El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha treballat durant els darrers anys en la recuperació d’observacions meteorològiques del passat (bàsicament, dels segles XIX i XX) de diferents punts de Catalunya. En especial, s’han recuperat les observacions de la ciutat de Barcelona des de 1780 fins a l’actualitat, aconseguint una sèrie completa de dades meteorològiques diàries de 232 anys, fet que col·loca aquesta sèrie de Barcelona entre les 10 sèries climàtiques més llargues i contínues d’Europa.
L’inici de les observacions meteorològiques instrumentals a Barcelona de manera sistemàtica data de gener de 1780, i fou el Dr. Francesc Salvà el primer que les realitzà. Va ser fonamental el paper dels metges catalans a finals del segle XVIII i pràcticament tot el segle XIX, amb un gran interès per conèixer l’estat de l’atmosfera i la seva relació amb la salut de les persones davant dels problemes provocats pel creixement de les ciutats i la incipient industrialització. A partir de mitjan segle XIX, diferents entitats públiques i privades van continuar fomentant l’observació meteorològica a Catalunya fins a la data d’avui.
La recuperació de totes aquestes dades és una tasca feixuga i sovint poc valorada, però que l’SMC ha impulsat des de la seva creació l’any 2001. Concretament de la ciutat de Barcelona, i després de la localització i consulta de les fonts documentals originals, molt disperses a diferents arxius i biblioteques d’arreu, s’han digitalitzat més d’1.350.000 dades corresponents a temperatura de l’aire, precipitació, pressió atmosfèrica, estat del cel i meteors. A aquest volum d’informació, cal afegir-hi la gran varietat de formats, d’unitats de mesura o de tècniques d’observació, fet que ha dificultat la tasca. A la vegada, sempre que ha estat possible s’han recuperat les metadades (nom de l’observador, lloc d’observació, instruments de mesura, etc.), les quals són bàsiques per a l’anàlisi posterior de les dades.
El tractament de tota la informació recuperada s’ha començat amb la variable temperatura. En primer lloc s’ha efectuat un control de qualitat de totes les dades per a detectar valors erronis o dubtosos en les dades digitalitzades, que poden ser causats per errors o en el moment en que es va fer l’observació, o en fer l’anotació, o potser en la seva manipulació posterior. A continuació, s’ha reconstruït una única sèrie contínua i completa de la temperatura de Barcelona per al període 1780-2011. Atès que aquesta sèrie està formada per observacions a diferents indrets de la ciutat, cal un darrer pas molt important: l’anàlisi d’homogeneïtat. Amb aquesta anàlisi, es detecten els anomenats punts de ruptura de la sèrie, i es corregeixen per comparació amb altres sèries de suport properes i coetànies. Així, s’assegura que el resultat final és una sèrie homogènia, de manera que qualsevol variació o tendència que s’hi detecta és fruit únicament de factors climàtics i no de la incidència d’elements externs com poden ser els canvis del lloc d’observació, d’instrumentació, d’observador, d’unitats de mesura, etc...
Cal esmentar que, en aquest treball d’homogeneïtzació, tota la sèrie de temperatura mitjana anual s’ha referit a les dades de l’Observatori Fabra (a la muntanya del Tibidabo, a 420 m d’altitud), del qual es disposa de la sèrie més llarga a la ciutat (des de 1913) i des d’on actualment encara es continuen fent vàries observacions meteorològiques diàries.
