Moviments migratoris a Catalunya 2011

Els canvis de residència entre municipis catalans disminueixen un 3,6% l'any 2011 mentre que les migracions amb la resta de l'Estat es mantenen estables

query_builder   20 setembre 2012 10:28

event_note Nota de premsa

Moviments migratoris a Catalunya 2011

Els canvis de residència entre municipis catalans disminueixen un 3,6% l'any 2011 mentre que les migracions amb la resta de l'Estat es mantenen estables

L’any 2011, 255.257 persones han canviat de municipi de residència dins de Catalunya, xifra que representa una disminució del 3,6% en relació a un any enrere. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 57% dels moviments interns a Catalunya són intercomarcals i el major flux emigratori prové del Barcelonès amb 41.388 sortides cap a la resta de comarques de Catalunya.
 
Els moviments migratoris entre municipis catalans i la resta de municipis d’Espanya s’han mantingut pràcticament estables en relació a l’any anterior. Hi ha hagut 58.562 entrades i 58.744 sortides que representen un augment del 0,4% de les immigracions, en relació a l’any anterior, i un descens de les emigracions del -0,6%. Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya han resultat de signe positiu a nou comarques catalanes. El Barcelonès és el centre d’atracció de les migracions on es concentra la major part de les entrades netes des de la resta d’Espanya amb un saldo net de 1.581 persones.
 
Els moviments migratoris amb l’estranger durant l’any 2011 han disminuït en relació a l’any 2010. S’han registrat 118.146 immigracions que representen un descens del 5,1% i 100.589 emigracions que representen un 11,6% menys que les de l’any anterior. Les entrades de ciutadans de nacionalitat espanyola han representat un 5,5% de total d’immigracions procedents de l’estranger mentre que les sortides d’emigrants de nacionalitat espanyola cap ha l’estranger representen el 9,1% del total.
 
Els moviments migratoris dins del territori català són majoritaris i tendeixen a disminuir
 
L’estructura demogràfica dels migrants interns de Catalunya es caracteritza per un predomini de migrants d’entre els 20 i els 39 anys que representen el 51,7% del total de les migracions internes i una alta mobilitat de la població de nacionalitat estrangera (31,7% del total). Aquesta estructura demogràfica però, amaga diferències entre la població de nacionalitat estrangera i l’espanyola. L’estrangera, destaca per un fort desequilibri entre els sexes, amb una ràtio de masculinitat per al conjunt del col·lectiu d’estrangers del 114 homes per cent dones, una composició per edats més jove, una concentració més elevada (60,4%) d’adults joves (20 i 39 anys), una menor proporció d’infants (6,5%) i de persones majors de 65 anys (1%). La piràmide de la població de nacionalitat espanyola, presenta un major percentatge de menors de cinc anys (8,1%), un menor pes relatiu de persones entre 20 i 39 anys (47,6%) i una alta presència de persones grans (8,7%). D’altra banda, la proporció de dones supera lleugerament a la d’homes (99 homes per a cada 100 dones).
 
L’anàlisi de la migració interna, mostra un procés de desconcentració urbana en direcció a la perifèria metropolitana. Així, els municipis de grandària petita i mitjana són receptors dels migrants provinents dels municipis més grans de 100.000 habitants. En aquest procés de desconcentració, els municipis de 100.000 habitants i més han perdut en conjunt 6.418 residents que s’han traslladat a viure a municipis de menor dimensió. Més de la meitat del saldo net dels municipis de major grandària correspon al Barcelona, amb una pèrdua de 3.366 persones. Dels municipis de més de 100.000 habitants, únicament Terrassa i Sabadell registren saldos positius, però d’escassa magnitud: 598 i 405 persones respectivament.
 
Els fluxos entre les comarques dona per resultat un saldo de signe positiu a 21 comarques. Les comarques limítrofes al Barcelonès són les que presenten una major capacitat d’atracció en tot el territori català, ja que registren els més alts valors de saldos migratoris nets: el Vallès Occidental amb 2.170 persones, seguit pel Vallès Oriental (1.326), el Maresme (1.273) i el Baix Llobregat (751). D’altra banda, de les vint comarques que disminueixen la seva població per migracions, el Barcelonès destaca per presentar el major saldo negatiu, amb una pèrdua neta de 6.283 persones.
 
Les migracions amb la resta d’Espanya són minoritàries i de signe negatiu
 
Els moviments migratoris amb la resta d’Espanya han generat un saldo negatiu de 182 persones. Aquest saldo negatiu és conseqüència d’una major sortida de població de nacionalitat estrangera, que registra un saldo net de 961 persones, mentre que en el cas de la població espanyola, les entrades superen a les sortides en 779 persones. Les immigracions de persones de nacionalitat estrangera que procedeixen de la resta d’Espanya representen el 35,4% del total mentre que les sortides d’emigrants de Catalunya de nacionalitat estrangera representen el 36,9%.
 
El balanç entre entrades i sortides de residents entre Catalunya i la resta d’Espanya dóna per resultat un saldo de signe positiu amb vuit comunitats autònomes, ocupant el primer lloc la Comunitat Valenciana amb 936 persones seguit per l’Aragó amb 555 habitants, Castella i Lleó amb 249 i les Illes Balears amb 230. En l’altre extrem, la principal destinació de les sortides des de Catalunya ha estat la Comunitat de Madrid amb un saldo net negatiu de 979 habitants i el País Basc amb 737.
 
En relació als moviments migratoris de retorn al lloc de naixement, s’observa que en el cas de les immigracions representen el 21,1% del total d’immigracions de Catalunya i en el cas de les emigracions el 21,4%.

1  

Fitxers adjunts

NPmm2011

NPmm2011
PDF | 109