Ple

President Mas: "El pacte fiscal arreglaria de soca-rel els nostres problemes de dèficit"

query_builder   4 juliol 2012 15:32

event_note Nota de premsa

President Mas: "El pacte fiscal arreglaria de soca-rel els nostres problemes de dèficit"

El president durant la compareixença al Parlament
El president durant la compareixença al Parlament
 
  • El cap de l’Executiu ha comparegut aquest migdia davant el Parlament per explicar el tercer Pla d’ajust aprovat pel Govern
  • Mas critica “el procés escandalós” de centrifugació de dèficit que fa l’Estat cap a les Comunitats autònomes  i l’impagament dels deutes que obliga Catalunya a incidir en els ajustaments
  • El president destaca que altres països europeus com França s’enfronten al mateix problema que Catalunya: l’excessiu deute que “s’està menjant les polítiques socials”
  • Ressalta que el nou Pla salva els principis d’equitat, de recuperació econòmica i protecció de l’autogovern
 
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquest migdia, durant la seva compareixença davant el Parlament per explicar el tercer Pla d’ajust del Govern, una crida als diputats de la Cambra catalana perquè prioritzin el pacte fiscal que, ha dit, “arreglaria de soca-rel els nostres problemes de dèficit”. “Tenim un dèficit estructural de recursos i això ho condiciona tot”, ha afirmat. I ha afegit “els plans d’ajustament que s’han fet a Catalunya haurien pogut ser d’una altra manera diferent i molt millor de cara a la nostra ciutadania amb un pacte fiscal en la línia del concert econòmic”. El nostre model el podem pagar com a país, amb el nostre propi esforç”, ha reblat.
 
Mas ha deixat clar durant la seva intervenció que si “l’Estat fes honor als seus deutes, aquest nou paquet de mesures que suma 1.500 milions no l’hauríem de fer com l’estem fent”. “El Govern espanyol deu a la Generalitat de Catalunya 970 milions en matèria d’infraestructures entre el 2011 i el 2012; si ens paguessin aquests diners, no hauríem de fer un Pla d’ajust d’aquesta magnitud”, ha insistit.
 
El president ha detallat les raons i els criteris en què es basa el nou Pla, però ha volgut ressaltar el fet que no ha estat una decisió “presa per caprici”. En aquests dos últims anys s’ha fet una “tasca gegantina” pel que fa a la reducció del dèficit que, ha dit, “segons com acabi aquest any serà d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros”, però ha assegurat que amb això “malauradament no n’hi ha prou, i si no volem ser expulsats del sistema o entrar en un col·lapse total hem d’anar més enllà”.
 
Mas ha recordat que la reducció de despesa “està convivint en aquests moments amb el pagament de 1.000 milions d’euros més d’interessos que fa dos anys pels deutes acumulats”. I això s’està fent, ha destacat, “quan portem també dos anys sense fons de competitivitat i sense cobrar el deute en infraestructures”. A aquesta situació, el president ha afegit el que considera “una operació de centrifugació escandalosa del dèficit cap a les Comunitats Autònomes”, ja que el Govern espanyol “està retirant o reduint les aportacions que tenien convingudes amb les autonomies per cobrir programes com el de les llars d'infants, la llei de dependència o la immigració”.  “Ens deixen de pagar el que teníem acordat i nosaltres som els que hem de donar la cara davant la nostra gent”, ha recriminat.
 
Una altra de les raons exposades per Artur Mas és el fet que el Govern espanyol “de qualsevol signe” decideixi “unilateralment, sense que nosaltres puguem dir ni piu” el límit de dèficit . El president ha criticat que “no es pacti de comú acord el dèficit de cada Administració”, i que l’Estat “es quedi amb una participació sobre el dèficit permès molt superior a la de les Comunitats Autònomes quan nosaltres tenim més intervenció en la despesa, si descomptem tot el tema de la Seguretat Social”. “És una dada que ens ve imposada i ens fa molt mal, i un repartiment injust”, ha reblat.
 
