Territori i Sostenibilitat comença el procés per ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

query_builder   16 març 2012 13:45

event_note Nota de premsa

Territori i Sostenibilitat comença el procés per ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

  • El parc té una superfície de 14.000 ha i l’objectiu és incrementar-la un mínim de 5.000 ha en aquelles zones on hi hagi  consens territorial
  • Amb aquest procés el Departament de TES busca no només protegir els valors naturals destacats de l’entorn sinó també respondre a les demandes del territori i reconèixer i donar impuls al paper de dinamització socioeconòmica dels parcs respecte els municipis de l’entorn
TES

El Departament de Territori i Sostenibilitat comença el procés per ampliar el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir d’ara s’iniciarà una ronda de converses amb els ajuntaments i altres agents del territori per acordar la proposta d’ampliació. El conseller Lluís Recoder, que avui comença una visita de dos dies al Pirineu i Prepirineu de Lleida, explica que serà un procés llarg i que, en tot cas, l’ampliació només es durà a terme en aquelles zones on hi hagi consens amb el territori. Inicialment, l’objectiu és una ampliació de la zona de parc de com a mínim 5.000 hectàrees.

 
Aigüestortes, l’únic parc nacional de Catalunya, es va declarar l’any 1955. Va ser el cinquè parc de l’Estat i el segon dels Pirineus. Està gestionat per la Generalitat i té una superfície de 14.119 ha de zona de parc (PNac) i de 26.733 de zona de protecció perifèrica (ZPP), amb un nivell de protecció menys exigent. Des que es va declarar ha tingut tres modificacions de límits: el 1988, el 1990 i el 1996, quan adquireix les dimensions actuals.
 
Superfícies actuals Parc Nacional i la Zona Perifèrica de Protecció, per municipis
Municipi
 
Parc Nacional (PNac)
Zona perifèrica de protecció (ZPP)
Comarca
Superfície (ha)
Superfície (ha)
Vielha e Mijaran
Val d'Aran
--
233
Vilaller
Alta Ribagorça
 --
1.438,00
Naut Aran
Val d'Aran
 --
6.310,00
Alt Àneu
Pallars Sobirà
 --
5.054,00
La Vall de Boí
Alta Ribagorça
8.802,00
5.473,00
la Torre de Cabdella
Pallars Jussà
 --
4.119,00
Sort
Pallars Sobirà
 --
1.466,00
Espot
Pallars Sobirà
5.317,00
2.110,00
La Guingueta d’Àneu
Pallars Sobirà
--
360
Esterri d’Àneu
Pallars Sobirà
--
170
TOTAL
 
14.119,00
26.733,00
 
 
Tres elements justifiquen el procés d’ampliació: la demanda territorial, el patrimoni natural de la zona i el reconeixement del paper dinamitzador del territori que tenen els parcs a Catalunya. Efectivament, el departament de TES ha recollit les demandes que al llarg dels darrers deu anys han arribat del propi territori. Diversos ajuntaments de la zona han proposat, fins i tot amb mocions al ple, incloure una part dels seus termes municipals en el parc.
 
Un altre element és l’extraordinari patrimoni natural del Parc Nacional i de tot el territori que l’envolta. En aquest sentit, hi ha molts sectors dels voltants del parc que tenen característiques i valors naturals destacats perfectament equiparables als sectors actualment inclosos en l’àmbit de protecció. Incloure una part d’aquest patrimoni en el parc reforça el valor i les funcions pròpies del parc nacional i alhora destaca encara més un dels principals atractius de les comarques pirinenques: el seu patrimoni natural.
 
A més, els parcs nacionals i naturals juguen a Catalunya un paper molt rellevant en els territoris on s’enclaven, tant pel que fa a la conservació de la riquesa natural com per la dinamització socioeconòmica que generen, molt necessària en la situació actual de crisi.
 
