President Mas

President Mas: "La intervenció de Catalunya per part de l'Estat seria impensable i una injustícia perquè ningú ha fet tant per reajustar la situació econòmica"

query_builder   26 abril 2012 18:32

event_note Nota de premsa

President Mas: "La intervenció de Catalunya per part de l'Estat seria impensable i una injustícia perquè ningú ha fet tant per reajustar la situació econòmica"

El diari holandès NRC Handelsblad publica aquesta tarda l'entrevista al president
El diari holandès NRC Handelsblad publica aquesta tarda l'entrevista al president
· El diari holandès NRC Handelsblad publica aquesta tarda una entrevista amb el cap de l’Executiu
 
· Artur Mas assegura que la batalla actual de Catalunya és “recaptar els nostres impostos, tenir una hisenda pròpia i ser capaços de modificar les lleis al nostre Parlament”
 
· El president subratlla que “les polítiques actuals ens donen la sensació que el govern central no té les respostes que Europa li està demanant a Espanya”
 
 
 
El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura avui en una entrevista al diari holandès NRC Handelsblad que “la intervenció de Catalunya em sembla impensable, la reacció de la població seria molt forta”. Sota el títol "Catalunya enceta la batalla amb Madrid", el president subratlla que “seria una injustícia, ja que no hi ha cap comunitat que hagi fet tant per reajustar la situació econòmica”.
 
El corresponsal del diari holandès, Merijn de Waal, explica que quan va assumir el càrrec a finals del 2010, el president Mas "va trobar-se un dèficit que era substancialment superior al que havia manifestat el seu antecessor socialista". "El seu govern va acordar el copagament per als medicaments, un augment de les matrícules universitàries, una taxa turística i una reducció dels sous dels funcionaris", afegeix.
 
A l'entrevista, el president Mas assegura que a moltes autonomies no els molesta el fet que Espanya hagi “descentralitzat les despeses, però no els ingressos: moltes comunitats troben més còmode que s'administri des de Madrid, però nosaltres volem recaptar els nostres impostos, tenir una Hisenda pròpia, ser capaços de modificar les lleis al nostre Parlament".
  
De Waal recull que "la lluita d'aquesta pròspera comunitat ja porta segles i és plena de sensibilitats històriques i polítiques". El periodista explica que "Espanya va tancar l'any amb un dèficit del 8,5%, del qual gairebé un 3% corresponia a les comunitats", i que l'Estat planteja intervenir les autonomies amb més d'un 1,5% de dèficit: "El partit de Mas, CiU, una aliança de nacionalistes catalans liberals i demòcrata-cristians, ha respost amb vehemència aquestes amenaces", afegeix.
 
Preguntat per l’actuació del Govern de Mariano Rajoy per millorar l’estat de les balances públiques, Artur Mas subratlla que "entenc que el govern central estigui preocupat, però aleshores hauria de prendre mesures que no pren". En aquest sentit, el president recorda que la Unió Europea recomana “reformar els subsidis d’atur, reduir els sous dels funcionaris estatals, introduir un copagament real a la sanitat o apujar l’IVA”. “Les polítiques actuals ens donen la sensació que el govern no té les respostes que Europa li està demanant a Espanya”, declara. També afegeix que, “socialment, es pot considerar desitjable augmentar les pensions”, però dubta si “econòmicament és una mesura sensata”.
 
Al llarg de l’entrevista, Artur Mas assenyala que Catalunya es pot considerar “els Països Baixos del Sud d’Europa”, ja que, igual que els holandesos, “sempre hem hagut de lluitar pel nostre país: vosaltres lluitàveu per guanyar terreny a l'aigua, nosaltres contra els nostres veïns poderosos". El president defensa que una Europa més forta seria “una Europa federal, amb una forta competència central sobre determinats àmbits, com als Estats Units”, però amb unes “regions que també adquiririen més poder". En una UE així, "Catalunya vol ser com els Països Baixos o Dinamarca, amb els mateixos drets ”, explica el president.
 
"Com el 28è Estat Membre de la UE, Catalunya seria un dels Estats Membres més rics. No els tocaria pagar transferències a Andalusia o Extremadura, però sí a Bulgària o Eslovènia, per exemple", pregunta De Waal. "Efectivament. I ho pagaríem. Potser no tant com Holanda, perquè tampoc som tan rics. Però si pagaríem el que se’ns demana. Mentrestant, ja estem acostumats a haver de pagar", és la resposta del president. “No som uns egoistes, que volem tenir-ho tot per nosaltres. No volem tancar completament l’aixeta de la solidaritat amb les altres regions, però volem fer aquestes transferències després d’haver recaptat els nostres impostos. Així tot serà més transparent”, afirma. També defensa la necessitat d’establir “un termini que delimiti les transferències en el temps”, amb la voluntat que “no siguin eternes”.
 
En relació a l’estat de les autonomies, el president de la Generalitat remarca en l’entrevista que “si el PP i el PSOE consideren que la descentralització ha anat massa lluny, la podran deixar sense efecte”. En cas de ser així, però, adverteix que “hauran de respectar les realitats històriques de les nacions, sobretot les de Catalunya i País Basc”“Fins i tot la dictadura de Franco no va ser capaç d’eliminar-les. I l’actual crisi tampoc ho aconseguirà”, declara.
 
El diari NRC Handelsblad, editat a Rotterdam, és el diari de qualitat de referència a Holanda, i també es distribueix a part de Bèlgica. Fundat a mitjans del segle passat, Té una tirada de 210.000 exemplars i es distribueix a primera hora de la tarda. La mateixa editora publica des del 2006 el nrc.next, una edició de matins del NRC Handelsblad, amb una tirada de 80.000 exemplars. 
 
El president ha volgut fer sentir ara la seva veu a Holanda perquè és el segon país contribuent net a la Unió Europea, i viu un intens debat sobre la continuïtat i la quantitat de les seves transferències a la UE. Precisament el 9 de gener passat el president Mas va entrevistar-se a Londres amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, a qui va fer arribar aquest anàlisi de la situació de l'Estat espanyol i dels punts de vista del govern de Catalunya.
 
En un complement, el periodista holandès explica que "després de dècades de descentralització, fruit de la insistència dels tossuts catalans i bascos, les disset regions autònomes d’Espanya ara són responsables de la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. Són elles que gasten la major part dels diners públics, però és l’administració central que recapta els impostos. Això fa que per a Espanya sigui difícil endreçar les finances públiques, tal com li demanen Brussel·les i els mercats financers".
 
L’entrevista al diari vespertí holandès NRC Handelsblad s’emmarca en les que ha concedit el president de la Generalitat els darrers mesos a diferents mitjans internacionals per donar a conèixer la realitat nacional de Catalunya. Entre aquests mitjans es troben el Wall Street Journal, el Financial Times, el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Le Monde, La Stampa, The Economist,  la BBC TV, i Bloomberg TV.
 
 
Nota: S'adjunta l'entrevista publicada al diari NRC Handelsblad 

1  

Imatges

Trobada entre el president Mas i el primer ministre dels Països Baixos (gener de 2012)

Trobada entre el president Mas i el primer ministre dels Països Baixos (gener de 2012) 403

1  

Fitxers adjunts

English version

English version
PDF | 168