El conseller d'Agricultura presenta al Parlament el posicionament català envers la reforma de la Política Pesquera Comuna

Catalunya demana un règim diferenciat per a la flota del litoral Mediterrània i estudis rigorosos sobre l'estat dels caladors abans d'aplicar la nova PPC"

El conseller demana mecanismes de flexibilitat i cogestió per adaptar la nova PPC a la heterogeneïtat del sector pesquer català i evitar que més del 95% en quedi exclòs

query_builder   2 maig 2012 17:00

event_note Nota de premsa

El conseller d'Agricultura presenta al Parlament el posicionament català envers la reforma de la Política Pesquera Comuna

Catalunya demana un règim diferenciat per a la flota del litoral Mediterrània i estudis rigorosos sobre l'estat dels caladors abans d'aplicar la nova PPC"

El conseller demana mecanismes de flexibilitat i cogestió per adaptar la nova PPC a la heterogeneïtat del sector pesquer català i evitar que més del 95% en quedi exclòs

Pelegrí durant la seva intervenció
Pelegrí durant la seva intervenció
 
 
 
Es considera que s’han de mantenir els ajuts destinats a l’adaptació i reconversió de la capacitat de la flota i permetre l’accés al finançament a totes les embarcacions de la flota litoral catalana
 
Aquest posicionament és fruit del consens assolit en el sí del Consell de Pesca
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha comparegut avui davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parlament de Catalunya per exposar el posicionament català envers la reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC).
 
Aquest posicionament és fruit del consens assolit la setmana passada en el sí del Consell de Pesca i després de mesos de reunions amb el sector. De fet, des del setembre de 2011, s’han dut a terme trobades sectorials per analitzar la proposta de reforma amb els diferents sectors afectats: extractiu, aqüicultura, comercialitzadors, món científic, ONG i sindicats.
 
El Govern i el sector pesquer català no consideren acceptable la nova política pesquera comuna que proposa Brussel·les perquè no te en compte els diferents models de flota, en el nostre cas la flota litoral costanera, i la seva aplicació tindrà sense dubte conseqüències molt negatives per al sector de la pesca i l’aqüicultura mediterranis, i especialment per a Catalunya.
 
"Es una política pesquera que no té en compte l’especificitat de la pesca mediterrània, que està pensada només per la flota d’altura i gran altura, i això deixa fora més del 95% del nostre sector que no pot assumir de cap manera les mateixes obligacions que la flota d’altura, especialment pel que respecta al mètode de descarts", ha senyalat el conseller.
 
A més, des de Catalunya es considera que l’actual reforma de la PPC aposta per una visió que no garanteix el necessari equilibri entre els aspectes socials, econòmics i ambientals ja que:
 
a.  planteja uns objectius de reducció de captures (25% menys en global al 2015) que no es fonamenten en cap estudi científic rigurós que faci la diagnosi detallada sobre l'estat real dels caladors i de la diversitat d'espècies en cada incret de la costa.
 
b. pot posar en risc una gran part de l’activitat pesquera que és vital en alguns municipis del nostre litoral i molts llocs de treball associats que es poden veure afectats per la reducció de quotes i alhora privats d'ajudes que també són imprescindibles per al desenvolupament i manteniment de la pròpia activitat.
 
c. No té en compte la desigualtat de preus i els alts costos de producció per al sector (pujada del gasoil) 
 
d. No exigeix les mateixes garanties alimentàries als productes importats  de  fora de la Unió, i això  pot provocar pèrdua de competitivitat
 
 
 
En aquest sentit, el conseller ha explicat que Departament considera que s’han de mantenir els ajuts destinats a l’adaptació i reconversió de la capacitat de la flota, que ja fa anys que s'està adaptant, s’ha de permetre l’accés al finançament a totes les embarcacions de la flota litoral catalana i que s’han d’incorporar mesures estructurals adreçades al desenvolupament econòmic i la cohesió social del sector, i no limitar el Fons Europeu Marítim i de Peca (FEMP) a les mesures ambientals.
 
D’altra banda, pel que fa a la regionalització que planteja la reforma de la Política Comuna de Pesca, el Departament reclama mecanismes de flexibilitat perquè les polítiques específiques s’adeqüin a les diferents regions i caladors. A més, es reclama que s’estableixi un règim diferenciat per a la flota costanera litoral i que s’elimini la definició de flota costanera artesanal segons l’eslora.
 
El Departament d’Agricultura també reclama que l’excepció d’obligatorietat del règim de concessions de pesca transferibles inclogui la flota litoral costanera i que es mantinguin els ajuts al desballestament per aquesta flota com a instrument per a la reducció de la capacitat d’aquesta flota.
 
