Ramon Farré destaca de les lleis òmnibus que eliminen traves burocràtiques innecessàries a l'activitat econòmica sense que se'n ressenti el rigor en els controls

Ramon Farré destaca de les lleis òmnibus que eliminen traves burocràtiques innecessàries a l'activitat econòmica sense que se'n ressenti el rigor en els controls

query_builder   13 març 2012 19:58

event_note Nota de premsa

Ramon Farré destaca de les lleis òmnibus que eliminen traves burocràtiques innecessàries a l'activitat econòmica sense que se'n ressenti el rigor en els controls

 
· El delegat ha subratllat que la simplificació dels procediments es fonamenta en la confiança que té el Govern en la responsabilitat dels empresaris i els particulars
  
· El silenci administratiu positiu augmentarà l’abast de la seva aplicació per alleugerir les tramitacions
 
· La legislació urbanística s'adaptarà a les necessitats de cada municipi i a la situació de crisi general i, de manera específica, de la construcció
 
· L’activitat agroalimentària i el nombre reduït d’habitants dels municipis de la plana de Lleida hi intensificaran la incidència de la nova normativa
 
Conferència
Ramon Farré pronunciant la conferència
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha afirmat que les cinc lleis òmnibus recentment aprovades a Catalunya fonamenten la seva vocació de contribuir a l’impuls de l’activitat econòmica en els conceptes de confiança prèvia envers els emprenedors i els ciutadans en general, i en un control rigorós durant el desenvolupament dels projectes. L’agilitat, ha dit Farré, es pot millorar “si es facilita l’inici de les activitats amb l’eliminació de traves i dels processos feixucs en aquest moment del procés i s’efectua el control rigorós corresponent un cop el projecte ja està en marxa”. Ho ha explicat en el transcurs de la conferència que ha pronunciat avui “Les lleis òmnibus: confiança en Catalunya” davant dels representants dels sectors econòmics i de l’àmbit institucional de Lleida, acte que ha comptat amb la presentació del president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó.
 
Farré ha destacat la importància de la supressió d’obstacles a la iniciativa privada en moments de dificultats econòmiques com l’actual i s’ha mostrat convençut que les lleis òmnibus per a la promoció de l’activitat econòmica, la simplificació de la regulació normativa, l’agilització de l’activitat administrativa i la reestructuració de l’administració pública, “es deixaran notar positivament en la reactivació econòmica del país”. Les cinc lleis òmnibus modifiquen i deroguen prop de 90 normes.
 
Segons Farré, en un escenari de caiguda de l’activitat productiva, de creixement de l’atur (la taxa ja passa del 20%), de dificultat d’accés al crèdit públic i privat, de manca de liquiditat de les empreses i de necessitat de sanejament de les finances públiques que fa que les administracions difícilment puguin ni crear ocupació ni efectuar gaires inversions, “el Govern ha de fer el que té a les seves mans” i una d’aquestes possibles accions és “facilitar la iniciativa empresarial, amb l’eliminació de l’excessiva burocratització normativa que dificulta el dinamisme dels emprenedors, però amb la garantia de la seguretat jurídica”, seguint l’esperit de la Directiva de Serveis europea, que aposta pels principis de simplificació i supressió de traves a l’exercici d’activitats econòmiques.
 
El delegat s’ha referit a l’eliminació de tràmits innecessaris, l’abaratiment dels costos de les taxes i sancions, l’acceleració de la resolució d’expedients i dels tràmits, la unificació i simplificació d’estructures de l’administració catalana per millorar-ne l’eficiència o l’increment de la fluïdesa en la relació de l’administració amb empreses i particulars. “Facilitar, no complicar l’activitat econòmica”, ha dit.
 
Ramon Farré ha fet esment dels tres elements que són transversals a les cinc lleis òmnibus aprovades: la simplificació de procediments, la simplificació d’estructures i el silenci administratiu.
 
Simplificació de procediments: control “ex post”
 
El primer element transversal és la simplificació procedimental quant a autoritzacions en diversos àmbits concrets. Les lleis òmnibus permetran que determinades activitats econòmiques fins ara subjectes a autorització puguin engegar-se un cop comunicades prèviament a l’administració, amb l’acompanyament d’una declaració responsable i en compliment de les condicions que aquesta estableixi, de manera que ja no és necessari esperar a que l’administració es pronunciï de forma expressa. Segons Farré, “es passa d’un control ex ante a un control ex post, però en cap cas al no control, i menys encara, al descontrol”.
 
