Cultura

El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'església de Santa Maria de Sanaüja i la Via Romana de Parpers d'Argentona

query_builder   29 maig 2012 14:34

event_note Nota de premsa

El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'església de Santa Maria de Sanaüja i la Via Romana de Parpers d'Argentona

  • L’Executiu considera que cal preservar aquests espais pel seu interès històric, cultural i arqueològic
 
El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) l’església de Santa Maria, a Sanaüja (Segarra) i la Via Romana de Parpers, a Argentona (Maresme), la primera en la categoria de monument històric i la segona en la de zona arqueològica.
 
L'església  de Santa Maria de Sanaüja és un dels exemples de la implantació del gòtic lleidatà, que incorpora elements estructurals, constructius i també decoratius, tant gòtics com barrocs. Com a elements més rellevants destaquen el traçat de la seva planta, els trets tipològics i arquitectònics de l’estil gòtic, en particular les claus de volta, la façana barroca, així com la seva imatge urbana en el marc de la Plaça Major de la població.
 
L’església pertany al Bisbat de Solsona. L’església primitiva estava situada al costat del castell, actualment en ruïnes, i es troba documentada l’any 951. L'església actual, datada el segle XIV, es va construir entre el 1509 i el 1515 sota la direcció del mestre d'obres de Balaguer, Joan Gausia, en estil gòtic tardà i amb modificacions posteriors en època barroca.
 
El temple conserva bona part de la seva estructura gòtica, tot i que posteriorment s’hi han afegit elements del període barroc que s’integren dins l’estructura original del segle XVI. L'església gòtica és un edifici d’una nau única rectangular flanquejada per capelles laterals situades entre els contraforts i capçada per un absis poligonal que segueix una estructura típicament gòtica. El segle XVIII s’hi va afegir la façana barroca actual (entre el 1773 i el 1805). El campanar actual, situat sobre la façana del temple, també es va construir al segle XVIII.
 
 
Via Romana de Parpers
 
La Via Romana de Parpers està situada a la part nord del municipi d’Argentona. S’ha convertit en un paratge que es pot resseguir per recuperar alguns espais museïtzats. En conjunt, es tracta d’un espai patrimonial de gran importancia des del punt de vista cultural, científic i natural que cal protegir com a zona arqueològica.
 
Aquest tram de via té un recorregut de poc més d’un quilòmetre amb un desnivell absolut de 125 metres. Al llarg de tot aquest tram es conserven encara nombroses restes dels murs de contenció que sostenien la calçada, bastits amb una sòlida maçoneria. També s’hi localitzen 10 contraforts de secció triangular i planta rectangular que suportaven els murs de contenció.
 
Si bé cronològicament no es pot precisar amb prou certesa la seva construcció, es creu que ja existia cap al segle II aC. Aquesta consideració es basa sobretot en la troballa d’un mil·liari a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, on apareix el nom de MV Sergius, identificat com el cònsol romà que l’any 120 aC governava la Hispània Citerior, tot i que els seus orígens encara podrien ser anteriors a l’època preromana.
 
Les primeres notícies documentals daten del període alt medieval i se sap que es va reformar fins al segle XVIII.  El caminal de Parpers va caure en desús quan a partir de 1844 es va construir una nova carretera per superar el coll homònim, l’actual C-1415b, de Granollers a Mataró.