 
Aplicació del Pla
 
Mas ha enumerat algunes de les actuacions incloses en el Pla, tot i que ha dit que posteriorment el conseller Mas-Colell en donaria més detalls a la Cambra. Així, el president ha assenyalat que el nou paquet de mesures inclou un sacrifici important per part dels empleats públics i que gràcies a aquest es pot conservar el nucli dur de l’estat del benestar. També ha esmentat la reducció en inversió pública i un manteniment de la pressió fiscal elevada. En aquest sentit, Mas ha recordat que Catalunya és el territori en què pel concepte d’IRPF i per l’impost de patrimoni es paga un tipus més alt.
 
El president de la Generalitat ha explicat que els principis que guien aquest nou paquet de mesures del Govern són l’equitat, la recuperació econòmica i la protecció de l’autogovern. Pel que fa a l’equitat, Mas ha ressaltat que “volíem preservar el nucli dur de l’estat del benestar i això ho estem aconseguint, i per a això és fonamental saber distingir el que és essencial o fonamental del que és convenient”. Mas ha posat com a exemple de mesures fonamentals que des del punt de vista de la salut allò que és bàsic està preservat, i, en el camp de l’ensenyament, el fet que els nous alumnes que entren al sistema siguin atesos.
 
La recuperació econòmica és, segons ha dit el president, el centre d’actuació del Govern i per això, ha assegurat que “el Govern està molt actiu pel que fa a les polítiques d’estímul, perquè tots els ajustos no serviran de res si el país no és capaç d’aixecar el cap”. I en referència a l’autogovern, Mas ha criticat “que en aquest moment de grans urgències ens trobem per part dels diferents governs espanyols amb una sistemàtica invasió competencial, amb l’argument que s’han de prendre decisions ràpides”. Per això, ha demanat als diputats que donin suport al Govern en la defensa de l’autogovern “cosa que en aquest moment tampoc és senzilla”, ha afirmat.
 
Finalment, el president ha afegit algunes reflexions sobre la situació actual. Així, s’ha referit a les polítiques europees i una vegada més ha reiterat el compromís del Govern amb el principi d’austeritat, però ha insistit que no pot ser “a qualsevol preu, millor dit, no a qualsevol ritme, ha de ser possible des del punt de vista de la cohesió social. No se’ns pot fer córre massa”.
 
Artur Mas ha volgut deixar clar que aquest pla d’ajustaments no “és una dèria del Govern de Catalunya” i ha subratllat que aquestes actuacions s’estan repetint a la resta de Comunitats Autònomes, independentment del color polític, i també a altres països europeus com, per exemple, França. Mas ha recordat les paraules d’ahir del president socialista francès, que va assegurar que el pagament d’interessos està amenaçant la supervivència del model social del seu país. “Catalunya, França o Andalusia tenen problemes comuns i es diu un excés de deute acumulat que en aquest moment s’està menjant les polítiques socials i està rossegant l’estat del benestar”.
 
 
Manca  d’integració europea
 
En un altre moment del seu discurs, ha defensat que, tot i formar part del conjunt de l’Estat i d’Europa, que no genera en aquest moment prou confiança, “Catalunya pot sobresortir d’aquest marc i pot explicar tot allò que pot fer de bé i de diferenciat respecte d’altres, perquè es vegi que en aquesta línia del sud d’Europa i del conjunt de l’Estat espanyol no tothom fa les coses iguals”. Tot i això, el president s’ha mostrat esperançat que els acords de fa pocs dies de la UE alleugerin la situació de tancament dels mercats financers.   
 
El president, com ha fet en altres ocasions, ha advocat per una major integració política europea com a solució a alguns dels problemes actuals. “Algunes de les coses que estan passant a Europa, i que estan passant amb aquest pla, no passarien si anés més ràpida la construcció política europea, si els estats tradicionals cedissin finalment la sobirania que han de cedir per construir una autèntica Europa amb poder federal i amb poder real”.
 
 

1  

Imatges

Compareixença del president

Compareixença del president 286

1  

Fitxers adjunts

Press release

Press release
PDF | 167