Simplificació d’estructures de la Generalitat
 
Un altre element transversal de les lleis òmnibus és la simplificació d’estructures de la Generalitat, amb la modificació de la regulació de més de 30 entitats del sector públic. Així, s’han suprimit fins a vuit entitats públiques, els serveis de les quals han estat absorbits per altres ens públics o per la pròpia administració. Són els casos, per exemple, del Laboratori General d’Assaigs i Investigació (LGAI), l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA), el Consell Superior de la Cooperació o el Consell Assessor de Gestió dels Residus Industrials de Catalunya.
 
En altres situacions s’ha reordenat o concentrat funcions, amb eliminació d’òrgans i unitats, per evitar duplicitats, com s’ha fet a l’Agència Catalana de l’Habitatge, l’IRTA, el Tribunal Català de l’Esport o el Memorial Democràtic, entre altres. També s’ha reduït el nombre de membres de determinats òrgans, per facilitar-ne l’operativitat.
 
Per últim, sobre la base d’eliminar estructures, se n’han creat algunes de noves per assolir formes de gestió més eficients. En són una mostra l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana i el Consell Català de l’Empresa, en el terreny de la innovació, la internacionalització, la transferència tecnològica i la captació d’inversions, i de l’Agència de Suport a la Iniciativa Cultural, que unificarà en una sola finestreta els ajuts en aquesta matèria.
 
Farré també s’ha referit a la modificació de la regulació de l'Institut Català de la Salut per dotar de major autonomia, flexibilitat i responsabilitat de gestió als centres productius i als seus professionals, amb la possibilitat d’atorgar-los personalitat jurídica pròpia, garantint al 100% la seva titularitat pública. El delegat ha ressaltat que les lleis òmnibus han fet possible plantejar una acció integrada dels centres sanitaris de titularitat pública de Lleida.
 
Silenci administratiu positiu
 
Un tercer element que tenen en comú les lleis òmnibus són els canvis pel que fa a la figura del silenci administratiu. La nova regulació farà que, quan un ciutadà adreci una petició a l’Administració, un cop superat el termini de resposta per part d’aquesta, el seu silenci permeti al ciutadà tirar endavant la seva petició. “Si l’Administració no fa bé la seva feina, els ciutadans no en tenen la culpa”, ha afirmat Farré. El silenci negatiu quedarà reservat a les qüestions estrictament necessàries.
 
Segons ha avançat el delegat del Govern, el 95% dels tràmits de prevenció ambiental que fan les empreses gaudiran de silenci administratiu positiu (fins ara només era el 45%). Això, afegit a la reducció de tràmits, suposarà un estalvi de temps i diners per a l’empresari. A mode d’exemple, un productor que vulgui obrir una explotació de 60.000 pollastres d’engreix passarà d’haver de fer front a un cost de 30.000 euros per la documentació i d’esperar deu mesos a partir de la sol·licitud a haver de pagar només 20.000 euros en despeses administratives, amb un període d’expectació de sis mesos. Uns estalvis, doncs, del 33% en costos i del 40% en temps.
 
Ramon Farré ha atribuït aquesta nova manera de fer plasmada en la simplificació de procediments i en el silenci administratiu positiu a “la confiança que té el Govern en la responsabilitat dels empresaris i els particulars”. “És des de la confiança -ha dit- que cal valorar les iniciatives privades i no pas des del recel poruc i irracional”.
 
Incidència a les terres de Lleida
 
El representant del Govern català ha volgut subratllar alguns dels canvis normatius aprovats que poden exercir una major incidència en l’activitat econòmica de la plana de Lleida, tenint-hi en compte factors com ara la preeminència del sector agroalimentari i el nombre d’habitants relativament petit de molts dels seus municipis. En aquest sentit, a més de en la prevenció ambiental, Farré ha posat l’accent en les legislacions urbanística i d’aigües.
 
Legislació urbanística més adaptada a cada municipi i a la crisi
 
L’urbanisme serà un dels àmbits en què es deixarà notar més l’esperit de la nova normativa. La Llei que modifica el Text refós de la lei d’Urbanisme, aprovada el 15 de febrer, pretén, a grans trets, d’una banda, adaptar el marc legislatiu, abans molt homogènia i rígida, a les característiques específiques de cada municipi, tenint en compte que a Catalunya hi conviuen grans ciutats amb problemàtiques complexes i petits municipis amb poca població; i, d’una altra, adequar la legislació urbanística a la situació de crisi general, i més específica de la construcció.
 