El conseller Pelegrí ha explicat durant la seva compareixença que ha reclamat en diverses ocasions que s’analitzi la problemàtica dels descarts de manera singular a cada pesqueria, que es proposin solucions adaptades a cada realitat i que es faci un tractament diferenciat de l’activitat pesquera (extractiva) i l’activitat aqüícola (productiva). També que es tingui en compte que a Catalunya la indústria de transformació de productes pesquers és fonamentalment la petita o mitjana empresa familiar, i que en el nou FEMP aquesta indústria queda totalment desemparada per a fer noves inversions a les seves empreses. 
 
El document consensuat en el Consell de Pesca inclou els punts següents:
 
 
1.      Demanar una equitat entre els vessants econòmic, ambiental i social de la PPC i el FEMP.
 
2.      Mantenir els ajuts destinats a l’adaptació de la capacitat de la flota.
 
3.      Garantir l’accés al finançament a totes les embarcacions de la flota litoral catalana en igualtat de condicions.
 
4.      Incorporar mesures estructurals adreçades al desenvolupament econòmic i la cohesió social del sector.
 
5.      Desburocratitzar i avançar en la simplificació administrativa de la PPC i el FEMP.
 
6.      Reclamar mecanismes de flexibilitat perquè les polítiques específiques s’adeqüin a les diferents regions i caladors, i apostar per la regionalització.
 
7.      Exigir un paper més significatiu de les administracions regionals en la gestió pesquera.
 
8.      Reclamar un règim diferenciat per a la flota costanera litoral, entesa com la flota que ocupa els mateixos ports base, opera en els mateixos caladors locals, aglutina el teixit social tradicional de les poblacions costaneres, està gestionada per PIME i empreses familiars, realitza marees diàries, feineja generalment dins de les 12 milles del mar territorial i no congela ni processa les captures a bord.
9.      L’excepció d’obligatorietat del règim de concessions de pesca transferibles ha d’incloure la flota litoral costanera.
 
10. Analitzar la problemàtica dels descarts de manera singular a cada pesqueria i proposar solucions adaptades a cada realitat; eliminar de l’articulat l’obligatorietat de desembarcar els descarts de les poblacions demersals mediterrànies no sotmeses a TAC i quotes.
 
11. Preveure i fomentar la pesca professional continental catalana.
 
12. Reclamar un tractament diferenciat de l’activitat pesquera (extractiva) i l’activitat aqüícola (productiva).
 
13. Demanar que es considerin els diferents operadors del sector aqüícola (empreses, associacions, confraries de pescadors, persones físiques), existents a Catalunya.
 
14. Preveure els ajuts necessaris per al manteniment i desenvolupament del sector aqüícola.
 
15. Es valora favorablement la introducció de mecanismes d’identificació i valorització dels productes pesquers de proximitat, i es reclama que es mantingui l’obligatorietat d’informar el consumidor sobre la data de pesca.
 
16. Impulsar els ajuts a la comercialització i transformació de productes pesquers i aqüícoles elaborats per la petita o mitjana empresa familiar.
 
17. Demanar la incorporació d’una menció al sector de la comercialització majorista i minorista, i al sector de la transformació.
 
18. Es valora positivament el paper que poden tenir les Organitzacions de Productors (OPP) per a la millora de la comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura catalans, en coexistència amb les Confraries de Pescadors.
 
19. Es considera que els mecanismes de finançament europeus han de donar resposta al desenvolupament d’aquestes estratègies d’innovació per millorar la competitivitat del sector i la seva permanència, i que han d’estar disponibles per a tota la flota catalana.
 
20. Reclamar que la diversificació del sector pesquer sigui accessible a tota la flota catalana i que aquesta diversificació no suposi l’abandonament de l’activitat principal ni la renúncia a la llicència de pesca.
 
21. Es dóna suport a la importància del paper dels Grups d’Acció Local (GALP) en la definició i implementació de les estratègies de desenvolupament local integrat, en particular dels sectors de la pesca i l’aqüicultura.
 
22.  Es considera imprescindible la introducció d’elements de regionalització i singularització en els aspectes relacionats amb la presa i l’anàlisi de dades científiques, per motius d’eficiència i perquè les politiques i instruments de gestió han de respondre a les realitats i necessitats de cada estoc pesquer concret de les diferents regions.
 
23. Es valora positivament la inclusió de la pesca recreativa en relació amb el control de l’activitat i el seguiment de les captures, ja que esdevé un element imprescindible per conèixer-ne l’impacte real sobre els recursos pesquers.
 
 
Durant la compareixença, el conseller Pelegrí també ha explicat que s’ha posat en marxa la plataforma ePesca. Aquesta eina informàtica té l’objectiu d’obrir i facilitar la participació i les aportacions del conjunt de la societat catalana, i, més en particular, d’aquells qui tenen interessos en el sector. Per tant, ePesca serà el punt de trobada virtual per al sector i d’altres col·lectius a fi de canalitzar el debat segons les novetats que es vagin produint.

1  

Imatges

Pelegrí durant la seva intervenció

Pelegrí durant la seva intervenció 109