Una vegada desinfectat el conjunt, s’ha separat el crist de la creu per poder tractar el revers. En aquest procés s’ha pogut observar la inscripció incisa que presenta el perizoni, en la qual consta el nom de l’autor, així com la data d’execució de l’obra: “F. Humili di Petralia Minorese maestro siciliano lo fece 1635 8tbre 4 Palermo. S.aronino”. D’altra banda, també s’han extret mostres per determinar, mitjançant diverses anàlisis, els materials compositius dels diversos estrats de l’escultura, i també s’ha dut a terme un profund estudi radiogràfic.
S’ha sanejat el suport en aquells punts en què es trobava degradat i debilitat per l’atac dels insectes, i s’ha consolidat amb una resina per recuperar certa estabilitat. Posteriorment, s’ha reforçat a base de reomplir les pèrdues amb una resina epoxi de certa elasticitat.
Pel que fa a la pintura, la intervenció s’ha adreçat a fixar els aixecaments, procés que s’ha combinat amb la neteja mecànica de la brutícia superficial. S’ha aprofitat que el revers del crist queda ocult, per obrir diverses “finestres” i conèixer com és i en quin estat es troba la policromia original.
Finalment, pel que fa al sistema de presentació, s’han tapat els forats de corc, s’han anivellat les pèrdues i s’han reintegrat cromàticament mitjançant pigments aglutinats amb resina, per tal de minimitzar-les. En el revers únicament s’ha deixat una de les proves oberta, a manera de document.
La imatge del Sant Crist de la Puríssima
La imatge del crist crucificat, de mida natural i clavat en una creu llatina de factura simple (que no és la d’origen), es troba en el cambril d’un retaule situat en una capella lateral de l’església de la Puríssima Concepció Victòria, de Tortosa. Es tracta d’una imatge d’època barroca, concretament de 1635, que està al servei del culte religiós, i és molt venerada tant per la confraria que porta el seu nom com per la comunitat local.
El frare franciscà Humili de Petralia Soprana, Giovanni Francesco Pintorno, autor de la talla, és un clar exponent del corrent naturalista escultòric i artístic que es produeix a la Itàlia de la primera meitat del segle XVII. Nascut a Petralia Soprano el 1601 i mort a Palerm el 1639, la seva producció escultòrica de la figura del Crist a la creu és nombrosa, ja que li va dedicar gran part de la seva vida.
El verisme de la seva factura és un dels seus trets més característics, ja que tant la talla com la policromia mostren una figuració anatòmicament naturalista i dramàtica, en què l’expressió agonitzant del rostre i els elements efectistes de l’estrat pictòric, com la carn esquinçada i els grans volums de sang brollant, afegeixen patetisme a l’escena de la Crucifixió i la mort de Crist.
Segons l’historiador Joan Bosch, professor d’Art Modern i director del Departament d’Història i d’Història de l’Art de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i bon coneixedor de l’artista i de la seva obra, es tracta d’una obra mestra: “No hem de tenir cap reserva en proclamar el ‘Crucificat’ del convent de la Immaculada de Tortosa com una de les grans escultures del XVII català. Es tracta d’una obra plena de personalitat que mereix figurar entre les peces emblemàtiques d’una de les etapes daurades de l’escultura catalana”.
D’altra banda, Bosch destaca que “es tracta d’una obra singular en aquest brillant context pel fet de tractar-se d’un treball d’importació vinculat a una de les iniciatives d’importació d’obres d’art més ambiciosa que coneixem al territori dels bisbats catalans, la del bisbe Veschi. Això la converteix en una de les obres més significatives del seu autor, fra Umile da Petralia, escultor i monjo caputxí, pel fet de conservar-se fora d’Itàlia i de testimoniar el vincle amb aquest importantíssim bisbe tortosí. Convé tenir present que el fenomen de la importació d’obres d’art europeu cap a Catalunya, que va ser relativament intens a la primera meitat del segle XVI, va resultar quelcom més excepcional i rar durant el XVII.”