Per tot això, durant els propers mesos el Departament de TES elaborarà el projecte d’ampliació en estreta col·laboració amb els municipis i amb el propi Parc Nacional. El conseller Recoder destaca la voluntat de concertació territorial de la proposta, on els municipis tindran un paper de primer ordre, sense menystenir altres agents econòmics i socials del territori.
 
L’objectiu és que abans de l’estiu es pugui arribar a una proposta d’ampliació consensuada, i que seria d’un mínim de 5.000 ha de zona de parc, per presentar-la al Patronat del Parc. A partir d’aquí s’iniciaria el procés formal de tramitació administrativa que inclou un període d’informació pública per a tots els ciutadans, l’audiència als ens locals i la petició dels informes preceptius.
 
Els parcs de Catalunya, motor econòmic i social del territori
 
El Parc Nacional d’Aigüestortes inclou 4 comarques i 10 municipis, amb una població que frega els 15.000 habitants dedicada majoritàriament al sector terciari, i dins d’aquest, als serveis relacionats amb el turisme, que és una activitat econòmica important dins l’àmbit d’Aigüestortes. Segons dades del Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, l’any passat el nombre de visitants es va incrementar un 10% respecte el 2010, assolint la xifra de més de 322.000. A part del patrimoni natural, també és un atractiu turístic d’aquest territori l’arquitectònic, on destaquen les esglésies i les ermites de la Vall de Boí declarades com a Patrimoni de la Humanitat.
 
Pel que fa als aprofitaments i activitats econòmiques dins del parc nacional, són molt limitats, tot i que hi ha aprofitaments hidroelèctrics anteriors a la declaració de parc nacional. Els aprofitaments ramaders extensius són els únics admesos dins l’àmbit del parc. A la ZPP els aprofitaments són més amplis, equiparables al règim d’un parc natural.
 
A més, en el cas d’Aigüestortes, el parc s’ha volgut dotar d’una gestió ambiental de qualitat i per això té atorgats des del 2005 el sistema de gestió ambiental europeu EMAS i l’ISO 14001, i des del 2006, la Q de qualitat turística.
 
Valors naturals
 
El Parc Nacional d’Aigüestortes es troba al nord oest de Catalunya, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Val d’Aran.
 
Aquest extens territori muntanyós compta amb les zones perifèriques de protecció del parc nacional formades per la Vall Fosca, en el seu extrem sud, i per les Valls de Boí i Sant Nicolau, la vessant oest. Al nord est limita amb les valls de la Bonaigua i Saboredo. Finalment, al nord, limita també amb les vessants septentrionals de Naut Aran. Aquest espai és un dels més extensos del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), juntament amb els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró.
 
El Parc Nacional d’Aigüestortes representa un dels millors sistemes naturals granítics del Pirineu central i garanteix la conservació de tota una sèrie d’hàbitats i espècies d’interès comunitari dels estatges subalpins.
 
L’aigua és un element molt important, en el sentit que es tracta de l’espai amb el major nombre de llacs de muntanya, als quals se sumen salts d’aigua, torrenteres, rierols i tot el conjunt de molleres, com les anomenades “aigües-tortes”, de lenta circulació, i que modelen aquest paratge.
 
Acull una gran varietat de comunitats vegetals que es distribueixen en funció de diferents paràmetres ambientals com ara l’altitud, la naturalesa del substrat geològic, la humitat i l’orientació. Dins l’estatge subalpí, destaquen les pinedes de pi negre amb neret, que a les parts més ombrívoles es barregen amb l’avetosa. Pel que fa a l’estatge alpí, hi trobem prats i pastures calcícoles i acidòfiles.
 
 
 
Pel que fa a la fauna, compta amb elements típics de la fauna vertebrada de muntanya, com l’isard i l’ermini o l’almesquera, que habita en alguns dels cursos fluvials. Quant a ocells, destaquen el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra i el trencalòs, i de rèptils, la sargantana vivípara i la sargantana pirinenca. I el tritó pirinenc és el màxim exponent pel que fa als amfibis.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 230