Comunicat del president Artur Mas amb motiu del traspàs de Teresa Pàmies, Creu de Sant Jordi i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

query_builder   13 març 2012 18:20

event_note Nota de premsa

Comunicat del president Artur Mas amb motiu del traspàs de Teresa Pàmies, Creu de Sant Jordi i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

 

  • "Ha representat la continuïtat de la Catalunya d'abans de la guerra de 1936-1939, un dels fils que ens relliga amb la nostra tradició"
Ens ha deixat Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, la Noguera, 1919-Barcelona, 2012), una escriptora i activista compromesa amb la causa de la nació catalana i la justícia social. Una autora que no va deixar mai de conrear la nostra llengua, ni tan sols en els anys més durs de l'exili, i que ha representat la continuïtat de la Catalunya d'abans de la guerra de 1936-1939, un dels fils que va relligar les tradicions d'un país que va córrer un perill molt gran de trencar-se i de no continuar. En nom meu i del poble de Catalunya vull expressar el meu condol als seus familiars i amics.
 
La seva vida va estar marcada per una actitud de resistència davant de la dictadura franquista i davant la situació de desigualtat de la dona. Va tirar endavant en situacions molts adverses. Els que la coneixien saben de la seva entrega en tot el que emprenia, fos en la seva vida familiar, personal i professional, i del molt que s'exigia a ella mateixa en tots els àmbits.
 
Va viure molt intensament i de molt jove l'activisme polític i el compromís, en el seu cas en el camp comunista durant i després de la guerra. Va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1937) i una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939). Casada amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, és mare del també escriptor Sergi Pàmies. La derrota la va portar de l'any 1939 fins al 1971 a l'Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. La seva obra és en bona mesura el testimoni viu de la guerra i de l'exili.
 
Va col·laborar en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: "Avui", "Xarxa", "El Temps", Catalunya Ràdio i d'altres. Juntament amb el seu pare, Tomàs Pàmies, va escriure "Testament a Praga" (1971), premi Josep Pla del 1970 i Crítica Serra d'Or de prosa narrativa del 1972. Va continuar la seva producció amb títols com "Quan érem capitans" (1974), "Va ploure tot el dia" (1975), "Memòria dels morts" (1981), "Cartes al fill recluta" (1984), "Jardí enfonsat" (1995), premi de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa de no-ficció del 1995, o "Cròniques de comiat" (2000), entre molts d'altres. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al gallec i a l'eslovè.
 
El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2000 rep la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'any 2001.