992.

Per tal d'aconseguir millores en altres aspectes també importants, alguns membres d'ASPAMIS constitueixen la Fundació Libra l'any 1987, una fundació privada que s'encarrega entre d'altres activitats de tutelar i donar suport a persones incapacitades.

De les 93 places inicials a Torrefarrera, ASPAMIS ha crescut fins a convertir-se en un ens interprovincial que acull a 261 persones i on treballen més de 200 persones.

Se li concedeix la placa per la seva tasca d'atenció i recolzament a les persones disminuïdes psíquiques i a les seves famílies.