Amb la nova llei es flexibilitzen determinats requeriments pel que fa a les reserves mínimes de sòl; es concentra en la legislació urbanística tota la regulació i avaluació ambiental; s’estableix una pròrroga extraordinària fina al 2014 per als titulars de llicències d’obres paralitzades per la crisi i que les vulguin reprendre; s’introdueixen mecanismes més àgils per requalificar el sòl i facilitar les execucions immediates; s’aplica l’exempció a municipis de menys de 5.000 habitants, no capitals de comarca i amb escassa dinàmica edificadora, i aquells que només distingeixen entre sòl urbà i sol no urbanitzable, de l’obligació de reservar un determinat percentatge per a habitatge protegit (fins ara era del 30% per a tots els municipis); es simplifica el procediment per a l’autorització de projectes d’actuacions d’interès públic en sòl no urbanitzable amb escassa afectació; s’agilita la tramitació urbanística de l’autorització de projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o rústica que supera els llindars establerts; es flexibilitza el règim urbanístic aplicable a les instal·lacions industrials que hi ha en sòl no urbanitzable; es modifiquen els supòsits que regeixen els diversos tipus d’infraccions urbanístiques; s’admet la transmissió directa de béns patrimonials públics entre administracions, o s’amplien els usos admissibles de les masies i cases rurals susceptibles de rehabilitació per potenciar la seva recuperació, entre moltes altres.
 
Modificació de la legislació en matèria d’aigües
 
Alguns dels canvis faran que els beneficiaris d’obres de reg puguin executar ells mateixos una part de l’actuació que transcorre per la seva finca, la qual cosa facilitarà el desenvolupament de regadius, amb especial petjada en el Segarra-Garrigues, i significarà un estalvi econòmic i l’agilitació dels procediments de contractació.
 
Segons una altra modificació normativa, els efluents líquids resultants del processament del raïm i de les olives són considerats com a fertilitzant agrícola i ja no com a abocaments. Per exemple pel cas de les oliasses. Es dóna cobertura legal i unes pautes a la gestió dels efluents generats per les almàsseres. Es permet la gestió d’aquests efluents aplicats a sòl agrícola, fet que representa una alternativa a l’abocament als sistemes de sanejament. Així es redueix el risc d’aturades del centre productor com a conseqüència de l’incompliment de límits quant a la legislació en matèria d’aigües. 
 
Al mateix temps, ajuda a reduir fertilitzants minerals i una millor gestió mediambiental, atès que es reduiran els abocaments directes a les aigües i la contaminació orgànica que suposa. Una millor regulació de les aplicacions agrícoles reduirà els riscos indirectes de contaminació d’aqüífers i aigües superficials a través de males aplicacions.
 
Mesures a banda de les lleis òmnibus
 
L’impuls de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació que s’ha fixat com a objectiu prioritari el Govern requereixen una sèrie de mesures que van més enllà de les reformes endegades per les lleis òmnibus. Mesures en el terreny del finançament, la programació d’actuacions i les polítiques actives d’ocupació.
 
Pel que fa al finançament, Farré s’ha referit a la línia de préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar ampliacions de capital d’empreses catalanes, així com a la línia d’avals que facilita l’accés al finançament de capital circulant, atorgat per les entitats financeres a les empreses. També ha parlat de la convocatòria d’ajuts a la liquiditat d’explotacions agràries i ajuts a la modernització de cooperatives per part del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
 
Quant a la programació d’actuacions, el delegat ha repassat el Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials que han elaborat ACC1Ó i la Direcció General d’Indústria per afavorir la reactivació econòmica del país tot impulsant la competitivitat del teixit empresarial català a partir de la innovació, la internacionalització i la capacitat exportadora, i la captació d’inversions. El pla  té un pressupost de prop de 205 milions d’euros per al 2012 i s’adreça principalment a les petites i mitjanes empreses.
 
En matèria de polítiques actives d’ocupació, el departament d’Empresa i Ocupació ha posat en marxa el Pla de Desenvolupament de Polítiques Actives d’Ocupació 2012-2013 amb una dotació pressupostària de 420 milions d’euros per a l’any 2012. Aquest Pla, que compta amb el suport unànime de Foment del Treball i PIMEC, CC.OO. i UGT, i les entitats municipalistes.
 
El model per instrumentar les polítiques actives passarà d’un model de subvencions a un de convenis o contractes programa. L’any 2012 serà un any on es combinarà la subvenció amb el conveni o contracte programa. El 2013 serà majoritària la via del conveni o contracte programa, incentivador de la qualitat en la prestació de serveis i amb un seguit d’indicadors de resultats anuals per comprovar l’impacte de cada mesura.
 
 

3  

Fitxers adjunts

Foto de la conferència (I)

Foto de la conferència (I)
JPG | 1349

Foto de la conferència (II)

Foto de la conferència (II)
JPG | 1055

Text de la conferència pronunciada per Ramon Farré

Text de la conferència pronunciada per Ramon Farré
PDF | 139